Sumari Pàg.
0. INTRODUCCIO. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46.2
1. DEFINICIONS DE SISTEMA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46.2
2. ENFOC SISTEMIC. Conceptes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46.3
3.MODELS SISTEMICS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46.4
3.1 Model estructural. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46.4
3.2 Model processual. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46.4
3.3 Model contextual. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46.5
4. L’ESCOLA COM A SISTEMA D’INTERACCIONS. . . . . . . . . . . . 46.5
5. EL PAPER DEL PSICOLEG EN LA INSTITUCIO ESCOLAR DES DE LA PERSPECTIVA SISTEMICA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46.6
6. PROGRAMES D’INTERVENCIO GLOBAL. . . . . . . . . . . . . . . . . 46.8
7. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46.9
0. INTRODUCCIO.
L’enfoc sistèmic aplicat a l’estudi de la conducta humana parteix d’idees i con-ceptes de la cibernètica, de la ingenieria, de l’antropologia i de la teoria dels sistemes.
La teoria sistèmica va ser adoptada amb gran entusiasme pels terapeutes familiars i poc a poc es va anar extenent a altres serveis. Els psicòlegs escolars s’interessen a la teràpia familiar però no ho integren necessàriament a la tasca de l’escola.
L’experiència en teràpia sistèmica d’aquests psicòlegs i la seva concepció de la família com a sistema porten a pensar que el nen ha d’acomodar-se a dos siste-mes diferents però interrelacionats com són la família i l’escola, ja que, segons Dertalantly, tot sistema segueix per unes mateixes lleis.
1. DEFINICIONS DE SISTEMA:
– Conjunt d’elements que interrelacionen, que mantenen diferents relacions i que intenten mantenir un equilibri.
– Conjunt de parts interdepenents, cada component de les quals afecta i s’afecta per la resta de components.
– “Conjunto de elementos interactuantes”. Bertalanfly.
– “Conjunto de objetos, de las relaciones entre ellos y entre sus atributos y propiedades.” Hall Fagen.
– “Entidades que actuan a través de la interacción de sus componentes hacia un objetivo” Norman Paul.
– “Tot procés educatiu és un sistema en la mesura en que implica un conjunt d’elements ( objectius i continguts de l’ensenyament, alumnes, professor, metodologia didàctica que es fa servir, formes d’avaluació, etc) organitzats per tal d’aconseguir unes finalitats educatives determinades. Aquestes finalitats no s’assoleixen gràcies a un o diversos elements, sinó com a conseqüència de la seva interacció mútua, de tal manera que l’anàlisi de cada factor per separat,
tot i ser interessant, no informa suficientment sobre com es desenvolupa el procés d’ensenyament-aprenentatge. ” Isabel Solé i Elena Martín .
2. ENFOC SISTEMIC. Conceptes.
L’enfoc sistèmic, com ja hem dit, recull idees d’altres teories i ciències com la Física, l’Antropologia, la Comunicació i la Informació…
Aquest enfoc canvia la interpretació del símptoma: es parteix que la conducta con-flictiva d’un individu és el resultat de les diferents interaccions que es donen en una context determinat entre les persones que participen a la situació.
La teoria sistèmica es basa en el fet que l’individu no és un ser aïllat, sino un membre actiu i reactiu en grups socials. La interacció amb el medi determina l’experiència de l’individu.
Tota conducta és comunicació, per la qual cosa tot facilita informació per ser analitzada, si s’escau.
La teoria sistèmica diferencia els sistemes oberts dels sistemes tancats:
– Un sistema tancat és un sistema que es resisteix al canvi i no permet intercanvi amb l’exterior.
– Un sistema obert manté constantment un intercanvi amb l’exterior. Aquest tipus de sistema té com a propietats la totalitat, l’autorregulació i l’equifinalitat.
La totalitat es refereix a que tot canvi d’una part del sistema afecta a la resta.
L’autorregulació té com a característiques la homeostasi i el canvi davant del desequilibri.
L’equifinalitat es basa en la teoria que tot allò que és decisiu no són les condicions inicials sino en els paràmetres organitzatius del sistema en un moment donat.
Qualsevol punt de vista o perspectiva és acceptada como vàlida.
La percepció de les coses depèn del context en què es dona. La família, l’escola, la ciutat, etc són contextos que condicionen la percepció dels fets.
3. MODELS SISTEMICS.
3.1 Model estructural: escola de Minuchin
La teràpia estructural de família, que estudia l’home en el seu context social, va ser desenvolupada durant la segona mitat del segle XX.
El model estrutural utilitza unes tècniques que permeten estudiar l’individu en el seu context social, intenta modificar, si s’escau, la organització o l’estructura del grup o sistema en el qual pertany, desenvolupa una teoria interaccional per explicar el fenòmen que observa. Quan es transforma la estructura del grup, es modifiquen conseqüentment les posicions dels dife-rents membres d’aquest grup i com a resultat d’això, es modifiquen les ex-periències de cada individu.
La informació, actituds i formes de percebre són assimilades i amagatzemades i es converteixen en part una forma d’apropament de l’individu al context habitual amb el qual interactúa.
3.2 Model processual: escola de Palo Alto, representat per Watzlawick
En Watzlawick publica el llibre de la Teoria de la comunicació humana el 1967 a Palo Alto (California) en el qual proposa unes lleis o premises sobre la comunicació i aconsegueix un desplaçament de l’individu acp a la relació.
Alguns dels axiomes i/o premises van ser els següents:
– Tota conducta té un propòsit de comunicació: és impossible no comunicar.
– Tota conducta forma part d’un procés.
– En tota comunicació existeix un aspecte de contingut (llenguatge digital) i un aspecte de relació (llenguatge analògic).
– Existeixen dos tipus de relació: la relació simètrica en la qual l’intercanvi entre els individus està basat el la igualtat i la relació complementària en la qual l’intercanvi està basat en la desigualtat, un individu domina i l’altre es deixa dominar.
– Tota conducta és al mateix temps estímul, resposta i reforç.
3.3. Model contextual: escola de Milà, representat per Mara Selvini
Aquest model troba el significat de les conductes a través del context.
L’escola de Milà s’ha especialitzat en l’atenció de sistemes rígids, és a dir en sistemes que no permeten influencies de l’exterior per propiciar el canvi i que es regeixen per les seves pròpies regles.
4. L’ESCOLA COM A SISTEMA D’INTERACCIONS.
El model sistèmic, en general, permet:
– Identificar les variables que conformen el Sistema Educatiu
– Analitzar les variables com a elements i coma xarxes relacionals
– Facilitar la integració dels elements per a l’elaboració de l’acció educativa que es vol dur a terme.
– entendre la forma de causes i efectes de manera circular:
“no hi ha una culpa líneal que provoqui una actitud sino que sempre existeixen diferents motius”.
– Es passa de centrar-se en l’aspecte individual a analitzar les interaccions i la situació, la qual cosa amplia les possibilitats d’intervenció.
En la interrelació s’ha de tenir en compte:
* la forma de relacionar-se
* el llenguatge no verbal
* les aliances enteses….
* els aspectes verbals.
La intervenció psicopedagògica s’ha de portar a terme tenint en compte la interrelació de tots els elements que composen el sistema anomenat procés educatiu.
Quan s’opta per intervenir en la interacció dels diferents elements, es comprova que aquesta opció permet provocar un cert canvi i alhora ser més productiva a llarg plaç.
L’objecte d’estudi és els sistemes relacionals que existeixen entre un individu i la resta d’individus del sistema, tenint en compte que tots depenen de tots, que tots estan interrelacionats.
Això implica que un canvi d’un dels membres d’un sistema comporta canvis a la totalitat del sistema. Quan s’opta per oferir atenció mitjançant un ajut individual, és fonamental considerar el context.
En relació al context educatiu, la seqüència de l’acció educativa es pot considerar un sistema sobre el qual és possible accedir, intervenir i fer-hi alguna modificació si es creu que així s’optimitza o es millora el resultat de la mateixa.
L’escola és un sistema amb una història, amb unes característiques pròpies, integrat per diferents subsistemes (professors, alumnes, pares, grups-classe…).
L’escola tendeix a afavorir el conformisme per tal de mantenir l’equilibri del sistema institucional.
5. EL PAPER DEL PSICOLEG EN LA INSTITUCIO ESCOLAR DES DE LA PERS PECTIVA SISTEMICA.
– el psicòleg hauria de mantenir una posició independent de l’escola, hauria de ser un element extern de la institució escolar per les raons següents:
* El canvi generat des de la pròpia institució és molt difícil que es produeixi. Si el psicòleg forma part de la institució escolar, seria un membre més i per tant hauria decontri buir al manteniment de l’equilibri del sistema.
* Si s’estableix un fort lligam entre dos elements d’un siste- ma, per exemple entre l’escola i el psicòleg, un tercer ele- ment, per exemple una família, n’estarà recelos i no podrà confiar amb un dels altres elements del sistema; el psi- còleg tindrà grans dificultats per fer de mitjancer entre la família i l’escola.
+ el psicòleg ha d’establir una relació fluida però que no provoqui la pèrdua de credibilitat de la resta del claustre amb l’equip directiu del centre, equip que pot iniciar can- vis en la pròpia institució. Aquests canvis poden ser re- colzats pel psicòleg qui podrà analitzar la situació i el context, prenent certa distància del sistema.
* El psicòleg ha d’analitzar les interaccions que es pro dueixen en el sistema en que s’ha produit la demanda, ha de descobrir quines són les seqüències que es donen i quines provoquen una disfunció en el sistema, quan i com.
* Normalment l’escola formula una demanda d’intervenció per part d’un assessor extern per resoldre el cas d’un nen; aquesta demanda, en principi, només pretén canviar aquest nen.
Caldria aleshores una intervenció capaç de provocar co- municacions funcionals, comunicacions que afavorissin relacions i interaccions que no reiteressin aquest tipus de demandes.
* L’equip psicopedagògic haurà de definir el context com un context de col.laborador.
* L’equip psicopedagògic ha d’establir la seva relació amb els òrgans directius del centre en primer lloc i sobre tot pel que fa els aspects transaccionals i poc a poc als as pectes de contingut.
6. PROGRAMA D’INTERVENCIO GLOBAL.
Un programa d’intervenció global d’ un equip psicopedagògic en una institució com podria ser l’escola ha de donar resposta cuidant les relacions, els aspectes rela-cionals amb els diferents subsistemes implicats i oferir-los una informació clara sobre les funcions i tasques que tenen encomenades i que poden desenvolupar respectivament:
– Reunions amb l’equip directiu del centre de manera periòdica per analitzar les qüestions a tractar conjuntament.
– Reunions a nivell de claustre per concretar en quins moments del curs escolar s’han de produir les trobades i definir-ne els temes a tractar i especificar el rol dels diferents sistemes participants.
– Reunions a nivell de cicles, nivells, departaments per definir problemes, delimitar- los i fer paleses les possibilitats del propi sistema per reoldre’ls.
En aquest cas, l’equip psicopedagògic actuarà de coordinador.
– Entrevistes amb subsistemes de professors amb problemes de relació o en con- flicte entre ells en funció d’un cas o per qüestions personals per analitzar la situació, la comunicació entre ells i ajudar a canviar les puntuacions de les interaccions entre ells, afer-les més fluides.
– Entrevistes amb mestres o professors per l’anàlisi del seu grup classe, sigui per resoldre’n un conflicte, sigui per ampliar-ne la informació sobre el propi grup.
– Entrevistes puntuals amb els pares.
– Entrevistes amb els alumnes.
Per exemple, en un procés d’intervenció a l’escola en un programa breu, es tractaria de definir el problema pel qual es consulta i el context en el qual es dóna. Posteriorment, després d’haver realitzat una o vàries observacions de la situació, l’equip psicopedagògic hauria d’oferir alternatives, una redefinició de les puntuacions que es van presentar per la persona que consulta. El següent pas d’aquest procés podria ser comprovar les solucions a les alternatives proposades.
7. BIBLIOGRAFIA.
– SELVINI, M. i altres:
El mago sin magia.
Paidós, 1985.
– WATZLAWICK, P., BEAVIN, J., JACKSON, D.:
Teoria de comunicació humana.
Herder, 1981
– MINUCHIN, S.:
Familias i terapia familiar.
Gedisa,1992.
– VILLALTA, M., TSCHORNE, P., TORRENTE, M.:
Los padres en la escuela.
Laia,1987.
– BUTELMAN, I.;
Psicopedagogía institucional.
Paidos, 1988
– SELVINI, M.:
Crónica de una investigación.
Paidos