Sumari: Pàg.
1. INTRODUCCIO. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63.2
2. ADAPTACIONS REFERIDES A OBJECTIUS I CONTINGUTS. . . 63.2
2.1 Introducció d’objectius i continguts. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63.3
2.2 Priorització d’objectius i continguts. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63.3
3. ADAPTACIONS REFERIDES A METODOLOGIA I ACTIVITATS. 63.6
4. TECNIQUES I ESTRATEGIES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63.8
5. ELEMENTS PERSONALS I MATERIALS. . . . . . . . . . . . . . . . . . 63.10
6. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63.12
1. INTRODUCCIO.
A llarg d’aquest tema intentarem revisar els criteris bàsics per tal de donar una resposta individualitzada als alumnes amb Retard Mental des de la programació comuna de l’aula.
Això ens durà a conèixer i valorar les diverses modificacions possibles que permetin ajustar els objectius i continguts d’aprenentatge a les necessitats d’aquests alumnes, alhora que ens ha de permetre revisar la utilitat d’algunes tècniques i estratègies per a la resposta educativa a aquestes necessitats esmentades.
Aquelles modificacions o ajustaments que es realitzen en els diferents elements de l’oferta educativa comuna reben el nom d’adaptacions curriculars, i al llarg d’aquest tema les veurem estructurades segons estiguin referides als objectius i continguts, a la metodologia o als elements personals i materials.
2. ADAPTACIONS REFERIDES A OBJECTIUS I CONTINGUTS.
A l’hora de plantejar‑nos quins són els objectius i els continguts que poden donar resposta a les necessitats educatives d’aquests alumnes amb Retard Mental, cal seguir dos criteris:
1. Criteri evolutiu: que suposarà partir de les possibilitats de raona ment i aprenentatge, així com dels coneixements previs.
2. Criteri de funcionalitat: última dels aprenentatges, que implica treballar aprenentatges significatius i essencials tant per la vida de l’alumne com per a progressar en el currículum.
Quines adaptacions es poden plantejar?. Tant a nivell d’aula com a nivell individual parlarem de:
‑ Introducció d’objectius i continguts
‑ Priorització d’objectius i continguts
2.1 Introducció d’objectius i continguts
1. A nivell d’aula:
‑ Continguts referits a actituds, valors i normes dirigits a tots els alumnes de la classe i que ens permetin treballar:
– L’acceptació de les diferències, de la identitat i les característiques i
dificultats dels demés.
– L’actitud d’ajuts i cooperació vers companys amb més dificultats.
L’acceptació de les possibilitats i limitacions pròpies i alienes en la resolució de tasques.
– L’acceptació de les regles que regeixen jocs o tasques i el respecte a certes normes bàsiques.
2. A nivell individual:
‑ Objectius i continguts referits a etapes anteriors.
Es decidiran, concretament, mitjançant una avaluació inicial, però a nivell orientatiu, els més freqüents són:
– Adquisició d’habilitats bàsiques.
– Perfeccionament de les destreses instrumentals bàsiques
2.2 Priorització d’objectius i continguts.
Sense deixar de treballar la resta, els objectius i continguts als quals donarem més importància o dedicarem més temps són els referits als aspectes següents, tant a nivell d’aula com a nivell individual:
A. Comunicació: Es tractaria de prioritzar aquells objectius i continguts dirigits al desenvolupament d’un llenguatge funcional, no només als referits a l’ús del llenguatge en tot tipus de situacions, sinó també els que fan referència als aspectes formals i de contingut però d’una forma més contextualitzada.
B. Lecto‑escriptura: Generalment, els nens amb Retard Mental tenen dificultats relacionades amb la lecto‑escriptura, especialment amb:
‑ La mecànica de la lectura i l’escriptura
‑ La comprensió de la lectura i l’escriptura
Alguns dels principis que han de presidir l’aprenentatge de la
lecto‑escriptura són:
‑ Partir dels interessos dels alumnes
‑ Afavorir la realització de tot tipus d’activitats en relació amb la lecto‑escriptura: llegir, escriure, copiar, corregir,…
‑ Disposar activitats col.lectives
‑ Proposar continguts ajustats a la competència i context lingüístic de l’alumne
‑ Facilitar als nens, contacte amb tot tipus de materials
C. Matemàtiques: Tanmateix, en aquesta àrea, haurem de prioritzar aquells objectius més funcionals d’acord amb l’edat de l’alumne i amb més repercussió social, com per exemple, ús dels diners, coneixements de mesures, interpretació de rebuts i resolució de problemes reals.
Es força important apropar els objectius i continguts a les dificultats
d’aquests alumnes, intentant partir de les seves pròpies experiències.
D. Socialització: Es especialment important desenvolupar tots aquells continguts i objectius encaminats al desenvolupament i foment de les relacions interpersonals.
Justament perquè és dins d’aquest context de relacions interpersonals
on el nen aprèn a comportar‑se adequadament i descobreix les ca-
racterístiques diferencials dels altres.
Alguns dels principis que guien la intervenció per al desenvolupament
dels objectius socials són:
– Estructuració activa d’experiències i interaccions de manera que siguin recíproques i socials.
– La motivació del nen i del professor per establir relacions juga un paper decisiu a l’hora d’obtenir informació detallada dels gustos del nen quant a activitats, jocs i interessos socials en general.
– Els àmbits d’actuació més importants per al desenvolupament social són: La resolució de problemes i el joc (simbòlic, interactiu i de grup.).
– Programar la generalització com a estragègia general perquè l’ensenyament incorpori tant situacions com persones diferents i que desenvolupi un repertori de respostes el més ample possi- ble.
E. Hàbits bàsics:
– Es tractaria de prioritzar aquells objectius i continguts que afavoreixin el desenvolupament de l’autonomia personal, espe- cialment pel que fa a l’autonomia en els desplaçaments i la utilització dels serveis de la comunitat.
F. Continguts procedimentals:
– Cal donar especial importància als continguts procedimentals, perquè aquests aspectes són més motivadors i de major èxit per aquests alumnes doncs molts d’ells tenen un caràcter d’experi mentació que facilita a l’alumne l’elaboració de conceptes.
A més, el desenvolupament dels procediments o estratègies de planificació i descobriment és bàsic per aconseguir l’objectiu clau de tota intervenció educativa: possibilitat que els alumnes realitzin aprenentatge significatius per si mateixos.
Aquesta priorització adquireix sentit en totes les etapes, però fonamentalment en les superiors i molt especialment pel que fa a l’ensenyament secundari.
G. Temporització d’objectius i continguts:
Amb alumnes amb Retard Mental és prou important modificar el temps previst per assolir els objectius.
Una nova temporització pot implicar:
– Modificar el temps previst per assolir els objectius, mantenint la mateixa seqüència d’ensenyament‑aprenentatge.
– Modificar la seqüenciació dels continguts en un sentit que impliqui una seqüència més extensa i detallada per algun alumne que no pas per la resta.
En tot cas, una temporalització és sempre una adaptació individual. Possibilita que un alumne pugui tenir més temps que els seus companys per tal d’aconseguir determinats objectius i continguts.
3. ADAPTACIONS REFERIDES A METODOLOGIA I ACTIVITATS:
El punt de partida és tractar de respondre a les necessitats individuals des d’una metodologia comuna i no el cercar mètodes i tècniques de treball diferents pels alumnes amb més dificultats.
Els criteris bàsics en els mètodes a emprar són:
1. Motivació i reforç positiu
2. Mediació a l’aprenentatge
3. Generalització
1. Motivació i reforç positiu.
La motivació és una variable fonamental que el professors ha de contemplar per tal de promoure l’adquisició d’aprenentatges significatius.
S’haurà de partir d’una avaluació adequada de les preferències, interessos i disposició enfront la tasca que tingui l’alumne.
En general, afavorirem la motivació:
a. Augmentant la seguretat de l’alumne enfront les tasques
b. Partint dels seus interessos, desenvolupant‑los i ampliant‑los al plantejar les activitats.
Caldrà, tanmateix, emprar el reforç positiu, comptant sempre amb que, en darrera instància, es persegueix l’objectiu que l’alumne sigui capaç d’autorreforçar‑se.
2. Mediació a l’aprenentatge
La individualització de l’ensenyament requereix donat ajuts a l’alumne per tal que construeixi el seu coneixement. La “mediació” consisteix, precisament, en dispensar els ajuts pedagògics necessaris per a la consecució dels objectius proposats.
Els ajuts pedagògics necessaris poden dividir‑se en:
‑ ajuts físics
‑ ajuts verbals
‑ ajuts visuals
S’utilitzaran atenent l’entrada sensorial preferent, al grau de discriminació i l’atenció i motivació que presenti l’alumne en relació al tipus d’activitat plantejada.
Aquest ajuts es proporcionen, preferentment, en la presentació de tasques i la realització de les mateixes.
Un criteri general en la prestació dels ajuts és la seva progressiva eliminació a mesura que l’alumne vagi aconseguint els objectius proposats.
Cal destacar, també, la importància del paper dels companys a l’hora de proporcionar ajuts a un alumne amb problemes d’aprenentatge.
3. Generalització
Una necessitat prioritària a l’hora de programar els objectius i continguts és la de planificar la generalització dels aprenentatges, és a dir, posar en marxa procediments que permetin posar en pràctica ‑en situacions apropiades‑ les habilitats i coneixements recentment apresos.
Cal programar i proposar procediments i activitats d’ensenyament/aprenentatge encaminades a la seva generalització:
‑ Promoure aprenentatges que es reforcin dins l’ambient natural
‑ disminuir els reforços artificials aproximant‑los als naturals
‑ Ensenyar l’alumne a autorreforçar‑se
‑ Desenvolupar la conducta en presència d’estímuls que estan presents en el context natural.
‑ Incorporar als companys per tal que reforcin el comportament adequat de l’alumne.
‑ Reforçar els autoinformes correctes sobre l’actuació.
4. TECNIQUES I ESTRATEGIES.
Dins d’aquest apartat farem una descripció d’algunes tècniques o estratègies que es poden utilitzar per tal de respondre a les necessitats educatives especials d’aquests alumnes.
En veurem les següents:
1. L’ensenyament incidental: les seves característiques són:
– L’activitat d’ensenyament‑aprenentatge és iniciada pel nen, que manifesta interès per quelcom, vol determinat material o necessita ajut.
– El nen selecciona el lloc on es desenvoluparà l’aprenentatge.
– El nen selecciona tot o part del contingut de l’aprenentatge.
– L’activitat d’ensenyament‑aprenentatge consisteix només en alguns assatjos.
– La resposta verbal correcta és seguida de reforços naturals, això és, les conseqüències estan significativament relacionades amb la con- ducta comunicativa del nen i estan disponibles en el seu medi natu- ral.
2. Modelat: Aquesta tècnica consisteix en exposar l’alumne a models que realitzen
els comportaments requerits.
La imitació d’aquests models ajudarà a conduir l’alumne a adquirir, augmentar
o no presentar un determinat comportament.
3. Dramatització: Aquesta tècnica aporta la possibilitat d’assajar, en una situació controlada, aquells habilitats que es requeriran posteriorment en situacions quotidianes.
Es divideix en 4 passes:
1. Exposició de la situació a representar
2. Distribució dels papers que cada participant ha de representar
3. Representació
4. Anàlisi de la situació mateixa
4. Resolució de problemes.
La tècnica de “Resolució de problemes” consisteix en proporcionar una estratègia que pugui ser útil davant diferents situacions.
Per tal de desenvolupar la capacitat de resolució de problemes “entrenem” estratègies, que es poden dividir en els passos següents.
a. Identificar, prendre consciència que existeix el problema
b. Analitzar el problema
c. Fer plantejament de possibles solucions
d. Elegir la solució
e. Analitzar les conseqüències de la solució elegida
Definitivament, aquestes quatre tècniques seran prou útils, doncs inclouen una sèrie d’ajuts, ordenats i sistematitzats que poden ésser necessaris per a aquests alumnes.
5. ADAPTACIONS REFERIDES ALS ELEMENTS PERSONALS I MATERIALS.
Les modificacions o ajustaments que es realitzen en els diferents elements de l’oferta educativa comuna poden afectar també els elements personals i materials.
A. Elements personals
1. Professors de suport:
Es l’ajut més important que té el tutor per a complir els seus objectius i per tant la seva actuació no pot quedar “cenyida” a proporcionar atenció individual. La col.laboració entre tutor i professor de suport s’ha de referir als aspectes següents:
– Realitzar, conjuntament amb el tutor, la planificació d’activitats que corresponen a adaptacions individuals.
– Avaluar i intervenir
– Assessorar i proporcionar recursos al professor‑tutor.
2. Altres Professionals
Fisioterapeutes, logopedes, Equip d’Assessorament i Orientació Psicope dagògica…
3. Col.laboradors
Comptar amb col.laboradors suposa tenir un model d’escola oberta a si mateixa i a la comunitat que afavoreixi els intercanvis entre professors, alumnes i medi social, posant a disposició de l’ensenyament tot els mitjans amb que pugui comptar.
Entre aquestes persones que puguin col.laborar, s´hi troben:
a. els companys de l’aula
b. els companys del centre
c. les famílies
B. Elements materials
B. Pel que fa als elements materials, només esmentar que:
1. Caldrà emprar els diferents espais del centre d’una forma oberta i flexible,
que no només permet a l’alumne augmentar el seu rendiment i possibilitats, sinó que a és amplia la seva concepció dels llocs on pot aprendre, que no només no es redueixen a l’aula, sinó que s’amplien a qualsevol espai i amb qualsevol activitat.
2. Material didàctic
El material didàctic adquireix una especial rel.levància en aquests alumnes, per les raons següents.
– La dificultat d’aquests alumnes per abstraure i emprar símbols, fa necessari l’ús de recolzaments concrets
– Ajuden a contextualitzar els aprenentatges i això resulta fonamental
– La informació que l’alumne rebi ha d’arribar pel major nombre de vies sensorials possibles.
– El material atreu l’alumne, li facilita l’aprenentatge i l’ajuda en la realització de les tasques.
– Davant la necessitat de repetició que precisen aquests alumnes, convé tenir diverses oportunitats i alternatives que la varietat del material poden oferir.
6. Bibliografia
– COLL, C.; PALACIO, J. i MARCHESI, A.:
Desarrollo psicológico y educación. Vol. I, II y III.
Alianza Editorial ‑ Madrid, 1990
– GALOFRE, R. y LIZAN, N.:
Una escuela para todos: Didàctica de la integración
Zero. Madrid, 1988
‑ GINE, C.:
El retraso en el desarrollo: Una respuesta educativa
Infancia y Aprendizaje, 39‑40, 93‑94. 1987.