L’expressió corporal, plàstica i musical formes de representació i vehicle de comunicació.
Aquesta àrea III del currículum l’àrea dels llenguatges és la que s’ocupa de fornir els instruments necessaris perquè l’infant pugui establir les relacions pertinents entre ell i l’entorn.
L’expressió corporal, però queda inclosa en l’àrea I tant en el vessant del control del cos i de l’organització d’habilitats motrius, com en l’aspecte d’expressió i manifestació corporals, i d’exploració de les possibilitats del cos a tots nivell. És aquest darrer vessant el que correspondria a l’apartat de llenguatge, i la seva no inclusió, suposa un pas enrere en relació amb el guany que va suposar en l’etapa de la renovació pedagògica respecte de l’escola tradicional de l’etapa anterior.
Cadascun d’aquest llenguatges ofereix a l’infant la possibilitat d’establir una comunicació entre ell i l’entorn, de representació de la realitat entre ell i l’entorn, i d’expressió i creació. Això vol dir que , com a instruments, els llenguatges exerceixen una funció comunicativa, una funció representativa de la realitat i també una funció lúdico – recreativa. Aquests llenguatges esdevenen instruments molt apropiats per plasmar les emocions. És necessari entendre que el l’infant des de petit, necessita adquirir en primer lloc, i perfeccionar més endavant unes eines que li seran útils per atots els àmbits d’aprenentatges. Li serviran per desenvolupar totes les funcions psíquiques: comunicar, representar i imaginar.
Els tres tipus d’expressió en el currículum d’educació infantil
En l’àrea 3 del currículum d’educació infantil s’inclouen el llenguatge musical i el llenguatge plàstic.
(intercomunicació i llenguatges). L’expressió corporal queda inclosa en l’àrea 1 d’aquest currículum ( descoberta d’un mateix)
Tots aquests llenguatges tenen per una banda una funció lúdico-recreativa, en el sentit que els dóna plaer l’exercici de les pròpies funcions. Els ha de motivar el sentir-se actius i alhora comunicatius.
Per altra banda són uns llenguatges que evolucionen fins a arribar a les manifestacions creatives.
Per altra banda tenen una funció comunicativa, en tant que són claus per a la seva interacció i faciliten el desenvolupament personal. Alhora s’entén la comunicació en un doble sentit: expressió i comprensió.
I per últim tenen una funció representativa, en tant que desenvolupen les capacitats d’abstracció i conceptualització. Permeten de relacionar diferents fets i conceptes, vells amb nous, coses que ja es tenen interioritzades amb coses que es viuen per primer cop.
Els objectius que es volen aconseguir i els conceptes que es treballen venen definits pel currículum d’educació infantil
Llenguatge musical a l’escola bressol
Els elements que es consideren bàsic per a la didàctica de la música en l’etapa de 0a 6 a. són :
1.- so- silenci
2.- les qualitats del so
3.- l’audició musical
4.- la cançó
5.- el ritme
LA CANÇÓ
Cal cantar sovint.
Aprofitar la cançó com a element de treball.
Cantar sempre el millor possible, ajut i lleuger, ja que els nens tendeixen a imitar sempre.
Seleccionar sempre cançons a l’abast de cada nivell.
1er any
fer servir les cançons per establir una relació afectiva amb el nen i introduir-li els fonament d’una sensibilitat musical
no fer-ne moltes, a fi de facilitar el reconeixement per part del nen.
Cançons de bressol: són cançons per crear un ambient musical o bé per motivar la participació del nen mirant-lo o bressolant-lo.
Cantarelles: s’usen per jugar amb els nens. Són curtes i n’hi ha que tenen moviment.
Jocs de falda: són cançons de joc i amb cada una d’elles es fa una activitat diferent i molt determinada.
2n any
s’usen les mateixes cançons del primer any i algunes de noves que siguin acompanyades ges.
Triar cançons amb el text adequat a la capacitat comprensiva del nens
Intentar que entonin fragment de les cançons més conegudes per ells, i fin i tot, alguns poden posar-hi algunes paraules del text.
Les cançons són el mitjà més natural per a que el nen faci seus els elements musicals.
Es poden fer tres tipus d’activitats:
.- escoltar-les
.- dansar i moure’s
.- cantar-les
Quan l’educador canta, ha de fer-ho amb compte i articulant bé a fi que el nen pugui dir alguna de les paraules.
Cal cantar la melodia sense el text a fi que el nen la senti.
Procurar que escoltin les cançons ja que motiva al nen a cantar.
Iniciar l’activitat en petits grups fent cantar més d’un nen alhora.
3r any
augmenta la valoració i l’interès per les cançons que és capaç de cantar i entendre, cosa que els motiva amb el llenguatge, per això el text ha de ser senzill.
Aprofitar la tendència natural dels nens cap a la cançó per fer que cantin molt
Potenciar la improvització
Sentir les cançons de diferents maneres.
Escenificar cançons
Cantar tots junts
Ampliar el repertori.
S’avaluarà: la veu del nen, observant que sigui sana i avanci en afinació, entonació, articulació,.; la postura corporal, tenint en compte que sigui correcte i natural, que permeti cantar sense esforços; l’actitud, observant l’interès, la il·lusió, la participació, la col·laboració, la participació..; la memòria musical, si recorda les canóns.
LA AUDICIÓ MUSICAL
El fet de plantejar-nos audicions ja des de molt petits, assenta les bases musicals, crea hàbits d’actituds i de comunicació.
L’objectiu principal que ha de perseguir l’audició musical és el fet d’aconseguir una actitud sensible del nen vers la música, i alhora intel·ligent que li permeti gaudir ,comprendre, relacionar i valorar la música que sent.
En un principi el nen escoltarà a l’educador i de mica en mica anirem passant a gravacions i audicions fetes amb instruments.
Aspectes metodològics a tenir en compte:
Ambient apropiat d’escolta.
Participació del nen en l’audició en tant que segueix la música, l’educador es preocuparà que a vegades escoltin audicions que permetin el moviment i expressió corporal del nen.
Repetició, en tant que una obra musical o cançó agrada quant més l’escoltes.
Sempre que sigui oportú l’educador pot donar informació sobre l’obra, autor, instruments que participen en l’orquestra,…
SO – SILENCI
La música és l’art de combinar sons en el temps. El so és la matèria primera
Des de petit el nen capta els sons que hi ha al seu voltant, i gaudeix jugant amb la seva pròpia veu o amb joguets sonors.
L’educador ha de permetre al nen:
– expressar-se a través del so
– fer que conegui el silenci i que experimenti diferents formes de fer-lo
– iniciar-lo en la creativitat en tant que experimenti diferents descobriments sonors
– crear en el nen una actitud positiva i activa davant del so, actitud que ha de manifestar-se no només en les activitats musicals, sinó també en la vida quotidiana.
L’educador és el que guiarà tot aquest procés.
L’adult és qui proporciona un ambient adequat al nen, ambient en el que hi ha sons i silencis en la vida quotidiana.
En una segona fase l’educador farà adonar al nen que ell s’expressa a través de sons ( plors, crits, parla, ..) i li farà adonar que si vol pot fer silencis
Quan el nen agafa consciència de so – silencia el convidarà a participar de forma activa en l’activitat sonora: fent soroll amb les mans, fent silenci amb els dits, aportant instruments i estris musical, jugant amb el cos a fer sons o fer silencis…
En una fase més avançada són els nens que creen les seves pròpies composicions musical amb objectes, o instruments, o sons fets amb el propi cos…
Un altre dels objectius que hem de perseguir amb aquestes activitats és que el nen sigui capaç de decidir l’ambient sonor adequat en les seves activitats quotidianes.
QUALITATS DEL SO
Les qualitats que defineixen el so:
.- altura ( sons greus o aguts)
.- intensitat ( fort, fluixos, molt forts,..)
.- duració ( llargs, curts,..)
.- timbre ( clars, estridents, …)
Els objectius que ens hem de plantejar en aquest camp de la música són:
– Identificar, distingir i reconèixer les qualitats del so
– Aprendre a produir aquestes qualitats amb objectes sonors, la veu,…
– Arribar a descobrir les possibilitats expressives dels sons .
L’expressió plàstica en l’educació 0 – 6 anys
L’àrea de l’expressió plàstica abarca molt diversos continguts i actituds: evolució del gest gràfic, desenvolupament de la creativitat, comunicació amb imatges, lectura d’imatges… Les actituds que es requereixen per desenvolupar-se en aquesta àrea existeixen en els nens des de petits, i és feina dels educadors saber propiciar els materials, recursos, actituds, activitats necessàries a fi que se desenvolupin harmoniosament. Val a dir també, que el desenvolupament d’aquestes capacitats va alhora íntimament lligar a tots els aspectes de la personalitat.
Des de molt petit el nen, és consumidor de imatges: tele, contes, cartells, rètols,…per això és necessari que aquest consum sigui gradual, de qualitat i controlat per l’educador, ha de facilitar al nen el coneixement del que l’envolta i mai empatxar-lo. Triem acuradament tot allò que han de consumir els nostres nens. Segons uns estudis fets per l’associació Rosa Sensat, les imatges dirigides als nens més petits han de tenir:
· dignitat artística ( no qualsevol imatge és bona)
· simplicitat d’expressió( dibuixos contornejats amb línies, fons nets, tintes planes)
· representació de situacions familiars al nen
· no únicament formes realistes ( la imaginació ja despunta)
· diversitat d’il·lustradors ( perill d’estereotips)
·
El nen com a productor d’imatges comença de manera lúdica. Les etapes del llenguatge infanti han sigut explorades per psicòlegs, teòrics de l’art i pedagogs: Lüquet, Freinet, Lowenfeld, Wallon, Kellog,…
Evolució del dibuix
Burt | Lowenfeld | Horovitz | Wallon | Luquet | Widlocher |
Gargot Estadi lineal Simbolisme Descriptiu | Gargot Preesque màtic | Gargot | Inicis a l’activitat gràfica Gargot representació Realisme intelectual | Realisme fortuit Realisme frustrat Realisme Intel·lect. | Inici expressió gràfica Simbolisme arbitrari Realisme subjectiu Realisme conceptual |
Escoriza J. (1984) Evolución del dibujo infantil de 2 a 6 años. PPV BCN.
Desenvolupament en les primeres edats.
Etapa | Característiques | Representació de la figura humana | Representació de l’espai | Representació del color |
Del gargot De 2 a 4 anys | Desordenada: no hi ha control motor. Longitudinal: coordinació motriu Circular: variacions del control Posant noms: canvi del pensament que de kinestètic es fa imaginatiu | Cap Només imaginativament | Cap Només imaginativament | No s’usa conscientment El colors es fa servir per distingir gargots |
Del preesquematisme de 4 a 7 anys. | Descobriment de relacions entre la representació i la cosa representada | Búsqueda d’un concepte. Constant canvi de símbols | No hi ha ordre en l’espai. Les relacions s’estableixen segons un significat emocional | Us emocional d’acord amb els desigs . No té relació amb la realitat. |
Lowenfeld (1961) Desenvolupament de la capacitat creadora. Kapeluz. Buenos Aires.
Hi ha moltes i diverses idees sobre el dibuix infantil.
Freinet ens convida a valorar la riquesa que s’amaga darrera el dibuix de qualsevol nen ja en la seva primera i segona infància.
Roda Kellog ha centrat la seva tasca estudiant els grafismes d’aquestes primeres edats.
Aquests estudis sobre grafisme infantil posen de manifest que l’expressió a través de la imatge és una activitat organitzada que comporta a més de les capacitat sensitiva i motòrica, una gran dosis de treball intel·lectual , ja que és la ment la que dirigeix la mà.
Aquestes primeres etapes estan caracteritzades per l’espontaneïtat i originalitat.
El valor essencial d’una activitat plàstica en l’etapa 0-6 anys, és el fet que aquest procés ha de produir plaer al nen i deixar-lo satisfet del seu treball al marge del resultat plàstic obtingut. En aquests procés de desenvolupen valors com: motricitat, percepció, imaginació… l’adult inconscienment pot esperar èxits del nen i si no n’hi ha pot generar frustració.La tasca de l’educació és atendre el temps meravellós de l’acció. A mesura que el nen creixi, s’iniciarà en el sentit crític i serà necessari recolzar i potenciar els resultats finals.
L’art a l’escola parteix de tres aspectes bàsics: percepció, imaginació i manipulació:
qualsevol representació plàstica va precedida d’una acció perceptiva; la ment humana a més de guardar imatges de diferents experiències és capaç de crear noves imatges; el moviment, les activitats motòriques com colpejar un material, triturar-lo són accions primàries bàsiques en el desenvolupament del nen que provocarien una llacuna en el seu procés evolutiu de no fer-se, cal un contacte directe amb els materials abans de començar a treballar-hi.
La manipulació és una activitat a vegades reprimida, i malgrat tot és la més necessària per a un aprenentatge integral
Fruit de l’etapa de l’escola bressol i infantil és la conquesta de la petita motricitat que facilita al nen la possibilitat de projectar-se engrafismes detallats de precisió. La plàstica es nodreix d’experiències i activitats motrius, l’acció mateixa de modelar, pintar, dibuixar,… són un exemple clar.
Material i habilitats: la introducció de les tècniques en l’escola infantil es realitzarà mitjançant la lliure manipulació de materials més o menys propers al nen a fi que el contacte directe li faciliti un millor desenvolupament de les seves capacitats. Cal que es tingui en compte les actituds i els hàbits, fonamentals en l’educació d’aquesta etapa: ensenyar als nens a valorar el material, a respectar els estris, a valorar les imatges que veu, que fa o fa un altre companys, fer-lo partícip de l’ordre del racó i el material de plàstica…. bàsic quant a la socialització.
(s’adjunten fotocòpies de materials i habilitats)
L’expressió corporal.
Es tracta millor en l’apartat d’educació psicomotriu.
El nen petit, des que té un mínim de consciència del seu cos, comená l’exploració d’aquest i dels objectes que l’envolten; gaudeix mirant-se la mà, camejant constantment, manipulant un jogina, … descobrir de mica en mica les diverses possibilitats que té el seu cos i l’objectes, i crea noves formes de relació i comunicació.
A través de la seva expressió dramàtica i corporal mostra les seves tensions i emocions, i també el seu coneixement del món i de les persones, així com la seva percepció de la realitat.
L’expressió dramàtica i corporal té a veure amb la utilització del cos, els seus gestos, actituds i moviments amb una intenció comunicativa i representativa. Mentre que a través de l’expressió dramàtica els nens i nenes juguen sobretot a representar persones i situacions, en el cas de l’expressió corporal es tracta de representar a través de la seva acció i moviment determinades actituds, estats d’ànim, etc. . Ambdues enfonsen arrels en la comunicació gestual i es continuen posteriorment en diferents manifestacions entre les quals destaquen els jocs simbòlics ens els que els nen i la nena es comportesn ” de manera que” fan coses però només fan veure que les fan. Es tracta d’un camp obert a la imaginació, a la creativitat i a l’espontaneïtat de cadascú.
L’educació infantil ha d’estimular aquest tipus d’expressió per treure d’ella el màxim rendiment educatiu, de manera que s’accepten formes d’expressió diverses.
Com en el cas de la pintura, el dibuix, el modulat, el llenguatge dramàtic i corporal té un paper important per l’estimulació de determinats aspectes del desenvolupament i per l’adquisició de noves capacitats, però tenen un sentit educatiu que trascendeix a un àmbit concret. A través d’ells el nen explora la realitat i reflecteix el coneixement que d’ella te, s’expressa a si mateix, però també es descobreix quan es representa o s’expressa.
Els conceptes que treballarem en l’expressió corporal:
. el control del cos: activitat, moviment, respiració, repós,relaxació.
. possibilitats expressives del propi cos per expressar i comunicar sentiments, necessitats, emocions.
Els procediments:
. descobriment i experimentació dels recursos bàsics d’expressió del propi cos ( moviments, sons, sorolls) individualment i en grup, per expressar sentiments i emocions propis i els dels altres.
. utilització amb intencionalitat comunicativa i expressiva de les possibilitats motrius del propi cos: desplaçament per l’espai amb moviment diversos, equilibri,..
. ajustament del propi moviment a l’espai i al moviment dels altres
. imitació i representació de situacions, personatges i històries senzilles, reals i evocats, individualment i en petits grups.
. interpretació i representació d’algun personatge de manera que s’atén als seus estats emocionals, el seu vestuari, i el seu aspecte físic.
La nostra feina com educadores és fer que gaudeixin i mostrin interès i iniciativa per participar-hi. Mostrin gust per l’elaboració personal i original en les activitats d’expressió corporal.
BIBLIOGRAFIA:
Bernal, M.C.; Delfis O. I Pujol M,.A.: L’educació infantil: una nova etapa. Graó. ICE Universitat Barcelona.1996
Diversos: La escuela infantil de0 a 6 años. Ed. Anaya. 1992
Lapierre A.: Educación psicomotriz en la escuela materna Ed. Científico – médica. BCN 1977
Anton, M.: La psicomoticitat al parvulari Ed. Laia BCN 1983.
Varia: Temes d’INFANCIA. Congrés d’Infància. Volum I Educar de 0a 6. Ed. Rosa Sensat 1994.
Articles d’infància: revistes nº 2, 16, 20, 22, 23, 25, 26, 33, 35, 42, 48, 69, 74 76, 77, 92, 93, 94, 100.
Unitat didàctica sobre el tema:
Abans de l’inici de la programació d’una unitat didàctica cal tenir en compte:
a)El nivell evolutiu de l’alumnat ( edat mitjana de 18 anys, pensament formal, necessitat d’educació en valors…)
b) procedència dels alumnes ( batxillerat, prova accés, …)
c) com es presentarà el contingut:
importància de l’expressió
importància de la cooperativitat
aplicacions pràctiques
pràctiques sobre la matèria
actuacions interdisciplinàries.
Títol de la unitat didàctica:
” Etapes i evolució de l’expressió plàstica en els nens i nenes de 0 a 3 anys”
CONTINGUTS
– l’etapa del gargot: el seu inici
– el gargot incontrolat
– el gargot controlat
– el gargot amb nom
– significat del color en les etapes del gargot
– importància de l’etapa preesquemàtica
– l’expressió plàstica a la pràctica: normes bàsiques pelnen, el paper de l’adult, l’ambient d’aula, el mobiliari, els hàbits, el treball cooperatiu,…
PROCEDIMENTS
– organització del material d’una aula de plàstica
– distribució del mobiliari
– confecció d’un llistat de material per l’expressió plàstica en l’e.i.
– interpretació de les expressions dels nens
ACTITUDS VALORS I NORMES
– respecte pel treball dels infants
– valoració positiva de l’activitat creadora dels infants
– interès per l’activitat creadora dels infants
– cura i respecte del material
OBJECTIUS DIDÀCTICS
– resumir els trets més característic de l’etapa del gargot
– descriure la importància del color, la forma,… en l’etapa del gargot
– enumerar els trets de l’etapa pre-esquemàtica
– confeccionar un plànol de la distribució d’una aula o taller de plàstica
– seleccionar el material de plàstica útil per una escola bressol
– respectar i valorar el treball infantil
– saber interpretar el treball infantil
ACTIVITATS D’APRENENTATGE
– Es passarà un vídeo on es vegin nens d’escola infantil fent una activitat plàstica. (el vídeo de Reggio Emilia conté un apartat de plàstica) tot seguit les alumnes opinaran sobre el que han vist. La professora matitzarà els temes que surtin a la conversa i introduirà el concepte gargot
– Breu explicació teòrica de les etapes del gargot = controlat, incontrolat, i amb nom.
– Es donarà a l’alumnat tot un plec de dibuixos realitzats per nens en edats compreses entre els 18m i el 4 a. Observació i comentari. Es confeccionar murals procurant agrupar-los segons les característiques abans esmentades. Cal justificar les agrupacions. ( treball en grup de 5)
– A partir del treball anterior es verificarà tota la teoria del colors, les formes que usen els infants…
– Cada alumne haurà de confeccionar el seu propi mapa conceptual o esquema gràfic de l’aposta teòrica
– Se’ls adjuntarà un fotocòpia d’un plànol d’una aula – taller de plàstica. Paral·lelament es visitarà l’aula de plàstica de l’escola bressol ” la baldufa”. A partir d’aquí les alumnes per parelles caldrà que confeccionin les distribucions que farien en una aula d’expressió plàstica
– Del llibre Racons d’activitat a l’escola bressol i parvulari editat per Graó es donarà a les alumnes una fitxa de material a l’aula de plàstica. S’haurà de confeccionar un quadre resum on hi figuri el nom del material, la seva descripció, el seu ús, les seves avantatges i els seus inconvenients.
– Visionar vídeo de nens de 2 anys fent plàstica ( cedit per l’escola bressol “la baldufa”) on es guiarà a les alumnes a fer una pauta d’observació:
· Quina edat sembla que té el nen
· Sembla adient l’experimentació que està fent?
· Se sent content amb el seu treball?
· Reconeix el seu dibuix?
· Observacions que es poden fer
· Observació del gargot, del color, la forma..
· Com es relaciona amb els altres nens i nenes,
· Relació que manté amb l’adult…