Tema 24 – La influencia de la imagen en el niño. La lectura e interpretación de imágenes. El cine, la televisión y la publicidad. Criterios de selección y utilización de materiales audiovisuales y de las nuevas tecnologías en la Educación Infantil.

introducció

Els objectius d’EI van encaminats al desenvolupament de les capacitats :

– físiques,

– afectives,

– socials,

– morals ,

– cognitives,

El paper de les imatges és determinant en aquest desenvolupament ja que:

· Facilita la comprensió de conceptes ( la digestió ) i apropa realitats de difícil accés ( la selva, el món submarí …)

· Influeixen en el desenvolupament de la personalitat generant determinats valors i conductes.

Per tant en aquest tema s’analitzarà la influència que tenen les imatges en el nen, a què ens referim quan parlem d’imatges i quina és l’actuació que s’ha de fer des de l’escola per tal d’aprofitar els seus avantatges i inhibir les influències negatives.

1 La influència de la imatge en el nen.

El nen, des dels 1rs. Anys de vida, s’educa en una societat on domina la imatge ( Tv., anuncis, contes, fotografies). Aquesta influeix en el seu desenvolupament i educació, marcant la seva activitat i el seu temps de diversió.

La major influència correspon a la televisió, per la riquesa de codis utilitzats i hores dedicades al seu consum a la majoria de llars. La televisió ofereix una visió parcial i deformada de la realitat, que rebuda pel nen i no compresa per l’entorn, família o escola, influeix negativament en la formació dels hàbits de vida del nen.

Altres imatges presents en el seu entorn són les publicitàries a més de revistes, contes, reproduccions artístiques, àlbums de fotos…

La majoria d’imatges són portadores de missatges coactius, unidireccionals que es proposen imposar idees o productes, es a dir, no es llegeixen, es consumeixen.

I el nen és un consumidor indiscriminat d’imatges. Dirigeix la seva atenció cap a les imatges que l’atreuen. Els productors d’imatges, de publicitat coneixen perfectament les característiques que afavoreixen l’atenció dels nens cap a les imatges:

Nivell perceptiu: moviment, colors, ritme elevat d’imatges, ús de la música…

Continguts: Li agrada veure’s representat, veure nens fent rols d’adults, repeticions, emocions, animals…

2 La lectura i interpretació d’imatges.

Segons el Currículum d’EI l’escola ha de preparar als nens a interpretar i crear imatges per 2 raons:

– Raó psicoevolutiva–> El llenguatge icònic apareix com un codi previ al llenguatge escrit: La imatge precedeix a la lectoescriptura.

1ers contes d’imatges

1er gargots, després lletres.

– Raó sòcio-cultural–> la contínua estimulació d’imatges visuals i sonores a la qual està sotmès el nen . La societat recorre a tot tipus de codis i mitjans per transmetre missatges.

L’impacte depèn de :

– El nen > saber interpretar.

– Imatge > contingut.

– Entorn > família + escola > compensar la visió deformada de la realitat.

Per tal que el nen/a manegi el llenguatge de les imatges cal treballar:

La lectura, la interpretació i la creació.

Com fer-ho?

1. Lectura objectiva :

– Tipus d’obra ( pintura, escultura, arquitectura)

– Material, color, textures.

2. Lectura subjectiva :

– Què hi reconec?

– Què hem suggereix?

Encaminat a

– Capacitar-lo per fer un anàlisi crític dels missatges audiovisuals.

– Ensenyar-li a diferenciar entre realitat i la ficció que mostren les imatges.

– Ensenyar-li a utilitzar la imatge , a crear

Utilitzar diferents tècniques per expressar sentiments, desitjos, fets , vivències … ( pintura , collage, construccions en volum …)

3 El cinema, la Tv i la publicitat.

3.1 Cinema.

Pel nen és tot un esdeveniment: es desplaça amb l’adult a un lloc especial i fa unes passes fixes: compra l’entrada- entra a la sala- l’acomodador l’acompanya a la butaca- s’apaguen els llums i comença la projecció. Quan s’obre la llum, sembla que tornem d’una realitat llunyana. Llavors té una nova experiència per explicar als seus amics.

3.2 La tv.

El paper de la tv és clau en la nostra societat :

– Generadora de coneixements previs, ens porta el coneixement a la pantalla.

– És una font d’informació inevitable > impregna i manipula les nostres idees i opinions.

– A través de les pel·lícules i la publicitat és propagadora d’actituds i valors. La publicitat té com a objectiu el consum i aquest s’aconsegueix a partir de la persuasió, fent més atractius els continguts publicitaris per tal de generar el desig, que com menys formació tingui el receptor més fàcil serà de generar el desig.

Per altre banda moltes de les pel·lícules projectades són generadores d’actituds de violència.

Paper clau de l’Administració > + TV educativa, família i escola > oferir recursos per no passar tant temps davant la TV , escollir els programes adequats i ensenyar a mirar la TV.

3.3 publicitat.

Els mitjans de comunicació en depenen per al seu manteniment > per obtenir els seus objectius (vendre) són capaços de recórrer als mecanismes més perillosos i persuasius per als nens.

Sovint estan més ben fets els anuncis que els programes infantils, ja que hi ha un interès econòmic ,> capten més l’atenció del nen. I si un programa vol captar l’atenció del nen cau en les tècniques publicitàries:

Altres vegades la publicitat apareix com un contingut més del programa, el nen no la distingeix

Des de l’escola caldria :

– Ajudar-los a distingir entre real i irreal.

– Inventar anuncis per productes sense sentit.

– Comparació de joguines amb les dels anuncis.

4 criteris de selecció i utilització de materials audiovisuals i de les noves tecnologies en e.i.

A l’hora de seleccionar els materials audiovisuals i les noves tecnologies cal tenir en compte:

1. PCC > han d’adaptar-se a :

– Objectius generals.

– Opcions metodològiques.

– Principis d’aprenentatge ( significatiu, activitat…)

2. Les característiques del alumnes:

– Fàcil manejament.

– Segurs i resistents

– Polivalents > múltiples aplicacions.

– Atendre la diversitat.

La utilització de materials basats en la imatge i/o el so és imprescindible en E.I. ,

· Els més senzills com les fotografies o murals poden servir com a font de motivació, per verbalitzar accions > enriquir el diàleg, integrar el pas del temps ( seqüències).

· Els mapes conceptuals > faciliten la comprensió i la relació de conceptes.

· Cassettes > atenció, cançons , qualitats del só.

· Diapositives > llenguatge .Atenció > classe fosca > centrar-se en detalls.

· Vídeo:

Ø Observació indirecta de fets o elements que no tenim a l’abast.

Ø Esquematització de processos.

Ø Enregistrament d’imatges dels nens > veure’ls els pares en el context de l’escola + avaluació.

· Fotocòpies > objectes reals, objectes vegetals.

· Ordinador :

Ø Reforçar continguts de l’aula.

Ø Recurs expressiu.