Sumari: Pàg.
1. INTRODUCCIO. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62.2
2. CONCEPTUALITZACIO DEL TERME RETARD MENTAL. . . . . . . . 62.2
3. EL RETARD MENTAL DES DEL PUNT DE VISTA
DE LES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS. . . . . . . . . . . . 62.4
4. PRINCIPIS GENERALS DE LA
INTERVENCIO EDUCATIVA I ADAPTACIO CURRICULAR. . . . . . . 62.5
5. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62.8
1. INTRODUCCIO.
Al llarg d’aquest tema, i de forma prou sistematitzada, es presentarà una perspectiva d’abordament al Retard Mental fonamentada en les dificultats d’aprenentatge i les necessitats educatives que se’n deriven.
A partir d’un marc conceptual que quedarà definit en el primer punt, el segon intentarà “traduir” en forma de necessitats educatives especials aquelles dificultats més importants en el procés d’aprenentatge‑desenvolupament, intentant fugir així de l’ús de categories i etiquetatges que rauria en:
. L’enfatització de les dificultats
. La gènesi de baixes expectatives
Aquest enfocament durà, en el tercer punt del tema, a intentar delimitar ‑en termes generals‑ les característiques de la resposta educativa sorgida a partir de la consideració de les necessitats concretes i singulars de cada cas.
2. CONCEPTUALITZACIO DEL TERME RETARD MENTAL.
Sovint sentim parlar de Retard Mental, de Debilitat Mental, de Deficiència Psíquica, etc. i, en realitat, s’utilitzen etiquetes com etiquetatges que intenten significar el mateix.
Probablement darrera d’aquesta “amplitud” en la terminologia hi ha raons relacionades amb els estudis i investigacions que han fet veure la inconveniència d’alguns dels termes o, fins i tot, el deteriorament de molts d’aquests.
Una conceptualizació prou descriptiva ens defineix el Retard Mental com un funcionament intel.lectual inferior que s’origina en l’etapa del desenvolupament (període evolutiu) i que pot afectar un o tots els aspectes dels següents:
‑ aprenentatge
‑ maduració i
‑ adaptació social
Aquesta definició, tot i semblar prou precisa, presenta alguns elements que poden donar lloc a interepretacions ambigües; veiem‑los:
1. Parlem de funcionament intel.lectual inferior i ho fem sabent que aquest funcionament és mesurat mitjançant proves que ens donen un Q.I. Aquestes proves comporten un nivell de “culturalització” d’una banda i de l’altra ens donen l’oportunitat d’establir “llindars” cosa que sembla resulta descriptiu.
2. …”durant el període evolutiu”: Aspecte que sembla limitar el R.M. a una franja d’edat, la compresa per sota dels 18 anys.
3. .. ” i pot afectar els aspectes següents:
3.1 Alteració del ritme maduratiu
3.2 Dificultats d’aprenentatge (no fan aprenentatge quantitatiu, sinó heterocrònic)
3.3 Dificultats d’adaptació social: dificultats per adaptar les seves respostes actitudinals als “standars” personals i socials imposats per la comunitat on viu.
Aquests elements són, encara que precisos o poden ser prou polèmics, pels motius que s’exposen a continuació:
a. Els nens amb un Retard Lleuger, molts cops són fruit d’una inadequada estimació en un medi inadequat o desestructurat en l’època dels primers aprenentatges.
b. Per altra banda, hi ha medis socials més exigents que altres, en el terreny de les pautes socials i per tant més susceptibles de generar més casos de desadaptació social.
La conclusió seria que tot i que el terme de Retard Mental és prou precís, cal tenir en compte determinats elements que poden conduir a l’ambigüitat, com com ho són els esmentats.
3. EL RETARD MENTAL DES DEL PUNT DE VISTA DE LES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS.
Con ja s’ha dit a la introducció, pretenem al llarg del tema analitzar el terme “Retard Mental” des de les dificultats d’aprenentatge i des de les seves necessitats educatives especials.
Així entès, dir que un alumne presenta necessitats educatives especials significa que al llarg de la seva escolarització presentarà dificultats d’aprenentatge i que aquests no són quelcom concret i delimitat sinó que s’han d’entendre en un sentit ampli i fan referència a diferents graus, diferents moments d’aparició i també diferents durades.
Una perspectiva interactiva permet abordar les dificultats d’aprenentatge com quelcom relacionat no només amb les característiques personals més directament lligades al dèficit sinó amb les respostes que ofereix el context.
Tot això obliga a traduir les dificultats en necessitats i aquestes en ajuts pedagògics.
Estem parlant d’un enfocament funcional centrat a la identificació i avaluació de les necessitats educatives que presenta l’alumne, prenent com a referència el currículum ordinari.
Així doncs es tractaria de:
‑ Delimitar necessitats educatives
‑ Cercar aquestes necessitats educatives en el procés interactiu d’ensenya- ment‑aprenentatge
‑ Valorar interdisciplinàriament aquestes necessitats.
‑ Identificar aquestes necessitats en funció de la proposta curricular per a tots els alumnes, a fi de valorar si calen adaptacions curriculars.
‑ Avaluar la situació d’aprenentatge i l’alumne.
‑ Avaluar per tal de conèixer quines necessitats educatives té l’alumne i determinar el tipus d’ajut.
‑ Avaluar l’alumne en situació d’aula i també la situació d’aprenentatge.
‑ La resposta educativa que s’ofereix a l’alumne és el programa general per a tots els alumnes amb adaptacions més o menys significatives en funció de les seves necessitats.
‑ L’adaptació curricular requereix una gran coordinació i col.laboració de tots els professionals.
‑ Les adaptacions curriculars planifiquen el tipus d’ajut a partir d ela proposta inicial per a tots els alumnes.
‑ Els ajuts els necessiten tots els alumnes amb major o menor grau.
4. PRINCIPIS GENERALS DE LA INTERVENCIO EDUCATIVA I ADAPTACIO CURRICULAR.
Dins del marc de les necessitats educatives formant un “combinu” que van configurant els ajuts que els alumnes necessiten, en aquest “combinu” hi ha els alumnes amb Retard Mendal, és a dir, amb dificultats majors que requereixen unes condicions d’aprenentatge especialment adaptades per a satisfer les seves necessitats.
Una característica que és comuna en aquests alumnes és la dificultat en el procés d’aprendre, més o menys generalitzada.
Això afectaria totes les capacitats: autonomia, llenguatge, interacció social, motricitat, etc. en major o menor grau.
Per això mateix, és important i necessari partir d’una avaluació minuciosa per tal de poder planificar les adaptacions curriculars escaients.
A. Dificultats en el procés d’aprenentatge
La recerca del nivell de competència s’haurà de centrar en aspectes com:
‑ Atenció inicial
‑ Percepció i discriminació dels aspectes rellevants
Memòria: aprenentatge i retenció d’informació
‑ Simbolització i abstracció
‑ Estratègies per aprendre a planificar
‑ Generalització dels aprenentatges
B. Característiques de la resposta educativa
Amb la intenció de disposar intencionalment les condicions d’aprenentatge cal:
‑ Assegurar l’atenció.
‑ Fer fàcilment discriminables i clars els aspectes que han de ser
apresos; donant instruccions senzilles, utilitzant vocabulari al seu abast, utilitzant dibuixos i codis, materials que facilitin realitzar la dimensió rellevant a aprendre (color, forma, posició, so, etc.)
‑ Oferir situacions encaminades a estimular que l’alumne posi en relació les seves experiències i aprenentatges previs amb el que actualment volem que aprengui: no donar lloc a equivocacions ni sotmetre l’alumne als temtetjos i fracassos de l’assaig‑error.
‑ Oferir sempre des de la realitat concreta de l’aquí‑ara.
‑ Estructurar de forma consistent l’ambient educatiu i flexibilitzar‑lo paulatinament:
* Analitzar els continguts i objectius curriculars i seqüènciar‑los en petites passes.
* Escollir les tècniques i estratègies metodològiques adequades en cada cas i aspecte
* Analitzar i ajustar els ajuts per donar les que l’alumne necessita i administrar‑les de forma eficaç.
* Disposar els recursos amb els que comptem de forma que afavoreixi els seus aprenentatge.
* Motivar i reforçar cada aspecte del procés d’aprenentatge.
‑ Programa la generalització:
* Establir‑la com a objectiu
* Utilitzar metodologia i tècniques per tal de facilitar‑la
* Avaluar si s’ha assolit
5. BIBLIOGRAFIA.
– BIJOU, S. W.:
Teoria e investigación sobre el Retraso Mental.
En Bijou S.W. i Baer, D.M. Psicologia del desarrollo infantil.
Vol II. Edit. Trillas. México, 1975.
– COLL, C; PALACIOS, J. i MARCHESI, A.:
Desarrollo psicológico Educación. Vol I, II i III
Alizanza Editorial ‑ Madrid (1990)
– GINE, C.:
El retraso en el desarrollo: una respuesta educativa.
Infancia y Aprendizaje, 39‑40, 93‑94. 1987
– ORTEGA, J. LL. i MATSON, J.L.:
Recerca actual en Integració Escolar.
Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament.
Barcelona, 1987