Joan Amos COMENIUS. ( segle XVII)
Realisme pedagògic ( intuició, experiència i naturalesa) Pedagogia científica.
Pensament cristià (s’educa per conèixer i fomentar i actuar millor tenint en compte Déu)
Divisió de l’home en períodes ( infància, adolescència, jove, madur)
Especial interès en educació infantila (0-6 a): interès en creixement físic, desenvolupament dels òrgans sensorials, educació escoles maternes, educadors especialitzats,.
“Didàctica Magna” és la seva obra principal o Tractat de l’Art Universal d’Ensenyar a Tothom, o sia manera segura i excel·lent de fundar en totes les municipalitats i pobles d’un regne cristià escoles, de tal manera que tota la joventut dels dos sexes, sense excepció de costums… .
L’obra és un tractat d’educació, sobre l’art de l’educació. Un art que ha d’imitar a la natura. L’educació és un procés cíclic i integral, “tot per tothom”. Integració de l’aprenentatge, apunta a ensenyar primer els principis generals i després les particularitats. Aprenentatge intuïtiu de la lecto-escriptura. El que s’ensenya ha de ser útil per la vida.
JEAN JACQUES ROUSSEAU ( 1712-1778)
Corrent naturalista, que parteix del realisme natural anterior.
Naturalisme: l’educació és natural més que ultraterrenal, la religió no té tanta importància.. Basada en el subjecte. L’educació és espontània, no cal reflexió ( l’individu aprèn espontàniament) L’home és bo , la societat és dolenta perquè destrueix l’espontaneïtat natural. No vol saber res amb política, religió i societat. Accepta l’aspecte social de l’home i creu la conciliació de l’educació individual i educació social.
Els seus postulats són: llibertat, independència, espontaneïtat.
Basa la seva proposta en una educació individualitzada.
L’obra que ens interessa és “Emili o de l’Educació” obra que ha influït fins a la pedagogia més moderna.
El llibre està dividit en parts, d’acord a les edats evolutives i lleis psicològiques que les haurien de regir.
1.- lactància
2.- 2-12 anys = natura gran mestra, fonamentalment només llegir
3.- es planteja l’educació intel·lectual i tècnica (12-15 anys) Pubertat i adolescència. Idea central = activismes i descobrir coneixements.
4.- 15 fins al matrimoni. Educació moral i religiosa. Anàlisis de com s’ha d’educar socialment i religiosament i moralment. Cal desenvolupar sentiments naturals, amistat, amor i compassió. El perceptor és el que guia per a trobar Sofia, dona ideal. ( El seu tractat es basa en una educació individual, nen-preceptor)
5.- Entrada d’Emili a la societat, no sol amb Sofia. Se centre en l’educació femenina. Cal que es treballi cos i intel·lecte.
Rousseau, vol un home íntegre. Educació completament en funció de la natura sense trabes socials.
La societat pot canviar a través de l’educació.
PESTALOZZI (1746-1827) Suïssa.
Influenciat per l’obra de Rousseau.
Crea una granja-escola a la seva pròpia vivenda que es converteix en un internat per a nens pobres. Fracassa per problemes econòmics.
Es dedica a escriure i a escampar les seves teories per Europa. Fa un tipus d’ensenyament molt gradual, combinant l’educació elemental amb el treball manual.
Es fa càrrec d’una escola elemental. Fonament la seva teoria educativa en la psicologia, demana la formació del mestre.
Planteja la necessitat d’un desenvolupament harmònic: físic, laboral, moral, afectiu i intel·lectual.
Pestalozzi per una banda és un teòric molt important, però per l’altra és un mestre molt pràctic.
El camí de l’educació ha de ser l’observació i l’experiència: primer fer i observar, segon criticar i tercer escriure.
Aplicava el mètode intuïtiu a la seva pedagogia.
Obra: ” Leonardo i Gertrudis” ( finals del s. 18) “Com Gertrudis educa els seus fills” i “El cant del cigne” ( principis del s. 19)
La pedagogia de Pestalozzi és molt similar al sistema filosòfic de Kant.
L’home és un ser individual i arriba a ser home per l’educació. Fa una aplicació de la moral a lo social. L’home ha d’acceptar les normes socials de grat i per convenciment i no per imposició.
Intuïció dels objecte. Pràxis. No val la memorització ni verbalització.
Saber = comprendre i relacionar.
Educació integral. Cal pràctica, saber fer més que saber.
La mare té un paper important en la formació de la personalitat del nen.
FROEBEL i els principis pedagògics. (1782-1852)
“L’educació no afegeix res al que dona la natura, simplement desenvolupa les qualitats engendrades pel nen”.
El nen és el principal agent de l’educació i del seu propi desenvolupament.
El nen ha de conèixer el propi procés d’autorevelació, autodesenvolupament….. va posar les bases a tot el que es refereix a la psicologia del nen.
Nen ha de ser educat d’acord amb les lleis que regeixen el seu creixement i desenvolupament natural.
Veu l’home com un Tot ( unitat).
Evolució de l’home en funció d’etapes.
Unitat entre tots els poders de l’ésser humà: receptiu, reflexiu, executiu…. unitat home/societat.
Fundador dels kindergarten, necessari per posar les bases per un perfecte desenvolupament posterior.
Autoactivitat: procés essencial ja que el nen ha de ser part activa del seu desenvolupament. Fomenta l’educació primera de les sensacions i emocions. Se’ls ha d’estimular precoçment. “Cants de la mare” ( cants, jocs i suggeriments)
Teoria de l’Evolució: més evolució, més poders interns. El nen és bo i tothom ha de crèixer cap a Déu i la bondat.
Individualitat
Cooperació : individu és lliure i perfecte dins d’una humanitat. Individualismes + socialisme.
Reconeix el simbolisme del nen
Mestre: amic, guia, facilita la tasca externa,… Ha d’observar, potenciar, dirigir, organitzar,…
Mare té un paper important, contribueix en l’evolució del nen..
Gran importància de l’educació preescolar. Importància gran del joc.
Elabora diversos procediments de treball amb nens d’acord amb l’edat.
Demostra les etapes de formació del llenguatge.
Necessitat del moviment com a font d’activitat.
El joc com a lliure expressió dels intints
Les propostes educatives es realitzen en un clima agradable, lúdic. La metodologia es basa en jocs distribuïts i organitzats. Ell organitza aquests jocs amb DONS, caixes amb material divers: colors, tamanys, formes,volums, superfícies, textures, ….
Hàbits, cada nen té unes feines encomenades, de neteja i d’ordre.
Activitats manuals: teixir, retallar, dibuixar…, activitats gimnàstiques, cant i música.
GERMANES AGAZZI CAROLINA I ROSA ( 1870-1945; 1866-1951) Itàlia
Critiquen el mètode de Froebel i a partir d’aquí elaboren el seu propi mètode.
Parteixen de l’entorn del nen, no trencament amb l’ambient familiar.
Educació lligada a la vida i per la vida. Els recursos són els que es troben en la vida quotidiana.
L’educació infantil derivada de la família: l’ambient com agent educador.
Material didàctic ” musue del pobre”: tresors que els nens porten a les butxaques. Qualitats dels objectes: semblances, diferències, classificacions, seriacions, agrupacions… exercicis basats en activitat sensorial: color, textura, matèria, forma..
Activitats lingüístiques contrasenyes, dibuixos, estris quotidians, figures geomètriques. Objectius exercitar el llenguatge i el pensament del nem.
Importància l’adquisició d’hàbits quotidians.
El seu objectiu era que els parvularis fossin adequats per salud, higiene, i cultura física necessària de finals de segle.
Generalització i formació de conceptes a partir d’objectes quotidians, l’abstracció i representació dels mateixos.
Aportacions en el camp de la música (cançons senzilles que s’introdueixen dins la història de la classe; formació rítmica com quelcom propi del cos) i del llenguatge( és quelcom viscut i molt estudiat evolutivament, no es preocupen de la lecto-escriptura perquè és més bàsic llenguatge i pensament.)
MARIA MONTESSORI (1870- ) ITÀLIA
Doctora en medicina. S’inicia amb nens dèbils mentals
Antropòloga pedagògica.
1907 sorgeix la primera “casa di bambini”
Filosofia: gran importància 0-6 en desenvolupament mental.
L’educació ajuda al desenvolupament dels poders psicològics innats de l’individu. Educar no és ensenyar, educar és facilitar.
“Casa di bambini” ambient preparat per nens, gràcies als quals assimilen la cultura sense necessitat d’ensenyança.
Montessori i el naturalisme: educació sensorial, corporal, contacte…. respecte lleis fisiològiques i biològiques del desenvolupament.
Nen no diferencia be/mal
Influència de lanatura però també reconeix part espiritual individual
Mont. I Rousseau: recolza la intervenció d’un educador amb material apropiat a fi de màxim desenvolupament per aconseguir llibertat. Rousseau no vol intrucció precoç, ella sí la recolza.
Montessori creu que l’acció educativa ha de ser fundada en el nen i no sota el punt de vista de l’adult.
Se la vincula a l’escola activa.
Tenen camins paral·lels amb Decroly quant a treball i formació amb nens. Difereixen en mètode Decroly és globalització, Montessori és síntètic, sensacions rebudes del món exterior.
S’assembla molt a Fröebel tot i aparèixer 70 a. més tard, s’ha d’educar segons la natura i per la llibertat. Ambdós donen paper a l’adult, Fröebel = protecció sense imposició, Montessori = observar i intervenir només quan no s’ofeguen els impulsos del nen. Ambdós donen importància al cos..
Montessori i psicoanàlisis, reconeix la importància que els orígens de la psicologia estan en la primera infància. No el rebutja però no hi aprofunditza. Hi ha punts en que ella hi està d’acord: edip, pulsions sexuals,…
Característiques del mètode:
– llibertat i espontaneïtat
– activitat i autonomia
– autoaprenentatge
– procediments i materials s’adapten pas a pas
– adult no ha d’intervenir a priori, primer cal observa i deixar fer
– permet lliure elecció al nen i lliure expressió
– ambient sense obstacles
– el nen té dret a ser nen i a viure com a tal
– educació no és transmissió cultural, l’educació ha d’ajudar per la vida en tot, des del naixement fins al final.
El MATERIAL: prové de la vida pràctica ( material que facilita la coordinació dels moviments necessaris per la vida corrent: cordar, llaços, botons,… fi pràctic, real i útil.
Alhora aquest material ajuda al nen en el seu desenvolupament, educació dels sentits, adquisició de coneixements de la matèria i qualitats: tauletes de diferents superfícies i formes, educ. olfacte, cilindres, primes, la torre rosa, fils de diferents colors,…. material sensorial per classificar i establir relacions.
El material ha de permetre l’autocontrol, autoavaluació per part del nen, si s’equivoca queden espais buits o sobren peces, o cau la torre.
Estèticament correcte.
Ha de provocar ganes de treballar diferents aspectes, quants més millor.
El material està en funció del mètode.
Fomenta els moments de silenci per afavorir la concentració.
Mestra= exigeix prudentment, observa, cuida al nen, respon a les seves necessitat.
El nen aprèn espontàniament però necessita influència adults.
Mestra, primer posa al nen en contacte amb el material i llavors intervé.
Material grafomotriu per fomentar l’escriptura. Importància del dibuix.
Lletres amb superfície rugosa per adquirir el traç.
1r.- els hi fa tocar la mestra mentre ella repeteix el so
2n.- demana les lletres segons el so
3r – associar so-grafia
Matemàtiques: varetes de diferents colors i de diferents quantitats i es relacionen entre ells.
Aportacions: la llibertat d’acció en un ambient apropiat i organitzar. Espontaneïtat, lliure elecció però amb disciplina. Individualització. Aportacions materials.
DECROLY (1871- …..) Bèlgica
L’any 1907 funda l'”escola de l’Ermitage” dedicada a nens normals, i el lema serà “l’escola per la vida i per a la vida” Lliga la seva vida pràctica amb la investigació. Al 1922 viatja als EEUU i entra en contacte amb Dewey, Kilpatrick,…
En la seva obra es nota la seva triple vessant formativa: metge, psicòleg i educador. Resultat d’això són els seus estudis de diferències individuals, i desenvolupament evolutiu.
Va formar part del moviment de desenvolupament inicial de la Psicologia Evolutiva i entrà en contacte amb Piaget, Wallon i Gessell. Estudià el desenvolupament del llenguatge i de la percepció visual en el nen, que fomentaren el seu mètode ideo-visual de lectura i escriptura. Afectivitat i interessos del nen són la clau explicativa de l’activitat del nen.
La seva proposta curricular són ” els centres d’interès”, proporcionen l’estímul necessari perquè el nen observi, associï i s’expressi mitjançant materials i símbols.
Els principis capitals dels sistema de Decroly són pragmàtic, activistes en els procediments i alhora individualitzats segons els tipus de nens, globalitzadors en el sentit que considera l’educació com una integració d’activitats usant-ho com a recurs didàctic.
Aspectes psicològics aportat per Decroly i que tenen repercussió en el camp educatiu: la descripció de les variacions psicològiques a través de les diferents edats, i el desenvolupament de la motivació i interessos del nen.
Aquesta preocupació per les diferents etapes suposa el naixement de la Psicologia Evolutiva, basada principalment en la importància de la maduració com a factor clau en l’evolució psicològica de l’individu. Paral·lelament aquestes primeres investigacions varen usar com a variable independent l’edat de l’individu, cosa que provocà l’elaboració de fases.
També va desenvolupar una teoria de desenvolupament afectiu a partir de les motivacions del nen.
Aspectes pedagògics de Decroly, exposat en el Congres de Calais d’Educació Nova al 1021:
1.- l’escola ha d’estar ubicada en un medi on el nen estigui en contacte amb la natura.
2.- coeducació i alumnes de totes les edats junts, però pocs.
3.-els locals han de semblar petits tallers
4.- el personal ha de ser actiu, intel·ligent, imaginatiu, creador, preparat per l’observació de plantes, animals i dels nens. Ha d’estimar al nen i sentir gran afecció pels estudis científics i psicològics, ser de fàcil expressió i saber portar l’ordre i la disciplina sense esforços.
5,.- els grups han de ser el més homogenis possibles, i el nombre no ha de ser de més de 20 o 25 per classe.
6.- per als nens deficients serà de 10- 15.
7.- els cursos de tècniques de llenguatge parlat i escrit ( escriptura, lectura, ortografia) i de càlcul es faran preferentment el matí a primera hora al menys 3 o 4 cops a la setmana. Sempre en forma de joc.
8.- les altres hores de classe del matí es dedicaran a l’observació, comparació, associació…
9.- les tardes es dedicaran als treballs manuals i a llengües estrangeres.
10.- algunes vegades es faran excursions i visites
11.- s’explicarà a la família quin és el mètode que segueix l’escola, procurant que participin en l’administració de l’escola a partir del comitè.
VISIÓ ACTUAL DE LES SEVES APORTACIONS
A Comenius el podem considerar com el precursor del globalisme . L’infant coneix el tot abans que les parts i capta d’una manera global. També és precursor de l’escola democràtica, recomana ensenyar a tots.
Rousseau Proposa una educació en l’ambient familiar. Pretenia imitar a la natura. Pretenia partir dels infants, de veure en ells el centre i la finalitat de l’educació.
Pestalozzi proclama la necessitat de portar a terme la educació infantil en l’ambient familiar, ja que el moment del naixement de l’infant marca l’inici de la seva educació.
Està convençut que els infants a partir de la pròpia activitat, pot descobrir-ho tot per ell mateix
Froëbel va crear els kindergarden o jardins d’infància, que són els centres a on els infants es poden reunir amb els seus iguals i rebre tota la seva formació. El joc és per a ell un art i un instrument educatiu.
Dóna gran importància a la gimnàstica, al dibuix, al modelatge i a la conversa. L’educació ha de ser harmònica i gradual.
Les germanes Agazzi tenen un mètode senzill, consisteix en substituir el material tradicional en l’aula per activitats i ocupacions pròpies de la vida diària. El material que utilitzen es de rebuig. Per mitjà del dibuix eduquen els sentits.
Decroly va ser el creador del mètode global en l’ensenyament, l’infant en els començaments ha de rebre una educació global. Amb el mètode globalitzat es desenvolupa en l’infant la capacitat d’anàlisi i de síntesi
Va ser el creador dels centres d’interès, els continguts han d’estar relacionats amb els interessos dels infants .
Maria Montessori és la precursora de la pedagogia científica, Proposa la llibertat i l’activitat pel desenvolupament de la personalitat.
L’aspecte més peculiar de la seva pedagogia és el “puerocentrisme” atorgant a l’infant el protagonisme és important l’autoeducació i la espontaneïtat fruit d’una motivació innata.
Actualment es reconeixen les aportacions d’aquesta autora en aspectes tan importants com són: importància dels períodes sensibles per a l’anàlisi explicatiu de la maduració i l’aprenentatge de les persones, la dimensió ecològica dels processos de l’ensenyament- aprenentatge , la motivació la autoactivitat de l’infant: l’educació per a la pau.
BIBLIOGRAFIA:
GRAU, RAMO, ZABALA: SISTEMAS DE EDUCACIÓN PREESCOLAR. Ed. Nau Llibre. 1985.
YAGLISM,D: MONTESSORI. Ed. Trillas. Mèxic 1989.
Cuadernos de Pedagogia nº 244. Homenaje a Jean Piaget.
MONTESSORY, DECROLY, PIAGET, FREINET. Eumo Editorial.