Sumari: Pàg.
1. INTRODUCCIO: Per una escola inserida en la
tradició de l’educació moderna i progressista.
2. L’ESCOLA COM A COMUNITAT DEMOCRATICA. . . . . . . . . . . .
3. EDUCACIO MORAL I INTERCULTURALITAT. . . . . . . . . . . . .
4. EDUCACIO PER A LA IGUALTAT D’OPORTUNITAT D’AMBDOS SEXES. .
5. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. INTRODUCCIO:
Per una escola inserida en la tradició de l’educació moderna i progressista.
Tot i que sovint és ben possible que no sapiguem massa bé que significa una escola progressista, també és cert que els ideals de justícia i emancipació, íntimament lligats als de la igualtat i la no discriminació, no podem considerar‑los aliens a la tasca escolar.
Fer una escola que contribueixi a una societat més justa i esmerci esforços en l’emancipació és un projecte que se’ns imposa amb la força de les conviccions.
Es tracta d’afirmar, i fer´ho en la pràctica diària però tanmateix en el disseny sistematitzat de les línies que orienten aquesta pràctica, que les coses poden i han de canviar i que l’escola pot ser una eina útil en la construcció d’una vida més justa i solidària.
Una escola que contribueixi a fer una societat més justa i convivencial requereix un impuls fort i decissió en l’educació en valors, que desenvolupi l’educació moral en el seu devenir diari, iniciant‑se en el projecte educatiu i curricular de cada centre, mitjançant mesures que recullin:
1. L’explicitació en el Projecte Educatiu dels v alors pels quals s’opta.
2. Afermar, entre d’altres, els valors següents:
‑ l’esperit democràtic
‑ la tolerància
‑ l’acceptació de la diversitat
‑ la solidaritat
‑ el respecte i l’estima a totes les identitats culturals, nacionals i ètniques
‑ la no discriminació per raons de sexe
‑el rebuig davant la discriminació i opressió.
2. L’ESCOLA COM A COMINUTAT DEMOCRATICA.
Tot i la importància d’incloure els valors en la determinació de les directrius del Projecte Educatiu, cap dels procediments escolars d’educació moral pot substitutir ni té l’eficàcia de les experiències reals i directes que ofereix la vida col.lectiva.
La participació democràtica dels nois i noies ha estat un objectiu i un mitjà recurrent en totes les propostes progressistes d’educació cívica, social i moral, que tinguin com a objectiu una educació per a la igualtat i l’eliminació dels prejudicis sexistes i racistes.
Es pot afirmar que la participació de professors i alumnes en assemblees i altres formes de regulació de la convivència i el treball, en qualsevol de les variades formes i intensitats, ha de ser el rerafons necessari dels altres procediments d’educació moral i una font privilegiada d’experiències significatives.
Les relacions entre els alumnes i entre ells i els professors han d’actuar com a marc de la resta d’intervencions educatives. Així, un currículum d’educació moral ‑clau de l’educació de valors‑ ha de començar per la creació d’un clima escolar democràtic basat en la igualtat i en la no discriminació.
Aquest clima ha de ser extensiu en l’organització de l’aula i de l’escola basada en la participació de tots els implicats, de manera que sigui possible la lliure discussió de tots els temes que sorgeixen en aquestes situacions, la presa de decisions, l’adopció de normes i de solucions raonades i consensuades dels conflictes discutits.
3. EDUCACIO MORAL I INTERCULTURALITAT.
Qualsevol plantejament d’educació no discriminatòria ha de partir de la presència d’objectius, en el projecte d’acció educativa, enfront a les necessitats educatives del col.lectiu o comunitat a qui va dirigida, relacionats amb un projecte d’interculturalitat.
Cada alumne aporta peculiaritats diferents a aquest procés en funció de les característiques sòcio‑culturals de la seva comunitat i grup ètnic o social de referència. El valor que la seva família o persones pròximes donen a la cultura, la priorització que fan de sabers, d’activitats socials, els valors i creences que constitueixen punts de referència importants, els costums, etc. poden ser molt diferents d’un alumne a un altre.
Els valors i principis que regeixen la convivència en les aules i l’escola han de ser sumament respectuosos amb el que cada alumne aporta com a propi del seu origen i pertinença cultural i social.
Cal tenir en compte que l’alumne construeix la seva pròpia identitat a partir dels valors imperants en els diferents context on es mou ( escola, família, .. ) i per tant, caldrà ajudar‑los a superar les diferents contradiccions i a harmonitzar els diferents elements culturals evitant la desvalorització d’aquells que històricament i cultural defineixen la pròpia identitat. Una desvalorització o no acceptació dels trets culturals propis comporta l’autodesvalorització.
L’educació intercultural, basada en el respecte als trets d’identitat cultural de les persones i en l’enriquiment mutu, suposa una necessària opció per valors determinats: el coneixement i l’acceptació dels altres, el respecte i la solidaritat. El mateix requereix la “coeducació” i qualsevol altre plantejament d'”educació per la igualtat”, l’únic que assegura la dignitat de les persones i que lluita per a la superació de les limitacions en el seu desenvolupament.
En un context intercultural com és el nostre en l’actualitat, l’educació moral implica el coneixement i la consciència del que representen les diferències de tot tipus, incloses les d’ordre sòcio‑cultural i el seu tractament per la comunitat educativa.
4. EDUCACIO PER A LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS D’AMDOS SEXES.
Un cop més l’evidència que les persones no canvien ni per decret ni per voluntat només, fa raure en el món educatiu, i més concretament en l’àmbit escolar, la necessitat d’omplir col.lectivament de contingut el que sovint pot ésser només un punt de referència escrit i/o parlat.
En aquest sentit apunten els estudis realitzats al voltant de la concreció de les transversalitats, doncs sens dubte el professorat ha de prendre una responsabilitat i ha de triar el que vol dir traçar com a eixos transversals un seguit de temes i en concret “donar cos” a l’eix transversal de l’educació no sexista relacionat amb la coe-ducació, més que no pas el simple fet de tenir nenes i nens a una aula fent més o menys les mateixes coses.
Ben segur que un plantejament que té com a fita l’educació per a la igualtat d’opor-tunitat d’ambdós sexes ens obliga a fer un seguit de consideracions conceptuals de les que en destacarem dues:
1. El paradigma d’educació no sexista s’inclou en el més global de diversitat i de la seva atenció.
Així, traçar un eix transversal referit a l’educació no sexista en un món on domina la perspectiva androcentrista es troba amb la mateixa esperançada dinàmica de plantejar‑se una acció educativa respectuosa amb la diversitat en una societat que no sempre l’accepta i la respecta.
Un cop més, l’escola no pot renunciar a uns valors mínims que ha de transmetre que són els contemplats en la base dels Drets Universals, en un intent no de reflectir la societat sinó d’intentar canviar‑la.
2. La constitució en transversalitat obliga a una tasca alhora reflexiva i analítica del professorat que impregni tota l’acció educativa, tot allò que és pensament i acció en l’escola.
El sistema sexe/gènere, construït socialment, assigna capacitats i valors diferents a homes i dones, definint així estereotips femení i masculí que es converteixen en normes, a les quals s’han d’ajustar els seus comportaments per tal que siguin acceptats socialment.
L’anàlisi de gènere ajuda a clarificar els trets androcèntrics de la teoria i la pràctica educativa, així com les implicacions i les conseqüències que tenen en la vida present i futura d’alumnes.
Una educació no sexista requereix una nova perspectiva en la que el masculí i el femení siguin considerats com a categories com a categories no hegemòniques. Així s’aconseguiria un projecte educatiu més just i igualitari.
Sembla que aquest projecte educatiu es plasmaria mitjançant un esquema de transformació curricular que recull les recomanacions d’organismes internacionals i de la política educativa de diferents països, on hi ha dos aspectes ens els quals hi ha un acord generalitzat.
a) l’ús d’un llenguatge no discriminatori,
b) les mesures d’acció positiva, enteses com a fórmules de tractament diferencial temporal per a la connexió de les desigualtats.
Es important anotar, en contra de les accions tendents a la mesura restrictiva, que l’avaluació de les actuacions recollides en els programes d’igualtat d’oportunitats entre els sexes de la Comunitat Econòmica Europea, indica que l’educació no sexista no només condueix a una igualtat més àmplia i profunda dins de l’aula, sinó que també millora la qualitat de l’ensenyament en tots els sentits, segons el recull en els darrers informes elaborats per aquesta.
5. BIBLIOGRAFIA.
– ICE, UAB: Mujer y educación. El sexismo en la enseñanza.UAB. Barcelona. 1987
– MAURI, T.; VALLS, T. i GOMEZ, I.:Materials curriculars. Els continguts escolars. Departament d’Ensenyament. Barcelona, 1992.
– HERAS, P. i altres:Educació no sexista i reforma. Perspectiva Escolar núm. 167. 1992.
– PUIG ROVIRA, J. Ma.:Escola i Valors.1993.