Epistemologia i escepticisme en Hume
A. Contiguts
Aquesta unitat didàctica haurà d’estar dirigida a l’estudi sistemàtic de Hume, a qui prendrem com a autor clau en l’empirisme britànic del s. XVIII, especialment estarem interessats en les seues tesis sobre teoria del coneixement, les seues alternatives als sistemes racionalistes de Descartes i Leibniz. Tanmateix, hem de posar de manifest que empririsme i racionalisme no són uns oposats irreconciliables, sinó que l’empirisme apareix com una correcció interna al racionalisme en la tradició de l’Enlightment britànica. Per exemple, podem pensar en la concepció fundamentista del coneixement o la pretensió d’una ciència universal (siga una mathesis universalis o una “ciència de la natura humana”).
El text central del nostre comentari serà el compendi o abstract del Tractat de la natura humana, del qual el professor indicarà quins són els textos més rellevants per a comentar a classe (inclosos en l’annex). De la mateixa manera, es poden incloure alguns textos del propi Hume o d’altres autors com Locke, Leibniz o Descartes per mostrar quins són els punts en polèmica. A continuació presentem els temes principals que hauran de conformar la unitat:
1. Introducció històrica: el racionalisme poscartesià. Leibniz: veritats de fet i de raó. Les idees innates. La crítica de Locke a les idees innates.
2. Filosofia natural, metafísica i ciència de l’home: naturalització de la raó. El paper de l’experiència sensible en el sistema de les ciències.
3. Percepció: impressió i idea. Contra la crítica de Locke: innatisme de certes percpecions en la natura humana. Crítica dels conceptes de la metafísica tradicional.
4. La crítica a la teoria de la causalitat com a veritat de raó. La indemostrabilitat racional de la inducció i la causalitat (prioritat, conjunció, contigüitat). L’associació d’idees com a llei del pensament humà: semblança, contigüitat i conjunció.
5. El sistema de les ciències de la natura humana. La la geometria i l’aritmètica: úniques ciències derivades de veritats de raó.
6. La importància dels costums. Creença i costums: la impossibilitat de contradir una veritat de raó. Conseqüències epistemològiques: la història i la filosofia.
7. Escepticisme contra dogmatisme metafísic. Les tres idees de la raó (contra Kant avant la lettre): la idea de l’energia en la natura, la idea de Déu o l’ésser suprem i la idea d’ànima. L’intent kantià de superar l’escepticisme humeà.
- Metodologia
La metodologia d’aquesta unitat didàctica es concentrarà especialment en l’anàlisi i comentari detallat dels textos del propi autor. Donat que l’abstract és un text relativament breu, podem explaiar-nos en la lectura detallada de les parts més interessants. S’encomanarà als alumnes que facen una lectura detallada del text i que plantegen els dubtes que els puga hacer suscitat aquesta lectura.
El professor centrarà les exposicions magistrals en les unitats temàtiques presentades al punt anterior, per la qual cosa no es seguirà l’ordre del text linialment. A més de les classe magistrals, es poposarà la lectura i comentari en grup d’alguns dels textos relatius als temes, per discutir-los en comú, i que així els alumnes desenvolupen alguns dels temes de forma autònoma. En la metodologia del professor s’inclourà la relació i exposició dels autors que són necessaris per entendre el diàleg crític amb la tradició que planteja Hume. Per això, la unitat comença amb una introducció sobre la polèmica entre Leibniz i Locke i acaba amb una referència al problema de la teoria del coneixement en Kant (la filosofia crítica).
- Objectius específics
Entre els objectius que hem de destacar en aquesta unitat, central en la nostra programació, és que els alumnes coneguen un autor axial en la filosofia moderna i contemporània, ja que ha estat central per entendre la filosofia kantiana, així com diverses corrents filosòfiques actuals.
A més, els alumnes han d’introduir-se en l’àmbit de la teoria del coneixement moderna i dominar una sèrie de polèmiques (veritats de raó i de fet, les idees innates, la concepció de la ment, el problema de la inducció, etc.), així com tota una terminologia específica (idea, impressió, creença, costum, causalitat).
Procedimentalment, els alumnes hauran de ser capaços de treballar i comentar textos filosòfics de gran importància com són els arguments de Hume i demostrar que podrien enfrontar-se a textos semblants de manera satisfactòria. De la mateixa manera, els alumnes hauran de treballar i discutir en grup les tesis de l’autor i ordenar-les per exposar-les i defensar-les públicament davant la resta de la classe, sent protagonistes del desenvolupament d’alguna de les unitats temàtiques que composen aquest apartat didàctic.
- Avaluació
El principal element avaluador d’aquesta unitat serà una prova o examen parcial dedicat especialment a Hume. En aquesta prova s’inclourà també la unitat didàctica posterior dedicada a la vessant pràctica de la filosofia de l’autor, però serà la part de teoria del coneixement la que tindrà un major pes en aquesta prova, que estarà dissenyada amb tres parts: comentari de text, desenvolupament d’un tema breu i definició també breu d’algun concepte que s’haja estudiat a classe.
Més enllà d’aquesta prova obligatòria, es tindrà en compte el treball continuat i la participació en el treball en grup sobre un tema que ja es concretarà.
També es valoraria positivament la redacció optativa d’algun comentari de text o assaig sobre un punt del temari de l’autor, o la recerca d’informació en diverses fonts sobre algun dels autors complementaris que es nomenen en aquesta unitat.