Sumari Pàg.
1. MODEL CONCRET D’ORIENTACIO.
Un programa imtegral d’orientació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35.2
2. EL PROGRAMA INTEGRAL D’ORIENTACIO
PREVENTIVA DE SHELDON I MORGAN. . . . . . . . . . . . . . . . . 35.3
3. INSTRUCCIONS I TECNIQUES D’ORIENTACIO PREVENTIVA. 35.5
4. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35.7
1. MODEL CONCRET D’ORIENTACIO. Un programa integral d’orientació.
Des dels anys seixanta s’assisteix al resorgiment del concepte de prevenció primària en àmbits no relacionats amb la medicina, definida com aquella intervenció que tracta d’evitar que succeeixi quelcom negatiu en la vida d’una població determinada. Dubtes sobre quin és el moment per a la prevenció, feren que experts en psicopedagogia i orientació emmarcaren la prevenció primària en l’afirmació que prevenir exigia intervenir més en grans grups que amb individualitats i treballar amb poblacions que encara no haguessin experimentat els desa-justaments previsibles. A més de recolzar‑se en una sòlida base de coneixements sobre higiene mental ha d’haver una certa intencionalitat previsora de la inadaptació que, en certs àmbits escolars, podria residir en el conjunt dels problemes d’aprenentatge.
La controvèrsa sobre les estratègies d’orientació preventiva flutuen entre si s’haurien de constituir en serveis directes o en indirectes. Els primers, intervenint en el grup sobre el que s’intenta prevenir (els alumnes mateixos de les escoles); els segons, modificant els aspectes del medi, que al mateix temps, són influents (professors, tutors, administradors, padres d’aquests alumnes). Fins ara s’ha fet més força en els serveis humans terapèutics o curatius que en els preventius perquè les persones amb problemes criden més l’atenció i perquè els professionals de l’ajuda estan més motivats a tractar amb persones problemàtiques.
No obstant, prevenint els problemes escolars, personals i professionals que puguin ocórrer , l’orientador disposarà d’armes eficaces a mig termini per a la reducció d’obstacles, encara que els programes preventius ocupen un temps ara destinat a d’altres activitats. Per altra part, l’orientador pot desenvolupar un paper de consultor i assessor dels programes preventius com una estratègia comprensiva de la intervenció dissenyada per a la població escolar en la seva totalitat. Aquest enfocament assumiria la reducció dels problemes propis del desenvolupament evolutiu inspirats en els principis de la psicologia adleriana i que solament seria efectiva si els adults de l’entorn de l’alumne cooperessin i es comprometessin.
Aquests principis, en síntesi són:
‑ la personalitat de l’home es comprèn millor si se la ubica en una unitat,
‑ la conducta es dirigeix cap un objectiu i es intencional,
‑ la motivació es basa en la significació,
‑ tota conducta té un sentit social,
‑ tota persona pot fer interpretacions esgaiades,
‑ el sentit de pertinença és una força bàsica,
‑ la psicologia de l’ús és més important que la de la possessió,
‑ sempre l’holístic surt més afavorit que el reduccionista,
‑ comprendre la persona exigeix comprendre el seu estil de vida,
‑ el valor més significatiu per als adlerians és l’interès social,
‑ la vida presenta reptes en forma de tres tasques vitals originals: les socials, les laborals i les sexuals.
L’orientador preventiu se centra, en principi, en l’alumne; però progressivament, ha d’ampliar els seus serveis treballant amb els adults ‑ sobre tot amb els professors i les forces comunitàries ‑ suggerint‑los procediments metodològics per a usar amb els alumnes problemàtics. La seva tasca assessora vindrà donada sobre la formació del professorat, la consulta amb els pares, amb els administradors de l’educació i sobre el sistema.
2. EL PROGRAMA INTEGRAL D’ORIENTACIO PREVENTIVA DE SHELDON I MORGAN.
El programa de C. Sheldon i C.D. Morgan està dissenyat per a reconèixer, definir i promoure les potencialitats de l’alumne en els aspectes tant cognitius com afectiu, de manera interdependent. Defineix les modalitats de l’aprenentatge infantil per a proveir al nen d’experiències positives, preserva el seu període discent amb estratègies d’enriquiment curricular en diferents habilitats i promoure el creixement social i personal i la reducció de prejudicis. El programa, amplíssim i amb immenses suggerènies didàctiques es basa en les directrius proposades en el model d’Oregon State Department of Education (Duncan, 1983). Aquest Departament ofereix una matriu de dades desenvolupada per objectius descrivint el programa i els serveis centrats en cinc tasques o àmbits d’orientació preventiva: a alumnes, a professors, a pares, a la comunitat i a l’organització de l’ensenyament, incluint tant els objectius obligatoris com els optatius. Cada matriu desenrotlla el component o objectiu, els criteris d’assoliment, els procediments per a l’assessment (evaluació contínua) i l’avaluació específica. Cada població tractada rep una guia detalladíssima de les activitats a realitzar. Per exemple, el Programa per a l’Orien-tació Familiar en la prevenció conté aquests apartats, sempre, des d’una pers-pectiva evolutiva:
1. Com observar els seus fills
2. El llenguatge: pensament i comunicació
3. La intel.ligència i les seves relacions amb l’educació
Nens dotats i menys dotats
4. Aptituds motrius: el cos en contínua activitat
5. La maduresa socio‑emocional
L’assessoria a professors és un punt clau en aquest tipus de programes doncs exigeixen un fort compromís per part dels mestres que hauran de crear una at-mosfera conductora cap a les relacions socials positives i el desenvolupament integral de les persones. S’apropa el professorat a la Didàctica i se li ofereix la possibilitat d’entrenar‑se cap una metodologia més eficaç i a formar‑se en les tècniques de la comunicació interpersonal, col.loquis amb les famílies, relació professor/alumnes, identificació de les principals dificultats de l’aprenentatge, ús de les estratègies per a la direcció i modificació de la conducta, etc., entre d’altres moltes coses.
3. INSTRUCCIONS I TECNIQUES DE L’ORIENTACIO PREVENTIVA
A . Subjecte de l’orientació: alumnes
Objectius:
‑ Ajudar als alumnes a funcionar entre la varietat de sistemes que els envolten (companys, família, aula, comunitat, etc.)
Activitats i tècniques:
‑ Estudi de les necssitats en les àrees de salut, acadèmica, social, creixement emocional, etc.
‑ Sessions individuals o en grups per a ajudar en les relacions interpersonals, progrés acadèmic, canvis de conducta, resolució de problemes, presa de decisions, responsabilitats, etc.
‑ Coordinació dels recursos comunitaris.
B. Subjecte de l’orientació: professors
Objectius:
‑ Ajudar a l’equip de professors a ensenyar de manera que es procurin actituds positives cap a un mateix i cap als demés i a identificar des de molt aviat les dificultats i llacunes del llenguatge i/o del desenvolupament.
Activitats i tècniques:
‑ Tallers de treball sobre els conceptes de l’enfocament preventiu i com aplicar‑los individualitzadament,
‑ Serveis de consulta a àrees com recursos, planificació, organització de l’aula, processos de desenvolupament, ensenyament individualitzat, etc.,
‑ Demostracions sobre diferents tècniques preventives,
‑ Tècniques d’observació, xerrades amb pares i amb professors i tutors
C. Subjecte de l’orientacio: pares
Objectius
‑ Ajudar als pares a comprendre les aptituds i necessitats.
Activitats i tècniques:
‑ Taules rodones i grups de treball sobre desenvolupament evolutiu, salut, recursos comunitaris, coneixements que han de tenir els pares, etc.
‑ Conferències i xerrades,
‑ Responsabilitats de la família a l’àmbit educatiu,
‑ Coordinació entre expectatives de la família i de l’escola
D. Subjecte de l’orientació: Comunitat.
Objectius:
‑ Coordinar els recursos a l’abast de l’escola amb els de la comunitat.
Activitats i tècniques:
– Informació sobre els programes d’orientació preventiva o primària.
‑ Creació de comissions d’ajuda,
‑ Xerrades de l’equip orientador sobre els problemes específics de nens i adolescents.
‑ Desenvolupament de diversos sistemes de retorn a d’altres especialistes.
4. BIBLIOGRAFIA
– ALVAREZ M., I ALTRES:
La orientación vocacional a través del curriculum y la tutoria.
Graó‑ICE Univ. Barcelona, 1992, 2a. ed.
– ALVAREZ, M., FERNANDEZ, R.:
Programa de Orientación de estudios y vocacional al término de la escolaridad obligatòria.
PPU, Barcelona, Cooperativa S. Jordi, 1987
– ARNAIZ, P. i altres:
Eines per l’acció tutorial,
CEAC, Barcelona, 1985
-BAQUERO, G.:
La problemática de l’adolescencia. Métodos y técnicas de orientación, Pax, Bogotà, 1965
– BISQUERRA, R.:
Servicios y actividades de Información Profesional.
PPU, Barcelona, 1983
– LAZARO, A., I ASENSI, J.:
Manual de orientación escolar y tutoría.
Narcea, Madrid, 1987
– RODRIGUEZ, L., I RODRIGUEZ, M.L,:
Fonaments i prospectives de l’orientació professional a Catalunya.
Laertes, Barcelona, 1987
– RODRIGUEZ, S.:
El orientador y su práctica professional.
Oikos‑Tau, Barcelona, 1980
– RODRIGUEZ, M. L.:
L’orientació vocacional a l’escola.
Eumo, Escola Universitària de Mestres d’Osona,
Vic, 1986
– RODRIGUEZ, M.L.:
La orientación educativa.
Ceac, Barcelona, 1988
– RODRIGUEZ, M.L.:
Com educar i orientar professionalment a l’escola.
CEAC, Barcelona, 1986
– ROGERS, C.:
Orientación psicológica i psicoterapia,
Narcea, Madrid, 1978
– SANCHEZ, S.:
La tutoría en los centres docentes.
Escuela Española, Madrid, 1982