Sumari: Pàg.
1. ORIENTACIO ESCOLAR. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38.2
2. ASSESSORAMENT I CONSELL SOBRE ITINERARIS
EDUCATIUS EN CONCORDANCIA AMB LES APTITUDS
I MOTIVACIO DELS ALUMNES EN L’EDUCACIO SECUNDARIA. 38.3
2.1 L’Educació Secundària Obligatòria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38.3
2.1.1 L’organització de l’Educació Secundària. . . . . . . . . . . 38.4
2.1.2 Els Crèdits Variables. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38.5
2.2 L’Ensenyament Secundari Postobligatori . . . . . . . . . . . . . . . 38.5
2.2.1 Modalitats de Batxillerat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38.5
2.2.2 Els cicles de Formació Professional . . . . . . . . . . . . . 38.8
3. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38.13
1. ORIENTACIO ESCOLAR.
Orientar té relació amb possibles itineraris de les persones i amb opcions respecte a camins alternatius. La mateixa vida és concep com un itinerari determinat, entre diferents itineraris possibles, on els alumnes han de ser orientats. L’orientació consisteix en la pròpia educació sota l’aspecte de maduració de la personalitat de cada alumne i de la concreció del seu camí a la vida. Per tant, ha de destacar‑se que la millor ‑en rigor, l’única‑ orientació educativa és l’educació simplement, l’educació integral i personalitzada.
El reconeixement que l’orientació s’identifica amb la pròpia educació, o forma part essencial d’ella, no ha de justificar l’omissió d’una anàlisi més detallada que evita el risc a relegar alguns elements que precisament es destaquen sota el rètol d’orientació educativa.
Aquesta anàlisi més acurada revela en l’orientació certs ingredients que, en tot cas, convé fer explícits i han de ser formalment incorporats a la pràctica docent.
a) Hi ha, en primer lloc, el concepte de la pròpia educació com orientació en el camí de la vida, o expressat d’una altra manera, com orientació per la vida. L’educació, tota ella, pot veure’s sota el prisma de l’orientació, igual que és possible contemplar‑la, per exemple, des d’una perspectiva de socialització o d’incorporació a la cultura. A semblança, doncs, d’altres possibles concepcions de l’educació, com aquelles que insisteixen en la seva funció socialitzadora o capacitadora, hi cap contemplar l’educació des de la seva funció orientativa, resaltant aquest aspecte: educar és orientar per a la vida. Sota aquest punt de vista, l’orientació educativa no té res a veure amb l’educació, només destacar que els aprenentatges han de ser funcionals, estar en connexió amb l’entorn dels alumnes i tenir relació amb el futur previsible que els espera o que, més aviat, activament escullen.
b) L’orientació ha de veure’s, a més, com assessorament sobre camins diferents i sobre les subsegüents opcions. Hi ha casos que l’alumne ha d’escollir entre alternatives diferents, o que, en virtut de decisions acadèmiques (qualificacions escolars, o d’altres), es veu encaminat cap a alguna de les alternatives. En uns o altres casos, en un procés de decisió que correspon als propis alumnes, o bé als professors, té el seu lloc i el seu paper l’orientació com funció i actuació específica.
Quan es planteja la promoció d’un alumne d’un cicle a un altre, o la millor ubicació escolar per ell, l’avaluació de les presents capacitats del subjecte ha d’anar necessàriament acompanyada per l’orientació respecte a les possibilitats més interessants cara el futur. En altre cas, quan l’alumne ha d’elegir entre diferents alternatives, entre matèries optatives de l’Ensenyament Secundari, entre camins escolars i professionals distints, o entre qualsevol altra alternativa, resulta igualment necessària una actuació orientadora, que valori les capacitats i interessos de l’alumne, que l’assessori sobre la respectiva conveniència de les diferents opcions, i inclús li recomani, si és possible, la més apropiada. Aquesta necessitat serà tant més gran quant més variades i complexes siguin les possibilitats on l’alumne pugui escollir, com succeeix en els últims anys de l’educació secundària obligatòria, en els batxillerats i en la formació professional.
2. ASSESSORAMENT I CONSELL SOBRE ITINERARIS EDUCATIUS EN CONCORDANCIA AMB LES APTITUDS I MOTIVACIO DELS ALUMNES EN L’EDUCACIO SECUNDARIA
2.1 L’Educació Secundària Obligatòria
El cicle 12‑16 anys, com a etapa terminal de l’ensenyament obligatori, ha de tenir un fort component orientador. Es en aquest període que els alumnes han d’anar descobrint què els agrada, què volen fer, què són capaços de fer i què poden fer. Durant aquesta època, i especialment en els darrers cursos del cicle, l’elecció forma part de l’exercici de la responsabilitat i és un element formatiu essencial. La participació en l’elaboració del propi curriculum és, per tant, un aspecte de l’activitat educativa.
El disseny del curriculum i l’elecció que comporta han de fonamentar‑se en l’orientació, i aquesta en el coneixement de l’alumne per part de tots els professors.
Aquest coneixement exigeix una actuació i un treball en equip intensos por part de tots els professors. Per això ha de ser tot l’equip qui exerceixi la tasca orientadora per tal de facilitar a l’alumne la guia necesssària per escollir les matèries variables a fi de desplegar les seves capacitats.
Per a l’orientació caldrà tenir en compte:
‑ L’expedient acadèmic
‑ Les opinions aportades per la família
‑ Els interessos de l’alumne
‑ Les disponibilitats del centre i el seu entorn
Aquestes dades, juntament amb l’avaluació de l’alumne durant el cicle, han de servir a l’equip de professsors, en el moment de l’avaluació, per orientar l’alumne en les eleccions successives.
2.1.1 L’organització de l’Educació Secundària Obligatòria
L’etapa de l’Educació Secundària Obligatòria s’organitza en dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun.
Per accedir a l’educació secundària obligatòria els alumnes hauran d’haver finalitzat l’educació primària
Els alumnes que en acabar aquesta etapa hagin assolit els objectius generals establerts rebran el títol de graduat en educació secundària que els facultarà per accedir tant al batxillerat com a la formació professional específica de grau mitjà.
Tots els alumnes rebran una certificació del centre on han cursat l’educació secundària obligatòria, en el qual constaran els anys cursats i les qualificacions obtingudes. Aquesta certificació anirà acompanyada d’una acció orientadora, acadèmica i professional, que tindrà caràcter confidencial.
Per als alumnes que no assoleixin plenament els objectius de l’educació secundària obligatòria s’estableixen els Programes de Garantia Social, que tenen entre d’altres, la finalitat de proporcionar‑los una formació bàsica i professional que els permetin la incorporació a la vida activa, com a part de l’oferta educativa de caràcter professionalitzador.
2.1.2 El Crèdits Variables
El crèdits variables configuren la part variable del curriculum de l’alumne. S’assegurarà a través d’ells, la diversificació i l’orientació per als alumnes, la possibilitat de completar el desenvolupament de les seves aptituds i la participació de l’alumne en la confecció del seu propi curriculum. Hauran de ser adequats a les capacitats d’aprenentatge i interessos de l’alumne. S’orientaran a consolidar els objectius generals del cicle, a augmentar els coneixements i habilitats en àrees determinades, a aprofundir en el coneixement de l’entorn o a relacionar diversos continguts presentant‑los de manera interdisciplinària per tal d’afavorir la globalització, la integració de diferents àrees del saber i la transferència de l’experiència cultural d’un camp a l’altre.
Segons l’origen, n’hi pot haver de proposats per l’Administració educativa ‑d’oferta obligada per part del centre‑, i d’altres proposats a iniciativa del mateix centre, el qual els programarà a través de l’equip de professors, considerant propostes del Claustre i informant‑ne al Consell Escolar.
2.2 L’Ensenyament Secundari Postobligatori
2.2.1 Modalitats de Batxillerat
El Batxillerat, juntament amb els Mòduls Professionals 2 i 3, forma part de l’etapa de l’ensenyament secundari postobligatori.
Hi ha quatre modalitats de Batxillerat.
‑ Arts (plàstiques)
‑ Ciències de la Naturalesa i de la Salut
‑ Humanitats i Ciències Socials
‑ Tecnologia .
Es l’últim graó per arribar als estudis superiors o per adquirir uns coneixements d’accés al treball productiu. Als estudis de batxillerat, hi tenen accés tots aquells alumnes que han superat l’etapa de l’ensenyament secundari obligatori. Correspon a nois i noies de setze a divuit anys.
El batxillerat es organitzat en un cicle de sis trimestres, al llarg del qual els alumnes es formen de manera flexible i oberta.
En finalitzar l’etapa, l’alumne té, pel que fa als estudis, dues opcions: cursar Mòduls Professionals 3 o accedir a Escoles o Facultats Universitàries.
Per tal de respondre a les necessitats educatives dels alumnes en la societat actual, el batxillerat pretén ser integrador, polivalent, flexible i orientador.
Es integrador perquè, tot i no ser una etapa obligatòria de l’ensenyament, incorpora un nombre creixent d’alumnes que amplien, així, la seva escolarització.
Es polivalent perquè dóna resposta tant als alumnes que volen accedir immediatament al món del treball, en acabar l’etapa, com als que volen continuar estudis.
Es flexible perquè tant la seva estructura com el tipus de disseny proposat per a les disciplines permeten ajustar‑se a la diversitat d’interessos dels alumnes i garantir l’autonomia del grups, de professors i dels centres.
Pel que fa a l’estructura del batxillerat, la flexibilitat s’afavoreix pel fet que el 70% del curriculum de cada alumne és diversificat i pel fet que cada centre es pot oferir un ventall de disciplines optatives en funció de les necessitats del col.lectiu escolar més proper.
Finalment és orientador perquè ofereix a l’alumne elements per accedir a diferents àrees del saber, per conèixer el món del treball ‑al qual més tard o més d’hora haurà d’incorporar‑se‑ i per adaptar les decisions a les seves possibilitats.
Els alumnes que cursin el batxillerat tindran un horari escolar d’unes 30 hores setmanals durant dos cursos. El 30% de l’horari lectiu configurarà el curriculum comú, i el 70% restant el curriculum diversificat (correspon a cada modalitat de batxillerat).
El curriculum diversificat és el que es construeix l’alumne a partir de la tria de les matèries optatives en funció dels seus interessos.
Les matèries optatives comprenen el 70% del curriculum de l’alumne, i són de dos tipus: matèries específiques, que construeixen el 50% del curriculum, i matèries variables, que en representen el 20% restant.
Matèries variables:
Per tal de completar el seu curriculum amb allò que li és especialment atractiu i interessant, l’alumne pot escollir un 20% del seu curriculum escolar. Les matèries que s’inclouen en aquest percentatge s’anomenen variables i són seleccionades entre tot el ventall que ofereix el centre escolar.
L’estada a l’empresa
Els nois i noies es troben, en edat d’integrar‑se en el món laboral. Per tant, es útil incloure en el seu curriculum la possibilitat de dedicar un cert temps a conèixer la realitat del treball, mitjançant l’estada a l’empresa, entesa com una unitat de producció, de distribució o de serveis, qualsevol que siguin les seves característiques (familiar, cooperativa, societat anònima…)
Aquesta estada formarà part del curriculum variable de l’alumne. Es concertarà ‑d’acord amb les preferències de l’alumne, l’orientació del tutor i la disponibilitat de places de l’entorn‑ entre l’administració educativa i l’empresa a través del professor encarregat de fer‑ne el seguiment.
L’activitat de l’alumne a l’empresa no ha de consistir a fer pràctiques d’una determinada especialitat, sinó en el treball diversificat en diferents unitats, segons les característiques i les disponibilitats de les empreses.
Aquestes pràctiques ha de possibilitar a l’alumne el coneixement de l’organització d’una empresa i la distribució del treball, i l’ha de capacitar per assumir algunes tasques organitzatives.
2.2.2. Els cicles de Formació Professional
La formació professional específica s’ordena en dos graus o nivells diferents:
‑ el Grau Mitjà
‑ el Superior
En l’ordenació estructural del nou sistema educatiu, el grau mitjà segueix l’educació secundària obligatòria i el grau superior segueix el batxillerat.
Al llarg de la formació professional específica, els alumnes coneixen i apliquen les tècniques i habilitats d’una professió, aprenen a compartir tasques dins d’un equip de treball i a responsabilitzar‑se de les funcions que els són encomanades, adquireixen la formació que els ha de facilitar l’adaptació a les modificacions que es produiran en el seu camp professional, aprenen hàbits de seguretat i higiene en el desenvolupament de l’activitat professional, estudien les relaciones laborals i prenen contacte directe amb el món del treball, en l’àmbit de la seva professió, mitjançant la realització de pràctiques de formació d’empreses.
Les competències professionals que s’adquireixen no es limiten al coneixement i a la pràctica de destreses. L’adquisició d’aptituds i d’actituds de caràcter general que permetin a l’alumne adaptar‑se a les diferents situacions laborals presents i futures és també un objectiu bàsic de la formació professional.
Aquestes finalitats s’adeqüen en cada cas a la professió o camp professional i al nivell dels ensenyaments (grau mitjà o superior) que es cursen.
Els alumnes que superen el grau mitjà s’insereixen en el sistema productiu, amb la titulació de Tècnic, com a treballadors qualificats que coneixen i usen adequadament els instruments i les tècniques relatives a una professió determinada, executen de manera autònoma les funcions encomanades i en verifiquen els resultats.
Arees de coneixement:
En la formació professional específica es distingeixen tres grans àrees de formació amb una finalitat estrictament professionalitzadora:
a) L’àrea tecnològica
Es constituïda per un conjunt de camps de coneixement que integren la formació tecnològica, pràctica i instrumental. Té com a finalitat assolir la qualificació i l’especialització tècnico‑professional adient en un sector professional.
b) L’àrea de formació laboral
Es constituïda per un conjunt de camps de coneixements adreçats a assolir els objectius formatius relacionats amb aspectes sòcio‑laborals de la professió o camp professional. L’organització del treball, el dret laboral, la transició al treball, l’economia bàsica i la salud laboral són continguts propis d’aquesta àrea.
c) L’àrea de formació en l’exercici de l’activitat laboral mitjançant la realització de pràctiques.
Es constituïda pel conjunt d’aprenentatges tecnològico‑professionals i sòcio‑laborals realitzats en l’exercici d’activitats laborals en l’àmbit del treball productiu. Són objectius d’aquesta àrea orientar l’alumne perquè pugui tenir un coneixement clar de les pròpies capacitats i interessos, ampliar la seva qualificació professional i facilitar‑li la inserció dins del món del treball.
Les dues primeres àrees es desenvolupen normalment en un centre educatiu, i la tercera en una empresa o institució.
De la formació pràctica en centres de treball en pot quedar exempt, de forma parcial o total, qui acrediti experiència laboral, en les condicions que es determinin.
Característiques dels programes formatius
– Són intensius, per faciliar l’accés al sistema productiu de forma ràpida, atès que ja s’ha superat el procés de formació tant general com professionalitzador.
– Són de qualitat, tant pel que fa a la metodologia en el desplegament dels dissenys curriculars com per assegurar la disponibilitat dels recursos necessaris i la participació de les empreses en les que es realitza la formació en pràctiques.
– Són diversificats, perquè presenten un ventall definit de perfils professionals, que es corresponen a altres tants llocs de treball, amb possibilitats d’itineraris formatius propis.
Famílies professionals:
Els cicles formatius que tenen un bloc comú prou significatiu s’agrupen en el que s’anomenen famílies professionals d’acord amb tres criteris:
a) els perfils professionals del mateix nivell de qualificació
b) la similitud entre els coneixements, els procediments i les actituds relacionats en cada cicle formatiu
c) la similitud entre els processos tecnològics emprats i els productes o serveis creats en l’àmbit professional corresponent.
Relació de Famílies Professionals que integren mòduls 2 i 3:
Administrativa, Agrària, Alimentació, Arts gràfiques, Automoció, Comercial, Disseny, Electricitat i Electrònica, Estètica, Fusta, Imatge i So, Hoteleria i Turisme, Marítimo‑Pesquera, Mecànica, Química, Sanitària, Tècniques Industrials, Tèxtil, Treball Social.
Cicles formatius de grau mitjà:
Podran accedir als cicles formatius de grau mitjà els alumnes que tinguin la titulació de Graduat en Educació Secundària pel fet d’haver assolit els objectius de l’educació secundària obligatòria, o titulació equivalent.
Dur
ant el període transitori d’implantació dels cicles formatius, hi poden accedir també els alumnes que acreditin estar en possessió de la titulació de Tècnic Auxiliar o equivalent, els qui hagin cursat i aprovat el segon cicle de l’educació secundària obligatòria.
Les persones que no compleixin les condicions de l’apartat anterior podran accedir als cicles formatius de grau mitjà mitjançant la superació de la prova d’accés que acrediti la seva participació per cursar‑los amb aprofitament.
Cicles formatius de grau superior
Podran accedir als cicles formatius de grau superior els alumnes que hagin cursat i aprovat el batxillerat. A més de la titulació de Batxiller, es podrà exigir l’obligació d’haver cursat determinades matèries d’acord amb els estudis professionals als quals es vulgui accedir.
Durant el període transitori d’implantació, també hi poden accedir els alumnes que posseeixin la titulació de Tècnic Especialista de Formació Professional de segon grau o equivalent, els que han cursat i aprovat l’actual Curs d’Orientació Universitària (COU) o han cursat i aprovat l’actual Batxillerat.
Les persones que no compleixin les condicions de l’apartat anterior i que tinguin complerts 20 anys o més podran accedir als cicles formatius de grau superior mitjançant la superació d’una prova d’accés que acrediti la seva capacitat per cursar‑los amb aprofitament.
Els alumnes que superen els ensenyaments de formació professional de grau mitjà reben la titulació de Tècnic en la professió corresponent. Els que superen la formació professional de grau superior reben la titulació de Tècnic Superior en la corresponen professió.
3. BIBLIOGRAFIA
– ARNAIZ, P. i altres,: Eines per a l’acció tutorial, CEAC, Barcelona, 1985
– BAQUERO, G.,:La problemática de la adolescencia. Métodos y técnicas de orientación,PAX, Bogotà, 1965
– LAZARO, A., y ASENSI, J.,: Manual de Orientación Escolar y Tutoría, Narcea, Madrid, 1987
– RODRIGUEZ, S.,; El orientador y su práctica profesional. Oikos‑Tau, Barcelona, 1980
– ROGERS, C.,:Orientación psicológica y psicoterápia, Narcea, Narcea, Madrid, 1978
– ROGERS, C.,: El proceso de convertirse en persona: mi técnica terapéutica, Paidós. Buenos Aires, 1961.
3.1 Normativa
Decret, 75/1992 de 9 de març, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a Catalunya.
Decret, 96/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.
Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya, Disseny
Curricular. Ensenyament Secundari Postobligatori. Batxillerat, maig 1990.