TEMA 8
1. Educació per la salut
2. Actituds i hàbits referits al descans, la higiene i l’activitat infantil
3. Prevenció d’accidents, primers auxilis i malalties infantils
4. Criteris per la intervenció educativa
INTRODUCCIÓ
L’article 43 de la Constitució Espanyola diu: “els poders públics fomentaran l’educació per la salut…” Si revisem la legislació, el 25 de maig del 1984, neixen unes publicacions i programes d’educació per la salut aprovades per la Generalitat de Catalunya.
El Decret 181/2008, quan parla de l’Àrea de Descoberta d’un mateix i dels altres, destaca la necessitat de conèixer el propi cos i desenvolupant possibilitats de regulació. Queda també reflectit a l’objectiu número 1: Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional, coneixent el propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hàbits de salut, i guanyar confiança en la regulació d’un mateix.
És cert que cada cop l’educació per la salut té més rellevància dins de la nostra etapa, on l’hem de treballar de manera transversal, inculcant hàbits saludables, col·laborant amb les famílies i els serveis sanitaris. Així, els objectius que no hem de perdre de vista són:
– Prendre consciència de la importància de treballar l’educació per la salut a les nostres escoles.
– Fer ús del mestre com a model i referent de bon agent de salut.
– Conèixer la importància de la necessitat d’equilibrar el treball i el descans.
– Assessorar les famílies
– Treballar la higiene personal i els bons hàbits de salut
– Conèixer tècniques de primers auxilis i tenir un medi exempt de perills
– Conèixer a trets generals quines són les malalties que poden afectar els nens i nenes de l’etapa d’educació infantil
1. L’EDUCACIÓ PER LA SALUT
L’any 1946 l’OMS va definir la salut com un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només per l’absència de malaltia o invalidesa. Podem afirmar, així, que un infant està sa quan manté un bon equilibri entre l’aspecte, físic, mental i relacional. Hem de tenir en compte, però, que els hàbits de salut són un concepte social i cultural que varia segons el lloc i les seves característiques, situació històrica, nivell educatiu i estil de vida.
L’educació ha de prendre consciència de la importància de portar un estil de vida saludable i cal educar els nens en aquest sentit des del seu naixement.
Si parlem des d’un punt de vista social és necessària una acció global, Carta d’Otawa per a la promoció de la salut, de l’anny 1986, que defineix l’educació com un procés d’informació, conscienciació i capacitació de l’individu a fi d’adquirir els coneixements, hàbits i activitats per a la defensa i la promoció de la salut individual i col·lectiva.
Aquesta la podem relacionar amb experiències renovadores, com plans estratègics dedicats a polítiques saludables, entorns sans i adequats, millora dels serveis sanitaris i reforç de l’acció comunitària.
La família és el primer context on s’inicia l’educació per la salut, per tan és important orientar-les cap a temes relacionats amb la cura personal, l’alimentació, la prevenció d’accidents, l’educació viària… Per fer-ho, hi ha diferents eines i bona mostra ho són els Plans educatius d’entorn, on s’organitzen xerrades obertes a la comunitat respecte a aquests temes; és un bon lloc d’intercanvi entre les famílies i els experts (pediatres, nutricionistes, pedagogs…)
Podem definir, doncs, l’educació per la salut com un procés intencional, mitjançant el qual s’intenta influir sobre les persones perquè les seves conductes siguin cada cop més sanes.
2. ACTITUDS I HÀBITS REFERITS AL DESCANS, LA HIGIENE I L’ACTIVITAT INFANTIL
La nostra etapa educativa és una de les més intenses respecte a l’ensenyament i l’aprenentatge d’actituds i hàbits adients en el infants.
EL DESCANS
L’activitat provoca en els més petits la necessitat de descansar. Si no descansen suficient es poden originar trastorns a la memòria, a l’aprenentatge, a l’atenció, a la musculatura. Cal ensenyar, doncs, als infants a regular la seva pròpia activitat i a donar al descans la importància que es mereix. Com a parvulistes cal que alternem l’activitat i el descans a l’aula, ja que quan els nens gasten molta energia, se senten cansats i apareixen la fatiga i la son, provocades per la saturació dels músculs i els centres nerviosos, així com per la manca de nutrients a la sang.
El son: podem distngir dos estats fisiològics del son
– Son sincronitzat o no REM: Ocupa gran part del període de son i transcorre amb un pols cardíac i una tensió arterial relativament baixos, escassa activació del sistema nerviós simpàtic i absència de somnis.
– Son paradoxal o REM: Apareix cíclicament durant el període de son i es caracteritza per l’activació del sistema nerviós simpàtic i la pràctica inactivitat del parasimpàtic, els moviments oculars ràpids i els somnis freqüents. Al’hora la fase de son no REM està composta per la subfase de son lleuger, en la qual és fàcil despertar i la subfase de son profund que té la funció de reparació física del cos i en la qual l’hormona del creixement comença a segregar-se amb major quantitat.
Al llarg de la nit se succeeixen cicles complets de son d’una durada aproximada de 90 minuts cadascun. Cada cicle està compost, en aquest ordre, per una fase de son no REM i una fase de de son REM.
Necessitat de dormir:
– Nounats, fins a 2 mesos: entre 16 i 17 hores, es desperten per necessitats (gana i higiene).
– De 3 a 6 mesos: 15 o 16 hores
– De 6 a 8 mesos: unes 14 hores, el 75% de les quals són a la nit, cada cop és més capaç de prolongar les hores de vigília.
– De 9 a 18 mesos: 10 hores de promig a la nit, fan migdiada matí i tarda.
– De 2 a 5 anys: 12 hores de mitjana a la nit, la majoria fa la migdiada, encara no tenen un gran control sobre la son.
Hàbits que hem de treballar com a parvulistes
– El respecte pel descans, evitant fer sorolls estridents o molestar els companys
– Aprendre a relaxar-se, per tal de trencar una activitat
– Adquirir hàbits d’autonomia referits al descans: treure’s i posar-se les sabates, buscar un llit, la seva manta, el coixí…
Trastorns del son:
El gran problema es deu a l’incompliment d’uns horaris regulars. Podem trobar diverses patologies com l’insomni (un cop adormit l’infant es desperta, aquesta s’acostuma a donar en nens molt nerviosos o exitats o, pel contrari en nens amb una manca d’activitat). Per evitar aquest trastorn és necessari dur a terme una activitat adequada durant el dia. D’altra banda, trobem les parasòmnies (que es poden manifestar de diferents maneres: enuresi, somniloqui, sonambulisme o terrors nocturns).
LA HIGIENE
Anomenem higiene el conjunt de regles que hom realitza per tal de conservar i millorar l’estat general de salut.
– Higiene general: té a veure amb la relació de l’infant amb el seu hàbitat i pot contemplar diferents aspectes
– Ambientals
– Personals
– Alimentaris
– Mentals
En un primer moment és la família qui ha de tenir cura de la higiene personal del seu fill, però a poc a poc i durant el segon cicle de l’educació infantil cal que els nens vagin interioritzant els hàbits pertinents.
També cal tenir altres tipus d’higiene com poden ser:
– La higiene bucal
– La higiene postural
– El control d’esfínters: la musculatura esfinteriana està preparada cap als 2 anys, però suposa també un control sobre el seu cos, una maduresa cognitiva i afectiva. En el procés de control d’edfínters podem destacar tres necessitats: la primera, que fa referència a la maduresa fisiològica i motriu, el nen ha de poder aixecar-se i a la inversa, per poder anar sol a l’orinal o al lavabo, s’ha d’adonar de si està sec o mullat i ha de ser capaç de controlar la bufeta; la segona, una maduresa cognitiva, requereix un cert grau de desenvolupament lògic, d’anticipació del què passarà ja que és un procés voluntari; la tercera, una maduració emocional, hi ha d’haver una bona relació afectiva amb qui té cura d’ell.
Alteracions en relació a la higiene:
– Enuresi
– Encopresi
– Pediculosi
L’ACTIVITAT INFANTIL
L’activitat és una necessitat primordial en els infants i pot ser de moltes maneres diferents. Segons el nen va avançant en edat, les activitats se subdivideixen en dues grans dimensions: el joc i l’activitat més específica, com per exemple: activitats d’observació, exploració i coneixement, de llenguatge, de manipulació, simbòlica, de música…
A travéd d’una bona organització i programació de les activitats aconseguirem inculcar bons hàbits que es necessite per fer una vida més saludable. El nostre objectiu sempre ha de ser: aconseguir l’autonomia dels nens.
3. PREVENCIÓ D’ACCIDENTS, PRIMERS AUXILIS I MALALTIES INFANTILS
PREVENCIÓ D’ACCIDENTS
Els experts anuncien que la gran majoria dels accidents infantils es podrien evitar i, per això, nosaltres hem de dur a terme una tasca de prevenció. Entre els principals accidents infantils podem trobar: cremades, intoxicacions, caigudes, asfixies, descàrregues elèctriques o ingesta via oral de medicaments o altres objectes.
Pel que fa als factor que intervenen en els accidents, segons Estrada 1993, aquests es poden classificar en:
– Els agents, la causa i el seu mecanisme, també pot ser l’energia o un material perillós.
– L’entorn físic: lloc on es produeix l’accident, escales, piscina, carrer, escola…
– L’entorn humà: l’adult ha d’estar sempre alerta.
– La víctima; la tipologia i edat dels nostres nens.
Cal tenir present que els nens de segon cicle tenen una necessitat natural d’explorar el seu entorn, però mentre ho fan hem de vigilar les caigudes i vetllar perquè no es produeixin intoxicacions, evitant deixar a l’abast dels nens productes de neteja i medicaments. Pel que fa a les cremades que es produeixen a casa solen ser amb la planxa, per tal d’evitar-les podem mantenir lluny de la cuina els infants mentre estem cuinant i vigilar quan transportem algun líquid calent. Respecte a les asfíxies, hem de tenir una cura especial amb els coixins, sobretot amb els més petits. Per evitar descàrregues elèctriques, podem protegir els endolls i no deixar mai cables solts.
Què podem fer a l’escola?
– Usar mobles amb les cantonades arrodonides
– Tenir les portes amb l’obertura cap a l’exterior de l’aula
– Suprimir les pedres al pati
– Comprovar que els tobogans siguin arran de terra
– Senyalitzar correctament les sortides d’emegència
– Tenir els plans d’evauació actualitzats
– Disposar de farmaciola i d’un llistat de telèfons actualitzat
– Disposar d’extintors
PRIMERS AUXILIS ALS CENTRES ESCOLARS
Elements que hem de tenir a la farmaciola:
– Gel fred/calent
– Tisores d’acer inoxidable
– Sabó líquid neutre per netejar les ferides
– Tiretes
– Sèrum fisiològic
– Termòmetre
– Gases estèrils
– Esparadrap
– Gases vaselinitzades
– Desinfectant iodat
– Guants d’un sol ús
– Pinces
Quan un nen es fa mal a l’escola cal avaluar l’abast de l’accident i actuar immediatamen, però conservant la calma. En el cas dels cops i les caigudes, si el cop ha estat fort o el nen ha sofert desmai, vòmits o hemorràgia al nas o a la boca cal que es traslladi a un Centre d’Atenció Primària. Si surt un nyanyo, cal aplicar fred sobre la zona el més aviat possible. Si el cop és a la boca cal netejar-la amb sèrum fisiològic. Pel que fa a les ferides, si la ferida és petita, en neteja amb aigua i sabó i no posar mai pomades en una ferida oberta. Per les hemorràgies nasals hem de pinçar el nas i, en cas que no pari, portar-lo al CAP. Si hi ha una intoxicació s’ha d’abrigar el nen per tal de mantenir la seva temperatura corporal i traslladar-lo immediatament al CAP. En les asfixies acudir immediatament al CAP. Per les cremades, n’hem de valorar el grau i traslladar-lo al CAP. Pel que fa a les electrocucions, tallar el corrent elèctric i acudir al CAP i en el cas d’un atac epil·lèptic, l’hem de deixar on és i col·locar un objecte dur entre les dents perquè no es mossegui la llengua, li descordarem el cinturó o qualsevol peça que l’oprimeixi, sense subjectar-lo, donbar-li beguda o traslladar-lo.
MALALTIES INFANTILS
La malaltia suposa l’absència de salut, un desequilibri, aquesta és una alteració greu de l’organisme, no és un estat sinó un procés dinàmic. Les mesures higièniques són fonamentals, així com seguir el calendari de vacunacions. Al conjunt de fenòmens pels quals el nostre cos es defensa de les malalties o subtàncies se’l denomina immunitat.
El cos té diferents mecanismes de defensa, uns són inespecífics com la pròpia pell o la defensa cel·lular, i d’altres són específics com la creació d’anticossos. Quan un nen s’incorpora al sistema educatiu català es demana a la família el carnet de vacunes.
Centres amb control de mesures pel que fa a la higiene:
– Els lavabos dels nens han d’estar sempre nets i cal que hi hagi paper higiènci al seu abast.
– Hem de fomentar el treball i els hàbits, tan importants com el de netejar-se les mans cada cop que l’infant ha fet les seves necessitats, posar-se la mà a la boca quan tenen tos…
– Els mobles i les joguines de la classe han d’estar nets.
– Hem d’ensenyar a fet servir els mocadors de paper pels mocs.
– S’ha de tenir cura i fer un ús correcte dels estris individuals de cada infant.
– Hem de vetllar pel compliment de la normativa repecte a la manipulació d’aliments.
– Hi ha d’haver una adient ventilació dels espais de treball i descans.
Control epidemiològic
Si es dóna l’aparició de diversos casos de malatia s’ha d’avisar de seguida, via notificació immediata, al responsable sde salut de zona de l’àrea sanitària, per tal de posar en funcionament el protocol el més aviat possible.
Malalties infantils més comunes:
– Malalties transmissibles: l’organisme humà entra en contacte amb algun microorganisme o germen perjudicial com pot ser un virus, un bacteri, fongs o paràsits. Aquests microorganismes accedeixen al nostre organisme per una font d’infecció. El contagi es pot produir per dos camins: contagi directe, per la saliva, sang, ferides…, o indirecte, per les partícules que transporta l’aire, en els estornuts, la tos, amb els aliments compartits o estris contaminats. Els símptomes poden ser cansament, dolor, malestar, febre, taques o granets.
Malalties produïdes per un virus:
– Encostipats: no són greus si es curen correctament. Afecten les vies respiratòries altes i de vegades les orelles.
– Grip: està produïda per virus diferents que van canviant les zepes d’una any a l’altre i es pot vacunar, si es complica pot derivar en pneumònia.
– Faringitis i amigdalitis: poden ser causades tan per virus com per bacteris, són infeccions de gola que afecten a la faringe o a les amígdales, donen febre i malestar general.
– Bronquitis: inflamació de les vies respiratòries baixes, dóna tos, febre i xiulets al respirar.
– Otitis: depèn d’on s’origina afecta l’oïda mitja o la part interna, dóna febre i supuració de l’orella.
– Gastrointeritis: pot ser víriva o d’origen bacterià, apareixen vòmits, descomposició, acompanyats de dolor abdominal i estat febril.
– Pneumònia: és la inflamació del teixit pulmonar, els seus símptomes són molt semblants als d’una bronquitis.
– Varicel·la: es transmet pel contagi directe, surten taques vermelles pel cos, en poques hores les vesícules s’obren i es forma una crosta al seu voltant.
– Xarrampió: es tracta d’una afecció aguda, molt contagiosa i epidèmica, la causa un virus, dóna febre, tos, conjuntivitis, surten unes taques primer per les galtes i els llavis i és perillos ja que es pot complicar amb broncopneumònia i encefalitis.
– Rosa: apareix una erupció de manera molt brusca, consisteix en un enrogiment que comença a la cara i és molt perillosa per les embarassades.
– Poliomelitis: sóna febre, maldecap, vòmits, contraccions dels grups musculars, incapacitat per flexionar la columna vertebral i símptomes de debilitat muscular, les seqüèl·les poden ser molt greus, com ara una invalidesa.
Malalties produïdes per una bactèria:
– Sinusitis: inflamació dels sins nasals i paranasals causada per una infecció bacteriana, dóna febre, mucositat i tos.
– Tètanus: la millor prevenció és la vacuna, provoca febre alta, moltes convulsions i contractures musculars, cal netejar molt bé les ferides ja que és un bacteri que es troba al terra.
– Tos ferina: es transmet per via respiratòria en tossir, fer esternuts, sóna molta tos i mal a la caixa toràcica.
– Meningitis: és una inflamació dels meninges o embolcalls del cervell, la infecció la pot provocar un virus o un bacteri, el principal agent és el meningococ. Dóna febre, vòmits, maldecap i rigidesa al clatell, es tracta amb antibiòtics potents. A Catalunya el tipus més freqüent és el B, s’ha de passar el cas a les Autoritats ja que els altres nens i la família propera passen a estar en observació.
Infeccions d’origen parasitari:
– Parasitosi intestinal: els cucs
– Pediculosi: infestació de polls al cap, que deixen els seus ous i els incuben durant una setmana, les llèmenes es fixen fermament a la base del cabell.
Malalties que no es transmeten:
– Malformacions congènites en l’aparell locomotor, visual
– Càries
– Mipia, astigmatisme, estrabisme, hipermetropia
– Al·lèrgies
– Diabetis
– Celíacs
– Intol·leràncies
3. CRITERIS PER LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA
Des de l’escola cal intervenir i abordar l’aprenentatge de l’educació per la salut. El Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims del segon cicle de l’educació infantil, fa un tractament explícit respecte els continguts que caldrà treballar dins de l’àrea de descoberta d’un mateix i dels altres, diu: a l’educació infantil té una gran importància l’adquisició de bons hàbits de salut, higiene i nutrició. Aquests hàbits contribueixen a tenir cura del propi cos i dels espais en els quals transcorre la vida quotidiana i la progressiva autonomia dels nens i nenes.
El Decret 181/2008, en el seu article 2 parla de les finalitats de l’educació infantil i anomena la necessitat de contribuir al desenvolupament integral dels nens, en tots els àmbits, reflectint el desenvolupament òptim a nivell físic i emocional. L’article 6 del mateix decret parla de quines són les capacitats que els alumnes hauran d’haver assolit en finalitzar el segon cicle d’educació infantil, de les quals destquem:
– Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’un mateix i dels alters
– Adquirir hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes per actuar amb seguetat i eficàcia
– Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
No podem oblidar-nos del Projecte Educatiu de Centre, ja que és en el marc d’aquest on es tindran en compte aspectes organitzatius al voltant de l’educació per la salut per tal de prevenir accidents i educar en hàbits saludables en totes les seves actuacions.
CONCLUSIÓ
Educar amb l’exenple, eixos transversals, drets de la infància, treball interdisciplinari de totes les àrees.
BIBLIOGRAFIA
– Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació
– Decret 181/2008
– RD 1630
Shelov Steven P.: “la cura dels infants i la seva educació fins els 5 anys” Editorial Amer Academy of Pediatrics, 201, Softcover
Palomar, M. 2003: “Autonomia personal i salut”. Barcelona. Altamar
– Conferència internacional sobre la Promoció de la salut, reunida a Ottawa, 21 de novembre de 1986, amb l’objectiu “Salut per a tots l’any 2000”