A. MARC TEORIC-CONCEPTUAL
1. INTRODUCCIÆ:Decisions: influencia pares i educadors.
Decisións propies adolescencia formatives i professionals.
LOGSE: Tutoria com orientació per la pressa de decisions segons capacitats i interessos.
1 part: teories,models, programes i orientacions.
2 part: funcions psi-ped, proposta didáctica, credits i unitat.
2. MODELS TEORICS PER L’E-A DE LA PRESSA DE DECISSIONS.
2.1 Característiques grals del proces de presa de decisions.
Rivas:Teories describen variables i relació d’ajuda per autonomia.
-Enfoc conductual-cognitiu.Pressa decicions. Components claus:.informació d’una mateix. . informació del mon circurdant.
Fases: Identificar objectius i recursos. Identificar solucions.Comparar i analitzar alternatives. Triar.
2.2 Models descriptius i models prescriptius.
Descriptius: Descriuen procés de decisions vida quotiadina.
Prescriptius:Processos i ajudes per reduir riscs decisoris.
Tasca educativa: orientar en decisions models prescriptius.
2.3 El model de H. B. GELATT.Enfoc evolutiu, seqüencial i ciclic.
Fases decicions: -Definir objectiu.-Recollir dades. -Estudiar alternatives-Evaluar copnseqüencies. -Decissions.
Ciclic: cal tornar fases anteriors. Terminal: cal tornar inici.
2.4 El model de KRUMBOLTZ. Enfoc conductal-cognitiu. Influeixen:- componentes genetics i ambientals -experiències anteriors -destreçes específiques.
Fases Programa DECIDES: Definir. Establir acció. Clarificar valors. Identificar alternatives. Descobrir sortides. Eliminar alternatives. Començar.
Exemple pràctic ALVAREZ, per programes i activitats escolars
3. ALGUNS PROGRAMAS PARA ENSENYAR A PRENDRE DECISIONS.
3.1 Programa “Decide en la ESO” de RODRIGUEZ, MLL e.a.
Unitats: Presa de decisions. Definir problema. Coneixer valors. Actituds. Com em veig veuen. Meva personalitat. Rendiment escolar. Camins i alternatives. Mon laboral. Risc decisions.Tria.
3.2 Programa “Tengo que decidirme” de V. ALVAREZ ROJO.
Unitats: Pressa de consciencia. Tria activitats. Destreçes predicció. Possibilitats personals. Elaboració d’un pla.
4. ORIENTACIONS DIDACTIQUES.
4.1 Ensenyar a definir el problema: Coneixer i orientar: percepció del treball. importància. alternatives coneix. seguretar tria. concepte vocacional. realisme de percepcions.
4.2 Ensenyar a generar alternatives:
4.3 Desenvolupar habilitats per cercar informació: Metodologia projectes. Petits grups. Recerca informació. Estratègies complementaries. Contacte bibliogràfic.
4.4 Ensenyar a cercar fonts d’informació útils: Experimentació . Cercar fonts escrites, audiovisuals. Entrevistes professionals. Resoldre problemes ocupacionals.
B. PROPOSTA D’APLICACIO DIDACTICA.
1.Funcions del professor de Psicologia i Pedagogia:
– Credits variables. – ColAlaborar tutoria.
2.Proposta didáctica:
– Acció tutorial:- Triar variables.-Unitats orientació profesional.
– Credits variables: – Enfoc professionalitzador. – Credits transició mon laboral, formació profesional, batxillerat.
2.1 Desenvolupament d’un crèdit.
2.1.1″Unitats prog. d’orientació professional en el PAT ”
– Orientació pressa decisions vocacional eix 4rt d’ESO.
– Unitats programació: agrupament de continguts i activitats.
– Unitats: Les expectatives Professional i Formatives. El procés d’elecció profesional. Factors personals en la pressa de decions i l’elecció profesional. Itineraris formatius de l’educació postobligatoria. Les diferents families professionals. El projecte personal formatiu.
– Orientacions metodologiques: U.1 Avaluació inicial. U.2 Informació general. U.3-4-5 Retoma, analitza aspectes U.1. U-6 Reelabora U-3a5 respecte projecte personal.
2.1.2 Crédit Variable: “Transicció al mon del treball”
– Destinataris: alumnes o assolits obj. generals ESO.
– Unitats: La transició a la vida activa. Elements per l’elecció formativa y professional. Activitats economiques i treball. Recursos per a la recerca de feina. Treball de camp d’anàlisi d’un sector professional. El projecte personal.
2.2 Unitat exemple: “Elaborar un projecte personal.”
– Objectiu general: Concretar el projecte formatiu a partir autoconeixement i contrast.
-Continguts:- Autoanàlisis capacitats, actituds i aptituds.
– Definició d’una opció personal.- Contrast amb l’opció personal. – Comparació amb altres.- Programació recerca de feina. – Retorn al sistema educativo.
– Activitats: Reelaboració del cuestionari inicial individual i col@lectiva. Presentació d’un guió amb exemple per apartat. Elaboració individual. Posta en comú. Correcció individual. Revisió individual del professor.
BIBLIOGRAFIA.
– AA.VV. (1992) “Programa d’Informació i Orientació als Estudiants: Dossier d’activitats” Bulleti del Mestres, n1230 Febrer-Abril.
– ALVAREZ,M. E ALTRES (1991) “La orientación vocacional a través
del curriculum y de la tutoria”. Ed. GRAO-MIE.
– ALVAREZ,V. (1994) “(Tengo que decidirme!”. Alfar.
-DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (1995) “El Pla de Transició al Treball: Una modalitat de programa de garantia social”Generalitat de Catalunya.
– MEC (1992): “Transición a la Vida Adulta y Activa” en Materiales para la Reforma de ESO.MEC
-RIVAS,F. (1988) “Psicologia vocacional: Enfoques d’assessorament”. Morata.
– RODRIGUEZ, M. L. E ALTRES (1994) ” Programa para enseñar a tomar decisiones”. Ed. Laertes.
1. INTRODUCCIO
Al llarg de l’infancia els nens i nenes va prenen petites decisions en l’ambit de la vida social i personal. En aquestes decisions hi ha una notable influencia dels pares i educardors. Son decicisions que en general tenen un escas alcanç i repersió pel seu propi futur. Durant l’adolescencia, i encara de forma molt depenent de l’adult, s’adopten decicions mes o menys mediatades que van a contribuir força la direcció de la vida de les persones. En concret s’inicien alguns itineraris formatius i algunes opcions professionals que van a marcar l’evolució de les persones.
A la LOGSE es recull com un dels principis de l’educació obligatoria l’orientació educativa i professional i més concretament a l’ESO s’assenyala la importáncia de desenvolupar una acció tutorial que “condueixi, orienti i assesori a l’alumne al’hora de prendre decisions adequades a les seves necessitats, interessos i capacitats”.
Tenint en compte tot aixó en aquest tema realitzarem en primer lloc una ràpida revissió de les teories que expliquen els procesos de presa de decisions i sobretot dels models d’ensenyament de la pressa de decisions vocacionals,i presentarem alguns programes i a partir d’ells algunes orientacions per l’elaboració de crèdits d’orientació per l’incorporació a la vida adulta i al mon professional.
En la segona parte a partir d’un anàlisis de les funcions del professor de psicòlogia i pedagogia relacionades amb aquest tema, presentaren el que podria ser un exemple d’un crèdit d’aquest tipus els continguts fonamentals que el compossarien i algunes activitats que podriem realitzar per desenvolupar-lo.
2. MODELS TEORICS PER L’ENSENYAMENT-APRENENTATGE DE LA PRESSA DE DECISSIONS.
La multiplicitat d’eleccions que les persones van prenent durant la seva vida ha fet que alguns estudiosos de la psicologia s’hagin precocupat dels factors que intervenen en els procesos de decisió.
2.1 Característiques generals del proces de presa de decisions.
Segons RIVAS,F. el que preten qualsevol teoria de la decisió es tratar de describir de forma ordenada les variables que intervenen en els eleccions que fa els subjectes i a partir d’aixó estructurar la relació d’ajuda para que el propi subjecte sigui capaç de resoldre el problema.
Afirma aquest autor que encara que desde modelos teoricos explicatius del comportament humà s’han aportat algunes indicacions sobre el procés de presa de decisions, han estat les teories derivadas de l’enfoc conductal-cognitiu les que més enfasi han possat en la presa de decisions.
Per aquestes teories el component clau de la pressa de decisión responsables es la informació i diferencien entre: a) la informació que procedeix del coneixement que el subjecte te sobre si mateix. b) la informació que te respecte al mon circundant.
Des d’aquesta perspectiva el procés de pressa de decisions tindria 4 fases que serien les següents:
a) Identificar els objectius i el recursos per la pressa de decisions.
b) Identificar les solucions o alternatives.
c) Comparar analiticament les alternatives.
d) Triar l’alternativa més adient.
2.2 Models descriptius i models prescriptius.
Sobre aquest marc genenal i més centrat en el procés de decisions profesional s’han desenvolupat alguns models del proces de pressa de decisions que s’han vingut classificant en models descriptius i prescriptius.
Els models descriptius descriuen com es produeix el fenómen la pressa decisions professional de forma natural i en la vioda quotidiana de les persones.
El models prescriptius proposan procesos d’ajuda per la pressa decions i es centren en ensenyar les regles que s’han de seguir per una presa de decisions adecuada que redueixi els risc, els errors i les consequencies indesitjables.
Atenent a que un dels principis de la tasca educativa es ajudar i orientar a l’alumnat en la pressa de decisions edcatives ens aturarem en les propostes del models prescriptius, sobretot tenint en compte que alguns del programes d’orientació profesional com el proposat per M. Alvarez i M1Ll. Rodriguez es basan en aquests models.
2.3 El model de H. B. GELATT.
Gelatt enten el procés de decisió desde d’un enfoc evolutiu i seqüencial i per tant que s’ha de realitzar d’una menra ciclica.
Enten que tot procés de decisión ha de tenir les següents fases que se seguiran seqüencialment:
A. Definir l’objetiu clarament.
B. Recollir dades i analitzar la seva relevancia.
C. Estudiar possibles alternatives.
D. Evaluar les conseqüencies que es poguin desprender.
E. Pressa de la decisió i posta en pràctica.
La concepció cíclica del procés ve donada per que considera que les decisions poden ser: decions investigadoras o heurítiques, que ens consisten en buscar més informació i ens porten altre vegade a la fase B, o decisions terminales o finales que ens porten a, segons el desenllaç a la fase A.
2.4 El model de KRUMBOLTZ.
Aquest model basat en un enfoc conductal cognitiu de la presa de decisions, considera que les conductes, les actituds, els interesos i els valors s’adquireixen i modifiquen de forma continua.
El model parteix de considerar que en la pressa de decisions influeixen 4 aspectes:
. Els components genétics y habilitats especials. En la mesura que les persones naixen amb una carrega genètica i en l’interacció amb l’ambient desenvolupen una serie d’habilitats especials
. Condicions i aconteciments ambientals.
. Experiencies d’aprenentatge anteriors: instrumental, que el individou realitza actuant amb els objectes i associatiu, que el individuo realitza obsevant l’actuació de models reals o ficticis.
. Destreçes per enfocar la tasca. Com per exemple serien: les destreçes per reconeixer una situació de decisió important, per definir el problema de forma adecuada i realista, per examinar els valors personals interesos i destreçes, per generar una extensa varietat d’alternatives, per realitzar una recerca d’informació necesaria para cada alternativa, per determinar fonts d’informació fiables i realistes i, en definitiva per organitzar i iniciar una seqüencia de conducta per pressa de decissions.
Tot tenint en compte aquestes varaibles van proposar que un programa de presa de decisions hauria de tenir les seguents fases, que amb la lletra inicial fan la paraula DECIDES.
1. D. Definir el problema.
2. E: Establir un pla d’acció.
3. C: Clarificar valors.
4. I: Identificar alternatives.
5. D: Descobrir possibles sortides.
6. E: Eliminar alternatives.
7. S: (Start) Començar a actuar.
Com considera ALVAREZ, tot i que aquests models tractan d’orientar fonamentalment la presa de decisions escolars i profesionals, el procés educatiu ha d’ensenyar al nens a prendre decisions en molt diferents àmbits de la vida escolar, social i personal i les propostes d’aquests models poden guiar el procés d’orientació en la presa de decisions en molts ámbits. Per mostrar-ho ens presenta un exemple d’utilització d’aquel model per ajudar a alumne en la presa de decisions de la comprá d’un ordinador.
En base a aquests models s’han desenvolupat al nostre pais alguns programes per ensenyar a prendre decisions que descriuen un seguit d’activitats organitzades que poden ser força orientatius tant per orientació per la pressa de decisions profesional, com per organitzar activitats tutorials que ajudin als alumnes a prendre decisions en situacions problemàtiques de vida escolar, social o personal. Es per aixó que els presentem a continuació.
3. ALGUNS PROGRAMAS PARA ENSENYAR A PRENDRE DECISIONS.
3.1 Programa “Decide en la ESO” de RODRIGUEZ, MLl., DORIO,I. i MOREY, M.
Aquest programa es presenta en dos volumens: Cuadernos para l’alumnat de l’EAO i un Guia didáctica para la tutoria, para el professorat.
Està estructurat en 12 unitats amb els següents objectius:
U.1 Introducció a la presa de decisions. Objectiu: ensenyar a l’alumne quin es el sentit d’una decisió i el pasos de l’estrategia decisoria a partir de situacions quotidianes.
U.2 Definir el problema decisori. Objectiu: ensenyar a definir situacions problemátiques i guiar a l’alumne al descobriment d’un problema d’elecció d’estudis.
U.3 Establir el meu pla d’acció. Objectiu: ensenyar a l’alumne a diseñar el procés i les fases de resolució d’un problema.
U.4 Coneixer els meus valors. Objectiu: que l’alumne identifique el seus valors i com incideixen en les preses de decisió escolars i profesionals.
U.5 Coneixer les meves actituds. Objectiu el mateix que l’anterior referit a actituds.
U.6 Com em veig i com em veuen. Objectiu el mateix que l’anterior referit a l’autoconcepte.
U.7 Coneixer la meva personalitat. Objectiu el mateix que l’anterior referit a la personalitat.
U.8 Coneixer el meu rendiment escolar. Objectiu el mateix que l’anterior referit al rendiment escolar.
U.9 Identificar els diferents camins i alternatives. Objectiu: Ensenyar al alumne a recollir informació del medi escolar i elaborar i valorar quines alternatives estan al seu abast.
U.10 Explorar el mon laboral.Objectiu. Mostrar a l’alumne la importancia d’explorar el mon laboral, els sector ocupacionals de les professions, els aspectes determinants de les mateixes i canals d’informació.
U.11 Descobrir els risc de les decisions. Objectiu: Ajudar a l’alumne a comprendre el concept de risc i valorar els risc que correria tenint en compte les seves qualitats personals en diferents opcions escolars i profesionals.
U.12 Triar entre alternatives i decidir. Objectiu: Ajudar a l’alumnat a predir les conseqüencies de les seves decisions i al procés de tria de vies decisories.
Per cadascuna de les activitats es presenten alguns procediments metodològics i sugerencies que lligarien o es proposa desenvolupar dintre d’altres activitats d’accció tutorial.
3.2 Programa “Tengo que decidirme” de V. ALVAREZ ROJO.
El programa consta d’un Cuadern de l’alumne autoaplicable, un Cuadern del tutor, amb pautes per ser aplñicat al grup-classe i un material audio-visual complementari.
El programa està estructurat en 5 unitats.
U.1 “Per començar”. La finalitat es que l’alumnat prengui conciencia de la necessitat de seguir un procés racional en la pressa de decisions.
U.2 “Manos a la obra”. La finalitat es que l’alumnant doni els primer pasos de la presa de decisions, triant una activitats professional en funció dels seus interesos i formuli les metes a llarg, mitja i curt termini.
U.3 “Com ho faries?”. Prenten que l’alumnant adquireixi destreçes de predicció d’implicacins de esdeveniment del mon acadèmic, económic o laboral en la decissió presa.
U.4 “Un pas més”. Preten per un canto que l’alumnat analitzi les seves posibilitats personals i les consecuencies familiars per l’elecció i en tot cas revisi l’elecció pressa en funció de les variables considerades en les sessions anteriors.
U.5 “Tinc un pla”. L’objectius es que l’alumne elabori un pla de aplicació progressiva de la decissió presa, integrant els resultats obtinguts al llarg del procés.
Tant els programes que acabem de presentar com els models que mostrabam anteriorment poden servir de punt de referencia per elaborar credits, unitat didácticas o activitats en el context de crédits més amplies, que formen al alumne en la presa de decisions sobre diferents problemes que després pogui generalitzar a altres situacions i mes concretament a les preses de decisions escolars i professioanls.
4. ORIENTACIONS DIDACTIQUES.
L’objectiu d’expossar les unitats dels programes anteriors, es que aquestes d’alguna manera poden orientarnos a estrcturar i definir els continguts fonamentals d’un credits o dels conjunt d’activitats que configurarien al llarg de diferents credits l’orientació escolar i profesionals, sobretot pensant en la finalitatzació de l’ESO. Peró encara més les orientacions metodològiques i les activitats que en ells es recollen ens donen algunes orientacións per la creació del programes de preses de decisions.
Si considerem el marc teòric exposat, un paradigma conseqüent per a l’educació en la presa de decisions seguiria la seqüència següent:
4.1 Ensenyar a definir el problema.
Sembla important en aquest sentit realitzar activitat d’orientació per coneixer i orientar-lo en:
– La percepció que l’alumne té del món del treball.
– La importància que l’alumne confereix a les activitats laborals respecte de les restants de la vida (oci, família, etc.)
– Quines alternatives i varietat de factors laborals coneix.
– La irrevocabilitat o reversibilitat de la seva elecció
– La comprensió del concepte de desenvolupament vocacional
– Desenvolupar percepcions realistes de si mateix.
4.2 Ensenyar a generar alternatives
En aquest segon pas, es tractar d’ensenyar a descobrir diferents possibles camins de resolució del problema
4.3 Desenvolupar habilitats per cercar informació
Donat que l’orientat ja coneix les alternatives més properes i que sap fer‑se preguntes per generar noves vies indagatòries, cal ensenyar‑li a prendre part activa en la recerca d’informacions.
En aquest cas, l’orientador hauria de desplegar una didàctica d’aquest desenvolupament d’habilitats, realitzant:
– Treballs per la metodologia del projecte en el grup‑classe
– Agrupament dels orientats en petits grups
– Exercicis de recerca d’informació rellevant
– Estratègies estructurades de recerca d’informació complementària
– Contacte personal o bibliogràfic amb les fonts d’informació
4.4 Ensenyar a cercar fonts d’informació útils
En aquest pas, caldrà tenir en compte alguns ajuts metodològics que poden ser:
– Facilitar l’experimentació
– Ensenyar a cercar fonts escrites.
– Ensenyar a llegir interpretativament.
– Escoltar àudiovisuals i cintes de vídeo.
– Entrevistar a persones de l’ofici o professió
– Presentar als joves una sèrie de problemes ocupacionals que s’han de resoldre heurísticament
PROPOSTA D’APLICACIO DIDACTICA
1.Funcions del professor de psicologia i pedagogia
Tal i com anunciavem al començament situarem en primer lloc la proposta d’aplicació didàctica en les funcions del professor de l’especialitat de Psicologia i Pedagogia i en les orientacions que propociona el marc legislatiu actual més inmdiat respecte a aquest tema.
Las tarees del professor de Psicologia i Pedagogia, s’enmarcarien dintre de les següents funcións que assenyala entre altres, l’apartat 1.9.de la Resolució 14 de juny 1995 per centres que impartiran l’ESO de forma avançada:
– Docència de la part variable del curriculum en credits relacionats amb el coneixment de la persona i la interacció i insercció en el medi i, concretament, en tècniques d’estudi, elecció d’estudis i professions i coneixement del món laboral.
– Col@laboració amb el cap d’estudis o coordinador pedagógic en en la coordinació de la tutoria i amb l’EAP en les seves tasques al centre.
Aquestes funcions es podriem concretar entre altres i en el tema que ens ocupa en:
– Disenyar e impartar alguns crédits variables d’orientació professional que es decideixen al centre adreçats a la transició al mon laboral, els cicles formatius o el batxillerat.
– Col¨laborar amb el Cap d’estudis en el disseny de l’unitats d’orientació professional dins dels PAT, definit els continguts i les activitats i les propostes de materials didáctics i en el disseny d’activitats de tutoria per l’elecció de crèdits varables.
– Col¨loborar amb els departaments en l’elaboració d’activitats amb caracter d’orientació professinal als credits variables.
– Col¨laborar amb els professionals de l’EAP en l’orientació dels alumnes amb n.e.e..
2. Proposta didáctica.
Atenent al que estableix el Dct.96/1992 per l’ordenament de l’ESO i la Resolució impartició anticipada de l’ESO abans esmentada l’orientació per la pressa de decisions i l’orientació professional es podria concretar en:
En les activitats d’acció tutorial:
– Activitats d’orientació en la pressa de decisión per la tria de crèdits variables al final de cada trimestre, en tots els cursos de l’etapa.
– Unitats de programació per l’orientació professional, a desenvolupar durant el 3r i, especialment, el 4rt curs d’ESO, dins dels crèdit de tutoria per aquest curs del PAT.
En els crèdits variables:
– Unitats de Programació i/o activitats en els crèdits variables amb orientació professionalitzadora.
– Credits variables d’orientació professional i per la transició al mon laboral, en el segóns i tercer trimestre del 4rt curs de l’ESO. Aquests crèdtis anirien adreçats a aquells alumnes que a les activitats d’orientació professional que es desenvolupa dins del credit de tutoria s’observes la necessitat d’orientació més específica en algunes dels posibles itinerarios formatius de transició al mon laboral. Podrien anar a adreçades a: “La transició al mon laboral”, “Els itineraris formatius i la transició al mon laboral en la formació profesional”, “Els itineraris formatius i la transició al mon laboral en el batxillerat i els estudis universitaris”.
2.1 Desenvolupament d’un credit.
De les opcions que acabem d’expossar a tall d’exemple desenvoluparem el que anomenen “unitats per l’orientació professional en el PAT” i un exemple de credit variable, que en aquest cas seria “La transició al mon laboral”.
2.1.1 “Unitats de programació per l’orientació professional en el PAT”.
Entenem que l’orientació per la pressa de decisions formatives i vocacionals ha de ser un eix organitzatiu de l’acció tutorial durant el 4rt curs d’ESO i segons les necessitats dels alumnes des d’el tercer trimestre del 3r. d’ESO.
Entenem que igual que en el programes de pressa de decisions que exposavem en el marc conceptual, el conjunt de activitats que es desenvolupen per l’orientació professional dins del PAT es podrien agrupar en blocs de continguts i activitats a ells referits que mantinguin una coherencia i unitat en si mateixos i desenvolupin una seqüencia d’aprenentatge complerta en si mateixa. Aquesta intenció parlem d’unitats de programació.
A continuació fem una proposta d’aquestes unitats i dels continguts que en elles es desenvoluparien.
U.1 Les expectatives Professional i Formatives: La realitat personal.La realitat educativa personal. Els valors, les preferencies e interessos i la pressa de decisións.
U.2 El procés d’elecció profesional: Factors, condicionants, procés i pressa de decsions. Itineraris formatius. Itineraris professionals.
U.3 Factors personals en la pressa de decions i l’elecció profesional: Els trets de personalitat. Les aptituds. Els interesos. Els valors.
U.4 Itineraris formatius de l’educació postobligatoria. La transició al mon del treball. La formació professional de grau mitjà. El Batxillerats.
U.5 Les diferents families professionals. Itineraris formatius, accés al mon del treball, condicions laboral i promoció professional.
U.6 El projecte personal formatiu. Pressa de decisions segons realitat personal i educativa, preferencies i expectatives.
Orientacions metodològiques: A l’U.1 mitjançant un cuestionari es tractria de coneixa el grao de decisions que tenen el alumnes i els factors que tenen presents per això. A l’U.2 es treballaria a partir d’una expossició els factors que cal tenir presents en un procés de pressa de decisions. Les unitats 3,4,5 s’analizaria cadascú del factors i mitjançant activitats que aortesin informació i mostresin com influexen cadascú dels factors en la pressa de decisións, els alumnes contrastaria amb l’importancia que otorga a cadascú d’aquests factors en la seva presa de decisions personals. A l’ultima unitat es tractaria que en funció de les informacions aportades i dels anàlisis parcials realizats pels alumnes reformulessin el seva decisió i dissenyesin el procés per portar-la a terme.
2.1.2 Credit Variable: “Transició al mon del treball”
Aquest credit s’ofertaria en el segón o tercer trimestre de 4rt d’ESO de per aquells alumnes que degut a que no podran assolit els objectius generals d’etapa ni amb un any més a l’ESO s’adreçaran a un PGS o aquells que malgrat el procés d’orientació mostren una tendencia clara a insertar-se al mon laboral o seguiran itineraris formatius que no corresponen al Departament d’Ensenyament en acabar l’escolaritat obligatoria.
Unitats:
U.1 La transició a la vida activa: Valor social i econòmic del treball.Context socio-econòmic i mercat de treball. Recursos e institucions.
U.2 Elements per l’elecció formativa y professional.El perfil professional. Les professions ocupacions i families professionals.
U.3 Activitats economiques i treball. L’empresa. Les relacions laborals: drets i deures. Modalitats de contractació laboral. El salari i les seves derivacions socials.Les relacions laborals i les seves implicacions individulas i col@lectives.
U.4 Recursos per a la recerca de feina.:Tècniques de recerca de feina a l’empresa privada.Recerca de feina a l’Administració Pública.
U.5 Treball de camp d’anàlisi d’un sector professional: Objectius i recursos.Delimitació i preparació de l’estudi a realitzar. Obtenció i sistematització d’informació. Resultats i conclussions de l’estudi.
U.6 El projecte personal. Opció professional-formativa personal. Autoanàlisis de actituds, aptituds i capacitats. Itineraris de recerca de feina. Itineraris formatius.
2.2. Unitat exemple: “Elaborar un projecte personal.”
Per finalitzar ens detindrem en el desenvoluament de l’unitat “Elaborar un projecte personal” que entenem ha de tacar qualsevol procés d’orientació tant el de caracter general que es realitza amb tots els alumnes dins del PAT com el que es realitzaria dins d’un credit variables, amb la diferència que en aquest cas es centraria en projectes personals referits a l’opció en la que es centra el credit variables.
Objectiu general: Concretar el projecte formatiu i/o professional a partir de l’autoconeixement i del contrast amb l’entorn sòcio-laboral i l’oferta formativa.
Continguts:
– Anàlisis de la pròpies capacitats, actituds i aptituds.
– Definició d’una opció personal professional i formativa.
– Contrast de les propies actituds i capacitats amb les que exifgeix l’opció personal triada.
– Comparació i contrast amb altres opcions triades.
– Programació d’itineraris de recerca de feina.
– Anàlisis i valoració de possibilitat de retorn al sistema educativo.
Activitats: S’iniciaria amb una reelaboració del cuestionari inicial d’expectatives i interesos professionals i formatius i una valoració individual i col@lectiva dels canvis produits.
La segona activitat seria la presentació d’un guió per l’elaboració del Projecte personal i formatiu i del procés d’elaboració del mateix. Per cada un dels apartats del guió, que serien els que s’assenyalen als continguts d’aquesta unitat, es realitzaria un exemple per part del professor, en el que es mostraria com utilitzar els materials i dossiers treballats al llarg del credit i de les unitats de programació per l’orientació dins el PAT. A partir d’aquest cada alumne realitzaria una elaboració individual i posteriorment la contrastaria amb un company. Finalment es realitzaria una posta en comú del elaborat per tots els alumnes i si cal una darrera correcció individual de cada alumne.
Podria tancar l’unitat i el procés amb una revisió individual del professor cada projecte personal amb cada alumne.
Materials per consultar.
– Pla general de Credits de Transit a la Vida Activa. (Diferents credits en funció gran tipus de sortides tot 2n cicle).
– Unitats Didàctiques del PAT per la pressa de decisions de Credits Variables.
– Unitat de Projecte Personal. Sessió de treball.
– PAT: (Bulleti del Mestres)
C.V. (MEC Transició a la vida adulta).
(Quadern Elige ben. Materials INEM. Guia per la decisió del J. Riart)
ALVAREZ i otros.
– CEI . Estructura: Realidad personal. Realidad educativa. Valores. Preferencias e intereses. Toma de decisiones.45
cuestiones de Nivel de toma decisiones. 66-67.
– Experiencia de credit interdisciplinar llengua- busqueda de feina CdP