1. L’AVALUACIÓ A L’EI I L’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA: FINS I ÀMBITS D’APLICACIÓ.
L’avaluació que es fa dels infants en aquestes edats pot tenir unes conseqüències i una influència decisiva en el seu procés d’aprenentatge i de creixement.
L’avaluació dels processos de desenvolupament i aprenentatge dels infants serà contínua i global i complirà les funcions d’adaptar l’ajut pedagògic a les característiques individuals dels infants.
L’avaluació ha de permetre revisar i plantejar les actituds, les formes d’ensenyar i les programacions elaborades pels docents.
En aquesta etapa la finalitat bàsica és que servirà per intervenir, per prendre decisions educatives, per observar l’evolució i el progrés de l’infant i per plantejar-se si cal intervenir o modificar determinades situacions, relacions o activitats a l’aula.
Si la finalitat de l’avaluació és la de regular i millorar la proposta educativa que s’ofereix, els àmbits d’aplicació de l’avaluació serien:
– l’alumne
– les situacions d’ E/A que tenen lloc a l’aula.
– La intervenció del professional i la seva actitud.
– El tipus de contingut que es prioritza.
– Les relacions o situacions que hi ha dins del grup i a l’escola.
2. TIPUS I FUNCIONS DE L’AVALUACIÓ.
TIPUS: Es concreta en el QUAN AVALUAR?
A) Avaluació INICIAL:
Dóna informació sobre els coneixements i les capacitats de l’alumne en relació amb nous continguts d’aprenentatges.
S’utilitza per ajustar o modificar aquelles activitats que s’havien preparat en funció dels coneixements i les dificultats que mostren els infants a l’inici d’una seqüència d’ E/A.
Informa sobre els coneixements previs del nen en relació amb els continguts i les activitats que es volen platejar a continuació.
Es pot realitzar quan s’inicia una Unitat Didàctica, quan es comença un nou curs escolar o a l’inici d’una activista determinada: són situacions que ajuden a esbrinar el que ja saben els infants sobre allò que se’ls volen ensenyar.
Serveix per relacionar el que s’ensenya a l’escola i el que aprenen de fora, per tal d’afavorir els aprenentatges el més significatiu possible.
FUNCIONS:
· S’utilitza per extreure informació sobre allò que saben o que no saben nens/es de la classe.
· És útil per planificar, programar i presentar més bé l’activista o la U.D. que es treballarà.
· Afavoreix que els infants puguin donar sentit a allò que fan a l’escola i s’impliquin més activament en les activitats de l’aula.
Les estratègies que es poden utilitzar per l’avaluació inicial en aquesta etapa dependran del contingut. Per tant, caldrà planificar situacions adequades al tipus de continguts.
B) Avaluació FORMATIVA:
És la que es realitza de manera progressiva i paral·lelament a les diferents situacions i activitats que es realitzen.
És la que té més sentit i importància en aquesta etapa educativa, ja que permet modificar la intervenció a partir de les mateixes activitats de l’aula.
L’avaluació formativa s’insereix dins el procés educatiu i té la finalitat de proporcionar informacions que serveixen per ajustar o canviar l’actuació educativa. Es tracta d’adaptar l’ensenyament a les característiques a les necessitats que van mostrant els infants al llarg de les diferents activitats: mentre s’ensenya, juguen, treballen.. especialment a partir de l’observació i l’escolta.
L’observació no s’ha d’entendre passiva, sinó d’una manera activa, quan es va preguntant, ajudant, proposant coses diferents als infants i detectant, d’aquesta manera, la seva capacitat de rebre ajut, d’acceptar-lo i d’aprofitar-lo.
En situacions com aquestes no només s’avalua el que sap fer sol el nen, sinó també allò que sap fer amb l’ajut o en interacció amb les altres persones. Es valora la zona de desenvolupament proper (Vygoski) i el potencial d’aprenentatge dels alumnes quan interactuen amb d’altres o reben una mica més d’ajut.
Aquesta avaluació proporciona informacions sobre allò que els nens aprenen , sobre quines dificultats tenen, etc. Per poder-los ajudar d’una manera diversificada i per replantejar-se la programació quan sigui necessari.
C) Avaluació SUMATIVA:
Es realitza al final d’un procés d’ E/A amb la finalitat d’extreure informacions sobre allò que han après els infants en relació amb els continguts que s’han treballat. En aquest cas es tracta d’activitats específiques per avaluar els resultats dels aprenentatges realitzats.
FUNCIONS:
· Permet fer un judici en relació amb l’escolar i els progressos realitzats en un moment determinat.
· Funció reguladora: serveix perquè es pugui replantejar el procés d’ensenyament que s’ha dut a terme.
· Permet realitzar una valoració dels coneixements adquirits per l’alumne. Es realitza al final d’una Unitat d’Ensenyament, ja sigui un curs, un cicle, una quinzena o una U.D.
· Permet establir el grau d’assoliment d’uns objectius prèviament establerts sobre els quals suposadament s’ha treballat al llarg d’un espai de temps determinat.
En resum:
L’avaluació ha de complir dos FUNCIONS:
1ª. Ha de permetre adaptar l’ajut pedagògic a les característiques individuals dels infants mitjançant aproximacions successives. Aquesta funció s’ha de concretar en dos moments del procés E/A i a l’inici d’una nova situació d’aprenentatge i a mesura que el procés es va desenvolupant.
2ª. Ha de permetre determinar si s’han assolit, i fins a quin grau, les intencions educatives que hi ha a la base i en l’origen de la intervenció pedagògica.
3. PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS
És el COM AVALUAR?
Com s’avalua?
· Els continguts de procediments: en fer l’acció d’allò que volem avaluar.
· Els continguts de fets i conceptes: fent preguntes orals, preguntes indirectes, veure com raona, plantejar problemes,..
· Els continguts de valors, actituds i normes: a través de l’observació.
Com s’enregistra?: són els instruments d’avaluació:
– pautes d’observació: obertes, mixtes, tancades,..
– mitjans audiovisuals, vídeos, cassettes,.
– Anecdotaris
– Diaris
– Qüestionaris
– Etc.
4. L’OBSERVACIÓ.
El seguiment dels nens/es en l’etapa d’ E.I. ha de basar-se en l’observació constant i sistematitzada per part de l’educadora, de les conductes que manifesten tant a nivell individual com col·lectiu, i de les seves respostes davant les activitats d’ E/A.
És a partir de l’observació que es podrà incidir en el procés de desenvolupament de les capacitats dels infants, estimulant i proposant situacions d’ aprenentatge que l’afavoreixin.
Sempre és més rica l’observació del procés que la dels resultats.
CONDICIONS BÀSIQUES PER L’OBSERVACIÓ
· S’han de delimitar amb la màxima precisió possible els comportaments que cal observar.
· S’han d’incloure tots els àmbits de comportament en relació als quals s’han definit els objectius.
· S’han d’incloure informacions suficientment detallades sobre les situacions i activitats d’aprenentatge en els quals es manifesten.
· S’han de preveure les situacions d’observació a l’aula que han de preveure observar els esmentats comportaments.
· S’ha de realitzar durant el procés d’aprenentatge.
· S’ha de materialitzar en un registre que permeti seguir aquesta evolució.
L’OBSERVACIÓ COM A EINA PER L’AVALUACIÓ
L’observació és un instrument indispensable per l’avaluació.
L’avaluació, per tant, serà contínua i estarà integrada dins el procés educatiu, en formarà part i constituirà un instrument d’acció pedagògica que afavorirà la seva millora.
La informació obtinguda amb l’observació ha de permetre reflexionar i , si s’escau, replantejar els continguts seleccionats, els objectius proposats i l’organització de l’espai i el temps i les activitats d’ E/A.
Mitjançant l’avaluació, que l’educador/a anirà enregistrant, es podran introduir modificacions en el procés d’ E/A, amb la finalitat d’adaptar-lo a les característiques particulars dels nens/es.
TÈCNIQUES I MITJANS PER A REALITZAR L’OBSERVACIÓ I OBTENCIÓ DE DADES.
Cal plantejar-se:
A- QUÈ VOLEM OBSERVAR?
Cal saber les conductes del nen/a que ens indica si existeix o no “ el problema “.
B- QUAN OBSERVAR?
Quan es farà l’observació: a l’hora del pati, a classe, al joc dirigit…
C- COM OBSERVAREM?
Mètodes o tècniques:
.Observació sistematitzada: és objectiva i fiable. Sorgeix fruit d’una reflexió o problema. Cal concretar: la conducta a observar; la forma com es manifesta; l’ambient on s’observarà; determinar el període d’observació; determinar el tipus de registre.
Observació no sistematitzada: és més informal. Són descripcions del nen/a realitzades de forma poc estrictes i poc estructurades. Es poden anotar en un dietari o un full de registre personal, segons sigui aquesta observació.
Observació directa: s’observa el nen/a directament, pot ser tant sistematitzada com no.
Observació indirecta: s’obté la informació mitjançant unes altres fonts que no és el nen/a . Normalment és un complement amb l’observació directa.
5. INFORMACIÓ A LES FAMÍLIES I/O ALTRES AGENTS D’INTERVENCIÓ.
Es pot fer:
– INFORMES per escrit: han de ser clars oi objectius, i sobretot entenedors. No cal oblidar que l’informe va dirigir als pares i que són aquests els que l’han d’entendre. S’haurà d’escollir segons el nivell cultural dels pares de l’escola.
També el que es pot fer a l’hora de donar-los és una entrevista per comentar-los.
Tipus: obert ; semiobert, tancat, mixt.
Se sol donar al final del curs escolar.
– ENTREVISTES: sempre que es demani, però almenys una al principi ( quan s’ha acabat el període d’adaptació) i una altra al final.
6. REFERÈNCIES LEGISLATIVES
· La LOGSE en el seu article 2, punt 3 ens diu que l’activista educativa es desenvoluparà a partir dels principis següents ( entre d’altres):
i) l’avaluació dels processos d’ E/A dels centres docents i dels diversos elements del sistema.
· El Decret 75/ 1992, del 9 de març, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’ E. I. , l’ E. P. i l’ ESO a Catalunya… en el seu article 11, punt 1 i 2:
1. L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes serà un element integrat en el procés educatiu.
2. L’avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes s’efectuarà de forma contínua i mitjançant procediments diversos, per tal d’obtenir informació sobre el progrés dels alumnes en relació amb els objectius del currículum.
En el capítol 2 de l’ E.I. i l’article 18 diu: “ l’avaluació dels processos de desenvolupament i aprenentatge dels infants serà contínua i global i tindrà per finalitat adaptar l’ajut pedagògic a les característiques individuals i evolutives de l’infant, i en darrer terme, aportar elements per valorar l’assoliment dels objectius previstos.
· Decret 94/ 1992, del 28 d’abril, pel qual s’estableix l’ordenació curricular de l’ E. I. A més del que diu el capítol 18 del Decret 75, ens diu en el seu article 9:
“ L’avaluació ha de permetre revisar i plantejar les actituds, les formes d’ensenyar i les programacions elaborades pels docents”.
· Ordre de 13 d’octubre de 1994, per la qual es determinen els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació infantil.
( DOGC Núm. 1972- 14/11 /1994).
7. METODOLOGIA DE LA INVESTIGACIÓ-ACCIÓ.
DEFINICIÓ:
Segons KEMNIS, és una investigació participativa i col·laboradores que parteix de les preocupacions compartides per un grup.
FINALITAT:
a) millorar la qualitat de l’ensenyament.
b) Millorar la pròpia pràctica docent, ampliant la formació i el perfeccionament.
CARACTERÍSTIQUES:
– és participativa.
– Col·laboradora
– És un procés sistemàtic
– Indueix a les persones a teoritzar sobre les seves pròpies pràctiques.
– Indueix al professorat a fer-se més crític i autocrítics davant de situacions educatives.
– L’educador/a profunditza en la comprensió dels fets educatius.
METODOLOGIA:
a) L’educador ha de ser un membre més del grup que creï un context lúdic.
b) Ha de tenir cura del vincle afectiu amb els alumnes.
c) S’han de produir diàlegs bidireccionals, d’intercanvi.
d) Ha d’haver determinada flexibilitat.
e) S’ha de partir de l’experimentació i de la manipulació d’objectes del seu entorn.
f) El nen ha de participar activament en la construcció dels seus aprenentatges.
g) Importància, en aquestes edats, de la imitació (E. I.).
h) El joc és el punt de partida per l’aprenentatge (E. I.).
i) S’ha de fer un treball globalitzat, d’acord amb el seu tipus de pensament (E. I.).
j) No oblidar la importància de la fantasia (E. I.).
PAPER DEL PROFESSOR-INVESTIGADOR:
– Organitza les experiències del nen/a.
– Intervé i optimitza el potencial del nen.
– Col·labora amb la família, per dur a terme una tasca coherent i ser corresponsable.
– Observa les conductes dels nens i sap quan ha d’intervenir.
– Reflexiona sobre la pròpia pràctica docent.
– Investiga sobre les necessitats que presenten els seus alumnes.
– Ha de conèixer les característiques psicoevolutives d’aquesta etapa.
– Connector amb les idees prèvies dels nens.
– Model per als nens.
– Organitzador de tècniques i recursos didàctics.
BIBLIOGRAFIA
LOGSE DECRET 75/ 1992 DECRET 94/1992
BASSEDAS, E. et altres : Aprendre i ensenyar a l’ E. I.
Ed. GRAÓ nº 103 Barcelona, 1996