introducció
Com ens diu l’article 7 de la LOGSE l’EI ha de contribuir al desenvolupament físic, afectiu, cognitiu , social i moral de l’infant, el paper de l’expressió corporal , que l’actual disseny curricular de Catalunya inclou en l’àrea I, és determinant ja que ofereix mitjans per el millor coneixement i desenvolupament de la persona.
1 l’expressió corporal.
Allò que en un principi s’havia considerat com una tècnica teatral s’ha anat ampliant ja que tothom pot utilitzar el cos per expressar-se.
El cos del nen petit és un reflex de les seves emocions i sentiments; ja en l’interior del cos de la mare es pot mostrar moviments nerviosos si l’ambient és propici.
Poc a poc, les experiències i les noves vivències aniran modificant la capacitat de comunicació i d’expressió > com més nombroses les experiències > més enriquiment de la capacitat d’expressió.
Així doncs, l’expressió corporal és un procés d’exteriorització del nostre jo a través del moviment, conscient o incoscienment.
· Els elements que intervenen en l’expressió corporal són:
1. Coneixement del cos: que el nen pugui modelar el seu cos, independitzar segments corporals, carregar o inhibir de tensió una zona corporal dependrà del coneixement que tingui del seu esquema corporal.
2. Joc i moviment: cal aprofitar les destreses com córrer, saltar, llençar, > segons l’edat es pot partir de:
– La imitació > saltem com els cangurs.
– El significat de les accions > correm hi ha foc, ens movem com les flames.
· Les possibilitats de l’expressió corporal com a mitjà educatiu:
– Ajuda a connectar millor amb el propi cos, a prendre consciència del cos, de l’espai i dels objectes.
– Desenvolupa l’espontaneïtat, la creativitat.
– Entren en joc els aspectes motrius, afectius, socials i cognitius > alumne com un ésser total.
– Entén el cos com un canal de comunicació.
2 El gest i el moviment.
Com ja s’ha dit en l’apartat anterior l’expressió corporal és l’expressió de sentiments, emocions, inquietuds a través del moviment del cos, del gest.
Un moviment del cos es converteix en gest quan té una càrrega expressiva o comunicativa.
S’han fet diferents dels gestos.
· Segons l’objectiu:
– Expressius
– Apel·latius > busquen l’atenció de l’interlocutor.
– Significatius > pretenen modificar una acció.
· Segons l’origen:
– Típics > producte d’un determinat context sòcio-cultural ( Moure el cap de dalt a baix per dir que sí)
– Conscients > picar l’ull.
– Inconscients > cara trista.
Els elements que caracteritzen cada gest són:
– la intensitat
– l’ús de l’espai
– la duració
– la intenció.
3 l’expressió corporal com ajuda en la construcció de la identitat i de l’autonomia personal.
L’expressió corporal , prenent com a instrument el propi cos, afavoreix el desenvolupament harmònic del nen, es converteix en una manifestació total de l’alumne ja que es necessita la participació activa de la ment , la sensibilitat individual i la imaginació.
Així doncs l’expressió corporal permetrà:
– A mesura que coneix el seu cos i les seves possibilitats perceptives i motrius descobreix les seves limitacions i s’esforça en vèncer les dificultats > conèixer el seu cos i acceptar-lo.
– Desenvolupar la creativitat i espontaneïtat.
– Comunicar els sentiments.
– Transmetre afectivitat.
– Socialitzar-se.
Influiran en el desenvolupament de la personalitat.
4 El joc simbòlic i el joc dramàtic.
Pel nen/a l’activitat dramàtica és esencialment un joc per comunicar-se amb els seus companys, desenvolupant la seva intel·ligència, la creativitat i l’afecte.
Aquest joc va evolucionant amb el desenvolupament del nen. Podem establir els següents tipus de jocs:
· Jocs motors.
Impliquen moviments i exercici de les noves capacitats apreses > jugar amb el cos ( mans , dits, braços …) , jugar a desplaçar-se ( arrastrar-se, correr , saltar …) Es realitzen especialment entre els 0-2 anys i van decreixent fins els 4-5 anys. > permeten el coneixement del cos i de les seves possibilitats.
· Joc simbòlic.
Utilitzen objectes reals donant-los el significat que a ells els interessa i assumeixen determinats rols realitzant accions fictícies ( una escombra en lloc d’un cavall, jugar a metges, a pares i mares …)
Comença a sorgir a partir dels 2 anys i mig. Es desenvolupa a partir de moviments i verbalitzacions i al realitzar-se sovint amb altres companys permet la interacció social.
· Joc dramàtic.
Es aquell en el que el grup de nens/es coordinats pel mestre inventen i inprovitzen a partir de un tema o uns personatges escollits. Hi comencen a haver les primeres regles i es serveix de diferents formes d’expressió : oral , gestual , musical , plàstica .. > permet desenvolupar la consciència de grup, interioritzar el personatge.