INTRODUCCIÓ
“Un mestre treballa epr l’eternitat: ningú no pot predir on acabarà la seva influència” H.B. Adams
El Decret 181 depslega en el seu article 11, referent a la tutoria:
11.1. Cada grup d’infants té un tutor o tutora que ha de fer el seguiment, tant individual com de grup, del procés d’aprenentatge de tot l’alumnat, i afavorir que se sentin segurs i acollits.
11.2. El tutor o tutora ha de coordinar l’acció del conjunt de mestres que intervé en el grup d’alumnes, vehicular la informació a les famílies i, si s’escau, coordinar-se amb els serveis externs que intervenen en alumnes del grup.
És per això que el mestre ha de ser una persona especialitzada en el coneixement del desenvolupament dels nens i nenes que van a l’escola. La preparació del docent és fonamental en tots els nivells, intel·lectual, afectiu, social…
1. LA FUNCIÓ DEL MESTRE A L’EDUCACIÓ INFANTIL
En el centre educatiu, la persona que manté una relació més estreta amb l’infant és el mestre i, encara més, el tutor. El nen o nena fora del seu ambient familiar, estableix una relació afectiva amb el mestre. És per això que el docent ha de tenir coneixements de psicologia, pedagogia, puericultura… El coneixement de tècniques i recursos variats pot proporcionar una major rendibilitat a la tasca educativa. Saber escollir el material precís, per dur a terme una actuació pedagògica idònia en cada moment, proporciona als educadors i educadores seguretat em cada moment.
El mestre desenvolupa un paper dinàmic, didàctic i d’animació, atenent al nen en activitats d’ensenyament, així com en rutines diàries i en les d’entreteniment. El treball del mestre no es realitza de forma aïllada, sinó en col·laboració amb altres persones formant un equip educatiu.
Funcions del mestre:
– Desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge
– Crear un clima afectuós, relaxat, segur i d’alegria
– Organitzar el temps, espais i materials
– Afavorir la comunicació i el deenvolupament del nen, aplicant mètodes i recursos
– Detectar possibles dificultats en l’aprenentatge i donar solucions
– Col·laborar amb l’equip educatiu
– Formar-se de manera permanent: seminaris, cursos, grups de treball…
Característiques del mestre
– Personals: reponsable, amb capacitat d’observació i comunicació, capaç de transmetre confianá i seguretat, conscient de la seva influència amb els nens.
– Professionals: que li agradi treballar amb els nens, que tingui una actitud positiva, una motivació pel treball, capacitat d’organització, interès per actualitzar els seus coneixements, col·laboració amb l’equip educatiu i coneixedor dels referents legislatius, el marc curricular i el projecte educatiu de l’escola.
El mestre en el període d’adaptació
Mercedes Conde defineix el procés d’adaptació com el camí o procés mitjançant el qual el nen ha valorat la pèrdua i els guanys que li suposa la separació, fins arribar voluntàriament a una acceptació interna de la pròpia separació.
És molt important l’actuació del mestre i les pautes que farà servir durant els primers dies. Cal que sigui una persona que transmeti tranquil·litat i seguretat i que estigui a l’abast dels nens, portant a terme la seva funció organitzadora i coordinadora. És imprescindible marcar unes pautes d’actuació entre mestres i pares, per aconseguir una ràpida i eficaç adaptació. Cal tenir en compte que és una tasca compartida, les actuacions que es poden dur a terme són:
Escola:
– Entrevista individual amb cada família. És important que el nen/a acudeixi a l’escola per conèixer l’espai i el/la mestre/a
– Entrada esglaonada
– Flexibilitat en el temps
– Suports (en aquest cas la Comissió d’Atenció a la Diversitat pot valorarels suports que cada classe necessita).
Docent:
– Actitud afectiva i comprensiva.
– Donar seguretat i confiança a les famílies
– Programació d’activitats per cohesionar el grup i fer que cada infant s’hi senti protagonista
– Atenció individualitzada amb observacions sistemàtiques
– Proporcionar informació als pares sobre com han d’actuar i com va avançant el seu fill/a en aquest procés
Pares:
– Actitud afectiva i comprensiva, sense enganyar als infants
– Anar disminuint el temps d’estança a l’aula progressivament
– Donar tranquilitat als nens i nenes amb una actitud segura
– No prolongar el temps d’acomiadament
2. LA INTENCIONALITAT EDUCATIVA
Les relacions entre la familia i l’escola només poden ser constructives si es basen en el respecte mutu, la confiança i l’acceptaci´p de les peculiaritats de cadascun. No hi ha dues famílies iguals i convé no tenir esquemes rígids sobre com ha de ser una família. El contacte entre mestres i pares ha de compir els objectius de conèixer l’infant, establir criteris comuns, oferir models d’intervenció i relació amb els infants i ajudar a conèixer la funció educativa de l’escola.