1. LA COMUNICACIÓ: ELEMENTS
Tot acte de comunicació ha de ser voluntari. Hi ha d’haver algú que vulgui dir alguna cosa i algú que escolti.
Els elements bàsics de la comunicació són:
Codificació/Descodificació
RECEPTOR EMISSOR
MISSATGE/CANAL
PARÀSSITS/NOSES.
El més important és el codi ( sistema de signes que adoptem per comunicar-nos)
Codifiquem quan emetem i descodifiquem quan interpretem. És la necessitat d’un canal de comunicació el que exigeix codificar. El procés s’inicia quan el transmissor dóna el missatge a un codificador.
Es comença a estudiar el fet de la comunicació codificada i el control de la mateixa a partir dels anys 40 arrel de la publicació de l’obra cibernètica de Viener.
S’adjunta una fotocòpia on hi figuren els elements de comunicació necessari perquè la informació continguda en un missatge sigui transmesa.
2. TEORIA DE LA COMUNICACIÓ
Resulta evident que el procés de comunicació és una condició inherent al ésser humà i que aquest necessita de comunicació per a poder establir relacions interpersonals amb altres persones.
Segons Watzlawick, P. (1981,p. 17): “ la comunicació és una condició sine qua non de la vida humana i de l’ordre social. També és obvi que des del començament de la seva existència, un ésser humà participa en el complex procés d’adquirir les regles de la comunicació, ignorant quasi per complert en què consisteix aquest conjunt de regles, ses calculus de la comunicació humana”
Comunicar prové del verb llatí comunicare que significa compartir. Per tant comunicar és fer partícips ala altres de les idees, pensaments, emocions i sentiments.
Al procés de transmetre aquesta informació mitjançant signes o símbols acordats es denomina comunicació
Però la comunicació no s’ha d’entendre només com a procés lingüístic sinó com a procés interpersonal i això implica que per a poder desenvolupar el nostre nivell de comunicació haurem primer de desenvolupar les nostres relacions interpersonals i quan haguem aprofundit en elles, aleshores podrem desenvolupar el procés lingüístic.
LA COMUNICACIÓ I ACTITUDS DEFENSIVES.
La comunicació humana ha de complir tres funcions principals:
§ Proporcionar el coneixement de l’ambient, del context.
§ Definir la situació pròpia i la seva relació amb els demés.
§ Construir la base del coneixement i de l’entorn i de l’adaptació de l’ésser humà al mateix, amb la finalitat de transformar-lo.
Gibb,J.R. defensa que existeixen sis parells d’estils que poden provocar defensa o facilitar pel contrari, la relació interpersonal:
ACTITUDS QUE BLOQUEGEN LA COMUNICACIÓ. | ACTITUDS QUE FACILITEN LA COMUNICACIÓ |
AVALUACIÓ | DESCRIPCIÓ |
CONTROL. | CENTRAR-SE EN EL PROBLEMA. |
ESTRATÈGIA | ESPONTANEÏTAT. |
MENTALITAT | SIMPATIA |
SUPERIORITAT | IGUALTAT |
DOGMATISME | PROVISIONALITAT |
LA COMUNICACIÓ I ELS SEUS RISCOS
Les causes dels riscos i la por de la comunicació són classificades per Serrano, G. (1991, p. 167 ) en tres relacionades entre sí:
§ Por a veure’ns rebutjats: la necessitat de seguretat i de veure’ns acceptats depèn de dos factors:
§ La intensitat d la comunicació: la importància subjectiva que té per a nosaltres el contingut de la comunicació. A major intensitat més risc.
§ Les possibilitats percebudes de la comprensió i acceptació per part de l’altre. A major comprensió i acceptació menys risc.
§ Por a causar una impressió que no correspon a la nostra “ pròpia imatge “ : la imatge que de nosaltres posseïm es enviada a l’altre i percebuda per ell , això pot generar ansietat, por o simplement, bloquejar la comunicació. També pot ajudar-nos si trobem una actitud receptiva per part de l’altre.
§ Por al canvi: por a escoltar amb empatia a veure el món des de els sentiments i referències de l’altre.
COMUNICACIÓ INTERPERSONAL; INTERMITJA I DE MASSES
La comunicació interpersonal seria aquella que es produeix de l’àmbit exclusivament del subjectiu. És la desenvolupada per l’individu amb una o varies persones físiques properes.
En al comunicació interpersonal s’estableixen mecanismes de risc i de defensa i un feed-back immediat.
La comunicació cara a cara que permet una major participació de l’altre. Cada participant manté una interdependència en el procés de manera que pot oferir una immediatesa d’estímuls i de respostes.
La comunicació de masses és especialment un tipus de comunicació modern que pretén la difusió ràpida d’un missatge.
Maletzke, G. La defineix com la que transmet missatges de caràcter públic a través de mitjans de comunicació tècnics. Realitza la transmissió de manera indirecta, unilateral i generalment simultània a un públic molt nombrós i dispers.
Solen intervenir professionals i utilitzar la tecnologia més avançada.
Existeix un allunyament entre emissor i receptor i la capacitat de resposta de l’emissor és tardana i molt limitada.
ELS MITJANS DE MASSES: PAUTES PER A LA SEVA UTILITZACIÓ EN ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL.
Els mitjans de comunicació social, alhora que reflectir la naturalesa cultural d’una societat, contribueixen a reforçar i perpetuar aquesta situació cultural. Així és com apareixen els mitjans de comunicació de masses.
Podem incloure en aquests: el cinema, la ràdio, la t.v. , la premsa, les noves tecnologies.
Tots són susceptibles de ser controlats i alhora són transmissors de informació de forma més o menys immediata.
Com a agents educatius ens preocupa el caràcter educatiu o deseducatiu que exerceixen els mitjans de informació social en l’individu, i cal tenir clar que en l’actualitat es reben més informacions d’aquests mitjans que de qualsevol tipus d’educació formal, per això el que ens ha de preocupar no és tan el fet si estan o no manipulats, sinó qui els manipula..
FUNCIONS DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES.
Els mitjans de comunicació de masses fan en la societat tres tipus de funcions:
1. Funció de informació: Avui en dia no podem prescindir de la informació, conèixer els aconteixements i les notícies que passen en cada moment s’ha convertit en una necessitat més de l’ésser humà.
2. Funció publicitària: La informació sobre els objectes de consum és una forma de publicitaris ja sigui explícitament mitjançant els anomenats anuncis o implícitament mitjançant programes propis o patrocinats. La publicitat es converteix en una de les principals fonts de financiació dels mass- media.
3. Funció recreativa: Els mass- media constitueixen una de les més grans ofertes sobre activitats recreatives i d’oci . Ens donen l’oportunitat de triar entre diverses ofertes culturals i de temps lliure.També utilitzen la realització de concursos i competicions per a facilitar increments d’audiència o consumidors i captar més publicitat que els financi. El que és negatiu és que en moltes ocasions contribueixen a l’aïllament , passivitat i competitivitat de les persones. En altres ocasions, generen ansietat, tensió o frustració.
ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL I L’ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL.
Els mitjans de comunicació social contribueixen de forma negativa al foment d’una comunicació no interpersonal amb els riscos i conseqüències negatives que té tant per l’individu com per a la col·lectivitat, donat que es redueixen a la transmissió d’una informació de caràcter unidireccional, incompleta i com a conseqüència ens converteixen en receptors passius, en consumidors incapaços d’intervenir.
Els mitjans de comunicació social han de ser aprofitats per l’home però per a que això passi s’ha de preparar prèviament. L’animació sociocultural pot contribuir a que això passi fomentant actituds i destreses que ofereixin aquesta preparació.
La formació de les persones ha de ser enfocada cap a el cultiu dels llenguatges naturals i artificials, la informació, la comunicació i la imaginació.
El model que exigeix aquest tipus de societat difereix del model d’home que s’exigia tan sols fa uns quants anys, això ens porta a haver de modificar els plans d’educació i formació per tal d’adequar-los a les exigències de la nostra societat, cap a un nou model d’educació en la qual, l’animació sociocultural pot i ha de jugar un paper destacat ja que ens proporciona elements necessaris per a fer de pont entre el que hi havia anteriorment i la nova situació.
Hi ha qui pensa que són els mitjans de comunicació social els que estan marcant les pautes del tipus de persones del futur, amb diferents habilitats, necessitats, estils cognitius i inclòs noves utopies. L’animació sociocultural a aquest respecte ha de fer una funció prioritària en allò que es refereix a la formació i el desenvolupament d’aquestes noves destreses i habilitats que s’exigeixen actualment a les persones i fomentar a més les relacions i la comunicació interpersonal entre els individus i els grups.
PREDOMINI DELS AUDIOVISUALS EN LA CULTURA DE MASSES.
La comunicació audivisual es caracteritza per la utilització dels anomenats llenguatges audiovisuals i la utilització de mitjans tècnics per a la construcció, registre, enviament, recepció i reproducció de missatges.
La comunicació audiovisual la podem distingir de la verbal per:
§ La utilització de llenguatges audiovisuals.
§ La inclusió de codis sonors.
§ La utilització dels mitjans tècnics sense els quals no es podria portar a terme.
La comunicació audiovisual ha suposat un canvi radical en la utilització del llenguatge oral i del escrit. Això ens ha suposat un canvi en el desenvolupament de les nostres habilitats per a la comprensió d’aquests llenguatges, passant de la memòria en el llenguatge oral, a l’abstracció del llenguatge escrit , al l’ús de processos nous tant tècnics com psicològics, lingüístics, ètics, etc. Del llenguatge audiovisual.
Podem assenyalar, que per a poder realitzar una comunicació audiovisual es necessiten dos tipus d’elements:
§ Els mitjans i coneixements tècnics.
§ Les habilitats personals.
L’arribada de la televisió i dels altres mitjans audiovisuals ha suposat un canvi en el llenguatge, en les comunicacions i en les nostres habilitats cognitives.
ELS MITJANS AUDIOVISUALS: TIPUS I TÈCNIQUES BÀSIQUES.
La utilització dels mitjans audiovisuals estableix una divisió en els processos dels mass- media, especialment, entre els anomenats escrits i els audiovisuals més populars com són la T.V. i la ràdio.
TIPUS DE MITJANS DE COMUNICACIÓ
1. Mitjans impresos
Constitueix el mitjà més emprat i abundant. Es manté la importància i la rellevància del mateix en totes les esferes de la nostra vida i constitueix un mitjà important per a la creació d’opinions, valors, creativitat, tradicions, etc. Entre ells podem destacar:
– Cartells, pòsters i valles : són emprats com a mitjans a l’animació sociocultural i en la publicitat. La seva funció és transmetre una informació de manera estètica, decorativa i facilitadora del missatge, de comprensió fàcil i assequible.
– Els llibres: a passat de ser patrimoni d’uns quants il·lustrats a convertir-se en quelcom quotidià i familiar gràcies a la impremta, la publicitat i la seva diversitat temàtica.
– La premsa escrita: representa a la informació i expressió lliure d’opinions sobre diversos temes i esdeveniments, especialment els de més actualitat. Es basa sobre tot, en la notícia, en la seva anàlisi, comentari, crítica i opinió.
– Circulars i butlletins: pretenen difondre ràpidament i massivament una informació sobre un tema o problema específic. Es solen emprar en les diferents administracions tant a nivell intern com extern, per a informar sobre els seus programes i activitats.
– Folletons: Són llibrets de diverses pàgines que pretenen facilitar la comprensió sobre temes complexes i amplis de manera simple, senzilla i resumida.
– Desplegables i prospectes: informació escrita relativa a conceptes i notícies de caràcter breu i general.
– Octavetes: Són impresos que busquen la informació sobre notícies concretes o problemes determinats d’una manera breu i directa.
– Altres: bans , fax,…
2. Mitjans audiovisuals
Són els mitjans més moderns i actuals, basats en una tecnologia que cada vegada més, afecta a la nostra vida quotidiana. Entre ells podem destacar:
La ràdio: és la transmissió de missatges a llarga distància mitjançant la utilització d’ones electromagnètiques.
Les funcions que compleix la ràdio són: informar, entretenir i formar. La ràdio és utilitzada pera programes d’educació a distància com un mètode vàlid i fiable.
Les característiques de la ràdio són:
§ Immediatesa dels missatges i les notícies informatives.
§ Informació recent i actual.
§ Ampli espectre d’audiències.
§ Amplitud de cobertura.
§ Funcionalitat i comoditat d’utilització.
§ Diversitat d’ofertes d’emissions i emissores.
§ Baix cost de manteniment.
§ Audiència més unipersonal que col·lectiva.
§ Ampli poder de suggestió.
§ Major profunditat dels continguts i informació
§ Informació amena i diversa.
§ Facilitat tècnica i de muntatge d’una emissora.
§ Facilitat d’emissió quant a mitjans i recursos.
El cinema és la transmissió d’imatges en moviment mitjançant la projecció amb una cadència determinada, de una sèrie de fotogrames fixes i successius que recullen les lleus modificacions de la imatge enregistrades, aprofitant el principi de la persistència retentiva de l’ull humà. El cinema barreja dues tecnologies la visual i la sonora.
La televisió un mitjà de comunicació audiovisual que permet enviar un missatge a llarga distància constituït per imatges i sons, amb una recepció quasi immediata.
A diferència dels altres mitjans, necessita d’una explotació complexa basada en un sistema de financiació, organització, producció i de mitjans tècnics adequats a les seves necessitats.
Podem dir que actualment la T.V. constitueix el mitjà de comunicació social més important i influent, a on la diversió, la publicitat, els nivells d’audiència o la lluita pels millors programes d’entreteniment, la converteixen en quelcom amenaçador.
Sense oblidar-nos del seu gran poder educatiu i transmissor de formació mitjançant l’ús de programes didàctics elaborats per professionals dels més diversos camps i ciències.
NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
Tots els avenços tecnològics han estat aprofitats pels mitjans de comunicació amb l’objectiu de fer arribar la informació de forma més ràpida , a més gent i en el menor espai de temps.
De tots els avenços tecnològics són els electrònics els que major difusió i expansió estan tenint en l’actualitat. Així, podem destacar el telèfon com el mitjà de transmissió de la informació més emprat a nivell de l’individu.
Actualment també té molta importància el correu electrònic.
NOVES TECNOLOGIES EN LES COMUNICACIONS SOCIALS.
Dintre de l’amplia oferta que existeix de tecnologies aplicades a la informació i dins de les relatives a les comunicacions socials, podem destacar les següents:
– El offset : tècnica utilitzada per a imprimir llibres i revistes. Els textos i les il·lustracions es produeixen per mitjans fotogràfics sobre una placa de zenc o alumini.
– La fotocomposició.
– Els ordinadors.
– El diari electrònic
– Cinema ( tridimensional, interactiu )
– Els satèlits de comunicacions.
– T.V.
ALTRES APORTACIONS TECNOLÒGIQUES EN LES COMUNICACIONS.
Hi ha altres tecnologies que estan col·laborant amb les comunicacions en la transmissió de la informació com:
– El telefax.
– Scanner.
– Llapis òptic.
– Reconeixedors de veu( per als ordinadors)
– Impressores
– C.D. Rom
– Correu electrònic.
Bibliografia.
Ander Egg , E La animación y los animadores. Ed Narcea. Madrid,1989
Técnicas de investigación social Ed. Humanitas. Buenos Aires
1982
Guinchart,P. Las técnicas de comunicación al servicio del animador Ed. Oidá, 1974
Lorente,S “Las tecnologías actuales de la información como instrumento de desarrollo.” Ed. Fundesco nº 95/96 Julio agosto 1989
Pérez Serrano,G. La animación sociocultural Ed. UNED: Madrid, 1990
Watzlawick, P. Teoría de la comunicación humana. Ed. Herder. Barcelona. 1981