Sumari: Pàg.
1. INTRODUCCIO: L’AVALUACIO PSICOPEDAGOGICA. . 50.2
2. TECNIQUES I INSTRUMENTS D’AVALUACIO. . . . . . 50.4
2.1 CLassificació de les principals tècniques i instruments. . . . . . . . 50.4
2.2 Evolució històrica. . . . . . . . . . 50.5
2.3 Exemples de les principals tècniques i instruments de recollida de dades i mesura. . 50.6
2.3.1 Els tests d’intel.ligència. . . 50.6
2.3.2 Tests de les aptituds. . . . . 50.6
2.3.3 Qüestionaris, inventaris, escales. 50.7
2.3.4 Tests projectius. . . . . . . . . 50.7
2.3.5 Proves d’adaptació. . . . . . . . 50.8
2.3.6 Inventaris d’interessos professionals i/o vocacionals. . . . . . . 50.8
2.3.7 Instruments per avaluar rendiment escolar. . . . . . . . . . . . . 50.9
3. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50.14
1. INTRODUCCIO: L’avaluació psicopedagògica.
L’avaluació psicopedagògica s’entendrà com un procés d’obtenció d’informació amb la utilització de la qual es pot formular judicis que serveixen per prendre decisions referent a algun alumne donat que el seu procés d’aprenentatge presenta alguna alteració significativa o requereix una orientació. Normalment aquest és el motiu de consulta pel qual el professor sol.licita informació al professional psicòleg i/o pedagog del centre o dels equips d’assessorament i orientació psicopedagògica.
Prèvia la realització d’aquesta avaluació, s’ha de reflexionar al voltant de la seva conveniència i utilitat i al voltant de les possibilitats informatives que tindrien els resultats d’un diagnòstic i en la seva repercusió dins la institució escolar. Per tant s’ha de força prudent alhora de la interpretació d’aquests resultats perque podrien ondicionar l’evolució i desenvolupament posterior de l’alumne.
Un altre aspecte a considerar és les limitacions que presenta l’avaluació psicopedagògica. De fet, és un procés laboriós i moltes vegades amb una entrevista diag-nòstica els psicòlegs i/o pedagogs inicien la reeducació evitant així el procés exhaustiu de l’avaluació psicopedagògica.
Hem de tenir en compte que tota avaluació és un procés que consta de 4 fases:
. la planificació
. la selecció i/o construcció d’instruments
. la recollida de dades
. l’avaluació
Quan s’ha de programar el recull d’informació per a l’avaluació, s’haurà de triar i seleccionar les tècniques a utilitzar i els instruments que es faran servir per a cada tècnica.
fig.25 p
2. TECNIQUES I INSTRUMENTS D’AVALUACIO.
Les característiques i principis de l’avaluació avui demostren la impossibilitat d’avaluar l’alumne a partir d’una sola tècnica o instrument.
Per la majoria d’autors hi ha una diferència molt important entre la tècnica i l’instrument.
La tècnica és el mitjà d’obtenir informacions, mentre que l’instrument és més aviat el recurs concret per recollir-les.
2.1 Classificació de les principals tècniques i instruments:
a. Una primera classificació podria ser la que s’establiria amb els procediments i eines metodològiques útils per a l’avaluació educativa.
Les tèniques fonamentals serien bàsicament tres:
observació, enquesta i tests.
Dins de cada tècnica, els recursos instrumentals són múltiples.
b. Uns altres autors prefereixen distingir entre tests i altres recursos metodològics de recull d’informació: instruments de mesura i instruments de recull d’informació, considerant que els primers com instruments de mesura ensentit estricte.
c. Una tercera classificació diferencia simplement les proves objectives i les proves d’assaig; aquesta classificació es centra únicament de la mesura de l’aprofitament escolar, de manera que només inclou les variables que mesuren rendiment.
d. Una altra classificació és la que diferencia els instruments externs dels instruments interns de mesura. Els instruments externs es construiran fora del centre i els instruments interns es construiran dins del centre.
e. Una altra classificació distingeix les proves de mesura del rendiment en funció del tipus de referència utilitzat, mormatiu si feia referència a la norma , criterial si es parteix de criteris.
2.2 Evolució històrica
Al voltant dels anys 50 va néixer una corrent d’escepticisme constructiu. Es va criticar notablement les tècniques projectives, la valoració intuitiva, les bateries factorials, el MMPI, l’anàlisi diferencial del Wechsler i altres innovacions psicomètriques. Amb les investigacions de Taylor, McClelland i Piaget es van generar altres vies relacionades amb el diagnòstic individual. Així s’iniciava un intent raonable i metodològic per explicar les característiques personals sense però descriure-les.
En la dècada dels 60, van augmentar les investigacions sobre la teoria de la personalitat i del coneixement de la psicologia infantil; i en els anys 70 l’estudi de les característiques individuals té un valor més teorètic que pràctic. Posteriorment, els tests varen tornar a ésser valorats i aplicats i es renova l’interès per l’àrea pedagògica, sobre tot pel que fa a l’orientació professional.
Aquestes classificacions queden reflectides en el quadre que es presenta tot seguit:
(esquema p.65)
fig.7
2.3 Exemples de les principals tècniques i instruments de recollida de dades i mesura.
2.3.1 Els tests d’intel.ligència:
– Tests individuals d’intel.ligència:
* Escala del desenvelupament de Gesell. * Test de Binet & Simon. * Escales de Wechsler: WISC. * Test de Goodenough * Escala d’Alexander
– Test col.lectius d’intel.ligència:
* Tests de matrius progressives de Raven. * Test de Domino. * Test Beta. * Test Otis Sencillo. * Test elemental d’intel.ligència. * Test col.lectiu d’intel.ligència. * Test d’intel.ligència lògica. * Test d’habilitat mental
2.3.2 Tests de les aptituds:
– Test d’aptituds diferencials
* Raonament verbal. * habilitat numèrica. * Raonament abstracte. * Relacions espaials. * Raonament mecànic
– Test de pronòstic acadèmic
* Factor verbal. * Factor numèric. * Factor abstracte
fig.12 pàg.84
2.3.3 Qüestionaris, inventaris, escales
fig.13 pàg.86 (1 part)
2.3.4 Tests projectius
fig.13 pàg.86 (2 part)
2.3.5 Proves d’adaptació
fig.15 pàg.88
2.3.6 Inventaris d’interessos professionals i/o vocacionals
fig.14 pàg.87
2.3.7 Instruments per avaluar rendiment escolar
2.3.7.1 Tests i proves estandaritzades
pàg.100 fig.17
2.3.7.2 Instruments que pot utilitzar el professorat per avaluar el procés d’ensenyament-aprenentatge i l’evolució del seu alumnat.
* Observació sistemàtica. Pauta d’avaluació. * Mapa conceptual. * Registre de l’alumne. * Fitxa de seguiment. * Prova objectiva. Test. * Prova oral. * Prova escrita. * Xarxa sistèmica. * Diari . * Entrevista. * KPSI. * Qüestionari. * Simulació. * Treball teòrico-pràctic. * Enregistrament de vídeo. Cinta de vídeo. * Diagrama o gràfica. * Esquema. * Resum. * Dibuix. * Brainstorming . Pluja d’idees. * Autoobservació
A. Observació sistemàtica. Pauta d’avaluació.
L’observació directa és el procediment bàsic per avaluar, sobre tot el que fa els aprenentatges escolars i el procés d’ensenyament-apre-nentatge.
En moltes ocasions el professor vol avaluar alguna cosa però no dis-posa d’un instrument que li ho permeti. Es molt possible que en aquests casos triï l’observació directa que realment pot mesurar una àmplia gama de característiques.
El professor realitza les observacions en el curs de la jornada escolar, durant la setmana o durant el trimestre, enca que el hagi planificar res.
Hem de considerar aquesta tècnica com a idònia sols quan el professor no tingui oportunitat de recollir informació d’una ltra manera.
La perspectiva requerida pot variar segons factors com l’edat dels alumnes, l’àrea que s’imparteix o el tipus de joves que existeix a classe. Normalment s’haurien de tenir en compte els punts següents:
a. Els objectius del currículum.
b. Les necessitats psicològiques de l’alumne
c. Coneixement de l’aprenentatge.
d. Els models de conducta de l’alumne.
e. Les aptituds de l’alumne: en art, música, mecànica i similars
Un instrument per a l’observació és els registres de alumnes (Registre anecdòtic) .
B. Els registres anecdòtics.
Barker i Wright van elaborar un index de normes per a realitzar registres anecdòtics. Les normes d’interés es formulen de la manera següent:
1. Dirigir l’atenció a la conducta i la situació del subjecte.
2. Observar i registrar de la manera més completa possible l’es- tímul específic davant el que reacciona.
3. No fer mai interpretacions que portin la càrrega de les des- cripcions.
4. Donar el “com” de cada cosa que el subjecte fa.
5. Donar el “com” de cada cosa que fa la persona que es relaciona amb el subjecte.
6. Registrar pel seu ordre les accions que fa el subjecte.
7. Descriure amb cert detall l’escena.
Com podem intuir aquest instrument d’avaluació és idoni per a una avaluació qualitativa, la qual cosa no vol dir que no serveixi també per a altres tipus d’avaluació.
C. Entrevistes.
Aquesta tècnica d’avaluació pot usar-se per a mesurar característiques molt diverses: interessos, finalitats, assoliment d’objectius, dificultat d’aprenentatges, efectes no plantejats i valors entre d’altres, es a dir, pot avaluar-se quasi la totalitat de les peculiaritats de l’aprenentatge però, no s’ha de considerar com el principal mitjà d’avaluació.
Es sol utilitzar per a investigar els problemes personals d’un alumne, per a proporcionar ajut davant un problema personal, per a proporcionar ajut individual a l’alumne.
Els tipus d’entrevistes poden classificar-se en tres tipus: estructurades, parcialment estructurades i sense estructurar.
D. Mapa conceptual
Un mapa conceptual és un recurs esquemàtic que relaciona ijerarquitza un conjunt de conceptes inclosos en un conjunt de proposicions.
Partint d’un concepte clau s’estableixen unes connexions entre els termes de les proposicions. Aquestes connexions es representen mitjançant línies.
Les relacions entre conceptes de diferent classe o nivell de jerarquia s’anomen creuades i cal que siguin significatives i importants per a consignar-les.
Un mateix conjunt o sistema de conceptes pot ser representat mitjançant dues o més jerarquies vàlides.
Novak i Gowwin fan un suggeriment per objectivitzar la mesura dels mapes conceptuals d’un sistema tancat o concret. S’assigna una puntuació als nivells de jerarquia, als de les relacions, a les connexions creuades i als exemples, sempre que aquests elements siguin vàlids.
3. BIBLIOGRAFIA
– GARCIA RAMOS, J.M.
BASES PEDAGÓGICAS DE LA EVALUACIÓN.
Ed. Síntesis,1989.
– PALLARES, M.:
TECNICAS E INSTRUMENTOS DE EVALUACIÓN,
CEAC
CRONBACH, L.:
FUNDAMENTOS DE LA EXPLORACIÓN PSICOLOGICA,
Ed. Biblioteca Nueva, Madrid, 1972.
BOURGÈS, S.:
TESTS PARA EL PSICODIAGNOSTICO INFANTIL,
Ed. Cincel,Madrid,1984.