La concepció de la humanitat en Nietzsche
A. Continguts
Aquesta unitat didàctica està plantejada com a complement i aprofundiment en un dels temes centrals de la filosofia de Nietzsche, i que actua com un supòsit central per sostenir les tesis referides a la teoria del coneixement de la unitat anterior. Es tracta del tema general de l’antropologia filosòfica, la concepció de la humanitat que tenia el jove Nietzsche.
Per desenvolupar aquesta unitat, el text central també és Sobre veritat i mentida.
Les unitats temàtiques seran les següents:
1. El model antropològic de la Grècia antiga: l’antropologia pessimista, els éssers d’un dia i desgraciats. Homer i Píndar.
2. L’ésser humà mesura de totes les coses. Protàgores i Plató.
3. El paper de la societat i l’Estat en la formació de la veritat. Perspectiva sobre l’estat de natura i el tractat de pau. L’Estat grec i la filosofia política del jove Nietzsche.
4. La humanitat: animalitat i creació artística. L’impuls creador de metàfores i l’instint animal.
5. Els tipus d’éssers humans i la voluntat d’una nova cultura. Raó i intuïció.
B. Metodologia
Donat que els alumnes ja tindran una visió general del text hi hauran fet al menys una lectura d’aquest, la metodologia d’aquesta unitat es centrarà en l’anàlisi de textos concrets més que no en un seguiment continuat de l’argumentació i exposició de Nietzsche.
Aquest treball de detall sobre els textos estarà dirigit bàsicament per les lliçons magistrals del professor, encara que se’ls demanarà als alumnes que recerquen informació sobre alguns temes concrets, com per exemple, que busquen alguns fonts clàssiques i comenten i analitzen la possible relació amb les tesis de Nietzsche. Així ens proposem desenvolupar la capacitat de relacionar diversos autors que pertanyen a moments històrics diferents, però que tracten un mateix tema.
C. Objectius específics
Entre els objectius d’aquesta unitat cal destacar la voluntat d’aprofundir i mostrar un dels supòsits centrals de la filosofia del jove Nietzsche: la seua antropologia filosòfica, molt influenciada per l’antiguitat, donada la seua formació en filologia clàssica. Així mateix, volem posar de manifest la relació de l’antropologia, com a estudi del subjecte del coneixement, amb l’epistemologia i la crítica a aquesta que plantejàvem en la unitat anterior.
Com a conseqüència d’açò, retornarem un poc a la filosofia antiga per veure la continuïtat de problemes i plantejaments dins de la tradició filosòfica occidental, el que servirà per repassar i completar el quadre històric introductori presentat a propòsit de Plató.
Pel que fa als objectius metodològics, el primer seria ajudar els alumnes a aïllar un tema, l’antropologia, dins d’un text en qüestió, i després establir dos tipus de relacions. La primera, de les tesis d’antropologia, amb tesis d’altres tipus en un mateix text, i la segons, relacionar les tesis d’antropologia que són objecte d’estudi amb altres possibles alternatives davant el mateix problema al qual fan front. El segon objectiu procedimental seria propiciar que els alumnes puguen cercar informació sobre un tema concret, l’antropologia, en altres autors, i relacionar-ho amb el que s’ha tractat als comentaris de text a classe.
D. Avaluació
L’avaluació d’aquesta unitat didàctica, com en el cas anterior, tindrà dues parts.
La primera es centrarà en el treball del comentari de text a classe, en l’exposició i lliurament dels treballs de recerca sobre altres autors, així com en la participació i la demostració de que s’han treballat a casa els textos que comentarem a classe. Aquesta part s’inclouria en l’avaluació contínua.
Com en la unitat anterior, l’avaluació principal s’inclouria dins la prova o examen d’avaluació general sobre l’autor Nietzsche, on una de les qüestions estaria referida a aquesta unitat, bé el text, bé el concepte o bé el tema breu. Tal i com havíem explicitat, els alumnes que ho desitgen i en cas que hàgem pogut explicar Marx, podran triar un examen sobre Marx o sobre Nietzsche, amb la condició d’haver treball d’una manera adient en l’avaluació contínua de l’autor descartat.