1. MODEL CONCRET D’ORIENTACIO. Un programa integral d’orientació.
En psicopedagogia i orientació emmarcaren la prevenció primària en l’afirmació que prevenir exigia intervenir més en grans grups que amb individualitats.
Aquest programes sòlida base de coneixements sobre higiene mental i amb intencionalitat previsora de la inadaptació.
Existeix una fort controversia si han de ser serveis directes o en indirectes.
L’orientador pot desenvolupar un paper de consultor i assessor dels programes preventius com una estratègia comprensiva de la intervenció dissenyada per a la població escolar en la seva totalitat.
L’orientador preventiu se centra, en principi, en l’alumne; però progressivament, ha d’ampliar els seus serveis treballant amb els adults ‑ sobre tot amb els professors i les forces comunitàries ‑ suggerint‑los procediments metodològics per a usar amb els alumnes problemàtics.
2. EL PROGRAMA INTEGRAL D’ORIENTACIO PREVENTIVA DE SHELDON I MORGAN.
Dissenyat per a reconèixer, definir i promoure les potencialitats de l’alumne en els aspectes tant cognitius com afectiu, de manera interdependent.
Es basa en les directrius proposades en el model d’Oregon State Department of Education
Cinc tasques o àmbits d’orientació preventiva: a alumnes, a professors, a pares, a la comunitat i a l’organització de l’ensenyament.
DE cada àmbit desenrotlla el component o objectiu, els criteris d’assoliment, els procediments per a l’assessment (evaluació contínua) i l’avaluació específica
Per exemple, el Programa per a l’Orien-tació Familiar
conté aquests apartats:
1. Com observar els seus fills.
2. El llenguatge: pensament i comunicació
3. La intel.ligència i les seves relacions amb l’educació
Nens dotats i menys dotats
4. Aptituds motrius: el cos en contínua activitat
5. La maduresa socio‑emocional
L’assessoria a professors es basa en que hauran de crear una atmosfera conductora cap a les relacions socials positives i el desenvolupament integral de les persones.
Pel que fa al Didàctica entrenar‑se cap una metodologia més eficaç i per altre canto formar‑se en les tècniques de la comunicació interpersonal …
3. INSTRUCCIONS I TECNIQUES DE L’ORIENTACIO PREVENTIVA
A . Subjecte de l’orientació: alumnes
Objectius:
‑ Ajudar als alumnes a funcionar entre la varietat de sistemes que els envolten (companys, família, aula, comunitat, etc.)
Activitats i tècniques:
‑ Estudi de les necssitats
‑ Sessions individuals o en grups
‑ Coordinació dels recursos comunitaris.
B. Subjecte de l’orientació: professors
Objectius:
‑ Ajudar a ensenyar de manera que es procurin actituds positives cap a un mateix i cap als demés i a identificar dificultats i llacunes del llenguatge i/o del desenvolupament.
Activitats i tècniques:
‑ Tallers de treball sobre enfocament preventiu i individualitzacio.
‑ Serveis de consulta a àrees com recursos, planificació, organització de l’aula, processos de desenvolupament, ensenyament individualitzat, etc.,
‑ Demostracions sobre diferents tècniques preventives,
‑ Tècniques d’observació, xerrades amb pares i amb professors i tutors
C. Subjecte de l’orientacio: pares
Objectius
‑ Ajudar als pares a comprendre les aptituds i necessitats.
Activitats i tècniques:
‑ Taules rodones i grups de treball sobre desenvolupament evolutiu, salut, recursos comunitaris, coneixements dels pares,
‑ Conferències i xerrades,
‑ Responsabilitats de la família a l’àmbit educatiu,
‑ Coordinació entre expectatives de la família i de l’escola
D. Subjecte de l’orientació: Comunitat.
Objectius:
‑ Coordinar recursos de l’escola i de la comunitat.
Activitats i tècniques:
– Informació sobre els programes d’orientació preventiva o primària.
‑ Creació de comissions d’ajuda,
‑ Xerrades de l’equip orientador sobre els problemes específics de nens i adolescents.
‑ Desenvolupament de diversos sistemes de retorn a d’altres especialistes.
IMPLICACIONS
MATERIALS: Programa de Heateu o J. Riart. Exemple desenvolupat a Cangas. Enquesta adaptada del Programa de J. Riart.