1. UNITATS DE CONVIVÈNCIA: CONCEPTE, TIPOLOGIA I DINÀMICA.
La societat s’articula familiarment . Hi ha tants tipus de famílies com identitats social i culturalment constituïdes.
La família és una realitat plural i dinàmica, en constant evolució, productora de canvis però també tributària dels mateixos.
La família és un escenari de socialització. Per tant una funció que és exclussiva de la família és la de socialització dels seus membres, determinant una millor integració social.
CONCEPTE
Família = Unitat Bàsica de Competència.
És difícil establir un concepte de família.
A efectes censats: grup de persones vinculades generalment per parentesc, que fan vida en comú ocupant normalment la totalitat d’una vivenda.
Diferents sociòlegs coincideixen al considerar la família com una institució social que es desenvolupa formalment en totes les cultures .
La família a més tenir una estructura composta pels rols i funcions de cada un dels seus components, pot contemplar-se com a procés. Com a tal procés , la família evoluciona amb el temps , a mesura que es desenvolupen i evolucionen els seus membres, presentant a cada moment del procés uns trets caracterísitics, unes necessitats funcionals, unes tasques concretes, etc
La Constitució Espanyola de 1978: nou concepte de família:
Art. 14 : consagra el principi d’igualtat
Art. 32 : “L’home i la dona tenen dret a casar-se en plena igualtat jurídica”.
La C E (1978) elabora un nou concepte de família inspirat pels drets fonamentals de llibertat i igualtat que afecten especialment a la dona i als fills.
Art. 39 : “Els poders públics asseguren la protecció integral dels fills, iguals aquests davant la llei amb independència de la seva filiació, i de les mares, qualsevol que sigui el seu estat civil”.
La família com a nucli de relacions personals i afectives, té múltiples formes ded convivència. La família en el moment actual és una institució subjecte a moltes transformacions.
Les noves tècniques de reproducció assitida i els futurs avenços tecnològicsen aquest camp plantegen nous supòsits de filiació i relacions familiars que canvien els pressupòsits sobre els que es basava la institució familiar tradicionalment.
TIPOLOGIA
Les famílies poden classificar-se de moltes formes:
1. a) Extensa
b) Nuclear
2. a) Tradicional: Es caracteritza en primer lloc des des punt de vista de les funcions dels seus membres:
-per l’existència d’una estricta diferenciació de funcions basades en el sexe i edat dels seus membres.
-l’autoritat del pare sobre els fills i de l’home sobre la dona.
-el martrimoni es decideix més per les nomes socials que per afecte.
b) Moderna: els rols familiars són més flexibles , l’autoritat paterna i marital es debiliten i es va produint una relació d’igualtat.
-la decisió del matrimoni és més lliure i es fonamenta en una relació més viva i amorosa.
-termes claus que la defineixen : domesticitat , afecte ( guia d’elecció matrimonial), privaticitat, estreta vinculació afectiva entre els pares i els fills.
-els canvis de la família moderna també es noten en la infància i juventud: augment dels seus drets, socialització paralel·la: guarderia ,escola, TV..
3. a) Agregades: la parella viu junta, però sense haver formalitzat el matrimoni.
b) Monoparental: convivència d’un sol membre de la parella amb els fills no emancipats.
c) Monofilial: fills adults que cuiden i mantenen els pares.
4. Des del punt de vista sistèmic:
a) Multiproblemàtiques: on la discussió i intercanvi d’informació són escassos, predominant els monòlegs i la dificultat d’arribar a conclusions. Amb baix nivell d’instrucció. Les tensions s’inteneten resoldre amb l’acció i no amb la reflexió.
b) Caòtiques: Les regles canvien constantment, amb tendència a la transformació (amb membres delinqüents, toxicòmans).
c) Rígides: amb regles estables, mai canvien, són famílies amb membres psicòtics o anorèxics.
d) Reconstruïdes:separació amb posterior nova relació de cada memebre de la parella.
DINÀMICA
==TRANSFORMACIÓ DE LES RELACIONS INTERGENERACIONALS.
L’evolució de la família va lligada al manteniment de les velles formes familiars amb una dinàmica demogràfica nova .
==INDICADORS SÒCIO-FAMILIARS.
. Canvi en la mentalitat dels espanyols: toleràncies de les relcions prematrimonials que porta a un augment de la cohabitació , i és una de les causes de la caiguda de nupcialitat i de l’augment de naixements de mare soltera.
. Tendència a retrassar el matrimoni.
. Inestabilitat: increment de les separacions i divorcis des de 1981 ( any de la promulgació de la llei).
. El tamany de la família és un altre indicador representatiu, manifestant-se una reducció de la població infantil en Espanya que repercuteix en el sistema educatiu, en la sanitat i en altres serveis dedicats a la infància en general.
==INDICADORS SÒCIO-ECONÒMICS
La font d’ingressos de la família ara és responsabilitat de tots dos.
És important el canvi de mentalitat de la dona espanyola.
Al facilitar el treball noves relacions socials fora de la família, pot augmentar la conflictivitat i la inestabilitat familiar.
Aquesta nova dinàmica familiar va acompanyada d’un canvi cultural en els rols de l’home i la dona, promovent l’acomodació dels components de la família a la nova realitat.
==LA FAMÍLIA COM A PROCÉS.
La família evoluciona amb el temps, a mesura que es desenvolupen i evolucionen els seus membres.
Segons la teoria dels cicles de la vida en la dinàmica familiar d’ERIKSON:
· Festeig i matrimoni. Es tracta de negociar noves regles per a viure junts, de forma independent.
· Parella amb fills petit. S’han de negociar regles, objectius comuns, formes d’educar els fills,etc.
· La família amb fills adolescents. Han de mantenir els seus propis criteris perquè el fill adolescent trobi els seus propis límits i les seves pròpies diferències.
· Meitat de la vida: els esposos sols: pot sorgir el dilema de renegociar una nova vida junts o separats.
· Els últims anys de vida: el dilema està en mantenir la independència i la necessitat de dependre cada vegada més dels fills.
==LA DINÀMICA INTERNA DE LA FAMÍLIA, ANÀLISI DE ROLS
Els individus assumeixen vàsrios rols en temps diferents i en ocasions diferents.
L’educació dins del sistema familiar comporta una perpetuació dels rols.
La competència de rols tradicionals entre esposos ha canviat, passant de ser exclusius a ser compartits. El sistema familiar com a facilitador de l’aprenentatge de rols està canviant quant que els rols i funcions que correspondrien fer a cada un dels seus membres també ho està fent.
Els treballadors socials intervenen quan es produeixen disfuncions en la dinàmica familiar o quan la família s’enfronta amb obstacles derivats de faltes de recursos en el medi.
2. PROJECTE, EIX METODOLÒGIC D’INTERVENCIÓ EN UNITATS DE CONVIVÈNCIA.
El projectes és l’eix metodològic que guia i orienta el procés i procediment d’intervenció amb cada cas familiar. Per a promoure els canvis necessaris en les UU CC que justifiquen la nostra intervenció professional , cal dissenyar un PLA D’ACCIÓ.
Aquest PLA es basa en la informació sistematizada sobre una realitat concreta de treball, d’on sorgeix un diagnòstic que descriu , interpreta, explica i valora una situació problema que afecta a la família, objecte d’atenció.
El pronòstic o predicció que succeix metodològicament al diagnòstic, indica quines conseqüències i avenços es poden aconseguir si s’aplica un model o altre d’intervenció.
· El disseny d’intervenció comença per definir el problema . es fa a través de la reflexió (operació d’analisi i síntesi) i cal enunciar-se de forma clara i precisa, de tal manera que permeti definir objectius i procediements. El problema que volem transformar és l’objecte del treball. La teoria orienta la intervenció.
· Després enunciar els objectius: seran els punts de partrnça de l’avaluació.
· Programació: es descriu la intervenció assenyalant a través de quines accions i activitats aconseguirem les conseqüències previstes. La intervenció en els casos individuals i/o familiars constituiran el projecte.
· La implementació indica quins recursos es requereixen per posar en marxa el projecte que poden ser: humans, tècnics, materials, naturals, financers i institucionals ; preveuen la seva administració ( organització, direcció, coordinació i supervisió) i continuïtat .
· L’avaluació descriu, interpreta i explica els efectes o conseqüències aconseguides com a producte del treball professional.
La METODOLOGIA perfila com ex porten a terme les prestacions i actuacions del projecte i com s’avança en els objectius descrits.
En la planificació de la intervenció cal establir el problema conjuntament amb el client, dissenyant una estratègia d’intervenció efectiva, que produeixi un canvi d’actitud i de visió del problema. També es farà conjuntament la formulació d’objectius i l’avaluació.
El coneixement de la família i la seva dinàmica és fonamental per a una bona planificació del treball. L’anàlisi del grup familiar consisteix en poder tenir una idea clara de quins són les característiques del medi familiar on el subjecte es mou fent referència a factors estreucturals i no estructurals.
De l’anàlisi es treurem:
a) delimitar el problema
b) determinar el mètode de treball.
c) Número de persones i institucions implicades.
d) Variables condicionants a tenir en compte.
e) Interpretació o diagnòstic preliminar.
Cal definir també , en el projecte d’intervenció, les àrees d’intervenció amb cada família i les variables a analitzar en cada àrea en base a aquests s’establiran els objectius a assolir. Àrees:
. àrea familiar-convencional
. àrea d’organització de la Unitat de Convivència
. àrea de treball-ocupació
. àrea d’educació
. àrea de salut
. àrea de vivenda
. àrea de poticipació i acceptació social.
En funció de les àrees a intervenir cal coordinar-se amb els organismes i institucions implicats.
L’organització i dependència dels serveis socials, comunitaris o especialitzats varien d’una Comunitat Autònoma a l’altra i en funció de la sevallei de SS SS i de la transferència o no de competències.
3. LA PROGRAMACIÓ I ELS SEUS ELEMENTS
La planificació exigeix racionalització del procés de presa de decisions. Preten uns resultats mitjançant una intervenció controlada.
Segons la ONU : PLANIFICACIÓ: “ és un procés d’elecció i selecció entre cursos alternatius d’acció, amb vistes a l’assignació de recursos escassos, en ordre a obtenirobjectius específics sobre la base d’un diagnòstic preliminar que cobreix tots els factors rellevant que puguin ser identificats”.
La planificació es fa operativa a través de la programació o elaboració de plans, programes i projectes. Per tant, els dissenys de plans, programes i projectes corresponen a tres nivells operatius de planificació.
Els PROGRAMES són aplicacions de plan a sectors i a unitats concretes dins de cada sector, respectivement. Inclou objectius a aconseguir, recursos disponibles, activitats a potenciar i cirteris d’avaluació.
Programar consisteix a preveure un futur desitjat i assenyalar els mitjans per a aconseguir-ho. Per això es recolza en els resultats del diagnòstic i té com a referència el projecte polític a assolir.
Pot aplicar-se a qaulsevol activista individual , famimliar, grupal o institucional. En el camp dels serveis socials pot referir-se a dos dimensions: macropolítica i microsocial i operativa.
Els elements implícits en el conmcepte de programació són:
1. Existència d’una situació determinada.
2. Interès individual o col·lectiu per modificar aquesta situació.
3. Un ens o organisme que assumeixi la responsabilitat de la situació a modificar.
4. Quantitat insuficient de recursos.
5. Procés racionald’anàlisi de possibilitats d’acció.
6. L’adopció d’un pla d’acció.
7. L’execució del programa d’acció com a procés.
Els elements de la programació són:
1. Diagnòstic
2. Anàlisi de necessitats
3. Anàlisi de recursos
4. Establiment d’objectius globals
5. Anàlisi de perspectives sectorials
6. Establiment d’objectius específics
7. Formulació i elaboració de projectes.
8. Determinació d’instruments.
9. Estimació de cost/projecte i ded tots ells.
10. Financiació ( recursos interns / externs )
11. Disposicions legislatives i institucionals necessàries per l’inici del programa.
Els elements bàsics del procés d’intervenció:
a) Definició del context.
b) Creació i manteniment de la relació.
c) Motivació del pacient al canvi.
d) Avaluació de la problemàtica.
e) Intervenció: – tècniques d’intervenció
– presa de decisions per a la intervenció
– avaluació de la intervenció
f) Generalitzacions
Aquests sis elements han d’influir en el resultat final de la intervenció en els UU CC.
Qualsevol que sigui l’enfoc amb el que es decideixi intervenir amb Famílies , el coneixement d’aquesta , i la seva dinàmica és fonamental per a realitzar una bona programació de treball.
L’anàlisi del grup familiar consisteix en poder determinar les característiques del medi familiar on viu el subjecte, fent referència a factors estructurals i no estructurals.
De l’anàlisi de la situació familiar podrem:
– delimitar el problema
– determinar el mètode de treball
– identificar el número de persones i institucions implicades.
– Identificar les variables condicionants a tenir en compte.
– Realitzar la interpretació i diagnòstic preliminar.
La Planificació de la intervenció ha d’establir de forma clara i concreta, el problema conjuntament amb el client, dissenyant una estratègia d’intervenció efectiva que produeixi un canvi d’actituds i de visió del problema.
La formulació d’objectius i l’avaluació també s’ha de fer conjuntament.
4. LA DESCRIPCIÓ DE LES TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES D’INTERVENCIÓ FAMILIAR.
==TIPUS D’INTERVENCIÓ EN TERÀPIA FAMILIAR I TÈCNIQUES.
1. INITERVENCIONS COGNITIVES
S’utilitza per a canviar la manera en què el client veu el seu símptoma i per crear en ell una imatge de persona amb suficients recursos cm per afrontar i resoldre els seus problemes.
Tècniques:
– La redefinició: modificar el marc conceptual que el client utilitza per pensar el seu problema de tal forma que faciliti el canvi. Pot utilitzar-se una interpretació, oferint una explicació sobre el que està passant.
– Connotacions positives: és un tipus de redefinició que modiifca els patrons d’atribució entre els membres de la famíliaperquè aparegui les causes dels símptoma com a debilitat de labnegació i a l’amor del client per la resta de la família.
2. INTERVENCIONS CONDUCTUALS
Té com a objectiu substituir la conducta simptomàtica per una altra, quan el client necessita assajar una conducta nova, quna col·labora de forma literal amb el terapeuta i com a regla general, cal utilitzar-se com a primera intervenció.
El terapeuta persuadeix a la família perquè faci altres conductes diferentsde les qua han observat fins el moment.
Tècniques:
– Tasques directes: es tracta de donar respostes directes al problema plantejat pel client. Han de ser les primeres a assajar.
3. INTERVENCIONS PARADÒGIQUES
S’utilkitzen per a interrompre la seqüència simptomàtica i per presentar una visió alternativa al perquè es produeix el símptoma a la vegada que revel.la el joc familiar sense connotar-lo negativament. També s’utilitza per a introduir confusió quan el símptoma es lliga a posicions racionals rígides.
No s’ha d’utilitzar quan no se sàpiga què fer davant un problema, la paradoja és laresposta a quelcom que hem de fer, tampoc s’ha d’utilitzar com a acte agrssiu al pacient que no va seguir les tasques encomanades prèviament.
== ESCOLA DE PARES
Ajuden a formar els pares i resoldre conflictes educatiu i de relació que tenen amb els seus fills. Posen al servei dels pares recursos tècnics i professionals ( mestres, educadors, psicòlegs, assistents socials,..) que són neccessaris per a la pràctica educativa actual, connectant amb facilitat amb la realitat familiar i l’escolar, permetent una coordinació i globalització de l’acció educativa.
Tècniques:
· Tècnques de grup:
.Conferència i debat
.Taula rodona i col·loqui
.Forum
.Tècniques de creativitat ( Brainstorming, analogies,..)
.Reunions de grup
.Rol-Playing
.Psicodrama
.Sociograma
.Estudi de casos pràctics
.Jocs grupals
· Tècniques d’Investigació Social
. Entrevistes
.Enquestes
.Qüestionaris
.Tècniques d’observació oberta i sistemàtica
.Test i instruments d’avaluació
==TREBALL SOCIAL CLÍNIC
Implica serveis psicosocials per a individus, famílies i petits grups en relació a una varietat de problemes humans vitals. Característica: interès pel contexte social dins el qual esprodueixen o són modificats els problemes individuals o familiars. Es concebeix a la persona humana com a ser biològic, psicològic i social en permanent interacció amb el seu medi.
Tècniques:
_ Recolzament: tendeix a mantenir l’ansietat dins de límits tolerables.
_ Ventilació: un cop recolzat, el client pot expressar els seus sentiments i pensaments que habitualment són reprimits.
_Clarificació: es tracta de promoure comprensió pel client de si mateix, en relació amb altres persones significatives per a ell i en relñació a la seva situació.
_ Confrontació: és una forma d’afirmació que enfronta la persona amb la realitat d’un sentiment, conducta o situació. Tracta de parar la conducta.
==L’ENTREVISTA
· Definició
És una eina bàsica en el camp de les Ciències Socials. S’utilitza tant com a mitjà d’investigació com d’intervenció.
Segons ROSELL, T: “és una conversa seriosa que es proposa amb una finalitat determinada diferent al simple plaer de la conversa”
· Fases
– Recepció
– Exploració
– Clarificació
– Final
Es correspomn amb les parts del procés de seguiment d’un cas.
· Estructura
– Preparació
– Inici
– Sondeig
– Resum
– Registre de dades i impressions i observacions
– Valoració-Interpretació
– Preparació de la següent entrevista
· Actituds del Treballador Social en l’entrevista
– Acceptació
– Comprensió empàtica
– Autenticitat
Faciliten establir un reforç positiu.
· Tipus :
-Segons el moment:
. inicials:establir contacte, explorar el problema, negociar fites i formular plans de treball.
. posteriors: per aprofundir, interpretar o confontar.
-Segons la finalitat:
.diagnòstic.
.informació.
.motivació.
.seguiment.
.coordinació.
.assessorament.
.terapèutica.
.investigació.
.orientació.
-Segons la modalitat:
.informals
.planificades.
.estructurades.
-Segons el número:
.individuals
.familiars
.col·lectives
-Segons la conducció:
.directives.
.no directives.
.clíniques.
5. LA SEVA AVALUACIÓ.
5.1. DEFINICIÓ
És un “procés crític” referit a accions passades que té la finalitat de constatar, en termes d’aprovació o deasaprovació, els aspectes assolits en el projecte i fer les modificacions necessàries de les activitats futures.
L’avaluació és una tasca imprescindible per a poder elaborarprogrames i per a millorar les intervencions.
És una reflexió críticatant sobre continguts del treballrealitzat com la fomra com s’està fent.
5.2. CARACTERÍSTIQUES
· Al llarg de tot el procés d’intervenció, l’avaluació assigna valors als resultats, implicant una comparació entre objectius proposats i resultats obtinguts.
· Implica quantificació, però qualificació com a unitat.
· És una operació d’anàlisi i de síntesi que serveix per prendre decisions.
5.3. OBJECTIUS
– Proporcionar informació objectiva.
– Arreglar errors.
– Corregir estratègies d’acció inadequades.
– Modificar activitats previstes en funció dels canvis que es vagin produint.
– Triar alternatives d’acció més convenients.
– Millorar les intervencions socials.
– Mesurar l’eficàcia dels mitjans i recursos utilitzats.
5.4. SEGUIMENT COM A FORMA D’AVALUACIÓ
IMPLICA: – verificar el que es fa.
– confrontar resultats amb el que s’ha plantejat.
– prendre decisions per a modificar la intervenció.
COMPORTRA: – contractes directes (observació personal)
– ús de registres
– anàlisi de resultats
– acció correctiva
FUNCIÓ: lligada a la supervisió i coordinació ( avaluació permanent)
5.5. INSTRUMENTS
· Qüestionaris
· Entrevistes
· Observació
· Anàlisi documental
· Debat, murals, jocs dramàtics,..
5.6. TÈCNIQUES
· Relació de variables-associació
· Causa-efecte
· Qualitatiu-descriptiu
· Econòmiques: anàlisi de cost-benefici
· Indicadors
BIBLIOGRAFIA
AGUILAR, M.J.; EZZEQUIEL : Evaluación de servicios sociales y programas sociales
Ed. S. XXI, Madrid, 1992
CAMPO,S. Del :La meva família espanyola
Ed. EUDEMA, 1991, Barcelona.
ESCARTÍN, M.J.: Manual de trabajo social
Ed. AGUACLARA, 1992
MARCHESI,A.; PALACIOS,J.;COLL,C. :Desarrollo psicològico y educación III
Ed. ALIANZA, Madrid,1990
Revista de sevicions sociales y política social nº 30 (1993): Evaluación; nª34 (1994): intervención en el ámbito familiar (II):
Ed. Consejo General de Diplomados en Trabajo Social