INTRODUCCIÓ
És molt impotrant subministrar als nens una dieta equilibrada i és necessari que els mestres i altres educadors els ensenyem els hàbits alimentaris saludables i les normes de conducta correctes. L’escola ha de ser entesa com un espai educatiu per treballar aquestes normes socials i hàbits saludables, i hem de considerar primordial la col·laboració amb les famílies en aquest aspecte, tal com recull el Decret 181, concretament al seu article 3, on trobem “els pares, mares o tutors i els centres han de cooperar estretament en l’educació dels infants per tal de garantir la continuitat educativa entre el centre i la família” i “els pares, mares o tutors, en el si de la família, els docents i el personal de suport en el centre educatiu, esdevenen peces clau en l’educació de l’infant”.
El tema que tot seguit es defensa, l’alimentació, no pot quedar al marge d’aquesta educació, i per tal d’abordar-lo caldrpa conèixer-lo i programar-lo amb les activitats que considerem més adients.
1- ALIMENTACIÓ, NUTRICIÓ I DIETÈTICA
Per aconseguir en els nens i nenes un desenvolupament físic adequat és molt important una correcta alimentació. Podem definir l’alimentació com la forma com es proporciona a l’organisme l’aliment que li és imprescindible. Pel que fa als aliments, de forma general, podem dir que aquests són les substàncies sòlides o líquides que, processades a l’organisme, es transformen en substàncies més senzilles que puguin ser emprades en els teixits per mantenir les funcions fisiològiques. Aquestes poden ser d’origen animal, vegetal o mineral. Els aliments subministren l’energia necessària per mantenir un bon estat de l’organisme, créixer i poder realitzar esforços i treballs, per això és important tenir en compte que les necessitats energètiques diàries han d’anar relacionades amb la despesa energètica total. En definitiva, hem de tenir molt en compte que una adequada alimentació afavoreix un correcte desenvolupament tan físic com cognitiu.
La nutrició és l’estudi de la relació entre els aliments i la salut, especialment en la determinació d’una dieta. El terme nutrició també s’aplica a la ciència que determina la quantitat i la qualitat dels aliments precisos perquè l’organisme compti amb les substàncies necessàries que li permetin funcionar adequadament als diferents estadis i circumstàncies de la vida. La dietètica té per objectiu aconseguir una alimentació adequada segons el moment vital. Tracta d’aprofundir en el coneixement dels processos nutricionals per aconsellar l’alimentació adient segons l’edat, moment o circumstància. Podem dir, doncs, que estudis la combinació més encertada d’aliments per obtenir els nutrients necessaris.
Segons els experts, una bona educació dietètoca produeix un millor desenvolupament en les persones, es consumeix de forma més equilibrada i, des del punt de vista social, es disminueix la despesa en el tractament de les malalties provocades per una dieta desequilibrada i inadequada. Per tal de portar una dieta saludable, alguns dels aspectes que podem tenir en compte, en termes generals són: repartir els aliments en cinc àpats diaris, mantenir un bon horari d’aquests àpats, donar un atenció especial a l’esmorzar, evitar el consum excessiu de sucre, consumir freqüentment aliments crus i rics en fibra, com vegetals i fruites i beure molta aigua.
Aliments i nutrients
L’organisme satisfà les seves necessitats bàsiques a partir de les substàncies simples o nutrients contingudes als aliments. Una mala alimentació pot produir una desnutrició, que a la vegada podrà provocar fatiga, un retard en el desenvolupament i creixement, anèmia…
Podem classificar els nutrients continguts en:
Nutrients energètics, immediats o macro nutrients
Els glúcids, lípids o greixos i les proteïnes són els nutrients de la natura i els podem trobar en els aliments d’origen animal i vegetal:
– Glúcids: són els constituents més abundants en els aliments. Estan compostos per carboni, hirogen i oxígen. Poden ser simples (aporten energia immediata, com els sucres refinats, la mel i les fruites) o composts (emmagatzemen energia per al seu ús al llarg del temps, com el pa, l’arròs, les pastes, els cereals, les patates i llegums).
– Lípids i greixos: són nutrients insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics. Indispensables per a la vida perquè aporten energia de reserva i transporten vitamines liposolubles. Podem parlar de dos tipus de greixos: saturats (es troben en carns, vísceres, embotits, ou i mantega) i no saturats (olis d’origen vegetal i peix blau).
– Proteïnes: estan compostes per carboni, hidrogen, nitrogen i de vegades fòsfor i sofre. Són un element bàsic en l’organització i funcionament dels teixits, des del punt de vista nutricional en trobem de dos tipus: d’origen animal (carns, peixos, ous i làctics) i d’origen vegetal (en llegums i cereals).
El més recomanable és consumir aproximadament un 60% d’hidrats de carboni, un 30% de greixos i un 10% de proteïnes, tenint en compte que aquests percentatges poden variar segons l’edat, característoques i estil de vida de cada persona.
No energètics o micronutrients
Substàncies que es necessiten en petites quantitats però que resulten indispensables per a la vida: aigua, vitamines i minerals.
– L’aigua és indispensable per a la vida i podem ingerir-la o adquirir-la amb els aliments. Els nens necessiten beure molt líquid, especialment si fa calor o tenen una gran activitat física, ja que l’aigua es perd amb la respiració, l’orina i la suor i cal reposar-la.
– Les vitamines són substàncies necessàries per a l’organisme i només s’obtenen a partir de la dieta, ja que el cos no les genera; per això és tant important tenir una dieta variada. Es classifiquen tradicionalment en dues categories:
– Hidrosolubles, gairebé tots els aliments les porten i el cos les elimina a través de l’orina i la suor. Es troben en maduixes, taronges, llimones, raïm, meló, tomàquet, espinacs… Destquen la vitamina C i el complex B.
– Liposolubles, és a dir, que són solubles en greixos. L’organisme les emmagatzema fàcilment, per tant, la seva mancança es deu, sobretot, a deficients hàbits alimentaris. Són les vitamines A, D, E i K.
– Els minerals són elements inorgànics que tampoc pot sintetitzar l’organisme i que ingerim. Es troben als aliments, per la qual cosa hem de combinar la nostra dieta a fi que el cos pugui tenir-los i utilitzar-los adequadament. Presenten diverses funcions:
– Ferro: forma part dels glòbuls vermells (cèl·lules de la sang) que porten l’oxigen als teixits.
– Calci: important pe a la formació dels ossos i les dents.
– Altres com el magnesi, el coure, el zenc, el potassi, el fluor, el iode…
Etapes en l’alimentació:
Les persones modifiquem la nostra forma d’alimentar-nos al llarg de la nostra vida. Quan neixem, ho fem sense dents i el nostre organisme és molt immadur, per això és necessari que l’alimentació sigui molt cuidada i assistida, ja que el nadó no s’alimenta, sinó que és alimentat. A poc a poc l’infant va adquirint la capacitat d’alimentar-se per si mateix. Dels 3 als 6 mesos es produeixen molts canvis en l’alimentació d’un bebè: deixarà de prendre llet com a únic aliment i la succió ja no serà l’única manera de menjar.
Període de lactància
Distingirem dues formes d’alimentar un nadó amb la llet:
– Lactància materna o natural: és el mètode més adequat des del punt de vista psicològic i nutricional per satisfer les necessitats alimentàries i afectives del nadó. La llet materna es caracteritza per no provocar al·lèrgies i aportar al nen les defenses contra les infeccions. És estèril i fàcilment digerible. Ha de ser l’únic aliment fins els 4 o 5 mesos. A partir d’aquell moment comencen a ser insuficients els nutrients i l’energia que aporta davant les noves necessitats que va presentant el nen.
– Lactància artificial: quan la materna no és possiblem, es donarà lactància artificial, basada en la llet de vaca modificada per poder substituir la llet de la mare. Hi ha dues fórmules, la llet d’iniciació i la de continuació. Al nen se li donarà llet d’iniciació fins al quart o cinquè mes, segons recomani el pediatre.
A partir d’aquest moment es comencen a donar les farinetes amb llet de continuació. Normalment aquesta llet serà utilitzable fins el primer any. A partir de l’any podrà beure llet de vaca sencera.
Alimentació complementària
A partir dels 6 mesos, és necessari introduir altres aliments. Aquesta etapa es comença quan ho indica el pediatra i cada aliment nou s’introdueix separadament i en petites quantitats, diluïts o triturats, deixant passar una o dues setmanes entre dos aliments nous. La ingesta diària de llet, materna o adaptada, no serà inferior a 500 mil·lilitres. Els aliments amb gluten es donaran a partir dels 8 mesos i els aliments amb proteïnes susceptibles a produir al·lèrgies (ou i peix) i la llet sencera de vaca s’introduiran entre els 10 i 12 mesos.
Es començarà primer amb uns cereals sense gluten al biberó perquè es vagi acostumant al sabor i l’hora del dia per fer-ho serà aquella en la qual el nen té més gana. S’introduiran també aviat el suc de taronja i les farinetes de fruites, madures i ben pelades. A partir dels 6 mesos, es començarà amb els purès de carn o pollastre i farinetes unes 4 vegades al dia. Més endavant els purès ja podran ser de llegums i peix cuit. Als deu mesos, l’infant ja mastegarà i podrem introduir nous aliments.
2- ALIMENTACIÓ EQUILIBRADA I PLANFICACIÓ DE MENÚS
Alimentació equilibrada
L’alimentació equilibrada és educable, és a dir, podem i hem d’educar els nens perquè mengin adequadament, inculcant-los uns hàbits alimentaris correctes i tot això des de la doble vessant: escola i família.
A la societat actual es consumeixen freqüentment els anomenats menjars ràpids, amb plats precuinats i mlt aliments saturats en grasses, però deficients en nutrients. Quan parlem d’alimentació adequada ens referim a la necessitat de vigilar l’excés de sucre i l’escassetat de fibra. Hem de vigilar l’alimentació dels nens ja que aquests solen consumir pocs llegums, fruita i verdura. Els aliments han d’aportar:
– Calories: a través dels sucres, les fècules i els greixos.
– Proteïnes: a través de la llet i els seus derivats, els llegums, els ous, la carn i el peix.
– Minerals: a través de les verdures, llet i derivats, ous, carn i peix.
– Vitamines: a través de les verudres, fruites, cereals, llegums, llet i derivats i carn.
Planificació de menús
Trobem unes pautes generals per que fa als menús infantils:
Esmorzar: d’1 a 4 anys (llet, suc de fruita i cereals) i de 5 anys cap endavant (llet, formatge, fruita, suc i cereals)
Mig matí: d’1 a 2 anys (iogurt), de 2 a 4 (fruita) i de 4 cap endavant (fruita o entrepà)
Dinar: d’1 a 2 anys (puré de verdures, proteïnes animals i fruita), de 2 cap endavant (verdures o llegums, proteïnd animals, arròs o patates i fruita).
Berenar: d’1 a 2 anys (fruita o llet), de 2 anys cap endavant (entrepà petit, llet o suc, iogurt o formatge).
Sopar: d’1 a 2 anys (proteïnes animals, cereals i llet) de 2 anys cap endavant (verdures, proteïnes animals i fruita)
De vegades, per motius de salut, hem d’aportar als nens un tipus de dieta especial. Són les anomenades toves i astringents.
– Dieta tova: serà a base de brous, sucs molt suaus i peix blanc bullit. Se sol emprar per malalties estomacals temporals.
– Dieta astringent: consisteix en aliments que facin retenir el que menja el nen i l’aigua que beu, al cos. Consistirà en arròs bullit, poma ratllada, aigua de llimona… se sol utilitzar per als processos de vòmits o descomposició.
Algunes de les activitats que podem realitzar a l’aula són:
– Elaborar una roda d’aliments
– Retallar i classificar diferents tipus d’aliments
– Conèixer els aliments típics de cada estació.
– Organitzar sortides per conèixer el mercat, les botigues i els supermercats.
– Fabricar sucs naturals.
– Elaborar llibres de receptes amb imatges o murals.
– Observar fruites a la classe: el seu color, textura, olor, gust i donar-ne l’opinió.
– Provar aliments nous: en aquests casos ens hem d’informar de les intolerànbcies o al·lèrgies dels nens per evitar aquests aliments, substituir-los i treballar a classe que el nen no se senti malament advant dels altres, i que els nens i nenes coneguin l’existència de diferències entre els alumnes, respecte a l’alimentació.
3- TRASTORNS INFANTILS RELACIONATS AMB L’ALIMENTACIÓ
La conducta alimentària presenta, freqüentment, trastorns molt variats, de més o menys importància. Alimentar-nos és molt més que menjar i, per això, al voltant del segon any els nens han d’acceptar una gran diversitat d’aliments. L’educació infantil té aquí un paper protagonista, tant en la introducció de nousaliments i varietat com en noves maneres de menjar-los. A més, transmetrà als nens i nenes, des d’aquesta edat, que els bons hàbits alimentaris proporcionen bona salut.
Alguns trastorns:
– Anorèxia: és una malaltia el principal símptoma de la qual és la pèrdua progressiva de pes fins arribar a una greu desnutrició. Encara que sol donar-se a partir de l’adolescència, també hi ha l’anorèxia precoç essencial,que es dóna normalment per causes orgàniques (insuficiència respiratòria, sofriment cerebral o infeccions generalitzads), la trobem en nadons molt inquiets, de poc pes, que mostren una actitud passiva davant el menjar. Tanmateix, quan el nen és més gran l’anorèxia es pot donar per causes duncionals d’ansietat, por, estats anímics de la figura de cura, davant l’abandonament físic i la manca d’afecte. L’anorèxia inerta pot aparèixer quan s’introdueixen nous aliments (cap als sis mesos), quan el nen no vol menjar, aquest tipus de conducta s’acompanya normalment de retards maduratius, mals horaris de son amb espasmes, tardança en el control d’esfínters.
– Bulímia: presència d’episodis recurrents de voracitat en els quals s’ingereixen grans quantitats de menjar en períodes curts de temps, seguits de conductes per compensar el possible augment de pes (provocació del vòmit, dejuni, exercici físic excessiu, abús de laxants…) Des de la infantesa hem d’educar perquè les persones tinguin una autoestima alta i un autoconcepte ajustat.
– Pica: és la ingesta de substàncies diferents dels aliments (argila, guix, sabó, plastilina…) Molts nens en explorar l’entorn els primers anys, proben o porten a la boca substàncies que no són aliments i que poden ser mortals per a ells.
– Obesitat: és l’acumulació excessiva de greix al cos i porta amb si molts problemes físics i psicològics. La causa fonamental són els hàbits deficients en l’alimentació i la vida sedentària. Encara que els factors genètics i hormonals hi influeixen, l’abús del menjar ràpid i la pastisseria suposa un augment dels greixos important.
– Negativa a menjar: quan en un nen és habitual aquest comportament crea ansietat en els pares, els educadors i mestres. En aquest cas caldria descartar algun problema orgànic i, si no és així, recollir informació sobre el seu context habitual, relacions amb la família, relacions d’autoritat… També és important analitzar la relació amb l’educador del menjador.
– Al·lèrgies i intoleràncies: una al·lègia alimentària es produeix quan el sistema immunitari reacciona davant d’una substància o al·lergolen elaborant anticossos dirigits contra ell com si fossin cossos estranys. La gamma dels símptomes es pot manifestar de diferents maneres: sistema digestiu, pell, sistema respiratori… els aliments al·lergògens més comuns són les proteïnes de la llet, la soja, els ous, el peix, es fruits secs, el blat, el marisc, les maduixes, el tomàquet, la xocolata, les fruites tropicals… la forma de procedir és eliminar de la dieta els aliments que produeixen l’esmentada al·lèrgia i parlart amb el nen per conscienciar-lo que exixteixen aliments que el fan emmalaltir i que no pot consumir-los. Les intoleràncies es refereixen a la incapacitat de digerir un tipus particular d’aliment, o una sensibilitat cap aquest, de manera que el cos té una reacció, però no produeix anticossos. Les més comunes són la lactosa i el gluten. La família ha de proporcionar tota la informació necessària, inclosos els aliments que podrtà prendre en situacions especials (aniversari, festes…) alguns menjadors donen aquestes dietes especials. La legislació, de moment, ho deixa a l’elecció dels consells escolars dels centres educatius i alguns opten per no donar aquest servei.
4- Les hores de menjar com a moments educatius
Actitud davant el menjar
L’actitud dels adults ha de ser de tranquil·litat davant el menjar, ja que els aspectes emocionals estan molt relacionats amb l’alimentació. És important que no s’utilitzi el menjar com a càstig o recompensa amb els nens, d’aquesta menare evitarem que s’associï a moments emocionals concrets. La nostra actitud passa per ajudar els nens a expressar les seves emocions, preocupacions i parlar de les possibles solucions. En cap cas ens hem de mostrar indiferents.
Des de l’escola hem d’educar el gust dels nens respecte els diferents aliments, presentant-los menjars diversos i sabors diferents, ja que sabem que els bons hàbits alimentaris afavoreixen la salut dels grans i petits. Els nens menjaran amb altres nens i sempre que sigui possible ho faran sols, encara que espatllin una mica el menjar o se’ls escapi. Convé deixar-los fer i no atabalar-los contínuament amn la postura, el joc, el tovalló… D’aquesta manera podrem contribuir a evitar possibles trastorns o problemes. Alguns consells són:
– Comunicar-nos amb els nens: el moment de menjar és propici per a la comunicació, a la nostra cultura el temps de menjar, no és només el moment en el qual ens alimentem, sinó també un espai per a la relació social.
– Aprendre a interpretar els signes que ens mostren els nens quan estan tips i no forçar-los a menjar més.
– Tenir paciència amb els nens i els seus gustos, preferències, mals hàbits i negacions en relació amb alguns aliments, evitant obligar-los, ja que els nens solen rebutjar inicialment una nova textura o sabor. És millor tornar-lo a presentar de nou més endavant, amb la possibilitat de barrejar-lo inicialment amb altres aliments per anar-li donant cada vegada més presència.
– Cuidar la presentació dels plats perquè siguin agradables visualment.
– Evitar els crits, ja que el nen es posarà nerviós i no voldrà menjar.
– Reduir al mínim la ingesta de menjar entre hores.
Hàbits a treballar en relació a l’alimentació:
– Rentar-se les mans abans i després de menjar.
– Estar-se assegut mentre es menja.
– Menjar amb els coberts i utilitzar el tovalló.
– Menjar sense jugar i sense joguines sobre la taula.
– Tastar els diferents aliments.
– Col·laborar a parar i desparar taula.
– Mastegar i deglutir correctament.
– Mantenir una postura correcta a taula.
– Rentar-se les dents després de cada àpat.
– Demanar, si us plau, el que no està a l’abast.
Importància de l’ambient
El temps de menjar ha de ser un temps agradable, els nens s’han de sentir a gust, ja que és un moment social. L’ambient els ha d’ajudar i, per això, l’espai del menjador s’ha de cuidar, mantenint-lo net i agradable. Es pot decorar amb cartells al·lusius, colors agradables i cadires i taules adaptades a l’edat i alçada dels nens i nenes. La taula ha d’estar neta i en la mesura que es pugui hem de fer partícips els nens en el moment de parar i desparar taula.
Criteris organitzatius del menjador escolar
El servei de menjador es considera amb un doble vessant: servei de menjar i atenció educativa abans i després de l’estona de l’àpat. Objectius relatius a l’educació per la salut:
– Fomentar actituds de col·laboració, solidaritat i convivència.
– Desenvolupar activitats que treballin els hàbits de correcta alimentació i higiene.
– Disposar dels recursos materials i els espais necessaris per al compliment dels objectius i la realització de les activitats.
– Utilitzar els models i instruments d’avaluació del programa anual amb les possibles millores.
– Establir relacions afectives entre els nens i els adults responsables.
– Fomentar l’autonomia dels nens i nenes segons el seu desenvolupament evolutiu.
El programa de menjador serà presentat per Cap d’estudis al Consell Escolar per la seva aprovació i hairà de ser coherent amb el Projecte Educatiu i la Programació General Anual. A més, haurà de romandre sempre algun membre de l’equip directiu al centre durant la prestació del servei de menjador, i les incidències es comunicaran al professor tutor dels alumnes implicats i a les seves famílies. Concretament al segon cicle d’educació infantil, l’alumne ha d’adquirir progressivament autonomia en les seves activitats habituals.
Col·laboració família- escola
És molt important aquesta relació perquè el nen, en aquestes edats tan primerenques, no és el responsable de la seva alimentació, per tant, la família i l’escola han de decidir el que és millor per a ell en aquestes i altres qüestions referides a la salut. Les famílies han d’estar informades del programa de menjador i mantenir a casa l’alimentació complementària i ela hàbits adequats. A través de les associacions de mares i pares, es busca l’acostament i es tracta la preocupació per aquest tema. Algunes recomanacions per als pares podrien ser:
– Apagar la televisió a l’hora dels àpats i parlar en família.
– Col·laborar entre tots a parar i desparar la taula.
– Menjar junts, almenys dos o tres dies a la setmana.
– Mantenir certes normes d’higiene i educació.
– Equilibrar els sopars i els dinars.
– Menjar variat
CONCLUSIÓ
L’escola de pares pot ser també un bon lloc per tractar el tema de l’alimentació amb les famílies i per crear un espai d’intercanvi entre aquestes i diferents experts (pediatres, nutricionistes, psicòlegs, pedagogs…) Tota la comunitat educativa ha de contribuir a millorar la salut dels escolars, tenim diferents eines i recursos per fer-ho, dels quals podríem destacar els Plans Educatius d’Entorn, mitjançant els quals s’organitzen xerrades i diverses activitats obertes a tota la comunitat.
BIBLIOGRAFIA
LOE
Decret 181/2008
RD 1630/2006
Giménez, M. (2006): els nens vénen sense manual d’instruccions. Madrid: Santillana