Programación didáctica 9

Santiago

hace 9 años

Índex

1.- JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA……………………………….

b Què entenem per programació didàctica? ………………………………………………………

b Per a que serveix? …………………………………

b Com es realitza la programació didàctica? Seqüènciació gràfica ……..

b Qui la realitza? ………………………………………………………………………………………..

b Quins elements hi han ala meua Programació Didàctica?…………………………………

2.- CONTEXTUALITZACIÓ DE LA MEUA P.D……………………………………

3.- ELS OBJECTIUS GENERALS DE LA ETAPA……………………………………

4.- ELS OBJECTIUS DIDÀCTICS DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA……………

5.- ELS CONTINGUTS……………………………………………………………………………..

† Blocs de continguts………………………………………………………………………………

6.- EL TRACTAMENT DELS TT……………………………………………………………….

7.- ATENCIÓ A LA DIVERSITAT……………………………………………………………….

8.- TIPOLOGIA D’ACTIVITATS……………………………………………………………………..

9.- RECURSOS A UTILITZAR…………………………………………………………………….

10.- METODOLOGÍA…………………………………………………………………………………

11.- AVALUACIÓ………………………………………………………………………………………

.Annexe nº 1 (Programació).

Annexe nº 2 (Sessions unitats didàctiques).

Annexe nº 3 (Documents d’avaluació de la programació i les unitats).

Annexe nº 4 (Material complementari de la programació i les unitats).

1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

La Justificació a nivell legal la trobarem tant en el decret 20/92 que estableix el currículo de E.Primària per a la C.Valenciana, com la Llei de qualitat.

En quant al decret 20/92, en el seu article 8º diu: “ Els mestres desenvoluparan programacions de la seua activitat docent, d’acord amb el currículo de la educació primària, i en coherència amb el projecte curricular d’etapa”.

Per tant donada la importància que adquireix la Programació Didàctica per al treball de tot docent es necessari contestar a una sèrie de preguntes:

b Què entenem per programació didàctica?

D’acord amb l’articule.68 de la Llei de Qualitat, les Programacions Didàctiques són instruments de planificació curricular específics per a cada una de les àrees, assignatures o mòduls.

Les quals es converteixen en un instrument fonamental per a la presa de decisions, per a la millora de la qualitat de l’ensenyança, per a la formació permanent i per a la dotació al centre d’un document que ha de permetre registrar les decisions i evolució pedagògica d’un escola al llarg dels anys.

b Per a què serveix?

Si ens preguntem perquè serveixen les programacions didàctiques, nos

basarem en les finalitats següents:

-Facilitar la pràctica docent.

-Adequar al context les prescripcions de l’Administració.

-Assegurar la coherència entre les intencions educatives i la pràctica a l’aula.

-Servir com instrument de planificació, desenvolupament i avaluació del procés

d’ensenyament i aprenentatge.

-Oferir el marc de referència més pròxim per a organitzar les mides d’atenció

a la diversitat de l’alumnat.

b Com es fa la Programació Didàctica?

Per a dur a terme esta programació és necessari comptar amb uns condicionants: estos són;

-El coneixement del disseny Curricular Prescriptiu que conté les Ensenyances Comuns i del Projecte educatiu del centre.

-L’entorn sociocultural i familiar de l’alumne.

-Les capacitats, característiques i coneixements previs de l’alumne, que són, en

última instància, qui rep la meua ensenyança educativa.

· La Programació Didàctica que presente segueix el següent procés:

1- En primera instància la Comissió de Coordinació Pedagògica marca unes directrius a seguir, distribueix les tasques i planteja el calendari de treball.

2- Seguidament els Especialistes i Equips de Cicle i Departaments elaboren els document seguint les directrius i pla de treball establert.

3- A continuació la Comissió de Coordinació Pedagògica consensua els treballs elaborats pels equips, departaments i especialistes de l’àrea.

4- Finalment el Claustre aprova els documents elaborats que passarien a constituir les Programacions Didàctiques de cada una de les àrees per al centre.

· Qui fa la Programació Didàctica?

D’acord amb les funcions que tenim els professors segons l’article 56 de la Llei de Qualitat correspon a l’elaboració de les programacions didàctiques als equips de cicle i als especialistes.

· Quins elements ha de tenir una Programació Didàctica?

Una bona Programació didàctica, constarà d’estes qüestions; Que, Com i Quan ensenyar, i Que, Com i Quan avaluar.

També constarà de objectius generals, específics de educació física, continguts, i criteris d’avaluació. Metodologia didàctica a aplicar, integració de temes transversal al currículum vitae i mides d’atenció a la Diversitat de l’alumnat.

Els elements que responen a estes qüestions i conformen el guió de la meua programació didàctica, son pues, els següents:

Justificació.
Contextualizació.
Obj. Generals de etapa
Obj. Didàctics del àrea
Continguts
Tractament de los temes transversals.
Seqüenciació de les unitats didàctiques.
Metodologia
Atenció a la diversitat
Activitats.
Recursos
Avaluació
Programació por unitats didàctiques.
Bibliografia.

2. CONTEXTUALIZACIÓ DE LA MEUA PROGRAMACIÓ.

· El context del centre:

La programació que presente va destinada a Col·legi Públic “El Garbí”, que fou creat per la Conselleria d’Educació. Els alumnes són tots veïns, la qual cosa favoreix la convivència i les bones relacions.

El poble es dedica a l’agricultura i a la indústria, majoritàriament la gent treballa en empreses de València o de pobles dels voltants.

L’ escola té unes instal·lacions xicotetes, conta amb més de 20 anys, per tant les característiques del centre han anat modernitzant-se poc a poc. No conta amb gimnàs però si amb una pista esportiva i un magatzem per guardar el material.

El centre esta format per una línia completa, 3 d’infantil i 6 de primària, amb 6 tutors, i 4 especialistes, un d’angles, un de música, un de pedagogia terapèutica i un d’educació física.

La llengua d l’alumnat i de la major part de pares i mares és el castellà.

En quant al programa de valencià, es un Programació d’incorporació progressiva, impartint el coneixement del medi natural, social i cultural des de 3º de primària en valencià.

Respecte a la tipologia escolar; El centre, “EL GARBÍ”, es una escola , en la qual la primordial finalitat es la educació integral dels alumnes en la seua triple dimensió individual, social i religiosa (caràcter optatiu), desde una percepció cristiana de la persona i de la vida.

-Els trets d’identitat:

– Com a escola; el compliment estricte del que legalment s’estableix per a tot centre educatiu que desitge complir honestament la seua comesa en l’actual context social i en els seus circumstàncies.

– Ser una escola oberta per a tots, tant perquè afavoreix la trobada i la col·laboració, constituint a l’educació de tota la societat a què ofereix la peculiaritat de la seua inspiració i pedagogia.

– Ser una escola que educa per a la societat actual, oferint a l’innegable fet dels canvis socials, una educació per al canvi, sentint-se responsable que es realitze en clau de valors cristians.

– Ser una Escola que educa en i per a la llibertat, una llibertat que té el seu fonament en el ser i dignitat transcendents de la persona humana, per al que fomenta els valors de saber elegir, saber respectar a les persones i les seues idees, evitar tota pressió física o moral.

– Una escola que educa en i per a la justícia, ja que és particularment sensible al clamor per un món més just, amb més amor, on la convivència fraterna sigui l’expressió culminant d’una forma de la pau.

Les accions dirigides a garantir l’atenció a la diversitat seràn:

a) Programes de Prevenció i Orientació.

b) Pla d’Acció tutoria.

c) Adaptacions curriculars.

· L’ALUMNAT:

Donat que la meua programació va destinada als alumnes de Ed.Primària es necessari conèixer certes característiques evolutives a fi d’ajustar la planificació de la meua Programació a les seues capacitats, interessos i motivació.

En Aquest sentit recordem:

1) A nivell cognitiu, els meues alumnes es troben dins del que Piaget nombrava com “Periode de les Operacions Concretes”.

2) A nivell de Capacitats motrius, es caracteritza per:

-desenvolupar les possibilitats de control del cos en tot tipus de postures.

-afirmació de la seua lateralitat.

3) En l’esfera afectiu-social, els alumnes de Primària passen per una etapa relativament

tranquil·la, on:

-consolida la seua identitat.

-adopta comportaments de cooperació, participació i respete recíproc.

ORGANITZACIÓ DEL CENTRE: ORGANIGRAMA.

(vore annexe)

3. OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA.

A la meua programació didàctica vaig a presentar els Objectius Didàctics Generals de l’etapa que tenen més incidència a la meua àrea, l’Educació Física.

D’aquesta manera, d’acord amb l’article 3 del Decret 20/1990 del 17 d’Octubre, l’alumnat deuran d’alcançar els següents objectius de etapa relacionats amb l’àrea d’Educació Física al llarg de l’educació Primària:

A) Comunicar- se a través de mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica,

Musical i matemàtica, i desenvolupar la sensibilitat estètica, la creativitat i al capacitat per a gaudir de les obres i manifestacions artístiques.

B) Establir relacions equilibrades i constructives amb les persones en situacions socials

Conegudes, comportar-se de manera solidaria, rebutjant discriminacions basades en diferencies de sexe, classe social, creences, raça i d’altres característiques individuals, socials i culturals.

C) Conèixer i apreciar el propi cos i contribuir al seu desenvolupament, adoptant hàbits

De salut i benestar i valorant les repercussions de determinades conductes sobre la salut i la qualitat de vida.

4. OBJECTIUS DIDÁCTICAS DE L’AREA D’EDUCACIÓ FÍSICA.

D’acord amb els preceptes legals vigents a l’Estat Espanyol i a la nostra Comunitat Autònoma, seguint Decret 20/1992 del 17 d’octubre, l’ensenyament de l’Educació Física en l’etapa d’Educació Primària tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats següents:

1. Conèixer i valorar el seu cos i l’activitat física com a mitjà d’exploració i gaudir de

Les seues possibilitats motrius, de relació amb tots els altres i com a recurs per organitzar el temps lliure.

2. Adoptar hàbits d’higiene, d’alimentació, posturals i d’exercici físic, manifestant

Una actitud responsable cap al seu propi cos i de respecte a tots els altres, relacionant aquest hàbits amb els seus efectes sobre la salut.

3. Regular i dosificar el seu esforç arribant a un nivell d’autoexigència d’acord amb

les seus possibilitats i la naturalesa de la tasca que es realitzà, emprant com a criteri fonamental l’esforç i no el resultat obtingut.

4. Resoldre problemes que exigeisquen el domini de patrons motors bàsics adequant-

se als estímuls perceptius i seleccionant el moviment, amb l’avaluació prèvia de les seues possibilitats.

5. Utilitzar les seues capacitats físiques bàsiques i destreses motrius i el seu coneixe-

ment de l’estructura i funcionament del cos per a l’activitat física i per adaptar el moviment a les circumstancies i condicions de cada situació.

6. Participar en jocs i activitats establint relacions equilibrades i constructives amb

els altres, evitant la discriminació per raó de els característiques personals, sexuals i socials, així com els comportaments agressius i els actituds de rivalitat en les activitats competitives.

7. Conèixer i valorar la diversitat d’activitats físiques i esportives i els entorns en les

Qual es desenvolupen, i participar en la seua conservació i millora.

8. Utilitzar els recursos expressius del cos i del moviment per a comunicar sesions,

i estat d’ànim i comprendre missatges expressats d’aquesta manera.

5. CONTINGUTS.

D’acord amb el decret 20/1992, del 17 de Febrer pel qual s’estableix el currículo d’educació Primària a la Comunitat Valenciana, la meua programació es basa en els Blocs de continguts o Blocs temàtics corresponents esmentats a continuació:

· Bloc 1:EL COS EN MOVIMENT: ESTRUCTURA I PERCEPCIÓ.

· Bloc 2:ASPECTES QUANTITATIUS DE LA CONDUCTA MOTRIU.

· Bloc 3:HABILITATS MOTRIU.

· Bloc 4:EXPRESSIÓ MOTRIU.

6.EL TRACTAMENT DELS TEMES TRANSVERSALS EN ED. FÍSICA.

Al establir els principis de qualitat del sistema educatiu es fa menció de la importància que té l’assumpció dels valors personals i socials per part de l’escola a fi de transmetre-los als alumnes a través de la nostra acció educativa.

A la societat actual són valors apreciats, entre altres: la llibertat, la justícia, la solidaritat, la cooperació, la tolerància, la amistat, la responsabilitat, la igualtat i no discriminació…

Per tant, a la meua Programació Didàctica tindré en compte aquest Temes Transversals que estableixen continguts vinculats al vitae, que no estan organitzats en àrees, però que estan immersors en el meu quefer quotidià.

Cal destacar en EDUCACIÓ PRIMARIA i dins de l’àrea de educació física el treball amb els següents temes transversals: Educació per la Pau, Educació Sexual, Educació per la Salut, Educació Ambiental,

Educació per a la Igualtat d’oportunitats, Educació del Consumidor, Educació Moral i Cívica, i Educació Vial.

7. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.

Dins de l’escola comprensiva que contempla el nostre Sistema Educatiu, es necessari atendre a l’alumnat en funció de les seues capacitats, interessos i motivacions.

Els alumnes requereixen respostes educatives diferenciades, però les causes d’aquesta situació es relacionen sobretot amb el seu context econòmic, i cultural, amb la seua història educativa i escolar, o inclòs amb els propis processos d’actuació educativa que es produeixen a l’aula. Per altra banda, per a atendre a la diversitat de l’alumnat, la meua actuació educativa anirà encaminada a:

®Portar a cap mides d’ensenyança adaptativa.

®Proposar activitats diversificables i diverses.

®Porta a cap una acció pedagògica diferent, dirigida a alumnes que adquireixen els

objectius i continguts en moments diferents del temps.

®Coordinació amb els professionals de suport a l’acció educativa del centre.

És una realitat de tothom, en qualsevol moment de la seua vida o educació escolar ha necessitat, per mínima que fora, una adaptació curricular no significativa.

D’aquesta manera entenc la diversitat en Educació Física com el compromís d’impartir una formació bàsica per a tots i una formació màxima per a cadascú.

8. TIPOLOGIA D’ACTIVITATS.

Atenent als diferents ritmes i nivells que poden donar-se al grup, he seleccionat en cada unitat didàctica distints tipus d’activitats:

· Activitat d’iniciació: Són activitats que hem permeten descobrir els coneixements previs de l’alumnat, les seues necessitats, grau de desenvolupament i domini dels continguts que considere que tot l’alumnat deu adquirir.

· Activitat d’introducció, animació, motivació: són per a introduir a l’alumnat en referència a la realitat que ha d’aprendre, aquestes estimulen l’interès de l’alumnat pel seu caràcter obert i d’exploració intuïtiva dels coneixements que es van a desenvolupar.

· Activitats de desenvolupament: són activitats destinades a que l’alumnat treballe els diferents tipus de continguts propis de la unitat didàctica.

· Activitats de síntesis: permeten afavorir l’enfocament globalizador i facilitar la relació entre els continguts ja coneguts i els nous.

· Activitats de profundització: són activitats que es programen amb la intencionalitat d’obrir noves vies de desenvolupament de continguts concrets.

· Activitats d’adequació a l’entorn: són activitats que es realitzen en l’entorn més pròxim al centre i proporcionen un major coneixement i aprofitament dels recursos que aquest oferix.

· Activitats d’ampliació: són activitats encaminades a recuperar o a reforçar aspectes bàsics i necessaris per al correcte aprenentatge i domini dels continguts que es consideren que tot l’alumnat deu adquirir.

· Activitats d’avaluació: permeten que l’alumne controle el seu propi procés d’aprenentatge; hem permeten, també com a professor, avaluar si el procés d’ensenyança-aprenentatge s’ajusta als objectius marcats.

9. RECURSOS A UTILITZAR:

A l’àrea d’Educació Física, els materials i els recursos s’han convertit en un element quasi necessari i imprescindible per a aconseguir els objectius i continguts i per a poder desenvolupar plenament totes les activitats de ensenyança-aprenentatge propis de l’àrea.

D’aquesta manera cite els diferents recursos que utilitze en l’aplicació d’aquesta programació:

· Recursos personals; Qui?: Gent implicada ensenyança-aprenentatge

· Recursos materials; Amb que?: La selecció del material es porta a cap en funció de les intencions pedagògiques que hem propose en cada unitat didàctica i en cada sessió. Aquests recursos materials s’especifiquen en cada sessió.(amb una llista de material en l’annex)

· Recursos organitzatius; Com?:

– Organització del temps: L’organització del temps en les classes de Educació

Física té una rellevància molt important. L’horari de la sessió es de 60-50 minuts. Una bona organització hem permet realitzar més activitats en cada sessió, tenint en compte els aspectes com, la minimització del temps dedicat a trasllats, hàbits d’higiene, comportaments de l’alumnat i actuació del professor.

–Organització de l’espai: Cada organització espacial es desenvolupa d’acord

amb les intencions educatives i pedagògiques de cadascuna de les activitats

propostes a la programació didàctica, utilitzant de forma més favorable l’espai

que disposem dins i fora de la escola.(especificant el plànol de la escola a

l’annex).

–Organització dels materials: La utilització i distribució del material condicio-

na la realització de les sessions afavorint o dificultant el procés d’ensenyança-

aprenentatge. Una bona organització del material m’ajuda a guanyar temps

d’execució en les sessions. Tinc sempre present que el repartiment i la recollida

de material sempre genera una pèrdua de temps, aleshores han de haver enca-

rregats del material que ajuden a que el temps dedicat a l’organització de ma-

rial siga menys.

10. METODOLOGÍA.

La metodologia en general que utilitze a la meua programació influirà en el bon desenvolupament de les activitats del procés d’ensenyança-aprenentatge.

Alguns dels principis metodològics que aplique i utilitze són:

-Saber què és el que coneix l’alumne. Potenciar la memòria comprensiva no repetitiva.

-Ajudar a l’educació integral dels alumnes incidint en tots els àmbits de la persona:

cognitiu, emocional i el social.

-Partir del nivell de desenrotllament de l’alumne.

-Assegurar la construcció de l’aprenentatge significatiu, on ha d’haver-hi una correcta

avaluació inicial i una programació que parteixca de les capacitats ja adquirides ante-

riorment per l’alumne.

-L’aprenentatge significatiu implica modificar els esquemes que ja es posseeixen.

-Suposa un intensa activitat per part de l’alumne.

-Activitats amb interacció entre els alumnes. Potenciar els treballs cooperatius, de grup

i les relacions en els alumnes.

-El professor és el mediador en els aprenentatges.

· La metodologia en l’àrea d’Educació Física s’ha de dur terme de forma:

v Flexible, permetent ajustar les propostes al ritme de cada alumne.

v Activa, sent l’alumne el principal protagonista del seu propi procés d’aprenentatge.

v Participativa, afavorint l’autoaprenentatge de manera que l’alumne siga capaç de resoldre problemes motrius, expressiu, d’organitzar el seu propi treball i de constatar la millora en les seues actituds, habilitats i destreses.

v Integradora, aglutinant en un sol procés les tècniques, habilitats i destreses pròpies de l’Educació Física.

v Creativa, plantejant propostes que estimulen la creativitat de l’alumnat.

v Lúdica, plantejant les propostes de treball, en la mesura que es puga, amb jocs en què tots participen de manera espontània.

11. AVALUACIÓ

Els criteris d’avaluació que proposa el currículum per a l’àrea d’EF i que haurem d’atendre per a cada alumne són els següents:

1. Ajustar els moviments corporals a diferents canvis de les condicions d’una activitat tals com la seua duració i l’espai on es realitza.

2. Proposar estructures rítmiques senzilles i reproduir-les corporalment o amb instruments.

3. Botar coordinadament batent amb una o amb dos cames en funció de les característiques de l’acció que es va a realitzar.

4. Desplaçar-se en qualsevol tipus de joc, per mitjà d’una carrera coordinada amb alternança de braç-brazo-pierna i un suport adequat i actiu del peu.

5. Utilitzar en la seua activitat corporal l’habilitat de girar sobre el seu eix longitudinal i transversal per a augmentar la competència motriu.

6. Llançar amb una mà un objecte conegut component un gest coordinat (avançar la cama contrària al braç de llançar).

7. Anticipar-se a la trajectòria d’un objecte realitzant els moviments adequats per a agarrar-lo o colpejar-lo.

8. Botar pilotes de manera coordinada, alternativament amb amb dos mans, desplaçant-se per un espai conegut.

9. Haver incrementat globalment les capacitats físiques bàsiques d’acord amb el seu moment de desenvolupament evolutiu, acostant-se als valors normals del seu grup d’edat i entorn.

10. Utilitzar els recursos expressius del cos per a comunicar idees i sentiments i representar personatges o històries reals o imaginàries.

11. Participar en les activitats físiques ajustant la seua actuació al coneixement de les pròpies possibilitats i limitacions corporals i de moviment.

12. Reconèixer els elements fonamentals, mecànics, estructurals i funcionals, relacionats amb el moviment i l’exercici físic.

13. Assenyalar algunes de les relacions que s’estableixen entre la pràctica correcta de l’exercici físic i la millora de la salut individual i col·lectiva.

14. Col·laborar activament en el desenvolupament dels jocs del seu grup, mostrant una actitud d’acceptació cap als altres i de superació de les xicotetes frustracions que es poden produir.

15. Respectar les normes establides en els jocs reconeixent la seua necessitat per a una correcta organització i desenvolupament dels mateixos.

16. Identificar com valors fundamentals els jocs i la pràctica d’activitats d’iniciació-esportiva, el esforç personal i les relacions que s’estableixen amb el grup.

Identificar, com a valors fonamentals dels jocs i la pràctica d’activitats d’iniciació esportiva, l’esforç personal i les relacions que s’estableixen amb el grup, donant-los més importància que a altres aspectes de la competició.

12. DISTRIBUCIÓ I TEMPORALITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES.

PROGRAMACIÓ DIDÁCTICA DE EDUCACIÓ PRIMARIA

CICLE: 2º

NIVELL: 4º (dimarts de 10-10:50, i dijous de 9-9:50)

NºU.D.	NOM DE L’UNITAT	DATA	NºSESSIONS
1	COMENÇEM EL CURS		4
2	EL NOSTRE COS		5
3	ELS SENTITS		5
4	LES DISTANCIES		6
5	RELAXACIÓ		3
	VACANÇES DE NADAL
6	SOM EQUILIBRISTES		6
7	VOLEM SER AGILS		4
8	GOLPEGEM OBJECTES		4
9	RAQUETES		6
10	JUGUE DIVERTIN-ME		4
11	COM JUGAVEN ELS NOSTRES PARES		4
	VACANÇES DE PASQUA
12	MINI-HANDBOL.		6
13	QUE’L RITME NO PARE		4
14	PRACTIQUEM L’AEROBIC		4
15	EL MEU COS, EXPRESA, SENT I BALLA		6

1er.TRIMESTRE: ( DEL 8 DE SEPTIEMBRE AL 28 DE NOVIEMBRE DEL 2003.)

2nd.TRIMESTRE:( DEL 1 DE DICIEMBRE DEL 2003 AL 11 DE MARZO DEL 2004)

3er.TRIMESTRE:( DEL 12 DE MARZO AL 17 DE JUNIO DEL 2004.)

A continuació presentarem el guió que será desarrollat en cadasquna de las unitats didáctiques:

JUSTIFICACIÓ.
PARRILLA DE PROGRAMACIÓ: Objetius, Contenguts
METODOLOGÍA
TEMPORALIZACIÓ
ACTIVITATS
EVALUACIÓ: Criteris d’evaluació
RECURSOS DIDÁCTICS: Materials, Instalacions
ANNEXE: Sesions.

ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA. CICLE: 2º. NIVELL: 4º

UNITAT DIDÁCTICA 1: “COMENÇEM EL CURS”

TEMPORALITZACIÓ: PRIMER TRIMESTRE( 4 SESIONS).

1. JUSTIFICACIÓ:

Esta unitat és la primera que es desenvolupa en tot el curs. L’estat del xiquet a hora d’ara és de nerviosisme perquè ve d’un llarg temps de vacacions i necessita un període de readaptació al sistema de classe. Potser apareguen alumnes nous, i normalment se senten motivats a conèixer-los, per això necessitem jocs de presa de contacte i de presentació.

La classe esta composta per 24 alumnes de 4t curs de nivell econòmic mitjà, alt i sense cap adaptació curricular cap d’ells.

La unitat exposa continguts relacionats amb el primer bloc de continguts “coneixement del cos: estructura i percepció”.

És molt important este primer contacte del professor i de l’àrea amb l’alumne, per lo que cal fer que el xiquet disfrute en estes primeres sessions per a afavorir el seu aprenentatge i el seu interès per l’assignatura.

2.OBJECTIUS I CONTIGUTS:

– OBJECTIUS

 participar del retrobament i coneixement dels altres.

 crear un clima agradable i positiu.

 conèixer les dades bàsiques de tots els alumnes del grup.

 desenvolupar l’autoconcepte de cada xiquet i la seua afirmació com tal en el grup.

 conèixer les mesures antropomètriques.

 conèixer les normes de la classe i les instal·lacions.

 treballar en equip.

– CONTINGUTS

conceptuals:

 els meus companys i jo.

 mesures antropomètriques.

 instal·lacions i material, normes.

 procedimentals:

 activitats per a conèixer-nos millor.

 activitats i jocs de cooperació.

 activitats i jocs d’afirmació.

 ordenació i arreplegada del material com a norma.

 actitudinals:

 valoració i acceptació de la pròpia realitat corporal, la dels altres, les seues possibilitats i limitacions.

 descobriment del joc com a mitjà de gaudi.

3. METODOLOGIA:

La classe comença una vegada es reuneixen tots en el centre formant un cercle. S’explica l’activitat inicial, es resolen dubtes i preguntes i es comença el joc. Este serà el procediment cada vegada que es canvie d’activitat. Depenent de la tasca utilitzarem distints mètodes d’agrupament.

El professor estarà en tot moment observant, normalment des d’una posició focal, l’actuació i participació dels alumnes. Farà els feeds-backs personals i grupals quan considere oportú. Utilitzarem l’assignació de tasques.

Al final de la sessió, després de la torna a la calma, passarem llista i al mateix temps valorarem el treball dels alumnes (molt bé, bé, regular, malament).

4. TEMPORALITZACIÓ:

La unitat es durà a terme durant la primera avaluació del curs, concretament està plantejada per a ser la primera que es realitze en el curs. Consta de 4 sessions, cada una d’elles de 50 minuts: 10 min. per al escalfament, 30min. per a la part principal, i els 10 restants per a la volta a la calma o arreplegada del material, i passar llista. És possible que esta distribució del temps es veja alterada per motius de trasllat de la classe al pati o motius d’organització. Tenint en conte que el curs té dos sessions a la setmana, la unitat quedarà acabada en dos setmanes.

5. ACTIVITATS:

La majoria de les activitats d’esta unitat seran grupals, ja que pretenem que hi haja un acostament entre els xiquets perquè tornen a establir relaciones d’amistat i camaraderia. També realitzarem activitats competitives que ens ajudaren a ensenyar als alumnes valores de respecte, tolerància i cooperació entre ells. Com en totes les sessions es començarà amb activitats de desplaçaments per a escalfar el cos, després activitats que ens permeten alcançar els objectius didàctics i altres de relaxació perquè el xiquet estabilitze la seua respiració i les seues pulsacions.

6. AVALUACIÓ.

Com a instrument de referència al professor a l’hora de conèixer el procés d’aprenentatge i comportament del xiquet, de manera informal apuntarem la valoració del treball de cada alumne al passar llista: m.b ,b, r, m’i per a avaluar formalment la unitat atendrem als següents criteris en llistes de control.

– criteris d’avaluació:

 respecta i compleix les normes dels jocs.

 es diverteix jugant encara que no guanye.

 col·labora i treballa amb responsabilitat en l’equip.

 atén les explicacions del professor.

 s’esforça per a aconseguir un fi comú.

7. RECURSOS DIDÀCTICS:

– materials: cèrcols, mocadors, metro, peso de bany, un dado gran, fitxes de colors, balons de basquetbol, futbet, pilotes lleugeres, cordes, matalassos, llapis, targetes.

– instal·lacions: pati o pista poliesportiva.

8.ANNEXE (SESSIONS)

4 Sessions.

ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA. CICLE: 2º. NIVELL: 4º

UNITAT DIDÁCTICA 2: “EL NOSTRE COS”

TEMPORALITZACIÓ: PRIMER TRIMESTRE( 5 SESIONS).

1. JUSTIFICACIÓ:

Aquesta unitat didàctica, és complementaria de la que ja hauran fet a cicle inicial, per tant, serà una unitat destinada a acabar d’aprofundir els coneixements de les parts del cos, ja siga a nivell segmentari o global.

És una unitat englobada dins del bloc de continguts de “EL COS; estructura i percepció”, basant-se en continguts com; L’esquema corporal: presa de consciència global i segmentaria en repòs i moviment.

Son 24 alumnes( 16 xiques i 8 xics), dels quals ningú presenta cap adaptació curricular significativa, en cas de que tinguerem que portar a cap aquesta unitat en algú alumne que si presentarà un ACI, adaptaríem cadascuna de les feines propostes en les possibilitats i necessitats del alumne.

2.OBJECTIUS I CONTINGUTS.

v Objectius didàctics:

-Experimentar diferents moviments amb les parts del cos estàtics i en moviment.

-Percebre la respiració abdominal i toràcica.

-Prendre contacte ama les vies respiratòries utilitzades i saber-ne el seu funcionament bàsic dins l’exercici físic.

-Conèixer bé les parts del cos i els seues funcions.

-Adquirir un control adequat del nostre cos.

-Conèixer les pròpies possibilitats, acceptar-les i respectar les dels altres.

v Continguts didàctics:

CONCEPTUALS:

-Les parts del cos.

-les vies respiratòries.

-relacions entre les parts del cos.

-funcionalitat de les parts del cos.

PROCEDIMENTALS:

-Mobilització de diferents parts i eixos corporals.

-realització de postures diverses.

-control respiratori.

-Independència dels segments corporals en relació amb el tot corporal.

ACTITUDINALS:

-Reconeixement de les pròpies possibilitats i dels altres.

3. METODOLOGÍA

Al final de la sessió, després de la torna a la calma, passarem llista i al mateix temps valorarem el treball dels alumnes (molt bé, bé, regular, malament).

4.TEMPORALITZACÍO.

5.ACTIVITATS:

Com en totes les sessions es començarà amb activitats de desplaçaments per a calfar el cos, després activitats que ens permeten alcançar els objectius didàctics i altres de relaxació perquè el xiquet estabilitze la seua respiració i les seues pulsacions.

6.AVALUACIÓ.

v Criteris d’Avaluació:

– Avaluarem si coneix les parts del cos.

– Observarem si coneix les parts dels altres.

– Avaluarem si té un control adequat del seu cos.

– Observarem si respira correctament.

– Avaluarem la capacitat pulmonar que tenen els alumnes.

7.RECURSOS DIDÀCTICS.

v Materials: cons, mocadors, pilotes, cordes, paper de fumar.

-pista esportiva, i quadern de classe.

v Temes transversals: Coeducació, I Educació per a la Salut.

8.ANNEXE

( 5 SESIONS)

ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA. CICLE: 2º. NIVELL: 4º

UNITAT DIDÁCTICA 3: “ELS SENTITS”

TEMPORALITZACIÓ: PRIMER TRIMESTRE( 5 SESIONS).

1. JUSTIFICACIÓ:

Aquesta unitat vol conèixer el nostre cos, estructura i percepció, en el 1º Bloc.

Els Sentits con uns òrgans fundamentals del nostre cos i per tant els i les alumnes deuen de conèixer la importància d’ells, ja que els ajuda a relacionar-se amb lo que els rodeja, i es realitzaran activitats per a que el alumnat comprenga la dificultat que suposa tindre alguna anormalitat o deficiència en qualsevol dels nostres sentits.

2.OBJECTIUS I CONTINGUTS.

v OBJECTIUS DIDÀCTICS:

-Desenvolupar la discriminació visual

-Millorar la percepció viso-espacial

-Fomentar les bones relacions entre els companys

-Compendre les dificultats i problemes als que s’enfronten les persones cegues.

-Millorar l’equilibri en els jocs que es realitzen amb els ulls tapats.

-Conèixer altres formes de comunicar-se.

-Utilitzar el cos per expressar sentiments, accions….

-Conèixer els mètodes de comunicació de les persones cegues.

3. METODOLOGÍA

Al final de la sessió, després de la torna a la calma, passarem llista i al mateix temps valorarem el treball dels alumnes (molt bé, bé, regular, malament).

4.TEMPORALITZACÍO.

La unitat es durà a terme durant la segona avaluació del curs, concretament està plantejada per a ser la primera que es realitze en el curs. Consta de 6 sessions, cada una d’elles de 50 minuts: 10 min. per al escalfament, 30min. per a la part principal, i els 10 restants per a la volta a la calma o arreplegada del material, i passar llista. És possible que esta distribució del temps es veja alterada per motius de trasllat de la classe al pati o motius d’organització.

5.ACTIVITATS:

6.AVALUACIÓ.

Per a l’avaluació he utilitza diferents estratègies per avaluar els resultats.

Per una part està l’observació directa, que consisteix en observar els alumnes mentre realitzen l’activitat, i apuntar en unes taules l’observació perquè no s’oblide ningun detall. Esta clar que en una sessió no es pot observar a tot el mon es per això que en cada sessió de la unitat s’observa al voltant d’uns cinc alumnes.

El altre tipus de mètode d’avaluació es pastar al finalitzar la classe un full a cada alumne amb una sèrie de preguntes. I omplir una fitxa amb els objectius superats:

(vore annexe)

7. RECURSOS DIDÀCTICS.

-Materials: cartolines diferents colors, balons de colors, cascavells, aparell de musica, antifaços, bancs suecs, cèrcols, cinta adhesiva.

-Temes transversals:

8.ANNEXE.

5 sessions.

ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA. CICLE: 2º. NIVELL: 4º

UNITAT DIDÁCTICA 4: “CONEIXEM LES DISTANCIES”

TEMPORALITZACIÓ: PRIMER TRIMESTRE( 6 SESIONS).

1. JUSTIFICACIÓ.

Esta unitat ens va a ajudar a fer que el xiquet sàpiga orientar-se en l’espai, conega la posició d’objectes i dels seus companys respecte a ell, i descobrisca molts conceptes respecte a la posició que l’ocupa en l’espai. Dependrà a orientar-se i a desplaçar-se seguint distintes trajectòries.

Tots estos continguts estan dins del primer bloc de continguts del currículum d’este segon nivell de primària. Va dirigida a alumnes de 4t curs, i en concret la classe està formada per 24 alumnes, cap d’ells amb adaptacions curriculars significatives.

2. OBJECTIUS I CONTINGUTS.

– OBJECTIUS DIDÀCTICS:

 fiançar les nocions tipològiques bàsiques.

 adaptar el moviment a les nocions espacials conegudes.

 apreciar distàncies i saber col·locar-se i traslladar-se respecte a si mateix i entre objectes.

 orientar-se en espais amplis.

 representar trajectòries en un pla.

 realitzar recorreguts representats gràficament

 utilitzar les habilitats bàsiques en la resolució de problemes que impliquen una adequada percepció espacial.

 desenvolupar el sentit de la lateralitat.

– CONTINGUTS.

Conceptuals.

 relacions espacials: sentit, direcció, orientació, simetries, dimensions, volums….

 nocions tipològiques: dins, fora, dalt, baix, davant, darrere….

Procedimentals

 activitats que impliquen agrupacions i dispersions.

 jocs de persecucions en distints espais i amb obstacles.

 activitats i formes jugades que impliquen l’ús de nocions topològiques.

Actitudinals.

 adquisició d’una major independència motriu.

 valoració del propi esforç i interès.

 acceptació de les normes de grup.

3. METODOLOGIA.

Al començament de la sessió, al final i per a canviar d’activitat els alumnes es reunixen amb el professor, en cercle, al mig del camp. Des d’esta posició s’expliquen les activitats, es resolen dubtes, es reparteixen funcions, i es fan les oportunes agrupacions.

El professor és mediador de l’aprenentatge pel que en qualsevol dels estils que emplee ha de demostrar la seua implicació. Per a la present unitat el professor utilitzarà en la majoria de les activitats una instrucció directa, concedint sempre a l’alumne la llibertat corresponent quant a la seua originalitat en l’actuació i per a cometre errors…..etc.

4. TEMPORALITZACIÓ.

La unitat es durà a terme durant la primera avaluació del curs. Consta de 6 sessions, cada una d’elles de 50 minuts: 10 min. per al escalfament, 30min. per a la part principal, i els 10 restants per a la volta a la calma o arreplegada del material, i passar llista. És possible que esta distribució del temps es veja alterada per motius de trasllat de la classe al pati o motius d’organització. Tenint en compte que el curs té dos hores d’ed. física a la setmana, la unitat quedarà acabada en tres setmanes.

5. ACTIVITATS.

Les activitats que es van a practicar amb els alumnes seran de caràcter lúdic per al gaudi del xiquet. En el escalfament prepararan físicament i psicològicament al xiquet, en la part principal ens ajudaran a la consecució dels objectius proposats, i en la part final nos ajudaran a fer que el xiquet baixa el seu estat d’excitació. Es troben gran nombre d’activitats que impliquen desplaçaments llargs i en distintes direccions. En general treballarem amb gran quantitat de material distint. S’agruparen per parelles, per trios, en dos grans grups,…..per a practicar tant activitats de cooperació com de competició. És molt important en moltes de les activitats la capacitat d’atenció de l’alumne i millorar així la seua velocitat de reacció i el seu desenvolupament cognitiu motor.

6. AVALUACIÓ.

El professor serà continua, observar conductes de cada u dels alumnes, perquè a l’acabar la classe i es passe llista, puga donar a conèixer a cada un ells la valoració del seu treball. També podem valorar les activitats de la sessió amb els alumnes per a conèixer si han gaudit, si han après els continguts proposats….etc. Al finalitzar la unitat els següents criteris són els que observarem en cada xiquet en una llista e control.

– criteris d’avaluació.

 se situa correctament respecte a objectes no orientats.

 representa i interpreta nocions tipològiques sobre un pla.

 verbalitza i executa correctament nocions espacials.

té capacitat per a adaptar-se en moviment a diferents entorn

7. RECURSOS DIDÀCTICS.

-Materials: corda, pilota, mocador, paper i llapis.

-Temes transversals:

8.ANNEXE.

6 SESSIONS.

ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA. CICLE: 2º. NIVELL: 4º

UNITAT DIDÁCTICA 5:”RELAXACIÓ”

TEMPORALITZACIÓ: PRIMER TRIMESTRE (3 SESSIONS).

1.JUSTIFICACIÓ.

La següent Unitat Didàctica, intentarà la utilització de una tècnica de treball físic present en l’activitat corporal, però molt poc utilitzada. La Relaxació, es un contingut del segon Bloc “Aspectes quantitatius de la conducta motriu”, sol ser poc utilitzat, ja que resulta molt difícil que els alumnes de primer i segon cicle presten atenció durant molt de temps.

Per això he decidit fer una xicoteta unitat de tan sols 3 sessions.

2.OBJECTIUS I CONTIGUTS.

-Objectius de la sessió

1- Introduir l’alumnat en les tècniques de la relaxació psicofísica.

2- Augmentar el control i la percepció interna i externa.

3- Augmentar el reconeixement corporal i l’esquema corporal

4- Desenrotllar la capacitat de visualització per mitjà de tècniques diverses.

5- Introduir l’alumnat en les tècniques de meditació.

6- Desenrotllar les tècniques de massatge sensitiu com a complement a una relaxació total.

Obj. finals

1-Emprar tècniques de control corporal per a la realització de qualsevol moviment o postura.

2- Acceptar la pròpia realitat corporal.

3- Esforçar-se per vèncer les dificultats aconseguint metes personals.

3. METODOLOGÍA.

Aquesta unitat es basarà en el comandament directe, on el professor proposa la/les activitat/activitats, i l’alumne reproduïx i imita moviments, gestos, ordes..

4.TEMPORALITZACIÓ.

5.ACTIVITATS.

Les activitats d’aquesta unitat seran molt diferents a les de les anteriors. Ensenyarem als alumnes que estos d’exercicis son essencials en la educació física, encara que ells no ho creguen.

6.AVALUACIÓ.

7.RECURSOS DIDÀCTICS.

v Materials: matalassos i radiocasset.

v Temes Transversals: Coeducació,

8.ANNEXE.

3 Sessions

ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA. CICLE: 2º. NIVELL: 4º

UNITAT DIDÁCTICA 6: “SOM EQUILIBRISTES”

TEMPORALITZACIÓ: SEGON TRIMESTRE( 6 SESIONS).

1. JUSTIFICACIÓ.

La unitat didàctica que es presenta és una introducció al món dels equilibristes, el qual és molt motivant pels alumnes, per tots els seus components. Es tracta d’una unitat que té en compte continguts dels blocs de “Control i consciència corporal”, de “Execució d’habilitats coordinatives” i menys de “Expressió corporal i dramatització” que s’introdueix dins del món dels equilibristes.

Aquesta unitat està pensada per una escola que no hagi tractat gaire el tema de l’equilibri, ja que moltes de les sessions són bàsicament utilitàries. A més, s’aprofita al màxim l’enorme càrrega motivant, per treballar diferents objectius de l’educació física, d’una forma atraient per l’alumne.

S’ha triat el nom per la unitat de “Som Equilibristes”, perquè és explicatiu del que es portarà a terme i té un gran element motivador pels alumnes.

“Som Equilibristes” està indicada per alumnes del segon cicle de Primària, que tenen unes edats compreses entre el 8 i 10 anys. Aquests alumnes tenen tot un seguit de components motrius, cognitius i afectius que afavoreixen a la realització de la unitat.

2.OBJECTIUS I CONTINGUTS.

–OBJECTIUS DIDÁCTICS:

· Fer una av. inicial, formativa i sumativa per veure el nivell d’equilibri dels alumnes.

· Experimentar i millorar situacions d’equilibri estàtic i dinàmic, variant la base de sustentació i punts de recolzament. (sense el sentit de la vista)

· Valorar els hàbits posturals més correctes.

· Propiciar les relacions entre els alumnes.

· Eliminar la por al vertigen i sentir confiança en si mateix

· Experimentar diferents situacions d’equilibri amb objectes.

· Familiaritzar-se amb el món de les xanques.

· Gaudir, sentir, imaginar i expressar les accions dels equilibristes.

Pel que fa als blocs de Capacitats Condicionals i del Joc, aquests seran utilitzats dins la unitat didàctica com mitjans per aconseguir els objectius.

-CONTINGUTS:

PROCEDIMENTALS:

· Control de l’equilibri en diverses postures.

· Control corporal en quadrupèdies i reptacions.

· Control del maneig d’objectes.

· Increment de l’alçada i disminució de la superfície de recolzament en tasques d’equilibri.

· Descobriment de nous recursos expressius del cos.

CONCEPTUALS:

· Aspectes propioceptius: control postural i equilibri.

· Conèixer l’espai des de la dimensió de l’altura.

· Conèixer les possibilitats expressives utilitzant diferents materials.

ACTITUDINALS:

· Adquisició de confiança en un mateix.

· Adquisició d’una autonomia personal.

· Perdre la por a tota situació en altura

· Sentir-se capaç d’expressar-se correctament davant dels altres, a nivell de llenguatge corporal.

3. METODOLOGÍA

La classe comença una vegada es reunixen tots en el centre formant un cercle. S’explica l’activitat inicial, es resolen dubtes i preguntes i es comença el joc. Este serà el procediment cada vegada que es canvie d’activitat. Depenent de la tasca utilitzarem distints mètodes d’agrupament.

El professor estarà en tot moment observant, normalment des d’una posició focal, l’actuació i participació dels alumnes. Farà els feeds-backs personals i grupales quan considere oportú. Utilitzarem l’assignació de tasques, i descobriment guiat, comdament directe, i lliure descobriment.

Al final de la sessió, després de la torna a la calma, passarem lista i al mateix temps valorarem el treball dels alumnes (molt bé, bé, regular, malament).

4.TEMPORALITZACÍO.

5.ACTIVITATS:

6.AVALUACIÓ.

-Manté l’equlibri a peu coix amb desplaçament.

-Passar sobre un banc invertit.

-Guarda l’equilibri en diferents plans.

-Manté l’equlibri d’objecte i es desplaça amb ells.

-S’aguanta amb les canques i es desplaça.

-Colaborar amb els company.

-Adquereix confiança en si mateix.

-Demostra interés per l’activitat que fa.

7.RECURSOS DIDÁCTICS.

v Materials:

-bancs suecs, cons material per enfilar-s’hi, matalassos, cèrcols, espatlleres, pissarra i guixos.

-pista poliesportiva.

-quadern de classe.

· Temes transversals:

8.ANEXE:

6 sessions

ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA. CICLE: 2º. NIVELL: 4º

UNITAT DIDÁCTICA 7: “VOLEM SER AGILS”

TEMPORALITZACIÓ: SEGON TRIMESTRE( 6 SESIONS).

1. JUSTIFICACIÓ:

Aquesta unitat didàctica, pertany al grup de continguts de “El cos: habilitats i destreses”, va dirigida als alumnes de segon cicle de l’educació Primària (8-10 anys).

Està destinada al segon cicle de Primària, que és on es seguéis el desenvolupament global de les capacitats físiques i s’amplia el treball fet anteriorment a cicle inicial de desplaçaments, girs i salts.

L’adaptació del moviment a les circumstàncies i condicions de l’activitat es modificada segons el control dels moviments en diferents entorns, la utilització de diferents formes de desplaçar-se no habituals.

Durant la unitat es segueixen assimilant diferents esquemes motors i a més a més, es van introduint de nous( trepar, suspensió..)

2.OBJECTIUS I CONTINGUTS.

v OBJECTIUS DIDÀCTICS:

-Realitzar una avaluació inicial i final dels alumnes.

-Distinguir i experimentar diferents tipus de desplaçaments amb i sense obstacles.

-Experimentar diferents tipus de salts que impliquen un plantejament previ a l’execució.

-Millorar les formes bàsiques de girs al voltant de l’eix longitudinal i transversal i la qualitat dels desplaçaments, girs, i salts.

Continguts didàctics:

CONCEPTUALS:

-Formes i possibilitats de desplaçaments, salt, i girs.

PROCEDIMENTALS:

-Realització de diferents tipus de desplaçaments (marxa, carrera, trepa..)

-Execució de diferents tipus de salts ( longitud i altura)

-Realització de girs al voltant de l’eix longitudinal i transversal( volteretes, roda..)

ACTITUDINALS:

-Participació en els activitats, acceptant les diferencies d’execució dels altres companys.

-Millora de la confiança i seguretat davant situacions habituals i no habituals.

-Valoració de les possibilitats de risc dins l’educació física.

3. METODOLOGÍA

Al final de la sessió, després de la torna a la calma, passarem lista i al mateix temps valorarem el treball dels alumnes (molt bé, bé, regular, malament).

4.TEMPORALITZACÍO.

5.ACTIVITATS:

6.AVALUACIÓ.

v Criteris d’Avaluació:

-Avaluarem 3 proves de forma qualitativa, utilitzant una graella, amb puntuació del 1 al 3.

-S’observarà si l’execució dels desplaçaments es correcta i no hi ha cap anomalia.

-S’observa el treball fet a la fila numerada, es mirarà si els alumnes canvien ràpidament de posició a la fila.

-S’observarà l’esforç en fer desplaçaments nous, imaginatius i correctes en el joc.

-S’avaluarà la creativitat en els racons i la qualitat dels mateixos moviments.

7.Recursos Didáctics:

v Materials:

-cons, cèrcols, piques, cordes, espatlleres, bancs, piques, matalassos.

-pista poliesportiva.

-quadern de classe.

v Temes transversals:

8.ANEXE:

-6 sessions

ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA. CICLE: 2º. NIVELL: 4º

UNITAT DIDÁCTICA 8: “GOLPEGEM ELS OBJECTES”

TEMPORALITZACIÓ: SEGON TRIMESTRE( 4 SESSIONS).

1.JUSTIFICACIÓ.

Aquesta unitat didàctica dedicada als tocs, vol obrir un apartat d’experiències motrius difícils d’executar en altres ocasions.

Colpejar es realitza en diferents plans i de formes molt diferents. És l’acció de balancejar els braços i tocar un objecte.

L’objectiu principal és que l’alumne es familiaritzi amb tot tipus de colpeix i per això proposem situacions amb la mà (indiaques, raquetes, bats,…).

Les principals accions que es realitzaran seran:

– la col·locació de l’objecte amb què colpejo per així donar diferents trajectòries a la pilota

– la orientació del cos per adaptar-se a una trajectòria i colpejar amb un objectiu.

– L’execució de diferents tipus de colpeix.

– L’aplicació del colpeix a jocs d’oposició

Aquesta unitat serà introductòria a un treball posterior més clar de colpeix, ja sigui per treballar amb raquetes, voleibol, beisbol,… ara no oblidem que ja abans podem haver treballat, de forma no tant marcada, unes accions de colpeix amb diferents objectes.

2.OBJECTIUS I CONTINGUTS.

–OBJECTIUS DIDÀCTICS

– conèixer les parts del cos que intervenen en l’habilitat del colpeix

– conèixer els diferents tipus de colpeix existents.

– Realitzar diferents tipus de colpeix.

– Orientar-se correctament a la trajectòria d’un mòbil per colpejar-lo amb intenció

– Prendre consciència de les possibilitats de moviment individuals i acceptar les condicions pròpies de la resta de company.

-CONTINGUTS DIDÀCTICS:

– CONCEPTUALS

– Identificació dels moviments bàsics que requereix cada objecte per colpejar.

– coneixement del gest bàsic de colpejar.

– PROCEDIMENTALS

– Execució de colpeix amb la mà

– execució de colpeix per sobre del muscle, de baix a dalt, laterals

– aplicació de colpeix a situacions lúdiques.

– ACTITUDINALS

– Acceptació de les pròpies limitacions i les dels altres companys.

– Acceptació de les normes establertes.

3. METODOLOGÍA

Al final de la sessió, després de la torna a la calma, passarem llista i al mateix temps valorarem el treball dels alumnes (molt bé, bé, regular, malament).

4.TEMPORALITZACÍO.

5.ACTIVITATS:

6.AVALUACIÓ.

La unitat didàctica de colpeix, segurament té una difícil valoració, a causa que és una habilitat que requereix un domini més gran que no pas llançar o alguna altra més. És per aquest motiu que algun alumne tindrà unes dificultats que podria ser que el desmoralitzés, però hem d’estar sempre ajudant-lo i no deixant que perdi la seva confiança. Si va practicant, ja assolirà un nivell més bo més endavant.

La nostra valoració es basarà amb un control mínim del colpeix que ens permeti realitzar altres activitats posteriors.

Per valorar la diferents evolucions dels alumnes utilitzarem una graella com aquesta:

(Vore annexe).

7.RECURSOS DIDÀCTICS:

· Materials: globus, xarxa, fil, indiakes, pilotes petites i grans.

-pista poliesportiva, i quadern de classe.

· Temes transversals:

8.ANEXE:

4 sessions.

ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA. CICLE: 2º. NIVELL: 4º

UNITAT DIDÁCTICA 9: “RAQUETES”

TEMPORALITZACIÓ: SEGON TRIMESTRE( 6 SESIONS).

1.JUSTIFICACIÓ:

Aquesta unitat va dirigida a alumnes de 8 a 10 anys, correspon al Bloc tercer “Habilitat motriu”, centrades en el maneig del cos i dels objectes, i a determinades practiques del joc i dels esports. He decidit realitzar una unitat amb raquetes, perquè en general és una activitat que no es practica gaire entre els alumnes. Segurament a causa de la dificultat que té el joc del tennis o el bàdminton, fa que els alumnes no ho practiquen tant.

He triat unes activitats que no siguen difícils pels alumnes i que els permet divertir-se jugant amb la raqueta.

2. OBJECTIUS I CONTINGUTS.

v Objectius Didàctics:

-Prendre contacte amb el material: raquetes, pilotes….

-Llançar i rebre pilotes amb pots o ampolles d’aigua.

-Saber fer tocs individualment amb raqueta i pilota.

-aprendre a passar-se una pilota amb raqueta.

-Provar de fer pasadse i tocs amb raquetes i pilotes o volants diferents.

-Saber aceptar les limitacions pròpies i dels altres.

-Tenir ganes de millorar i d’aprendre coses noves.

v Continguts didàctics:

CONCEPTUALS:

-El colpeix i la pasada.

PROCEDIMENTALES:

-Control en el maneig de la raqueta.

-Precisió en els llançaments i colpeix amb raqueta.

ACTITUDINALS:

-Possibilitats pròpies i dels altres.

3. METODOLOGÍA

Al final de la sessió, després de la torna a la calma, passarem llista i al mateix temps valorarem el treball dels alumnes (molt bé, bé, regular, malament)

4.TEMPORALITZACÍO.

5.ACTIVITATS:

6.AVALUACIÓ.

v Criteris d’AVALUACIÓ:

-Control de la pilota amb la raqueta.

-Observar si són capaçós de passar bé la pilota.

– Avaluar tocs amb raqueta.

– Observar pasades llançaments en precisió.

Avaluarem l’activitat lúdica amb raqueta

7.RECURSOS DIDÁCTICS.

v Materials: pilotes de tennis, raquetes, pilotes d’espuma, pots,cèrcols,cons, cordes.

-pista poliesportiva, i quadern de classe.

v Temes transversals:

8.ANEXE.

-6 sessions

ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA. CICLE: 2º. NIVELL: 4º

UNITAT DIDÁCTICA 10:”JUGUE DIVERTIN-ME”

TEMPORALITZACIÓ: SEGON TRIMESTRE (4 SESSIONS).

1. JUSTIFICACIÓ

Amb la realització d’esta unitat didàctica pretenem fomentar la formació integral dels alumnes /as, desenvolupant valors, actituds positives, desenvolupament físic i altres, que són primordials. Valors de tolerància, pluralisme, de respecte, de llibertat responsable. A més pretenem desenvolupar al màxim les capacitats pròpies de cada alumne /a, de manera que a través dels jocs tradicionals (baluard de la nostra cultura), aconseguim despertar en els xiquets el respecte cap a la nostra cultura i tradicions per a trasmitirles així un sentiment de respecte cap als altres i cap a si mateixos (que després manifestaran en les seues relacions amb els altres en altres situacions).

Els continguts que treballem procedeixen principalment del bloc 3 del DOGV: HABILITAT MOTRIU. No obstant això, este bloc s’obri per a treballar amb els altres quatre blocs de continguts, pel que les activitats treballades són sempre molt riques.

La unitat consta de 4 sessions, dirigides al segon cicle de primària, quart nivell.

2. OBJECTIUS I CONTINGUTS.

OBJECTIUS:

 Aplicar i utilitzar correctament desplaçaments i bots en situacions de joc

 Mantenir posicions d’equilibri i desplaçaments sobre objectes elevats.

 Adaptar les habilitats bàsiques a les accions del joc.

 Utilitzar el llenguatge corporal per a representar; fets, animals, i persones.

 Interpretar el moviment expressiu dels companys.

 Integrar el moviment expressiu i el ritme en el cos.

 Valorar la importància dels jocs tradicionals.

 Vivenciar el joc com a mig lúdic.

CONTINGUTS:

Conceptuals:

 Els jocs com a acció de desenvolupament motor i implicació de possibilitats cognitives i corporals.

 La regulació del joc: normes i regles complexes.

 Relaxació global i segmentaria.

 Control postural en repòs i moviment.

 El joc com a fenomen social i cultural: jocs populars i tradicionals.

Procedimentals:

 Aplicació en els diversos jocs dels conceptes, actituds, habilitats i destreses treballades en els diferents blocs de contingut.

 Utilització del gest i el moviment per a comunicar-se, emprant-lo per a transmetre missatges, idees, sensacions…

 Pràctica de jocs amb materials alternatius i de reciclatge.

 Pràctica de jocs amb regles més complexes.

Actitudinals:

 Respecte i participació en tot allò que s’ha relacionat amb els jocs, sense rivalitat menyspreu pels companys.

 Respecte per les normes bàsiques del joc.

 Participació en situacions que suposen comunicació amb altres utilitzant recursos motors i corporals amb espontaneïtat.

3. METODOLOGIA:

Per a dirigir la classe el professor concedirà absoluta llibertat en la seua tasca sempre que respecte les normes. Orientarà l’alumne tan sols amb les normes del joc.

4. TEMPORALITZACIÓ:

La unitat consta de sis sessions. Cada sessió es divideix en tres parts: part inicial o escalfament, part principal, i part final o de volta a la calma. Cada sessió és de 50 min. Però este temps és molt relatiu ja que cal tenir en compte factors que alteren este temps, com són: pujar i abaixar al grup de l’aula, temps de preparar i arreplegar material, i temps de neteja personal dels alumnes. Generalment, a la primera part se li dedica 10 min., a la part principal 30 min., i a la part final 10 min. En la pràctica, com ja hem explicat anteriorment, esta distribució del temps és fàcilment alterable.

5. ACTIVITATS

En esta unitat de treball les activitats que realitzarem ens permet tenir contacte amb distint tipus de material, i el que és més important com a reflexa el seu títol i el seu principal objectiu, és que ens permet deprendre i disfrutar al mateix temps per mitjà de la pràctica de tots els jocs.

No hem d’oblidar que a més de deprendre permetem que el xiquet es relacione amb els altres i treballe la tolerància, la camaraderia i una competitivitat sana gràcies a les agrupacions que realitzem per al desenvolupament de moltes d’estes activitats.

6. AVALUACIÓ

Criteris d’avaluació:

7. RECURSOS DIDÀCTICS

Materials: bancs, indiaques, targetes de colors, culleres, monedes, pals, fulls de periòdic, radiocasset.

Instal·lacions: gimnàs o pista poliesportiva.

8. ANNEXE (SESSIONS).

4 Sessions.

ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA. CICLE: 2º. NIVELL: 4º

UNITAT DIDÁCTICA 12: “COM JUGAVEN ELS NOSTRES PARES”

TEMPORALITZACIÓ: TERCER TRIMESTRE ( 4 SESIONS)

1. JUSTIFICACIÓ.

En els més profunds dels nostres records sempre romanen aquells jocs que ens delectaven incansablement durant eixos dies màgics de la nostra infància. Per això, els nostres pares i iaios ens van arribar una gran quantitat de jocs populars. Eixos jocs que en tots els llocs es coneixen, encara que siguen amb denominacions distintes, romanen en la seua naturalesa i essència.

Quina és la labor del professional de l’Educació Física? Perquè òbviament, pal·liar d’alguna forma eixa tendència recordant estos jocs. Però, els objectius que un es pot plantejar no poden anar encaminats únicament a l’adquisició de certes habilitats treballades en alguns d’estos jocs. Llavors, l’opció avaluadora més propícia es converteix en l’activitat en si, veient el nivell de participació i interés, la interrelació amb l’alumnat, els bons hàbits de comportament…

La vinculació d’esta unitat amb el currículum és evident, segons el que presenta l’objectiu número 7 de l’àrea d’Educació Física i la presència en el bloc de continguts 3 d’esta

2. OBJECTIUS I CONTINGUTS.

– OBJECTIUS:

 Introduir i recordar alguns dels jocs de sempre, practicats pels nostres ascendents.

 Utilitzar el joc popular com una excel·lent forma de passatemps i gaudisca.

 Millorar les seues capacitats físiques bàsiques.

 Practicar jocs populars de representació verbal i espacial.

 Valorar el material que es disposa.

– CONTINGUTS

Conceptuals:

 Jocs de paper.

 Jocs de desplaçaments i força.

 Jocs de goma i corda.

 Jocs de llançaments.

 Normes dels jocs.

Procedimentals:

 Comprensió i producció oral i escrita.

 Localització espacial.

 Desenvolupament de capacitats físiques.

 Llançaments d’objectes.

Actitudinals:

 Participació constant i interessada en les activitats.

 Respecte al company, al material i a les normes dels jocs.

 Reciclatge del paper usat i arreplegada del material.

3. METODOLOGIA.

En l’apartat de metodologia, tal vegada per estar parlant de jocs populars i tradicionals, predomina l’aspecte lúdic tal com prescriu el Decret 20/1992, de 17 de febrer, encara que no es descarten altres com el comandament directe modificat, descobriment guiat i els participatius en els jocs que es refereixen a la formació d’equips.

4. TEMPORALITZACIÓ.

La seqüenciació i temporalització d’esta unitat han seguit uns eixos temàtics. Així, es troben jocs d’equilibri, de força, de desplaçaments i de llançaments. La durem a terme a final del mes de Març, aprofitant que les pròximes fetxes seran pasques. Tot això es treballa al llarg de 5 sessions. Els jocs populars podrien incrementar molt més el nombre de sessions d’esta unitat, ja que hem seleccionat només uns quants que reuniren la característica que pogueren ser practicats en el pati, fora de l’aula, i que permeteren el desgast físic de l’alumne, d’alguna manera.

5. ACTIVITATS.

Les activitats que s’exercixen en esta unitat, solen utilitzar materials senzills, fora d’allò específic de l’àrea d’educació física, ja que són jocs que es practicaven ja fa un temps on no tenien tants recursos materials com els que disposem en l’actualitat.

Les activitats del escalfament es tracten d’aquelles que deixen que el xiquet es moga amb llibertat. En la part principal passem a treballar amb aquells materials de què requereixen els jocs populars que ensenyarem al xiquet. Els més desconeguts requeriran una prèvia explicació del seu desenvolupament i les seues normes. Per a acabar la sessió les activitats les realitzarem en grup asseguts en cercle per a recuperar les pulsacions i una respiració adequada.

6. AVALUACIÓ.

– Criteris d’avaluació.

 Participar en els jocs proposats.

 Respectar el material i portar-ho a requeriment del mestre/a.

 Comprendre i produir paraules dels jocs.

 Orientar-se en l’espai.

 Desplaçar-se i botar coordinadament.

 Llançar diversos objectes en distintes modalitats.

7. RECURSOS DIDÀCTICS.

– Materials: Llibres, bancs, taules, sacs, llandes de paper, pilotes de tenis, xapes, clarions, gomes, pedres, mocador, monedes.

– Instal·lacions:Totes les activitats es realitzaran en el pati o pista poliesportiva del centre, amb la possibilitat que es puguen adaptar per a ser practicades en el gimnàs.

8. ANNEX. (SESSIONS)

4 sessions.

ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA. CICLE: 2º. NIVELL: 4º

UNITAT DIDÁCTICA 12:”MINI-HANDBOL”

TEMPORALITZACIÓ: TERCER TRIMESTRE (6 SESSIONS).

1.JUSTIFICACIÓ.

La següent unitat, va dirigida a iniciar als alumnes al esport de l’handbol, i la millor manera de fer-ho és, ensenyant-los el mini-handbol.

El bloc al que pertany la Unitat és el 3º, “Habilitat Motriu”, on es preten la participació en jocs i activitats motrius, i els recursos per a la pràctica del joc i dels activitats esportives en l’entorn inmediat.

Com els alumnes tindran que participar en la Setmana Esportiva, hauran de coneixer diferents esports, amb les seues regles..etc.

2.OBJECTIUS I CONTINGUTS.

v OBJECTIUS DIDÀCTICS:

1. Conèixer els aspectes reglamentaris més importants de l’handbol.

2. Conèixer els fonaments tècnics i tàctics principals de l’handbol.

3. Executar coordinadament els gestos tècnics bàsics de l’handbol.

4. Aplicar les normes i les regles pròpies de l’handbol.

5. Participar en els jocs proposats.

6. Acceptar els resultats en la pràctica de l’handbol.

7. Cooperar amb els companys i les companyes en els jocs practicats.

8. Rentar-se després de practicar activitat física.

9.Respectar el material i les instal·lacions, i tenir-ne cura.

v CONTINGUTS:

Conceptes

1. Aspectes històrics propis de l’handbol.

2. El reglament de l’handbol.

3. Principals gestos tècnics de l’handbol.

3.1 Els llançaments.

3.2 Les passades.

3.3 Les recepcions.

3.4 El bot.

3.5 Altres gestos tècnics.

4. Principis generals de l’atac i de la defensa en l’handbol.

4.1 Col·locació i funcions dels jugadors en el camp.

4.2 Els sistemes de joc.

Procediments

1. Aplicació dels gestos tècnics propis de l’handbol.

1.1 Els llançaments: estàtic i en suspensió.

1.2 Passades i recepcions: estàtiques i dinàmiques.

1.3 Altres gestos tècnics: la finta, el regat, gestos propis del porter, etc.

2. Aplicació de les decisions estratègiques en la pràctica de l’handbol.

2.1 Marcatge del jugador.

2.2 Organització de sistemes defensius.

2.3 Organització de sistemes ofensius.

2.4 Pràctica de formes jugades.

3. Aplicació de les regles pròpies de l’handbol.

3.1 Els serveis.

3.2 Les faltes i les sancions.

Actituds

1. Acceptació, valoració i respecte del propi cos.

2. Valoració dels efectes positius de les activitats físiques.

3. Tolerància envers els comportaments dels altres.

4. Acceptació dels resultats en els jocs i en els esports.

5. Preocupació per aconseguir fites comunes.

6. Acceptació de les regles i de les normes de l’activitat física.

3. METODOLOGÍA

El mestre estarà en tot moment observant, normalment des d’una posició focal, l’actuació i participació dels alumnes. Farà els feeds-backs personals i grupales quan considere oportú. I al ser un esport nou per a ells, el mestre participarà en ells i els ajudarà en tot moment.

4.TEMPORALITZACIÓ.

Esta unitat la desenvoluparem en sis sessions. La primera d’elles serà de presa de contacte amb l’esport, i l’última la utilitzarem per afer un mini campeonat entre els alumnes. La durem a terme durant la tercera avaluació, dirigint un poc l’ensenyament al campeonat de la Setmana Esportiva.

5. ACTIVITATS.

Les activitats estan totes relacionades amb jocs d’equilibri, de força, de desplaçaments i de llançaments.. També realitzarem exercicis com:

-Exercicis per millorar el bot de la pilota.

-Exercicis per millorar les passades i les recepcions.

-Exercicis per millorar el llançament a porteria, amb oposició i sense.

-Formes jugades per practicar tàctiques ofensives i defensives: 1 X 1, 2 X 2, etc.

-Partits per aplicar els aprenentatges tècnics, tàctics i reglamentaris.

6.AVALUACIÓ.

Els alumnes hauran de conseguir ;

– Una conducció de la pilota botant;

– Fer una passada a un company o una companya estàtic i recepció de la pilota;

– Fer llançament a porteria en suspensió, amb tres passos previs, des d’un punt assenyalat fora de l’àrea.

– Coneixement de les regles i posicions de joc del mini-handbol.

7.RECURSOS DIDÀCTICS.

-Materials: pilotes de handbol, pilotes d’espuma i de plàstic, piques, cons, cércols.

– Instal·lacions:Totes les activitats es realitzaran en el pati o pista polideportiva del centre, amb la possibilitat que es puguen adaptar per a ser practicades en el gimnàs.

8. ANNEX. (SESSIONS).

6 sessions.

ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA. CICLE: 2º. NIVELL: 4º

UNITAT DIDÁCTICA 13: “QUE’L RITME NO PARE”

TEMPORALITZACIÓ: TERCER TRIMESTRE ( 2 SESSIONS).

1.JUSTIFICACIÓ.

Al treballar esta unitat, treballarem continguts del bloc; “el cos: expressió i comunicació”. D’una banda, volem continuar amb el treball ja realitzat en els cursos anteriors; i d’altra banda volem potenciar el treball de l’expressió corporal, moviment corporal i ritme, continguts que moltes vegades queden oblidats en el nostre currículum d’Educació Física.

També amb este treball pretenem eliminar tota classe d’estereotips creats moltes vegades per la societat, sobretot a prop de la relació que es fa del gènere masculí amb el moviment corporal, tan mal mirat sobretot fins fa algun temps.

I finalment, també volem que amb este treball no sols els xics s’incloguen en ell sinó també millorar la relació entre els xics i les xiques. Serà un abans a la unitat d’Aeròbic.

2.OBJECTIUS I CONTINGUTS.

– 0BJETIVOS DIDÀCTICS

1.Utilitzar el llenguatge corporal per a comunicar als altres sentiments, estats d’ànim….

2.Ser capaç de moure i articular el cos de diferents formes per a formar composicions.

3.Inventar moviments rítmics adequats a un ritme.

4.Ser capaç de seguir un ritme per mitjà del moviment corporal.

5.Ser capaç de seguir el ritme d’un altre company.

6.Reconéixer ritmes corporals: respiració, cor…

7.Ser capaç d’orientar-se en l’espai amb ulls tapats.

8.Conéixer les parts del cos des de la pròpia vivència corporal.

9.Practicar danses i ritmes senzills.

– CONTINGUTS:

CONCEPTUALS:

-La imatge corporal.

-L’espai

-La respiració.

-El cos com a instrument d’expressió i comunicació

-El ritme.

-Coordinació de moviments a través d’estructures rítmiques.

PROCEDIMIENTALES

-Utilització del gest per a expressar idees, estats d’ànim, sentiments, missatges….

-Associació del ritme i del moviment.

-Experimentació de l’espai i orientació.

-Experimentació de la respiració i la seua adaptació controlada

ACTITUDINALS:

-Valorar els usos expressius i comunicatius del cos en si mateix i en els altres.

-Tenir una actitud oberta per a realitzar moviments corporals i comunicació amb els companys.

-Apreciar les possibilitats del cos, a través del ritme corporal.

-Valorar i confiar en el company.

4.TEMPORALITZACIÓ:

La unitat didàctica consta de 2 sessions, ja que no hem volgut desenvolupar més sessions perquè el treball no es faça monòton i avorrit als alumnes; a més com creiem que este tipus de treball és molt important per als alumnes, no sols perquè a través d’ell podem desenvolupar objectius importants, sinó perquè afavoreix la integració dels alumnes a l’aula i la deshinibición. Esta unitat la portarem a la pràctica en el tercer trimestre, i serà una iniciació a la unitat següent: “Practiquem l’Aeròbic”.

5. ACTIVITATS:

Com en totes les sessions es començarà amb activitats de desplaçaments per a calfar el cos, després activitats que ens permeten alcanzar els objectius didàctics i altres de relaxació perquè el xiquet estabilitze la seua respiració i les seues pulsacions.

6. AVALUACIÓ:

Per a avaluar la dita unitat, utilitzarem com a tècnica la “observació sistemàtica”,la qual ens permet obtenir informació necessària per a avaluar els nostres alumnes.

El mestre per a avaluar, durà a terme una observació directa, continuada de les activitats exercides pels alumnes.

L’observació serà realitzada pel mestre, diàriament i al mateix temps que interactua amb els alumnes va registrant tots els avanços i dificultats que es vagen produint.

Com a instrument per a anotar els resultats, utilitzarem una LLISTA DE CONTROL, que la que avaluarem tant aspectes qualitatius, com a quantitatius, del procés d’ensenyança-aprenentatge

*(vore annex, llista de control)

7. RECURSOS EDUCATIUS.

– Materials: radiocasset, música, pandero, cordes.

– Instal·lacions: gimnàs.

-Temes Transversals:

8.ANNEX.(SESSIONS)

2 sessions.

ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA. CICLE: 2º. NIVELL: 4º

UNITAT DIDÁCTICA 14:”PRACTIQUEM L’AEROBIC”

TEMPORALITZACIÓ: TERCER TRIMESTRE ( 4 SESSIONS)

1. JUSTIFICACIÓ.

L’aeròbic consisteix a dur a terme esforços durant períodes de temps prolongats, a fi d’augmentar el rendiment i la resistència dels que els realitzaven, disminuint així el percentatge de risc a sofrir malalties cardíaques i circulatòries.

És un esport molt beneficiós i molt recreatiu i motivant-te per la seua relació amb la música pel que el xiquet disfruta entenent que esta treballant la seua resistència aeròbica.

Practicarem esta unitat en el tercer trimestre per la seua relació amb la música i la corresponent expressió corporal i ball.

2. OBJECTIUS I CONTINGUTS.

– OBJECTIUS.

 Utilitzar el cos, l’espai, el temps i el moviment per a crear una coreografia d’Aeròbic.

 Desenvolupar la creativitat, imaginació i expressió corporal, utilitzant les habilitats motrius bàsiques, participant en les activitats proposades.

Ø Valorar el treball en equip i el respecte a les creacions alienes i als companys com a actitud de treball.

– CONTINGUTS.

Conceptuals:

 pols, ritme i frase musical Reconèixer el de la música proposada.

 Interpretar les coreografies.

 Conèixer els efectes de la relaxació.

Procedimentals:

 Participar en les activitats proposades.

 Representar situacions quotidianes.

 Elaborar una coreografia.

 Expressar els sentiments.

Actitudinals:

 Respectar als companys en els moviments proposats i en les seues aptituds.

 Interessar-se per l’aeròbic.

 Valorar la importància del treball en equip.

3. METODOLOGIA.

Igual que en totes les sessions d’educació física, en l’aeròbic també es dividixen les classes en tres parts: el calfament, el bloc coreogràfic, i el “cool down” o volta a la calma. En una classe normal d’aeròbic el mètode normal d’ensenyança és el comandament directe, el professor realitza els moviments i els alumnes els van reproduint tots per imitació. atés que es va a treballar durant més d’una sessió i és el primer contacte que els alumnes tenen amb este esport, en les diferents classes inclourem d’alguna forma estos altres estils d’ensenyança: assignació de tasques, ensenyança recíproca, comandament directe modificat i estil de creativitat.

4. TEMPORALITZACIÓ.

Esta unitat la desenvoluparem en cinc sessions. La primera d’elles serà de presa de contacte amb l’esport, i l’última la utilitzarem per a avaluar el que. La durem a terme durant la tercera avaluació, i en cada sessió vindrà indicat el temps estimat per a cada part de la classe.

5. ACTIVITATS.

Les activitats estan totes relacionades amb l’expressió del ritme que escoltem per mitjà d’uns moviments bàsics que s’utilitzen en l’aeròbic per a arribar a muntar un bloc coreogràfic. És molt important tenir clar el ritme que hem de seguir amb la música, per això tindrem activitats de familiarització amb la música, i altres que potencien la creativitat de l’alumne i el toc personal que cada un aporta a cada moviment. També aprofitarem esta unitat per a explicar al xiquet els exercicis que pot utilitzar per a estirar alguns músculs.

6. AVALUACIÓ.

– Criteris d’avaluació.

 Coordinació de tots els moviments: Pas en V,W…

 Adaptació dels moviments a la música:

 Originalitat:

 Expressió:

 Utilització de materials d’EF o altres:

 Treballen diferents direccions:

 Coordinació de tot l’equip:

 Tot el món acaba al mateix temps

 Música d’estil apropiat als moviments.

 Coreografia ben estructurada, ( principi i fi clars):

 Utilitzen diferents parts del cos

7. RECURSOS EDUCATIUS.

– Materials: radiocasset, música d’aeròbic, material específic d’educació física…

– Instal·lacions: gimnàs.

8.ANNEX.(SESSIONS)

4 sessions.

ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA. CICLE: 2º. NIVELL: 4º

UNITAT DIDÁCTICA 15:”El meu cos, EXPRESA,SENT, REPRESENTA I BALLA”

TEMPORALITZACIÓ: TERCER TRIMESTRE ( 6 SESSIONS)

1. JUSTIFICACIÓ.

Al treballar esta unitat, d’una banda, volem continuar amb el treball ja realitzat en els cursos anteriors; i d’altra banda volem potenciar el treball de l’expressió corporal, moviment corporal i ritme, continguts que moltes vegades queden oblidats en el nostre currículum d’Educació Física.

Amb este treball volem també millorar la relació entre els xics i les xiques.

2.OBJECTIUS I CONTINGUTS.

– OBJECTIUS.

 Utilitzar el llenguatge corporal per a comunicar als altres sentiments, estats d’ànim..

 Ser capaç de moure i articular el cos de diferents formes per a formar composicions.

 Inventar moviments rítmics adequats a un ritme.

 Ser capaç de seguir un ritme per mitjà del moviment corporal.

 Ser capaç de seguir el ritme d’un altre company.

 Reconéixer ritmes corporals: respiració, cor…

 Ser capaç d’orientar-se en l’espai amb ulls tapats.

 Conéixer les parts del cos des de la pròpia vivència corporal.

 Practicar danses i ritmes senzills.

 Crear balls senzills.

– CONTINGUTS.

Conceptuals:

 -La imatge corporal.

 -L’espai

 -La respiració.

 -El cos com a instrument d’expressió i comunicació

 -El ritme.

 -Coordinació de moviments a través d’estructures rítmiques.

Procedimentals:

 -Utilització del gest per a expressar idees, estats d’ànim, sentiments, missatges….

 -Associació del ritme i del moviment.

 -Experimentació de l’espai i orientació.

 -Experimentació de la respiració i la seua adaptació controlada

Actitudinals:

 -Valorar els usos expressius i comunicatius del cos en si mateix i en els altres.

 -Tenir una actitud oberta per a realitzar moviments corporals i comunicació amb els companys.

 -Apreciar les possibilitats del cos, a través del ritme corporal.

3. METODOLOGIA.

En esta unitat proposarem una metodologia encaminada cap a l’autonomia de l’alumne. Per tant anirem des del comandament directe, on el professor proposa la/les activitat/activitats, i l’alumne reproduïx i imita moviments, gestos, ordes…; fins una metodologia més autònoma; en la qual l’alumne, descobrix, busca, crea, proposa….

Passant del comandament directe, al mètode de la recerca, on l’alumne va descobrint per si sol les seues possibilitats, limitacions, les possibilitats de moviment de cada activitat; així com també proposant una metodologia basada més en l’assignació de tasques, on el professor, proposa una activitat i els alumnes desenvolupen la dita tasca, aconseguint així una major autonomia de l’alumne.

4. TEMPORALITZACIÓ.

La unitat didàctica consta de 2 sessions, al tenir dos hores setmanals la duració de tota la unitat didàctica serà d’una setmana. No hem volgut desenvolupar més sessions perquè el treball no es faça monòton i avorrit als alumnes; a més com creiem que este tipus de treball és molt important al llarg del curs tornarem a treballar continguts del bloc; “el cos: expressió i comunicació”. Esta unitat la portarem a la pràctica en el tercer trimestre, ja que el grup estarà més cohesionat.

5. ACTIVITATS.

Les activitats estan totes relacionades amb l’expressió del ritme que escoltem per mitjà d’uns moviments bàsics. És molt important tenir clar el ritme que hem de seguir amb la música, per això tindrem activitats de familiarizació amb la música, i altres que potencien la creativitat de l’alumne.

6. AVALUACIÓ.

Per a avaluar la dita unitat, utilitzarem com a tècnica la “observació sistemàtica”,la qual ens permet obtenir informació necessària per a avaluar els nostres alumnes

L’observació serà realitzada pel professor, diàriament i al mateix temps que interactua amb els alumnes va registrant tots els avanços i dificultats que es vagen produint.

Com a instrument per a anotar els resultats, utilitzarem una LLISTA DE CONTROL, que l’avaluarem tant aspectes qualitatius, com a quantitatius, del procés d’ensenyança-aprenentatge.

– Criteris d’avaluació.

 És capaç de treballar sol.

 És capaç de seguir un ritme extern

 És capaç de continuar una seqüència de passos

 Es mou amb totes les parts del cos.

 Treballa en grup i ajuda als companys.

 Respecta les opinions dels altres.

7. RECURSOS DIDÀCTICS.

– Materials: música, radiocasset, cadires, pandero…

– Instal·lacions: gimnàs.

8. ANNEX.( SESSIONS)

6 sessions.

Índex

PROGRAMACIÓ DIDÁCTICA DE EDUCACIÓ PRIMARIA

NOM DE L’UNITAT

VACANÇES DE NADAL

COM JUGAVEN ELS NOSTRES PARES

VACANÇES DE PASQUA

· Temes transversals:

· Temes transversals: