Sumari: Pàg.
1. INTRODUCCIÓ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40.2
2. EL PAPER DE LA INFORMACIÓ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40.3
3. PLANIFICACIÓ I ORGANITZACIÓ DEL
SERVEIS D’ASSESSORAMENT I ORIENTACIÓ. . . . . . . . . . . . . . . 40.5
3.1 Principis organitzatius fonamentals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40.5
3.2 Moments més significatius en el procés d’organització. . . . . . . . 40.5
3.3 Funcions primordials d’un programa orientador. . . . . . . . . . . . . 40.6
3.4 Un model per a organitzar un programa d’orientació. . . . . . . . . 40.7
4. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40.9
1. INTRODUCCIO.
Qualsevol exposició d’un tema sobre assessorament i aconsellament sobre estudis superiors i orientació professional, cal que parteixi d’un reconeixement dels límits, del terreny que cobreix el procés orientador a l’escola.
Aquest terreny inclou tres aspectes: l’orientació personal‑social, l’orientació educativa i l’orientació vocacional.
Aquesta darrera, és ara per ara, la més preocupant en el context de moltes escoles i molts centres, doncs s’està revitalitzant la situació de que en molts casos el mestre i el tutor estan actuant com a orientadors, molts cops sense adonar‑se’n, i en certes escoles auxiliant i donant suport als psicòlegs o als orientadors que, tot motivant la plantilla dels professors i els directius, tracten d’apropar‑se gradualment a les necessitats vocacionals dels alumnes.
El corrent actual és fer una orientació respectuosa: ja han passat els temps en què orientar era col.locar l’home apropiat al lloc de treball oportú. L’orientació no pot ser un ésser passiu, sinó que orientar es converteix en formar i educar, perquè l’adolescent i el jove són en una evolució enfrontats a una multiplicitat d’eleccions entre les quals la professional és una molt important i decisiva.
Així, l´ús que es fa dels tests d’interessos, d’aptituds o de personalitat, de les bateries de tests o dels qüestionaris no pot ésser un ús directiu que ofereix respostes tancades, sinó ajudar‑lo a triar per ell mateix.
És l’alumne qui ha d’integrar les dades que l’orientadors o el mestre li proporcionaran; és ell qui decidirà i, a la fi, ell trobarà els esquemes mínims de la seva identitat i podrà simplement auto‑orientar‑se.
El mestre haurà d’afavorir gradualment aquesta exploració de les estructures professionals a través de mitjans pedagògics adequats, amb la programació de metodologies senzilles, però ben estructurades i amb recursos definits per a la senzillesa.
2. EL PAPER DE LA INFORMACIO.
Informar racionalment és transmetre a l’alumne a l’estat real de les dades sobre el món i les oportunitats acadèmiques, de l’estat de les professions a l’abast i de la prospectiva laboral futura de comunitat, a partir del coneixement de les dades objectives sobre les pròpies potencialitats de l’alumne com a projecció futura.
Les àrees suggerides de treball serien:
Area I. Informació acadèmica: Cosa que comprèn:
‑ tenir presents les vies escolars possibles al terme del cicle escolar que s’estudia
‑ estudi de les diferents branques o especialitats dintre de cada nivell o programa
‑ requisits per ingressar
‑ institucions on apropar‑se per rebre informació
‑ normativa general de les institucions educatives
‑ sistemes de convalidació i trasvassement d’uns nivells educatius als altres, oportunitats d’estudis superiors, etc.
L’objectiu seria que no hi hagi cap pare ni cap adolescent que perdi oportunitats educatives i de promoció cultural per manca d’informació. El mestre pot col.laborar molt activament en aquesta tasca.
Area II. Informació professional i ocupació: que comprèn informació de:
‑ Composició i característiques estructurals de l’organització laboral
‑ Tendències laborals, demanda i oferta
‑ Nocions sobre legislació laboral
‑ Fons d’informació per incidir profundament en l’estudi de les professions
‑ Valor i sentit humà del treball
L’objectiu seria que l’alumne conegui especialment el món laboral, les seves vertaderes dimensions i tractar que, amb aquests coneixements, canviïn les actituds de l’actual joventut envers el treball, de manera que la professió es consideri una traducció del concepte de si mateix o un perllongament de la personalitat madura i integrada.
Àrea III. Informació personal i social; la informació girarà al voltant de centres d’interès com:
‑ Estudi dels propis gustos, interessos i ambicions personals
‑ Estudi detallat dels punts forts i febles de la seva personalitat i del seu temperament
‑ Consideració de quines són les aptituds intel.lectuals més sig- nificatives i de quines són les aptituds específiques
‑ Reflexió sobre els hàbits d’estudi i de racionalització del treball
‑ Estudi de les aptituds artístiques, físiques i manuals, etc.
‑ Reflexió acurada dels trets d’originalitat i maduresa per a la creativitat
‑ Estudi de les característiques diferencials de cada nen en relació amb els altres
‑ Com van evolucionant els interessos professionals al llarg de l’escolaritat i com influeixen en l’elecció d’una o altra professió.
L’objectiu és que el noi arribi a una acceptació conscient de les pròpies facultats i limitacions per tal d’assolir un règim d’equilibri personal que faciliti l’elecció professional.
Per tal de cobrir aquestes tres àrees d’informació, els mestres poden emprar tècniques variades i senzilles de dur a terme com_
‑ documentació escrita
‑ àudio‑visuals
‑ organització de jornades vocacionals
‑ informació de professionals, xerrades, etc.
‑ aprofitament de la premsa diària
‑ tècniques de simulació a la classe
‑ mètodes de projecte o, si més no, de centres d’interès
‑ contactes amb els pares de família
3. PLANIFICACIO I ORGANITZACIO DELS SERVEIS D’ASSESSORAMENT I
ORIENTACIO.
3.1 Principis organitzatius fonamentals.
Qualsevol intent de convertir l’assessorament i l’aconsellament en quelcom sistematitzat ha de preveure el seguiment d’uns principis organitzatius fonamentals mínims que permetin la planificació. Aquests, breument resumits, són els següents:
1. Una preocupació constant per la simplicitat i linealitat de l’estructura organitzativa.
2. Presència de les línies orientadores recollides en el Projecte Educatiu de Centre.
3. Cuidar extremadament l’element humà de l’orientació; tutors i orientadors han de posseir uns mínims de formació en les línies recollides en el centre pel que fa a organització i disseny de les tasques d’orientació.
4. L’estudi de les funcions mereix una anàlisi exhaustiva. Iniciant el programa funcional amb realisme, el procés ha d’anar de menys a més complex, i anar ampliant les funcions progressivament al llarg dels cursos.
3.2 Moments més significatius en el procés d’organització
Els components processuals mínims d’aquest programa sistematitzat serien:
a. Determinació d’objectius
b. Planificació i desenvolupament d’uns mapes o esquemes de treball que mostrin si els objectius abans esmentats es van aconseguint
c. Prendre decisions sobre bases psicològiques, lògiques i socio- lògiques, tractant sempre de ser conscients del que es pot triar d’entre diferents alternatives
d. Coordinar tant els elements humans com els recursos materials
e. Dirigir, que inclou no només la responsabilitat de guiar els esforços comuns cap a l’aconseguiment dels objectius, sinó l’eficàcia de la utilització dels recursos humans i materials i el seu aspecte ètic.
f. Desenvolupar els programes dissenyats
g. Avaluar: estimar la validesa de tot el realitzat per tal de modificar sobre la marxa, plantejaments excessivament utòpics.
3.3 Funcions primordials d’un programa orientador
Seguint parcialment a Ma. Lluïsa Rodríguez en “Com orientar i educar professionalment a l’escola”, les podríem recollir molt específicament mitjançant 4 apartats:
1. Funcions globals del programa
2. Serveis idonis requerits
3. Equips implicats
4. Tècniques més comunes fetes servir
1. Funcions globals:
‑ conèixer els alumnes
– Orientar segons el desenvolupament i coneixement del mateix
– Orientar per l’adaptació i l’ajust personal, social i familiar
– Ajudar els pares
– Assessorar els pares i directius
– Informar acadèmicament i vocacionalment
– Avaluar i dinamitzar
2. Serveis idonis requerits:
– Avaluacions del grup i individuals
– Creació de currículums estimulants.
– Presència de:
– experiències motivadores
– orientacions preventives
– innovació metodològica
3. Equips implicats:
– La totalitat del claustre en l’elaboració i desenvolupament del programa
– Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica
– Tècniques més comunes fetes servir:
– Observació
– Entrevista
– Fitxes acumulatives
– Tests
– Xerrades
– Exàmens físics i mèdics
– Dinàmiques de grup
– Desenvolupament de papers
– Pedagogia terapèutica i correctiva
– Consell
3.4 Un model per a organitzar un programa d’orientació
Intentant recollir les línies, a nivell d’exemplificació, d’un model sistematitzat d’organització d’un programa d’orientació, aquest hauria de tenir present:
Donada la major incidència en els alumnes de secundària d’aspectes més crítics com l’adaptació social, familiar, inquietuds personals, educació vocacional i rendiment acadèmica, caldrà fer descansar tots aquests aspectes així com la neixent i creixent preocupació pel món laboral sobre una actuació amb les línies següents:
– Assenyalar la legitimitat i respectabilitat de qualsevol opció pro- fessional
– Centrar‑se en les necessitats educatives i en els interessos delsalumnes.
– Aconseguir una educació vocacional que, respectant els interessos, indiqui els camins directes cap a la maduresa en els aspectes in- tel.lectuals, socials i emocionals.
– Partir del concret (la realitat acadèmica, vital i personal), per a extreure ensenyaments vocacionals, teòrics i abstractes
– Graduar la introducció dels conceptes vocacionals, ajustant‑se als cicles evolutius i a l’edat dels alumnes
– Aprofitar les activitats antra i extra escolars per anar vessant con- ceptes vocacionals integrats en les matèries d’ensenyament
– Utilitzar convenientment, en els casos que sigui necessari, el consell vocacional, per al qual s’ajudi els nens a:
‑ dissenyar els seus propis plans vocacionals
‑ prendre decisions, reals o simulades
‑ conèixer el món de les professions amb rigor i realisme
4. BIBLIOGRAFIA.
– ARNAIZ P. i d’altres:
Eines d’acció tutorial.
CEAC. Barcelona, 1985
– ALVAREZ, M. i FERNANDEZ, R.:
Programa de orientación de estudios y vocacional al término de la escolaridad obligatoria.
Promociones y publicaciones universitarias
– DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT:
Orientacions per a elaborar una programació de tutoria, 12‑16 anys.
Dep. Ensenyament. Generalitat de catalunya. Barcelona, 1987.
– RODRIGUEZ MORENO, M. L.:
Orientació professional i acció tutorial en les EEMM.
Narcea. Madrid, 1986
– RODRIGUEZ MORENO, M. L.:
Com orientar i educar professionalment a l’escola.
CEAC. Barcelona 1986.