introducció
El currículum actual es caracteritza per ser obert i flexible, és a dir per poder adaptar-se a les peculiaritats del alumnes.
Però el procés d’adaptació passa per tres moments de concreció:
1er nivell que ens dóna l’Administració
2on nivell en el que l’escola concreta el primer tenint en compta les peculiaritats definides en el PEC.
3er nivell La programació, en la que es concreta el currículum definit en el PCC en funció del alumnes de l’aula.
Aquest darrer document és el que es desenvoluparà en aquest tema.
1 la programació
* La programació és el document que recull totes les intencions educatives, enteses no només com aquells continguts que han de ser apresos, sinó com tot allò que farà que aquests aprenentatges siguin integrats de manera significativa> ( objectius ,continguts + activitats , recursos i organització)
1.1 Quina utilitat té planificar en educació infantil?
Té la mateixa utilitat que a qualsevol altra etapa educativa: l’anàlisi i la presa de decisions sobre la planificació és un element indispensable per assegurar la coherència entre el que es pretén aconseguir i el que succeeix a l’aula.
Per altra banda també cal afegir el paper que juga la planificació en l’adaptació de l’acció educativa a la diversitat > L’atenció a la diversitat no es pot deixar a l’atzar , ni a la improvisació > Només tenint clar allò que han d’assolir els nostres alumnes tenint en compte les seves peculiaritats, podrem oferir a cadascun la proposta educativa més adequada .
 |
 |
Per tant la programació no s’ha d’entendre com un element burocràtic que s’ha de confeccionar perquè ho demana l’Administració , o com un document que un cop elaborat s’ha de seguir pas a pas > la programació ha de ser una eina dinàmica que guia el procés d’ensenyament aprenentatge però que s’acaba de concretar dins l’aula.
1.2 Qui realitza la programació?
Normalment a EI els encarregats de fer les UP ,partint del PCC i del coneixement dels seus alumnes, són els mestres de cada aula , o de cada nivell si és doblat, però si es comparteix aquest treball amb els altres mestres del cicle, aquesta serà més compartida i contrastada , per tant , més rica i ajustada.
2 Objectius, continguts i propostes metodològiques més adequades per aquest cicle.
2.1 Objectius i continguts.
Els objectius d’aquest cicle van encaminats a :
– Elaborar una imatge positiva d’ell mateix i adquireixi els hàbits bàsics de comportament que li permetin una elemental autonomia personal.
– Descobrir les característiques físiques i socials del medi en el que viu.
– Fer ús del llenguatge.
Els continguts que contribuiran a aconseguir aquest objectius s’agrupen en el que s’ha anomenat àrees, però no es tracta de compertimentar els aprenentatges en tres disciplines. El fet de fer la divisió respon a necessitats organitzatives ja que les tres àrees com ja s’ha explicat en l’apartat anterior estan interelacionades i es tracten globalment tot hi que determinades activitats poden referir-se més a una de les àrees.
Cal dir que els continguts de cada àrea estan dividits en conceptes, procediments i actituds valors i normes.
Tot seguit s’analitzaran les tres àrees per poder entendre els objectius i continguts que inclouen :
Descoberta d’un mateix.
Fa referència a la construcció de la pròpia identitat . Permet donar resposta a: Qui sóc jo ? Què puc fer amb el meu cos?
Inclou els continguts que fan referència a:
– Coneixement del seu propi cos i de les seves possibilitats perceptives i motrius .
– Orientació en l’espai i en el temps.
– Desenvolupament de la personalitat i autonomia personal > hàbits d’higiene i neteja …
Aquest procés de descobriment , de coneixement ha de ser tant ampli i ric com sigui possible i s’ha d’aprofitar tots els àmbits que el cos ofereix: les sensacions, el moviment, els desplaçaments, la manipulació …
Descoberta de l’entorn natural i social.
Podria respondre a la pregunta : On estic?
El nuclis de continguts d’aquesta àrea fan referència als blocs següents:
– Adaptació a l’escola > * Orientació i exploració dels espais de l’escola. * Hàbits de convivència.
– Relació i interacció amb les altres persones.
– Coneixement i exploració del medi .
Per conèixer l’entorn els infants necessiten establir-hi una interacció. Cal que hi hagi la possibilitat d’actuar utilitzant tots els sentits , plantejant-se problemes, qüestions, contrastant opinions …
Intercomunicació i llenguatges.
En aquesta àrea trobem els continguts que permeten relacionar-se amb l’entorn.
Els llenguatges ( verbal, plàstic, matemàtic i musical) s’entenen com els mitjans de comunicació, expressió , representació , interpretació i modificació de la realitat.
Per tant si el nen es desenvolupa gràcies a la seva relació amb el medi social i físic, com més possibilitats tingui de representar i interpretar aquesta realitat més possibilitats tindrà de desenvolupar-se.
2.2 Metodologia.
La metodologia s’ha de basar en les experiències , les activitats i el joc. Sempre en un ambient d’afecte i confiança.
 |
– P. d’activitat: l’alumne no és un simple receptor > ell va construint el seu aprenentatge > paper del mestre : donar l’ajut necessari que s’ajusti al procés que realitza l’infant, permetent-li assegurar les seves adquisicions i anar cada cop una mica més endavant ( reptes, demostracions, correccions …)
– P. d’intuició a partir dels sentits > observació i experimentació
– P. d’aprenentatge significatiu (Ausubel).
Continguts > * Han de ser útils. * S’han de poder relacionar amb els coneixements previs.
Alumne > * Actiu. * Motivat. *
Mestre > mediador.
– P. d’individualització , d’atenció a la diversitat
– P. de socialització>(Freinet)
– P. de globalització > no entès com els centres d’interès de Decroly que de vegades s’ha dit que no responien als interessos real dels alumnes, sinó com una actitud que ha d’impregnar tot el procés d’ensenyament- aprenentatge .
 |
Racons.
En aquesta organització es distribueixen els alumnes de la classe en diferents grups no massa nombrosos.
Tallers
Amb aquesta organització el concepte tradicional d’aula, igual que amb els grups flexibles, pren una altre significat.
Es tracta de dividir els alumnes amb tants grups com espais i mestres disposem.
Els objectius que es pretén aconseguir amb aquest agrupament són els següents:
– Desenvolupar la sociabilitat, el respecte cap a l’altre, la tolerància, la cooperació i la solidaritat.
– Organitzar conjuntament els espais, els materials, les tutories i els recursos humans.
– Afavorir la coordinació i l’enriquiment entre els diferents mestres.
Grups cooperatius.
Els grups cooperatius es basen en el treball en petits grups.
Les tasques que han de fer aquests grups estan organitzades de manera que: l’adquisició de coneixements sigui compartida i sigui fruït de la interacció i de la cooperació entre iguals.
Projectes de treball.
Els projectes de treball és una estratègia organitzativa que consisteix en ajudar als alumnes a plantejar-se preguntes , buscar respostes
comunicar-les i avaluar tot el procés. Aquest procés de recerca es pot desenvolupar en petits grups d’investigació.
Així doncs els projectes ens permeten :
– Partir dels interessos i dels interrogants dels propis nens.
– El mestre té clars els objectius que ha d’aconseguir amb els seus alumnes , però el recorregut que es farà depèn del grup.
– La paper del mestre passa de transmissor de coneixements a organitzador i controlador del procés d’aprenentatge.
Plans de treball.
És un tipus d’organització en la que l’alumne sap les tasques que ha de realitzar durant un període determinat de temps ( dia, setmana ) i és ell qui tria l’activitat que vol fer en cada moment depenent del seus interessos.
3 les diferents unitats de programació.
El conjunt d’UP que contribueixen a assolir els objectius del cicle constitueixen la programació del cicle.
Però a EI , degut a les característiques dels nens d’aquesta etapa, no totes poden tenir el mateix patró: depenent de l’àmbit al que facin referència poden tenir diferent duració i moltes d’elles superposar-se en els temps.
Els àmbits als que poden fer referència són:
– Hàbits i rutines de la vida quotidiana.
– Unitats temàtiques, centres d’interès, projectes…
– Racons o tallers.
– Sortides, festes.
– Activitats de música, expressió corpora…
4 La continuïtat entre EI i EP.
La continuïtat pot ser :
– horitzontal: fent referència a la relació entre la família, altres escoles, institucions .
– vertical: connexió entre els diferents cicles i etapes. Aquesta és la continuïtat a la que farem referència en aquest apartat.
Mesures :
– Realitzar activitats conjuntes.
– Coordinació:
Ø no canviar radicalment la metodologia
Ø reunions periòdiques entre els mestres dels dos cicles.
– Transmetre la informació:
Ø informes del nens
Ø entrevistes amb els pares
Les mesures per la correcta organització queden establertes en el PEC, en l’apartat del RRI on s’estableixen les reunions i les funcions dels coordinadors.
Per altra banda el PCC garanteix la continuïtat en els elements dels currículum .