Sumari. Pàg.
1. EDUCACIO SEXUAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1 Característiques de l’educació sexual. . . . . . . .
2. L’EDUCACIO PER A LA SALUT. . . . . . . . . . . . . . . . .
2.1 Concepte de salut. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.2 Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola. . . . .
2.2.1 Els objectius. . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.3 El procés d’educació per a la salut. . . . . . . . . .
3. PREVENCIO DE L’ADDICCIO A SUBSTANCIES PERJUDICIALS. 29.7
3.1 Introducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.2 Desenvolupament individual‑pressió de grup. . . . . . .
3.3 Programa de prevenció de drogues. . . . . . . . . . . .
3.4 Orientacions per al mestre/professor. . . . . . . . . .
4. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. EDUCACIO SEXUAL
De la mateixa manera que ha succeït amb les altres àrees del coneixement, espe-cialment a partir de la dècada dels cinquanta, la sexualitat ha esdevingut objecte d’estudi científic, la qual cosa ha propiciat un canvi substancial en la manera d’entendre ‑i de viure‑ un conjunt d’experiències tant íntimament lligades a la pròpia identitat de l’ésser humà.
Aquest canvi, no ha repercutit només a nivell social en relació al comportament sexual adult, sinó que també ho ha fet en la direcció de considerar la sexualitat com quelcom “educable”, és a dir, susceptible de ser abordat pedagògicament a la infància i a l’adolescència en base a un doble objectiu: afavorir un millor desenvolupament psico‑social de l’infant i preparar‑lo per assolir i mantenir un nivell adequat de salut al llarg de la seva vida.
En aquest sentit, l’educació de la sexualitat i l’afectivitat ultrapassa l’àmbit de l’estrictament familiar i es constitueix com un aspecte més a tenir en compte en el projecte educatiu que es desenvolupa a l’escola.
Cal considerar que l’educació sexual no és un invent dels darrers anys. De fet, es pot considerar que sempre ha existit un cert interès en l’educació de la sexualitat, de la mateixa manera que, d’una o altra forma, sempre ha existit educació sexual. El que ha variat és la manera de dur‑la a terme i els plantejaments en que ha estat basada.
No podem entendre, doncs, l’educació sexual com una activitat que es fa o no es fa, com si es pogués escollir: totes les generacions, en algun o altre sentit, han traspassat a les generacions següents el seu saber sobre el tema. Tant a l’escola, com a casa, pares i educadors ofereixen als infants models de comportament i promouen actituds relacionades amb la sexualitat, en siguin o no conscients. Per tant, hem d’admetre a priori, que l’educació sexual és i ha estat un fet.
1.1 Característiques de l’educació sexual.
L’educació sexual és un procés que comença en els primers anys d’existència i continua al llarg de tota la vida. En aquest procés s’hi veuran implicats tant la família com l’escola, o la societat en general.
Té relació amb un conjunt d’aprenentatges que incidirà tant en el nivell d’informació com en les actituds i els comportaments.
Facilitar una informació adequada, variada i correcta serà d’importància vital en aquest procés. Adequada, en la mesura que correspongui a les característiques del moment evolutiu i a las capacitats del receptor; variada, en la mesura que no s’interessi tant sols en els aspectes anatòmics i fosiològics de la sexualitat, sinó també en els psicològics, antropològics i històrics; correcta, en la mesura en que es basi en coneixements científics actualitzars i, per consegüent, lliure de prejudicis.
Aquesta informació, inclosa dins d’un procés evolutiu, hauria de facilitar l’adqui-sició d’actituds positives respecte a la sexualitat i el propi cos i fomentar la pròpia autoestima i el respecte i afecte per als altres.
La informació també ha de tenir la finalitat de desmitificar i desculpabilitzar la sexualitat alliberant de sentiments de culpa i de vergonya i afavorint l’espontaneïtat i la comprensió de la varietat i riquesa de la conducta sexual humana.
Així mateix hauria de promoure comportaments saludables en relació amb la se-xualitat i preparar per afrontar adequadament els problemes vinculats a l’ex-periència sexual.
També hauria de promoure la responsabilitat, preparant per a la presa de deci-sions per mitjà de l’anàlisi de les alternatives possibles i de les seves conseqüències.
En definitiva, l’educació sexual tindria com a conseqüència augmentar o millorar la capacitat d’interrelació amb altres persones, generant satisfacció amb un mateix i amb el altres.
Val a dir que acceptant les anteriors premises, l’educació sexual es constitueix com un aspecte imprescindible de ser abordat al llarg de tot el període escolar d’infants i adolescents, des d’una perspectiva multidisciplinària i que abasti molt més que els aspectes purament informatius.
Així, l’educació de la sexualitat es justifica plenament, en base a la importància que té per promoure un desenvolupament psico‑sexual harmònic de l’infant i per facilitar‑li una millor comprensió de si mateix i del seu entorn.
2. L’EDUCACIO PER A LA SALUT.
2.1 Concepte de salut
Entenem com a salut “un estat complet de benestar físic, mental i social i no solament la mera absència de malaltia o dolència” (O.M.S., 1948). Aquesta concepció positiva de salut enfront de l’absència de malaltia ens dóna ja la primera indicació del que ha de ser l’educació per a la salut a l’escola.
Al 1991, el Pla de Salut de Catalunya, fa una nova reformulació integrant aportacions anteriors, diu que la salut és “l’assoliment del més elevat nivell de benestar físic, mental i social de capacitat de funcionament que permetin els factors socials i ambientals on viu immergit l’individu i la col.lectivitat”. El nivell de benestar depèn dels determinats socials i ambientals i no és un estat ideal assolible de la mateixa manera per tothom. Alhora, també la funcionalitat de la persona és una mesura de la seva salut, de la seva adaptació al medi. Per altra banda, la salut no és matèria individual, sinó col.lectiva; la salut és cosa de tothom.
2.2 El Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola
La Generalitat de Catalunya ha establert el Decret 79/1990, de 20 de març, d’aprovació i aplicació del Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola.
D’acord amb els objectius de la salut per a tothom, proclamats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cal proporcionar els coneixements, les actituds i els hàbits propis d’un comportament saludable.
El govern de la Generalitat entén que l’escola és una institució privilegiada per a la difusió i l’arrelament d’aquests conceptes.
El Programa d’Educació per a la Salut és aplicable a tots els centres docents no universitaris públics i privats en l’àmbit territorial de Catalunya.
2.2.1 Els objectius
– Incorporar l’Educació per a la Salut a l’Escola per tal d’assolir una actitud i una conducta positives, de tots els integrants de la comunitat educativa.
– Vetllar perquè les condicions ambientals del centre escolar garanteixin en tot moment la seguretat i la higiene de la comunitat escolar.
– Aprofundir les vinculacions entre la Promoció de la Salut a l’Escola i la realitat de l’entorn social i de l’assistència sanitària.
– Estimular l’adquisició d’hàbits saludables i capacitar els infants i els joves perquè tinguin cura d’ells mateixos.
– Introduir continguts de l’Educació per a la Salut a l’Escola al llarg del desenvolupament curricular en les diferents matèries.
2.3 El procés d’educació per a la salut
L’educació per a la salut és un procés de formació i de responsabilització de l’in-dividu amb l’objectiu que adquireixi els coneixements, les actituds i els hàbits bàsics per a la defensa i la promoció de la salut individual i col.lectiva. Es a dir, un intent de responsabilitzar els nens i nenes i de preparar‑los perquè, a poc a poc, adoptin un estil de vida, el més sa possible, i unes conductes positives de salut. Es tracta que la persona desitgi estar sana, sàpiga com aconseguir‑ho, faci el possible individualment i col.lectiva per assolir‑ho i cerqui ajut adient quan el necessiti.
El trets característics de l’educació per a la salut, compartits amb altres propostes educatives, són els següents:
– Es un procés paral.lel al de qualsevol altra intervenció educativa
– Està relacionat amb un conjunt d’aprenentatges que tenen a veure amb tres aspectes diferents:
* el nivell de coneixementS
* el desenvolupament d’actituds i valors positius
* l’adquisició d’hàbits i comportaments saludables
– Ha d’incloure tant la confirmació de les creences populars correctes, com la desmitificació de les incorrectes o errònies
– Ha de promoure la responsabilitat, l’autonomia i la reflexió crítica, individual i col.lectiva, preparant per a la presa de decisions, a través de l’anàlisi de les alternatives possibles i la valoració de les seves conseqüències
– Ha d’augmentar les capacitats d’interrelacionar amb altres persones, generant satisfacció amb un mateix i amb els demés
L’educació per a la salut no és una àrea de coneixements recollida com a tal en els dissenys curriculars. Les seves especials característiques determinen uns requisits metodològics necessaris per al seu desplegament. La metodologia de l’educació per a la salut ha de tenir presents els següents principis:
– Integració en el currículum en les diverses àrees, en el currículum transversal i en el projecte educatiu de centre
– Adaptació al context sòcio‑econòmic i cultural de cada centre
– Elaboració de propostes partint de la realitat de l’estat de salut del centre i l’entorn
– Metodologia didàctica participativa, centrada en el nen/a, els seus interessos, les seves necessitats i el seu nivell de maduració
– Treball en equips multidisciplinaris, incorporant mestres, professionals sòcio‑sanitaris i altres membres de la comunitat
– Col.laboració entre les escoles, els serveis sòcio‑sanitaris i altres institucions comunitàries
– Interacció dels programes d’educació per a la salut a l’escola amb altres programes i activitats de la comunitat
3. PREVENCIO DE L’ADDICCIO A SUBSTANCIES PERJUDICIALS
3.1 Introducció
Un dels temes que genera una major procupació social és la problemàtica de les drogodependències. Tot i la variabilitat de l’estat d’opinió de la població, el tema de les drogues sempre apareix com un motiu d’inquietud. Es tracta d’una realitat davant la qual tots, en un moment o altre, ens hem de definir. Les drogues es troben entre nosaltres, i probablement sempre ho seguiran estant, algunes formen part de la nostra manera de viure: alcohol, cafè, coles, tabac… i gaudeixen d’una gran acceptació. D’altres, de més recent incorporació, són consumides minoritàriament i, en casos concrets, generen un gran rebuig i conflictivitat social.
Es tracta d’una realitat amb la que hem d’aprendre a conviure a a fer‑li front, quan sigui necessari.
En l’origen de l’abús de drogues es pot trobar factors individuals (ja siguin de caire biològic o psicològic) i factors socials, el que configura una realitat complexa. Tot i així creiem que el món de l’ensenyament pot ocupar un lloc important a l’hora d’enfrontar la problemàtica, facilitant als alumnes coneixements que sustentin una opinió raonada davant de les drogues, afavorint el desenvolupament d’unes actituds coherents amb un model de vida saludable i, finalment, dotant‑los d’habilitats conductuals necessàries per a fer front a situacions concretes de risc d’ús i d’abús.
El centre educatiu es troba en una situació privilegiada per treballar la prevenció de les drogodependències. Entre altres raons perquè:
– La normativa obliga que tota la població estigui escolaritzada fins als 16 anys
– Durant aquest temps és possible un treball continuat, que afavoreixi la consolidació d’hàbits i actituds saludables
– Donat que és improbable que abans dels 16 anys es produeixi una conducta d’abús, i fins i tot en molts casos d’ús de drogues, l’actuació no es troba mediatitzada per un hàbit consolidat
– Es possible seguir l’evolució del procés i detectar factors de risc o inicis primerencs del consum
– El mestre/professor coneix a fons els alumnes, el que li permet valorar en la justa mesura la seva intervenció i ajustar‑la a les d’aquells
– Es possible treballar amb els pares dels alumnes, demanant‑los una col.laboració directa en algunes de les activitats que es puguin desenvolupar fora de l’horari escolar (festa sense alcohol, per exemple)
– També és possible realitzar amb els pares un treball de mentalització i reforç d’hàbits saludables
3.2 Desenvolupament Individual‑Pressió de Grup
Les característiques de l’ndividu i la seva relació amb el grup de referència són elements claus per entendre el costum i l’abús de drogues. En conseqüència, és d’una gran importància potenciar tant aquells elements que afavoriran l’equilibri en el desenvolupament individual com aquells que ajudaran a tenir una visió crítica de les relacions amb el grup d’iguals.
El grup d’iguals o el grup de referència és el marc on s’inicia i consolida el costum de qualsevol droga.
La necessitat d’identificar‑se amb un grup d’iguals és un aspecte fonamental per a qualsevol adolescent. Tot i així, es fa necessari fer reflexionar l’alumne sobre què vol dir decidir en una situació de grup, de manera que sigui capaç de distingir entre situacions de pressió que ajuden a consolidar el grup i redunden en propi benefici, i aquelles en que aquesta pressió pretén que faci coses que considera que no hauria de fer, i com pot afrontar aquestes últimes.
3.3 Programa de prevenció de drogues
Els diferents objectius i continguts educatius s’hauran d’esglaonar de manera que l’efecte sigui acumulatiu, i que quan l’alumne arribi a un nivell superior gaudeixi d’un bagatge suficient de coneixements com per comprende, a nivell general, què significa la problemàtica de les drogodependències.
Es important ajustar els coneixements a les capacitats i necessitats dels alumnes, així com a la realitat social que els envolta.
Cal incidir en que els alumnes coneguin la situació de les drogodependències a Catalunya, tant a nivell de mesures legislatives, com de la xarxa de recursos amb que compta l’Administració; o la situació del consum, referida bàsicament a drogues legals, al nostre país.
Tot i que no es pretén un coneixement exhaustiu de la legislació, cal que els alumnes tinguin una visió crítica i raonada de les mesures que s’ha pres a nivell de control del consum de drogues.
Per altra banda, el coneixement de la situació legal possibilita una major responsabilitat en la pròpia conducta (on no es pot fumar, fins a quina edat està prohibida la venda de begudes alcohòliques, quin és el límit de la taxa d’alcoholèmia en cas de la conducció de vehicles, etc.).
Saber quina és la realitat del consum de drogues a Catalunya, i molt especialment de les drogues legals, ajudarà l’alumne a donar una justa mesura a la situació del problema i de quina manera el pot afectar. Hi ha una certa tendència, més ac-centuada entre els consumidors, a sobreestimar el costum de drogues; de manera que el consum pot aparèixer com molt més normatiu del que en realitat és.
Finalment, donar a conèixer recursos assistencials en drogodependències facilitarà una posterior demanda d’informació, d’assessorament o, fins i tot, d’assistèn‑
cia.
3.4 Orientacions per al mestre/professor
L’actitud del mestre/professor en treballar el tema de les drogues, legals o il.legals, hauria de ser no directiva, promovent la reflexió i la contrastació dels diferents punts de vista, perquè l’alumne pugui arribar a treure les seves pròpies conclusions. El recurs a la por o l’amenaça s’han demostrat totalment ineficaços i fins i tot contrapreventius. El recurs a la por o l’amenaça s’han demostrat totalment ineficaços i fins i tot contrapreventius. Tractar d’estigmatitzar als consumidors de drogues tampoc és una bona estratègia, ja que la majoria de vegades és un company o un amic qui fa l’oferta o qui la consumeix (i que a més no respon als estereotips del consumidor de drogues), el que desvirtua la resta del missatge contrari a l’ús de drogues. Les actituds i la conducta del mestre/professor davant les drogues condicionarà de manera important la seva credibilitat. En cert sentit, treballar la prevenció de les drogues suposa qüestionar‑se la pròpia conducta.
Es evident que les característiques de la intervenció vindran determinades pel nivell d’edat, les capacitats dels alumnes i la realitat social en que es troben immergits. Tot i així, en termes generals, als primers nivells es treballarà més el desenvolupament d’una bona autoestima i la capacitat de crìtica i, més endavant, s’entrarà a fons amb realitats concretes i continguts més tècnics.
4. BIBLIOGRAFIA
– BROWNE,N., FRANCE,P.: Hacia una educación infantil no sexista.Edit. Morata. Madrid, 1988
– CLARET, J. i altres.: Salut sexual per a nens i nenes de 9, 10 i 11 anys. Fontanella. Barcelona, 1985
– COLEMAN, J.C: Psicologia de l’adolescència. Edit. Morata. Madrid, 1985
– FONT, J., VILA‑ABADAL, J. i Col.:La drogaaddicció: on som?. Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència. Barcelona, 1987.
– DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT.DEPARTAMENT SANITAT I SEGURETAT SOCIAL. Educació per a la salut a l’escola. Orientacions i Programes. Barcelona, 1984
– GENERALITAT DE CATALUNYA.DEPARTAMENT SANITAT I SEGURETAT SOCIAL.Tabac i Alcohol. Les drogues davant la llei. Barcelona, 1989.
– GENERALITAT DE CATALUNYA.DEPARTAMENT SANITAT I SEGURETAT SOCIAL. Tabac, NO gràcies. Barcelona, 1989