Tema 29B – Entrenament en la transicio a la vida activa. Assessorament i consell sobre estudis superiors en camps professionals acords amb les aptituds, interessos i motivació dels alumnes.

Tema 29B – Entrenament en la transicio a la vida activa. Assessorament i consell sobre estudis superiors en camps professionals acords amb les aptituds, interessos i motivació dels alumnes.

A. MARC TEORIC-CONCEPTUAL

1.INTRODUCCION.

LOGSE:Prep. per vida activa i acceder FPGM o Batx. i Orient.

GENE:Curr. adap. ens-mon laboral amb orin prof i or. base.

Acció tutorial: Orient. personal,escolar i professional.

1:Models teor. ori.profe. Cont. transició mitja. camps lab.

2 Pro U.P. or.profs. en PAT CV Transició i Unitat Mon lab.

2. MODELS TEORICS I PROGRAMES D’ORIENTACIÓ PER L’ASSESSORAMENT PER LA TRANSICIÓ A LA VIDA ACTIVA.

Destaquen: Recollir,analitzar i contrastar informació alt.prof.

– GELATT:.Definir objectiu .Recollir dades .Estudiar alternatives .Avaluar conseqüencies .Portar a práctica.

-KUMBOLOTZ:.Definir problema .Pla d’acció .Clarificar valors .Identificar alternatives .Descobrir sortides .Eliminar alternatives .Acció.

Programes:

RODRIGUEZ:U4 Motivacions relació profes. U5-6-7-8 autoevaluació autoestima, personalitat i rendiment. U9 itineraris educatius. U10 mon laboral, sector professionals aspectes deter. i canals informació.

ALVAREZ, Fases: Informació.Reflexió. Decicions. Cada fase: carac. pers. sist. educat. mon socio-profs.activitats de “Coneixements dels estudis i de les professions” lligant uns amb els altres.

3. L’ASSESSORAMENT DELS ITINERARIS PER LA TRANSICIÓ A LA VIDA ACTIVA DES DE L’ESO.

3.1 Continguts sobre els itineraris de transició a la vida

activa al final de l’ESO.

3.1.1. Els Programes de Garantia Social PGS.

3.1.2 Els Cicles Formatius de Grau Mitja CFGM.

3.1.3. El Batxillerat.

3.2 Orientacions pel desenvolupament d’activitats per l’assessorament en la transició a la vida activa.

B. PROPOSTA D’APLICACIO DIDACTICA.

1.Funcions del professor de Psicologia i Pedagogia:

– Credits variables. – ColAlaborar tutoria.

2.Proposta didáctica:

– Acció tutorial:- Triar variables.-Unitats or. profes..

– Credits variables: – Enfoc professionalitzador. – Credits transició mon laboral, formació profesional, batxillerat.

2.1 Desenvolupament d’un crèdit.

2.1.1″Unitats prog. d’orientació professional en el PAT ”

– Orientació pressa decisions vocacional eix 4rt d’ESO.

– Unitats programació: agrupament de continguts i activitats.

– Unitats: Expectatives Profes. i Format… El procés d’elecció profes.. Factors personals en la pressa de decions i l’elecció profes.. Itineraris formatius de l’educació postoblig. Les diferents families profess. El projecte personal formatiu.

– Orientacions metodologiques: U.1 Avaluació inicial. U.2 Informació general. U.3-4-5 Retoma, analitza aspectes U.1. U-6 Reelabora U-3a5 respecte projecte personal.

2.1.2 Crédit Variable: “Transicció al mon del treball”

– Destinataris: alumnes o assolits obj. generals ESO.

– Unitats: La transició a la vida activa. Elements per l’elecció formativa y professional. Activitats economiques i treball. Recursos per a la recerca de feina. Treball de camp d’anàlisi d’un sector professional. El projecte personal.

2.2 Unitat exemple: “Elaborar un projecte personal.”

– Objectiu general: Concretar el projecte formatiu a partir autoconeixement i contrast.

-Continguts:- Autoanàlisis capacitats, actituds i aptituds.

– Definició d’una opció personal.- Contrast amb l’opció personal. – Comparació amb altres.- Programació recerca de feina. – Retorn al sistema educativo.

– Activitats: Reelaboració del cuestionari inicial individual i col@lectiva. Presentació d’un guió amb exemple per apartat. Elaboració individual. Posta en comú. Correcció individual. Revisió individual del professor.

BIBLIOGRAFIA.

– AA.VV. (1992) “Programa d’Informació i Orientació als Estudiants: Dossier d’activitats” Bulleti del Mestres, n1230 Febrer-Abril.

– ALVAREZ,M. E ALTRES (1991) “La orientación vocacional a través

del curriculum y de la tutoria”. Ed. GRAO-MIE.

– ALVAREZ,V. (1994) “(Tengo que decidirme!”. Alfar.

-DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (1995) “El Pla de Transició al Treball: Una modalitat de programa de garantia social”Generalitat de Catalunya.

– MEC (1992): “Transición a la Vida Adulta y Activa” en Materiales para la Reforma de ESO.MEC

-RIVAS,F. (1988) “Psicologia vocacional: Enfoques d’assessorament”. Morata.

– RODRIGUEZ, M. L. E ALTRES (1994) ” Programa para enseñar a tomar decisiones”. Ed. Laertes.

A. MARC TEORIC-CONCEPTUAL

1.INTRODUCCION.

Abans d’introduir-nos en el desenvolupament del tema, convè situar la consideració de l’orientació per la transició a la vida activa en l’actual marc educatiu.

La LOGSE en l’article 18 recull que una de les finalitats de l’ESO seria la preparación dels alumnes per l’incorporació a la vida activa para acceder a la formació professional de grau mitjà o al batxillerat. Per altre cantó (art. 60) assenyala la necessitat de “garantitzar una orientació acadèmica, psicopedagògica i professional dels alumnes, especialment en el que es refereix a les distintites opcions educatives i a la transició del sistema educatiu al mon laboral…”

Al Decret d’ordenació de l’ESO de Catalunya es recull que una de les opcions bàsiques alhora de dissenyar aquest curricular ha estat la necessitat d’adaptar l’ensneyament a les exigencies del mon del treball , reforçant els aspectes d’orientació professional i de formació professional de base.

A les orientacions pel desenvolupament del curriculum a l’ESO es considera que l’acció tutorial ha de concretarse en una tasca orientadora en una triple vansant d’orientació personal, escolar i acadèmica i professional.

Donat aquest context, en la primera part del tema expondrem els elements fonamentals dels models teóric en que es fonamentan la majoria del programes d’orientació professional i situarem dintre d’ells com s’ente dintre d’ells l’assessorament per la transició al mon actiu, per pasar posteriorment a asssenylar els continguts fonamentals de l’assessorament respecte a la transsició al mon actiu mitjançant l’anàlisis dels camps professionals. En la segona part d’aplicació pràctica expossarem una proposta d’algunes unitats de progrmació per l’oroentació professional a realitzar dins del PAT i d’un credit específic per la transicció al mon laboral i ens detinddrem en els objectius generals, continguts i activiats d’una unitat especialment adreçada al coneixement del mon laboral.

2. MODELS TEORICS I PROGRAMES D’ORIENTACIÓ PER L’ASSESSORAMENT PER LA TRANSICIÓ A LA VIDA ACTIVA.

Els models teorics en que es fonamenten la majoria del programes d’orientació escolar i professional (vease el models de GELATT i KRUMBOLTZ) destaquen en un moment u otro del procés de presa de decisions la necessitat de recollir, analitzar i constrastar informació sobre les diferents alternatives que a l’alumne se li plantejen al hjaver de realitzar una decisión.

Así el model de GELATT contempla les següents fases:

– Definir l’objectiu clarament.

– Recollir dades i analitzar la seva relavancia.

– Estudiar les possibles alternatives

– Avaluar les conseqüencies que es poguin derivar de tot això. Possar en pràctica la decisió.

De la mateixa manera el model de KUMBOLTZ, proposa els següents pasos:

– Definir el problema.

– Establir un pla d’acció.

– Clarificar valors.

– Identificar alternatives.

– Descobrir posibles sortides.

– Eliminar alternatives.

– Començar l’acció.

Com es pot observar en ambos dos ocupa un importante paper la recerca d’informació sobre les alternatives o posibles itineraris.

Més clar encara s’observa aquesta necessitat en la concreció del programes realitzats a pertis d’aquests models. Observarem nomes que dos d’ells.

El “Programa para enseñar a tomar decisiones” proposat per RODRIGUEZ M Lluisa (1994) esta compost per 12 unitats . En la Unitat 4 proposa que el alumnes explorin quines son les seves motivacions i que les relacionin aquestes amb valors amb algunes professions. En l’unitat 5-6-7-8, proposa als allumnes una reflexió i autovaluació de les propies aptituds, autoestima, trets de personalitat i rendiment escolar, respectivament. L’unitat 9 planteja als alumnes ejercicis para relacionar informacions amb itineraris educatius personals. Totes aquestes activitats acaban prenent sentit en l’unitat 10 dedica a l’exploració del mon laboral, on es planteja als alumnes coneixer els sectors professionals on es troben les diferents professions ,analitzar els aspectes q ue determinen les distintes professions i els canals d’informació sobre el mon laboral.

Un altre exemples el constitueix el “Programa d’orientació integrat en el curriculum” proposat per ALVAREZ i altres (1991), que s’estructura en tres fases: Fase d’informació. Fase de Reflexió i Fase de pressa de decisions. En cadascuna d’aquestes fases es tracten les característiques personals, el sistema educatiu i el mon socio-professional.

Es presenten un conjunt d’activitats de “Coneixements dels estudis i de les professions” en les que es tracta de lligar el coneixements de determinades professions amb els itineraris formatius que precises, com posteriorment detallarem.

3. L’ASSESSORAMENT DELS ITINERARIS PER LA TRANSICIÓ A LA VIDA ACTIVA DES DE L’ESO.

Dinstinguirem en aquest apartat dos aspectes. Per un canto els continguts de la informació fonamental a treballar amb els alumnes en cada un dels diferents itineraris per la transició a la vida activa que s’obren al final de l’ESO, para cadascú dels itineraris distinguirem les condiciones d’accés, el tipus de formació professional que ofereixen, els camps professionals en que forman i les possibilitats d’acces a altres itineraris formatius. Per altre presentarem algunes orientacions per la realització d’activitats d’orientció als alumnes respecte a aquests contiguts extraides d’alguns programes d’oientació.

3.1 Continguts sobre els itineraris de transició a la vida activa al final de l’ESO.

Sembla convenient assessorar con caracter general a tots els alumnes dels diferents itineraris que se li presenten en finalitzar l’ESO. Els continguts fonamentals d’aquests assessorament serien:

3.1.1. Els Programes de Garantia Social PGS. Els alumnes que no assoleixin els objectius generals de l’educació secundària obligatòria rebren un certificat de l’escolaritat cursada que els permetra incorporar-se als Programes de Garantia Social.

. Els alumnes rebren una formació bàsica i professional en un camp concret que els permeti desenvolupar activitats d’un limitada complexitat.

. Alguns camps professionals son: Metall-mecànica. Instal¨lacions i manteniment, Hosteleria i restauració. Industria alimentaria. Sector comercial. Administratius/informàtica. Construció. Sector de l’automobil. Arts gràfiques.

En cadascú d’aquests camps es desenvolupa una o vaires professions, per exemple en Sector de l’automobil, es distinguexen dues: xapa i pintura i reparació i manteniment de l’automobil.

. Al final dels PGS els alumnes rebren un Certificat. Amb aquesta formació es pot accedir als CFGM tenint 18 anys, mig any d’experiencia laborail i superant un prova d’accés.

3.1.2 Els Cicles Formatius de Grau Mitja CFGM. Per accedir es necessari el titol de Graduat en Educació Secundaria o com acabem de dir dels PGS amb les condicions abans mencionades.

. Els alumnes rebre una formació pel desenvolupament d’una activitat en un camp professional, proporcionant-li una formació polivalent que li permeti adaptar-se a les modificacions laborals que es poguin produir al llarg de la seva vida.

. Els Cicles Formatius s’organitzen en el que es denomina Families Professionals que agrupen a un conjunt de professions que tenen una base formativa comú i que segons la seva complexitat es poden impartir en Cicles Formatius de Grau Mitjà o Cicles Formatius de Cicle Superior.

Les Families Professionals aprovades per la Generalitat fins aleshores serien les següents: Administrativa, Agrària, Alimentació, Arts gràfiques, Automoció, Comercial, Disseny, Electricitat i Electrònica, Estètica, Fusta, Imatge i So, Hoteleria i Turisme, Marítimo-Pesquera, Mecànica, Química, Sanitària, Tècniques Industrials, Tèxtil, Treball Social.

Dintre de cadascuna d’aquestes Families Professionals els alumnes que vulguin accedir als CFGM hauren de triar la formació d’una professió inclosa en aquests cicles. Así dintre de la familia professional d’Hosteleria, per exemple, podria triar: Recepció i Serveix Turístics o Hosteleria i cuina.

El curriculum formatiu de cada professió s’organitza en moduls, alguns dels quals son compatibles amb els d’altres porfessions de la mateixa familia professional.

. Els alumnes que cursin els CFGM rebren el titul de Técnic de Grau Mitjà que li permetrè accedir al mon del treball dins d’aquelles professió. Desprès d’haver cumplert 20 anys i acreditar un any d’experiencia laboral i realitzar una prova d’accès de coneixements general relacionats amb la familia professional es pot accedir als Cicles Formatius de Grau Superior Al finalitzar els Cicles Formatius de Grau Superior s’obté el titul de Técnic Superior en la professió cursada. Aquest titul permet accedir als estudis universitaris de 1r. cicle, que son ensenyaments orientats a la formació científico técnica i a la preparació de professionals especialistes en diferents àmbits de coneixement. Así per exemple el titul de Técnic Superior en Estética dona acces als estudis universitaris de Diplomat Universitari en Infermeria, Diplomat Universitari en Fisioterapia i Diplomat Universitarti en Podologia.

3.1.3. El Batxillerat. Podràn accedir tots els alumnes que tinguin el Graduat d’Educació Secundaria Obligatoria.

.Els alumnes rebren una formació que els permeti ampliar i aprofundir la formació bàsica i els hi proporcioni la necessaria especilització.

.Existeixen 4 modalitats de Batxillerat: Humanitats i Ciencies Socials, Ciencies de la Naturaleza i la Salut, Tecnologia i Arts.

. Els alumnes que cursin el batxillerat rebren el titul de

. Aquest titul d’oopció per un cantó a alguns Cicles Formatius de Grau Superior(CFGS) i a les Proves d’Acces a l’Universitat d’uns determinats estudis universitaris segósn les materies de modalitat que s’hagin cursat.

. L’accés als CFGS, suposa para cadascú dels cicles haver cursat unes determinades materies al Batxillerat. Per exemple per acceder al CFGS de Secretariat, cal haver cursat en Batxillerat Economia i organització d’empreses, o per acceder als CFGS d’Automoció haver cursat les materies d’Electrotècnia i Mecànica.

. L’acces a les Proves d’Acces a l’Universitat d’unes determinats estudis universitaris suposa haver cursat uina determinades materies al Batxillerat.

L’Opció Científico-Tècnica suposa haver cursat les materies de modalitat Matemàtiques i Física.

L’Opció Ciències de la Salut suposa haver cursat les materies de modalitat Biologia i Química.

L’Opció d’Humanitat suposa haver cursat les materies de modalitat Llatí.

L’OPció de Ciencies social suposa haver cursat les materies de modalitat de Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials.

L’Opció d’arts suposa haver cursat les materies de modalitat Dibuix artístic i Historia de l’Art.

3.2 Orientacions pel desenvolupament d’activitats per l’assessorament en la transició a la vida activa.

Tant el “Programa para enseñar a tomar decisiones” proposat per RODRIGUEZ M Lluisa, el “Programa d’orientació integrat en el curriculum” proposat per ALVAREZ i altres (1991), com el Programa d’Informació i Orientació als Estudiants publicat al Butlletí dels Mestres del Departament d’Ensenyament, propossen un conjunt d’activitat per l’assessorament i orientació dels estudiants respecte a aquests itineraris.

A tall d’exemple mencionar l’activitat de coneixement d’itineraris formatius a través de casos del programa d’ALVAREZ i altres (1991) que proposa a partir de la presentació d’un organigrama on es desenvolupa l’itinerari formatiu d’un camp professional situant diferents professions a les que s’accedeix des d’els dos grau de formació professional i des d’els estudis superiors s’organitza una activitat on, després d’un procés de tria acorde amb els seus interessos els alumnes realizen el mateix procés para les professions d’altre camp professional.

Al esmentat Bulleti dels Mestres també trobem un conjunt d’activitats, unitat 15 i 16 on després d’una serie d’activitats informatives es propossa als alumnes utilitzar la informació per respondre a un preguntes de resposta multiple o l’elaboració d’esquemes muts del sistema educatiu.

PROPOSTA D’APLICACIO DIDACTICA

1.Funcions del professor de psicologia i pedagogia

Tal i com anunciavem al començament situarem en primer lloc la proposta d’aplicació didàctica en les funcions del professor de l’especialitat de Psicologia i Pedagogia i en les orientacions que propociona el marc legislatiu actual més inmediat respecte a aquest tema.

Las tarees del professor de Psicologia i Pedagogia, s’enmarcarien dintre de les següents funcións que assenyala entre altres, l’apartat 1.9.de la Resolució 14 de juny 1995 per centres que impartiran l’ESO de forma avançada:

– Docència de la part variable del curriculum en credits relacionats amb el coneixment de la persona i la interacció i insercció en el medi i, concretament, en tècniques d’estudi, elecció d’estudis i professions i coneixement del món laboral.

– Col@laboració amb el cap d’estudis o coordinador pedagógic en en la coordinació de la tutoria i amb l’EAP en les seves tasques al centre.

Aquestes funcions es podriem concretar entre altres i en el tema que ens ocupa en:

– Disenyar e impartar alguns crédits variables d’orientació professional que es decideixen al centre adreçats a la transició al mon laboral, els cicles formatius o el batxillerat.

– Col¨laborar amb el Cap d’estudis en el disseny de l’unitats d’orientació professional dins dels PAT, definit els continguts i les activitats i les propostes de materials didáctics i en el disseny d’activitats de tutoria per l’elecció de crèdits varables.

– Col¨loborar amb els departaments en l’elaboració d’activitats amb caracter d’orientació professinal als credits variables.

– Col¨laborar amb els professionals de l’EAP en l’orientació dels alumnes amb n.e.e..

2. Proposta didáctica.

Atenent al que estableix el Dct.96/1992 per l’ordenament de l’ESO i la Resolució impartició anticipada de l’ESO abans esmentada l’orientació professional es podria concretar en:

En les activitats d’acció tutorial:

– Activitats d’orientació en la pressa de decisión per la tria de crèdits variables al final de cada trimestre, en tots els cursos de l’etapa.

– Unitats de programació per l’orientació professional, a desenvolupar durant el 3r i, especialment, el 4rt curs d’ESO, dins dels crèdit de tutoria per aquest curs del PAT.

En els crèdits variables:

– Unitats de Programació i/o activitats en els crèdits variables amb orientació professionalitzadora.

– Credits variables d’orientació professional i per la transició al mon laboral, en el segóns i tercer trimestre del 4rt curs de l’ESO. Aquests crèdtis anirien adreçats a aquells alumnes que a les activitats d’orientació professional que es desenvolupa dins del credit de tutoria s’observes la necessitat d’orientació més específica en algunes dels posibles itinerarios formatius de transició al mon laboral. Podrien anar a adreçades a: “La transició al mon laboral”, “Els itineraris formatius i la transició al mon laboral en la formació profesional”, “Els itineraris formatius i la transició al mon laboral en el batxillerat i els estudis universitaris”.

2.1 Desenvolupament d’un credit.

De les opcions que acabem d’expossar a tall d’exemple desenvoluparem el que anomenen “unitats per l’orientació professional en el PAT” i un exemple de credit variable, que en aquest cas seria “La transició al mon laboral”.

2.1.1 “Unitats de programació per l’orientació professional en el PAT”.

Entenem que l’orientació per la pressa de decisions formatives i vocacionals ha de ser un eix organitzatiu de l’acció tutorial durant el 4rt curs d’ESO i segons les necessitats dels alumnes des d’el tercer trimestre del 3r. d’ESO.

Entenem que igual que en el programes de pressa de decisions que exposavem en el marc conceptual, el conjunt de activitats que es desenvolupen per l’orientació professional dins del PAT es podrien agrupar en blocs de continguts i activitats a ells referits que mantinguin una coherencia i unitat en si mateixos i desenvolupin una seqüencia d’aprenentatge complerta en si mateixa. Aquesta intenció parlem d’unitats de programació.

A continuació fem una proposta d’aquestes unitats i dels continguts que en elles es desenvoluparien.

U.1 Les expectatives Professional i Formatives: La realitat personal.La realitat educativa personal. Els valors, les preferencies e interessos i la pressa de decisións.

U.2 El procés d’elecció profesional: Factors, condicionants, procés i pressa de decsions. Itineraris formatius. Itineraris professionals.

U.3 Factors personals en la pressa de decions i l’elecció profesional: Els trets de personalitat. Les aptituds. Els interesos. Els valors.

U.4 Itineraris formatius de l’educació postobligatoria. La transició al mon del treball. La formació professional de grau mitjà. El Batxillerats.

U.5 Les diferents families professionals. Itineraris formatius, accés al mon del treball, condicions laboral i promoció professional.

U.6 El projecte personal formatiu. Pressa de decisions segons realitat personal i educativa, preferencies i expectatives.

Orientacions metodològiques: A l’U.1 mitjançant un cuestionari es tractria de coneixa el grao de decisions que tenen el alumnes i els factors que tenen presents per això. A l’U.2 es treballaria a partir d’una expossició els factors que cal tenir presents en un procés de pressa de decisions. Les unitats 3,4,5 s’analizaria cadascú del factors i mitjançant activitats que aortesin informació i mostresin com influexen cadascú dels factors en la pressa de decisións, els alumnes contrastaria amb l’importancia que otorga a cadascú d’aquests factors en la seva presa de decisions personals. A l’ultima unitat es tractaria que en funció de les informacions aportades i dels anàlisis parcials realizats pels alumnes reformulessin el seva decisió i dissenyesin el procés per portar-la a terme.

2.1.2 Credit Variable: “Transició al mon del treball”

Aquest credit s’ofertaria en el segón o tercer trimestre de 4rt d’ESO de per aquells alumnes que degut a que no podran assolit els objectius generals d’etapa ni amb un any més a l’ESO s’adreçaran a un PGS o aquells que malgrat el procés d’orientació mostren una tendencia clara a insertar-se al mon laboral o seguiran itineraris formatius que no corresponen al Departament d’Ensenyament en acabar l’escolaritat obligatoria.

Unitats:

U.1 La transició a la vida activa: Valor social i econòmic del treball.Context socio-econòmic i mercat de treball. Recursos e institucions.

U.2 Elements per l’elecció formativa y professional.El perfil professional. Les professions ocupacions i families professionals.

U.3 Activitats economiques i treball. L’empresa. Les relacions laborals: drets i deures. Modalitats de contractació laboral. El salari i les seves derivacions socials.Les relacions laborals i les seves implicacions individulas i col@lectives.

U.4 Recursos per a la recerca de feina.:Tècniques de recerca de feina a l’empresa privada.Recerca de feina a l’Administració Pública.

U.5 Treball de camp d’anàlisi d’un sector professional: Objectius i recursos.Delimitació i preparació de l’estudi a realitzar. Obtenció i sistematització d’informació. Resultats i conclussions de l’estudi.

U.6 El projecte personal. Opció professional-formativa personal. Autoanàlisis de actituds, aptituds i capacitats. Itineraris de recerca de feina. Itineraris formatius.

2.2. Unitat exemple: “U.5 Les diferents families professionals. Itineraris formatius, accés al mon del treball, condicions laboral i promoció professional.”

Per finalitzar ens detindrem en el desenvolupament d’aquesta l’unitat que entenem que es la que manté una relació més directa amb el tema que ens ocupa.

Objectiu general: Conèixer els perfils professionals i els itineraris formatius i professionals d’alguns ocupacions i camps professionals especialment d’aquells en que els alumnes mostren més interès.

Continguts:

– Perfils professionals de diferents ocupacions d’un camp professional.

– Itineraris formatius i professionals de les ocupacions d’un camp professional.

– Recerca de feina i processos de selecció profesional en diferents ocupacions d’un camp professional.

– Drets laborals i salaris de les ocupacions d’un camp professional.

– Situació actual d’empleo i perspectives de futur de les ocupacions d’un camp`professional.

– Expectatives de característiques de preferencies professionals: acces, titul, llocs de treball, salari ..

– Recerca d’informació: Visites a centres. Entrevistes i xerrades de professionals.

– El¨laboració de dossier de professions

Activitats: S’iniciaria amb la formació de grups de treball d’alumnes amb expectatives de formació o interesos professional relatius a un mateix camp profesional i l’elaboració d’un questionari per recollida d’informació sobre aquell camp professional, que recollis els diferents aspectes que assenyalen els continguts.

Per recollir informació es podrien realitzar: – Xerrades de professionals de camps professionals el més amplis possibles i que responguessin als interesos de la majoria dels alumnes. -Entrevistes a professionals, cada grup del camp professional que

està investigant. – Visites a centres de treball on trobessin professional del màxim de camps professionals professional.

Amb l’informació recollida cada grup podria realitzar un dossier.

Per finalitzar es podrien realitzar expossicions dels diferents grups dels dossiers elaborats.

APLICACIO PRACTICA.

– Marc general d’orientació: Igual tema 18

– Desenvolupament: Igual tema 18

– Funcions del psicòlg-pedagog.Igual tema 18

– Tipus de temes-credits.Igual tema 18

Credit exemple: Continguts. Temporalització. Igual tema 18

– Unitat exemple:

5. Coneixer i analitzar les diferentes families professionals.

Activitat 1: La meva professió futura pot ser. (BM U-22)

Activitat 2: Aixó es el mon del treball (BM U-23)

Activitat:

“Aixó es el món del treball”

Metodlogia:

– Presentació de l’activitat en clase.

– Formació de grups per expectatives. Establir contactes. Fer la recerca. Elaboració de l’informació.

– Presentació de informació dels diferents grupos.

Materials

Bulleti del Mestres, n1230 Febrer-Abril 1992. U-22 i U-23

Credit Experimental 4rt d’ESO (143-167)