MARC TEORIC-CONCEPTUAL
1. INTRODUCCIO. -Necessistat Ori.Prof:Complexitat ocupacions. Canvi tecno.Adaptabilitat.
-LOGSE:ESO-incorporació vida activa. -orientació prof. opcions
-GENE:-adaptar ense-treball,- Acc. tut: or. pers., esc. i prof. Or.Prof:ajudar elecció curr. estudis posteriores. Incidir: elecció prof. recerca i obtenció treball, form. permanent.
1part:Mod. i Prog.Or.prof. Madur.vocac.adolesc. activitats.
2part:funcios psi-ped. orient.prof. en tutoria. activitats autoconeixment i l’elaboració d’un projecte personal.
2. L’ORIE. PROF. I ELS PROCESSOS DE PRESA DE DECISIO VOCACIONAL.
-Pressa decions vocacional: models descriptius i prescriptius.
2.1 Els models de presa de decisions vocacionals.
a. El model de H. B. GELATT.: Evolutiu-seqüencial. Fases: A.Definir objectiu. B.Recollir dades. C.Estudiar alternatives-D.Evaluar copnseqüencies. E.Decissions.
Ciclic: Heuristiques:buscar mes informació. Terminals: desenllaç. b. El model de KRUMBOLTZ. Enfoc conductal-cognitiu. Considera que conductes, actituds,interessos i valors es modifiquen continuam.
Factors: Genetics i hab.especials. Cond.ambientals. Experiencies anteriors.Destreçes específiques tasques.
Fases Prog. DECIDES: Definir. Establir acció. Clarificar valors. Identificar alternatives. Descobrir sortides. Eliminar alternatives. Començar.
ALVAREZ:Models orientan deccisions en molts àmbits i programes
2.2 Los programas de presa de decicions vocacionals.
– Car. grals: Ordre seqüencial, progressiu i acumulatiu. Ensenyar a:-Definir problema. Generar alternatives. Desnv. habilitats recerca informació. – Buscar fonts d’inform. utils.
– Programa “Decide en la ESO”.Unitats: 1.Presa de decisions. 2.Definir problema. 3.Pla d’acció. 4.Coneixer valors. 5.Actituds. 6.Com em veig veuen. 7.Meva personalitat. 8.Rendiment escolar. 9.Camins i alternatives. 10.Mon laboral. 11Risc decisions.12Tria.
– Programa d’Orientació Vocacional a través de curriculum.
3 fases. Cada fase: caract. personals, sist. educ. i mon profess.
Fase informació:amplia coneixement 3 aspectes.
Fase reflexió:anàlisis i reflexió si mateix, exp.educ. profess.
Fase decisions: Relació autoreflexió amb mon educ. i profes.
3. LA MADURESA VOCACIONAL, AUTOCONEIXEMENT I ELECCIO DE CARRERA.
3.1 Les etapes de maduresa vocacional.
-GINZBERG.1.Periode fantasia:(0-11). 2.Període tanteig:-Interesos (11-13).-Capacitats (13-14a.)-Valors (15-16).-Transició(17). 3.Període realista (17-adult) projecte definit i posada pràctica.
-SUPER (1963).Var.:-madureça.-concep. si mateix.-pautes prof.
A.Etapa Creixement:(0-14). De imaginació i fantasia a int.i cap.
Periode fantasia 4-10. Per. interes 11-12. Per. capacitat 13-14.
B.Etapa Exploració (15-24) Explor. profess. per tanteig i assaig
C.Etapa Afirmació (22-24) es troba i realitza treball.
3.2 Autoconeiment i elecció de carrera.
“carrera”: posicions en dimensió profess. famil., social i lleure
Algunes activitats.
-ALVAREZ I altres: Cuestionari d’Exploració Inicial: Realitat personal, realitat educativa, valors, prefer. interes i decisions
-RODRIGUEZ: U4. Exploració motivacions personals i altres i relació professions. U5 autoevaluació actitudes i relació amb diverses ocupacions. U6-7-8 autoevaluació autoestima, personalitat i rendiment escolar. U9 cas de tria d’itineraris educatius en funció informació anterior.
B. PROPOSTA D’APLICACIO DIDACTICA.
1.Funcions del professor de Psicologia i Pedagogia:
– Credits variables. – ColAlaborar tutoria.
2.Proposta didáctica:
– Acció tutorial:- Triar variables.-Unitats orientació profes..
– Credits variables: – Enfoc professionalitzador. – Credits transició mon laboral, formació profesional, batxillerat.
2.1 Desenvolupament d’un crèdit.
2.1.”Unitats prog. d’orientació professional en el PAT ”
– Orientació pressa decisions vocacional eix 4rt d’ESO.
– Unitats programació: agrupament de continguts i activitats.
– Unitats: Les expectatives Professional i Formatives.El procés d’elecció profesional. Factors personals en la pressa de decions i l’elecció profesional. Itineraris formatius de l’educació post-obligatoria. Les diferents families professionals. El projecte personal formatiu.
– Orientacions metodologiques: U.1 Avaluació inicial. U.2 Informació general. U.3-4-5 Retoma, analitza aspectes U.1. U-6 Reelabora U-3a5 respecte projecte personal.
2.2 Unitats exemple:
-U: “Les expecta …” Comença programa coneixer madureça. -U “Projecte …” valorar incidencia activitats en madureça.
2.2.1 “Les expectatives Professionals i Formatives”.
-Objectiu general: autoconeixement i reflexió.
-Continguts:Factors personals, trets actituds interesos valors personals, realitat educativa, alternatives educatives, alternatives laborals, nivell decisió.
-Activitats: Introducció. Cuestionari. Petit grup. Gran grup.
2.2.2. “Elaborar un projecte personal.”
– Objectiu general: Concretar el projecte formatiu a partir autoconeixement i contrast.
-Continguts:- Autoanàlisis capacitats, actituds i aptituds.
– Definició d’una opció personal.- Contrast amb l’opció personal. – Comparació amb altres.- Programació recerca de feina. – Retorn al sistema educativo.
– Activitats: Reelaboració del cuestionari inicial individual i col@lectiva. Presentació d’un guió amb exemple per apartat. Elaboració individual. Posta en comú. Correcció individual. Revisió individual del professor.
BIBLIOGRAFIA.
– AA.VV. (1992) “Programa d’Informació i Orientació als Estudiants: Dossier d’activitats” Bulleti del Mestres, n1230 Febrer-Abril.
– ALVAREZ,M. E ALTRES (1991) “La orientación vocacional a través
del curriculum y de la tutoria”. Ed. GRAO-MIE.
– ALVAREZ,V. (1994) “(Tengo que decidirme!”. Alfar.
-DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (1995) “El Pla de Transició al Treball: Una modalitat de programa de garantia social”Generalitat Catalunya.
– MEC (1992): “Transición a la Vida Adulta y Activa” en Materiales para la Reforma de ESO.MEC
-RIVAS,F. (1988) “Psicologia vocacional: Enfoques d’assessorament”. Morata.
– RODRIGUEZ, M. L. E ALTRES (1994) ” Programa para enseñar a tomar decisiones”. Ed. Laertes.
TEMA 28: L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I ELS PROCESSOS DE PRESA DE DECICIÓ VOCACIONAL. MADURESA VOCACIONAL, AUTOCONEIXEMENT I ELECCIÓ DE CARRERA.
MARC TEORIC-CONCEPTUAL
1. INTRODUCCIO.
La necessitat de l’orientació professional ve donada per varios factors. Per un canto per la creixent complexitat en l’estructura de la societat ocupacional que dificulta a una persona l’assimilar i organitzar les dades que necessita per a formular‑se el seu futur professional. Per altre canto pel ràpid canvi tecnològic que sol.licita adaptabilitat i capacitat de resposta del ciutadà. I finalment, i degut als dos factors anteriors, per la necessitat d’entrenament especialitzat per a ingressar en una ocupació.
En base a aquestes consideracions la LOGSE en l’article 18 recull que una de les finalitats de l’ESO seria la preparación dels alumnes per l’incorporació a la vida activa, i assenyala (art. 60) la necessitat de “garantitzar una orientació acadèmica, psicopedagògica i professional dels alumnes, especialment en el que es refereix a les distintites opcions educatives i a la transició del sistema educatiu al mon laboral…”
Al Decret d’ordenació de l’ESO de Catalunya es recull que una de les opcions bàsiques al dissenyar aquest curriculum ha estat la necessitat d’adaptar l’ensneyament a les exigencies del mon del treball , reforçant els aspectes d’orientació professional i de formació professional de base.
A les orientacions pel desenvolupament del curriculum a l’ESO es considera que l’acció tutorial ha de concretarse en una tasca orientadora en una triple vansant d’orientació personal, escolar i acadèmica i professional.
S’enten que l’objectiu de l’orientació professional seria ajudar a l’aumne a fer una elecció equilibrada del curriculum per a estudis futurs i orientar-lo per ser un subjecte actiu i conscient en deixar l’institució escolar. Per aixó es considera s’ha d’incidir en l’elecció de professió, la recerca i obtenció de treball, el temps lliure i la formació permanent.
Atenen a aquest marc organitzarem la primera part del tema revisant alguns models de presa de decisions vocacionals i alguns programes d’ells derivats, per posteriorment i a partir de revisar l’evolució de la maduresa vocacional i concretament en l’edat adolescent proposar algunes activitats que es deriven del marc conceptual anterior, per l’orientació en l’autoconeixment i en l’elecció de carrera.En la segona part d’aplicació pràctica a partir de situar les funcions del psicoleg-pedagoc respecte a aquestes funcions expossarem una proposta per l’organització d’activitats d’orientació professional dins del PAT i es detindrem en algunes activitats adreçades al autoconeixement i l’elaboració d’un projecte personals formatiu.
2. L’ORIENTACIO PROFESSIONAL I ELS PROCESSOS DE PRESA DE DECISIO VOCACIONAL.
Com assenyala RODRIGUEZ,M Ll. els psicolegs del desenvolupament professional porten 50 anys intentan descriure les variables que influeixen en les eleccions professionals. Per fer-ho han construit diferentes models, uns explicatius dels processos que següeixen les persones per prendre les decissions professionals i als anomenats descriptius que es propossen orientar a les persones en el procés d’elecció professional. Atenent als nostre interés per l’orientació professional per la pressa de decisions professionals, repasarem, en primer lloc, les característiques dels dos models que han generat elements pràctics per l’elaboració de programes de pressa de decisions vocacional, i en segón lloc veurem les característiques d’alguns d’aquests programes.
2.1 Els models de presa de decisions vocacionals.
a. El model de H. B. GELATT.
Gelatt enten el procés de decisió desde d’un enfoc evolutiu i seqüencial i per tant que s’ha de realitzar d’una menra ciclica.
Enten que tot procés de decisión ha de tenir les següents fases que se seguiran seqüencialment:
A. Definir l’objetiu clarament.
B. Recollir dades i analitzar la seva relevancia.
C. Estudiar possibles alternatives.
D. Evaluar les conseqüencies que es poguin desprender.
E. Pressa de la decisió i posta en pràctica.
La concepció cíclica del procés ve donada per que considera que les decisions poden ser: decions investigadoras o heurítiques, que ens consisten en buscar més informació i ens porten altre vegade a la fase B, o decisions terminales o finales que ens porten a, segons el desenllaç a la fase A.
b. El model de KRUMBOLTZ.
Aquest model se basa en un enfoc conductal cognitiu de la presa de decisions i considera que les conductes, les actituds, els interesos i els valors s’adquireixen i modifiquen de forma continua.
El model parteix de considerar que en la pressa de decisions influeixen 4 aspectes:
. Els components genétics y habilitats especials. En la mesura que les persones naixen amb una carrega genètica i en l’interacció amb l’ambient desenvolupen una serie d’habilitats especials
. Condicions i aconteciments ambientals.
. Experiencies d’aprenentatge anteriors: instrumental, que el individou realitza actuant amb els objectes i associatiu, que el individuo realitza obsevant l’actuació de models reals o ficticis.
. Destreçes per enfocar la tasca. Com per exemple serien: les destreçes per reconeixer una situació de decisió important, per definir el problema de forma adecuada i realista, per examinar els valors personals interesos i destreçes, per generar una extensa varietat d’alternatives, per realitzar una recerca d’informació necesaria para cada alternativa, per determinar fonts d’informació fiables i realistes i, en definitiva per organitzar i iniciar una seqüencia de conducta per pressa de decissions.
Tot tenint en compte aquestes varaibles van proposar que un programa de presa de decisions hauria de tenir les seguents fases, que amb la lletra inicial fan la paraula DECIDES.
1. D. Definir el problema.
2. E: Establir un pla d’acció.
3. C: Clarificar valors.
4. I: Identificar alternatives.
5. D: Descobrir possibles sortides.
6. E: Eliminar alternatives.
7. S: (Start) Començar a actuar.
Com considera ALVAREZ, tot i que aquests models tractan d’orientar fonamentalment la presa de decisions profesionals, el procés educatiu ha d’ensenyar al nens a prendre decisions en molt diferents àmbits de la vida escolar, social i personal i les propostes d’aquests models poden guiar el procés d’orientació en la presa de decisions en molts ámbits. Per mostrar-ho ens presenta un exemple d’utilització d’aquel model per ajudar a alumne en la presa de decisions de la comprá d’un ordinador.
En base a aquests models s’han desenvolupat al nostre pais alguns programes per ensenyar a prendre decisions que descriuen un seguit d’activitats organitzades que poden ser força orientatius tant per orientació per la pressa de decisions profesional, com, algunes de les propostes per organitzar activitats tutorials que ajudin als alumnes a prendre decisions en situacions problemàtiques de vida escolar, social o personal. Es per aixó que els presentem a continuació.
2.2 Los programas de presa de decicions vocacionals.
– Característiques generals.
Considerant les aportacions teóriques anteriors es constata que el paradigma més usual i pràctic per l’educació en la pressa de decisions adopta un ordre seqüencial, progressiu i acumulatiu. Atenent a aquestes caracterétiques qualsevol programa d’ensenyament de presa de decisions vocacional ha d’ensenyar a:
– Definir el problema. El que vol dir ayudar a definir el problema d’elecció davant el que es troba.
– Generar alternatives. El que vol dir descobrir dierents camins de resolució del problema, que comporta profunditzar en aquells aspectes relacionats amb la resolució del problema. El que comporta: elaborar un propi pla d’acció, aprofunditzar en el coneixment d’un mateix, de les diferents alternatives existents i en el riscs que poden suposar una elecció o altre.
– Desenvolupar habilitats per la recerca d’informació.
– Buscar fonts d’informació utils.
A partir d’aquests presuposts s’han elaborat multiples programes dels que presenten dos del més utilitzats al nostre pais.
– Programa “Decide en la ESO” de RODRIGUEZ, MLl., DORIO,I. i MOREY, M. (1994)
Aquest programa es presenta en dos volumens: Cuadernos para l’alumnat de l’EAO i un Guia didáctica para la tutoria, para el professorat.
El programa està estructurat en 12 unitats que tenen els següents objectius:
U.1 Introducció a la presa de decisions. Objectiu: ensenyar a l’alumne quin es el sentit d’una decisió i el pasos de l’estrategia decisoria a partir de situacions quotidianes.
U.2 Definir el problema decisori. Objectiu: ensenyar a definir situacions problemátiques i guiar a l’alumne al descobriment d’un problema d’elecció d’estudis.
U.3 Establir el meu pla d’acció. Objectiu: ensenyar a l’alumne a diseñar el procés i les fases de resolució d’un problema.
U.4 Coneixer els meus valors. Objectiu: que l’alumne identifique el seus valors i com incideixen en les preses de decisió escolars i profesionals.
U.5 Coneixer les meves actituds. Objectiu el mateix que l’anterior referit a actituds.
U.6 Com em veig i com em veuen. Objectiu el mateix que l’anterior referit a l’autoconcepte.
U.7 Coneixer la meva personalitat. Objectiu el mateix que l’anterior referit a la personalitat.
U.8 Coneixer el meu rendiment escolar. Objectiu el mateix que l’anterior referit al rendiment escolar.
U.9 Identificar els diferents camins i alternatives. Objectiu: Ensenyar al alumne a recollir informació del medi escolar i elaborar i valorar quines alternatives estan al seu abast.
U.10 Explorar el mon laboral.Objectiu. Mostrar a l’alumne la importancia d’explorar el mon laboral, els sector ocupacionals de les professions, els aspectes determinants de les mateixes i canals d’informació.
U.11 Descobrir els risc de les decisions. Objectiu: Ajudar a l’alumne a comprendre el concept de risc i valorar els risc que correria tenint en compte les seves qualitats personals en diferents opcions escolars i profesionals.
U.12 Triar entre alternatives i decidir. Objectiu: Ajudar a l’alumnat a predir les conseqüencies de les seves decisions i al procés de tria de vies decisories.
Per cadascuna de les activitats es presenten alguns procediments metodològics i sugerencies que lligarien o es proposa desenvolupar dintre d’altres activitats d’accció tutorial.
– Programa d’Orientació Vocacional a través de curriculum d’ALVAREZ i altres (1991)
El programa d’orientació integrat en el curriculum proposat per ALVAREZ i altres (1991), s’estructura en tres fases: Fase d’informació. Fase de Reflexió i Fase de pressa de decisions. En cadascuna d’aquestes fases es tracten les característiques personals, el sistema educatiu i el mon socio-professional.
Pel que fa al sistema educatiu estrutura les activitats en tres blocs. El primer es refereix al coneixment del sistema educatiu, el segon es centra en el coneixement dels estudis i professions i el tercer engloba el contingut dels dos primer blocs partint de situacions reals o simulades que permitiran apropar a l’alumne a la vida real.
1. Fase d’informació.
L’objectiu primordial es permetre una ampliació dels coneixments sobre si mateix, el mon educatiu i el mon socio-professional, el que va permetra realitzar el seu propi projecte personal.
2. Fase de reflexió.
L’objectiu aqui seria conduir a l’alume a una situació d’anàli i reflexió sobre: si mateix (les seves actituds, interesos i capacitats …) la seva experiencia educativa (historial escolar, projecte educatiu-profesional), les professions (característiques estudis i formació necessaria per accedir a ella).
3. Fase de pressa de decisió.
L’objectius fonamental es posar en relació el mon psicològic de cada individuo amb el marc escolar i posteriorment amb el professional.
3. LA MADURESA VOCACIONAL, AUTOCONEIXEMENT I ELECCIO DE CARRERA.
Pel desenvolupament dels models i programes de presa de decisions vacacional sembla convenient tenir algunes dades respecte al grau de maduresa vocacional assolit per les persones als que van adreçades, en el nostre cas adolescents. Es per això que sembla pertinent fixar-se en les característiques de la maduresa vocacional dels adolescents.
3.1 Les etapes de maduresa vocacional.
Un dels primers intents de descriure la maduresa en el procés d’elecció professional, el va realitzar Ginzberg i cols. (1951), que caracteritzen el desenvolupament de l’elecció professional a través d’una sèrie d’estadis jerarquitzats. Distingueix el següents estadis:
1. Període de Fantasia, fins els 11 anys; durant aquest període, els interessos professionals no són en realitat només que l’expressió de desitjos momentanis.
2. Període de Tanteig, d’11 als 17 anys; el nen comença a utilitzar els interessos tenint en compte les aptituds i els valors. Els plans i projectes que realitza són opcions de tanteig, sense tenir en moltes ocasions excessiva relació amb els factors de la realitat.
a) Etapa d’interessos, d’11 a 13 anys; en aquesta primera etapa són els interes son els que representen el valor principal per a la realització d’una opció determinada.
b) Etapa de les capacitats, de 13 a 14 anys; a més dels interessos, es tenen en compte les aptituds, encara que l’adolescent no té un criteri totalment format prop de les seves capacitats personals.
c) Etapa de valors, 15‑16 anys, els valors prenen el paper nuclear predominant, sobre tot els interessos i aptituds.
d) Etapa de transició, 17 anys; es començen a tenir en compte les combinacions de tots els elements anteriors.
3. Període realista, 17 anys a l’edat adulta es realitzen opcions arribant a un projecte definit i a la posada en pràctica de la decisió.
Altre enfocament es l’adoptat per SUPER (1963); que considera les etapes vocacionals a partir dels elements següents
: – la maduresa vocacionals ‑ la transformació del concepte de si mateix en concepte vocacional ‑ les pautes de professió
La seqüència d’etapes que arriba a assenylar es:
A. Etapa de Creixement (0 a 14 anys); En aquesta etapa es desenvolupa l’autoconcepte a través d’experiencies en la família i l’escola. La imaginació i la fantasia, donen pas als interessos i capacitats en el decurs de l’etapa en funció de la seva creixent participació i assimilació dels elements que componen la vida social.
En aquesta etapa distingueix els següents periodes:
a) Període fantasia, de 4 a 10 anys.
b) Període de l’interès, 11 a 12 anys.
c) Període de la capacitat, 13 a 14 anys.
Cadascu dels quals està caracteritzat pel predomini dels factors que li donen nom, com prioritari per l’elecció vocacional.
B. Etapa de l’exploració, 15‑24 anys; durant la qual es realitza l’exploració professional tenint en compte els interessos i capacitats a través de les subetapes de tanteig i assaig.
C. Etapa d’afirmació, de 22 a 24 anys; s’acostuma a trobar i a realitzar un treball convenient.
3.2 Autoconeiment i elecció de carrera.
Cal aclarir en primer lloc que el terme “elecció de carrera” adoptat per GINZBERG i SUPER ve a integrar concepcions anteriors separades en orientació vocacional i orientació professional. SUPER aclareix que amb “carrera” s’entén: “la seqüencia de posicions ocupades per una persona al llarg de la seva vida tant en la dimensió professional, familiar, social i de temps lliure”.
En concordança amb aquestes teories els diferents programes de pressa de decisions vocacionals han desenvolupat diferentes activitats que tratan d’ajudar als alumnes adolescents en l’autoconeixement per l’elecció de carrera o itinerari formatiu professional.
Aixì el programa de ALVAREZ i altres (1991) s’inicia amb un Cuestionari d’Exploració Inicial que pretén situar a l’adolescent respecte a: la seva realitat personal, la seva realitat educativa, els seus valors, les seves preferencies interes i expectatives i en el nivell de decisions que ha assolit respecte a l’elecció professional.
El “Programa para enseñar a tomar decisiones” propuesto por RODRIGUEZ M Lluisa (1994) esta compost per 12 unitats . En la Unitat 4 proposa que el alumnes explorin quines son les seves motivacions a través d’una valoració personal i d’una estimació dels valors d’altres persones persones i que relacionin aquestes amb valors amb algunes professions. En l’unitat 5, proposa als allumnes una reflexió i autovaluació de les propies aptituds i a partir d’aquesta avaluació relacionar-la amb diversos estudis o especialitats ocupacionals. En les unitat 6-7-8 proposa activitats semblants per l’autovaluació de l’autoestima, dels trets de personalitat i del rendiment escolar. El sentit final de totes aquestes activitats queda reflectit en l’unitat 9 on a partir de dos casos planteja als alumnes com les informacions anteriors s’ha tenir en compte en la tria dels itineraris educatius personals.
PROPOSTA D’APLICACIO DIDACTICA
1.Funcions del professor de psicologia i pedagogia
Tal i com anunciavem al començament situarem en primer lloc la proposta d’aplicació didàctica en les funcions del professor de l’especialitat de Psicologia i Pedagogia i en les orientacions que propociona el marc legislatiu actual més inmdiat respecte a aquest tema.
Las tarees del professor de Psicologia i Pedagogia, s’enmarcarien dintre de les següents funcións que assenyala entre altres, l’apartat 1.9.de la Resolució 14 de juny 1995 per centres que impartiran l’ESO de forma avançada:
– Docència de la part variable del curriculum en credits relacionats amb el coneixment de la persona i la interacció i insercció en el medi i, concretament, en tècniques d’estudi, elecció d’estudis i professions i coneixement del món laboral.
– Col@laboració amb el cap d’estudis o coordinador pedagógic en en la coordinació de la tutoria i amb l’EAP en les seves tasques al centre.
Aquestes funcions es podriem concretar entre altres i en el tema que ens ocupa en:
– Disenyar e impartar alguns crédits variables d’orientació professional que es decideixen al centre adreçats a la transició al mon laboral, els cicles formatius o el batxillerat.
– Col¨laborar amb el Cap d’estudis en el disseny de l’unitats d’orientació professional dins dels PAT, definit els continguts i les activitats i les propostes de materials didáctics i en el disseny d’activitats de tutoria per l’elecció de crèdits varables.
– Col¨loborar amb els departaments en l’elaboració d’activitats amb caracter d’orientació professinal als credits variables.
– Col¨laborar amb els professionals de l’EAP en l’orientació dels alumnes amb n.e.e..
2. Proposta didáctica.
Atenent al que estableix el Dct.96/1992 per l’ordenament de l’ESO i la Resolució impartició anticipada de l’ESO abans esmentada l’orientació per la pressa de decisions i l’orientació professional es podria concretar en:
En les activitats d’acció tutorial:
– Activitats d’orientació en la pressa de decisión per la tria de crèdits variables al final de cada trimestre, en tots els cursos de l’etapa.
– Unitats de programació per l’orientació professional, a desenvolupar durant el 3r i, especialment, el 4rt curs d’ESO, dins dels crèdit de tutoria per aquest curs del PAT.
En els crèdits variables:
– Unitats de Programació i/o activitats en els crèdits variables amb orientació professionalitzadora.
– Credits variables d’orientació professional i per la transició al mon laboral, en el segóns i tercer trimestre del 4rt curs de l’ESO. Aquests crèdtis anirien adreçats a aquells alumnes que a les activitats d’orientació professional que es desenvolupa dins del credit de tutoria s’observes la necessitat d’orientació més específica en algunes dels posibles itinerarios formatius de transició al mon laboral. Podrien anar a adreçades a: “La transició al mon laboral”, “Els itineraris formatius i la transició al mon laboral en la formació profesional”, “Els itineraris formatius i la transició al mon laboral en el batxillerat i els estudis universitaris”.
2.1 Desenvolupament d’un credit.”Unitats de programació per l’orientació professional en el PAT”.
De les opcions que acabem d’expossar a tall d’exemple desenvoluparem el que anomenen “unitats per l’orientació professional en el PAT” .
Entenem que l’orientació professionals i por tant dels itineraris formatius ha de ser un eix organitzatiu de l’acció tutorial durant el 4rt curs d’ESO i segons les necessitats dels alumnes des d’el tercer trimestre del 3r. d’ESO.
Entenem que igual que en els models d’orientació professional que exposavem en el marc conceptual, el conjunt de activitats que es desenvolupen per l’orientació professional dins del PAT es podrien agrupar en blocs de continguts i activitats a ells referits que mantinguin una coherencia i unitat en si mateixos i desenvolupin una seqüencia d’aprenentatge complerta en si mateixa. Aquesta intenció parlem d’unitats de programació.
A continuació fem una proposta d’aquestes unitats i dels continguts que en elles es desenvoluparien.
U.1 Les expectatives Professional i Formatives: La realitat personal. Els valors, les preferencies e interessos .La realitat educativa personal. Les alternaties educatives. Les alternatives al mon laboral. Nivell de decisió actual.
U.2 El procés d’elecció profesional: Factors, condicionants, procés i pressa de decsions. Itineraris formatius. Itineraris professionals.
U.3 Factors personals en la pressa de decions i l’elecció profesional: Els trets de personalitat. Les aptituds. Els interesos. Els valors.
U.4 Itineraris formatius de l’educació postobligatoria. El Batxillerats. La formació professional de grau mitjà. Els Programes de Garantia Social.
U.5 Les diferents families professionals. Itineraris formatius, accés al mon del treball, condicions laboral i promoció professional.
U.6 El projecte personal formatiu. Pressa de decisions segons realitat personal i educativa, preferencies i expectatives.
Orientacions metodològiques: A l’U.1 mitjançant un cuestionari es tractria de coneixa el grao de decisions que tenen el alumnes i els factors que tenen presents per això. A l’U.2 es treballaria a partir d’una expossició els factors que cal tenir presents en un procés de pressa de decisions. Les unitats 3,4,5 s’analizaria cadascú del factors i mitjançant activitats que aortesin informació i mostresin com influexen cadascú dels factors en la pressa de decisións, els alumnes contrastaria amb l’importancia que otorga a cadascú d’aquests factors en la seva presa de decisions personals. A l’ultima unitat es tractaria que en funció de les informacions aportades i dels anàlisis parcials realizats pels alumnes reformulessin el seva decisió i dissenyesin el procés per portar-la a terme.
2.2. Unitats Exemple:
Per finalitzar ens detindrem en l’expossició de dues unitat la primera referida a “Les expectatives Professional i Formatives”en la mesura que considerem que qualsevol procés d’orientació vocacional ha de començar pel coneixement de la madureça vocacional dels alumnes per adeqüar les següents activitats al nivell de madureça dels alumnes. En segón l’unitat que entem que ha de tancar qualsevol procés d’orientació professional “L’elaboració d’un projecte personal”, en la mesura que pensem es un bon exerci per observar l’incidencia en la madureça vocacional de les activitats desenvolupades durant el programa.
2.2.1 “Les expectatives Professional i Formatives”
Objectiu general: Promoure l’autoconeixement i la reflexió sobre els factors de la madureça vocacional personal.
Continguts:
– Els factors personals de la opció vocacional personal.
– Les trets personals, actituds, interessos i valors en l’opció vocacional personal.
– La realitat educativa personal i l’opció vocacional.
– Les alternaties educatives i l’opció vocacional personal.
– Les alternatives del mon laboral i l’opció vocacional personal.
– Los factors del nivell de decisió actual.
Activitats: S’iniciarà amb una exposició introductoria del professor respecte als factors que condicionen la opció vocacional i professional de les persones. Per promoure l’autoreflexió sobre aquesta factores es realitazarà un questionari individual respecte als continguts abans esmentats . En grups de 4-5 alumnes analitzaren pregunta a pregunta les respostes de tots ells i valoren les resposes que suposen una més gran maduresa i quines no, segons criteris comuns. En gran grup s’expossaren les valoracions de cada grup i es classificaren cada pregunta les respostes de la mateixa manera que es va realitzar en petit grup. Es finalitzaria amb un ejercici individual de recollida d’aquells aspectes dels que haurìa d’aprofunditzar en la seva reflexió en les unitats posteriors.
2.2.2. “Elaborar un projecte personal.”
Per finalitzar ens detindrem en el desenvoluament de l’unitat “Elaborar un projecte personal” que com deiem entenem ha de tacar qualsevol procés d’orientació.
Objectiu general: Concretar el projecte formatiu i/o professional a partir de l’autoconeixement i del contrast amb l’entorn sòcio-laboral i l’oferta formativa.
Continguts:
– Anàlisis de la pròpies capacitats, actituds i aptituds.
– Definició d’una opció personal professional i formativa.
– Contrast de les propies actituds i capacitats amb les que exifgeix l’opció personal triada.
– Comparació i contrast amb altres opcions triades.
– Programació d’itineraris de recerca de feina.
– Anàlisis i valoració de possibilitat de retorn al sistema educativo.
Activitats: S’iniciaria amb una reelaboració del cuestionari inicial d’expectatives i interesos professionals i formatius i una valoració individual i col@lectiva dels canvis produits.
La segona activitat seria la presentació d’un guió per l’elaboració del Projecte personal i formatiu i del procés d’elaboració del mateix. Per cada un dels apartats del guió, que serien els que s’assenyalen als continguts d’aquesta unitat, es realitzaria un exemple per part del professor, en el que es mostraria com utilitzar els materials i dossiers treballats al llarg del credit i de les unitats de programació per l’orientació dins el PAT. A partir d’aquest cada alumne realitzaria una elaboració individual i posteriorment la contrastaria amb un company. Finalment es realitzaria una posta en comú del elaborat per tots els alumnes i si cal una darrera correcció individual de cada alumne.
Podria tancar l’unitat i el procés amb una revisió individual del professor cada projecte personal amb cada alumne.
Tot seguint les propostes anteriors el Cuestinari Inicial d’Expectatives Formatives i Professional podria incloure aspectes com els següents:
– Realitat personal: Expectativa actual de la seva opció personal en acabar ESO. Expectatives professional que es deriven d’aquesta opció. Opinions dels pares, profesors i amics respecte a la millor opció pel alumne en acabar ESO. Valoració del alumne d’aquestes opinions. Altres factors que condicionen la seva opció actual.
– Trets personals, actituds, interessos i valors: Autoevaluació dels trets personals, actituds, interesos i valors que es manifesten en la vida personal, social i escolar. Trets personals, actituds i valors de les expectatives professional que se deriven de l’opció personal manifestada al finalitzar ESO.
– La realitat educativa personal. Rendiments escolar actual. Anàlisis de causes.
– Les alternaties educatives. Coneixement d’alternatives: condicions d’acces, materies, itineraris i possibilitats d’acces al mon laboral.
– Les alternatives del mon laboral. Coneixement d’alternatives en el mon laboral de l’expectatives professionals maniestades: nivell d’estudis, posibilitats de feina, acces a la feina, condicions laborals.
– Pressa de decisió actual. Seguretat en la decisió. Factors que té en compte.
APLICACIO DIDACTICA
– Marc general d’orientació: Igual tema 18
– Desenvolupament: Igual tema 18
– Funcions del psicòlg-pedagog.Igual tema 18
– Tipus de temes-credits.Igual tema 18
– Credit exemple: Continguts. Temporalització. Igual tema 18
– Unitat exemple:
1. Coneixement de les Expectatives Formatives i Professionals dels Alumnes.
6. Elaborar un projecte personal formatiu.
– Activitat:
1. Coneixement de les Expectatives Formatives i Professionals dels Alumnes.
Presentació del procés d’orientació a portar a terme.
Presentació del Cuestionari Inicial i del procés d’elaboració de les dades.
– Metodologia. Desenvolupament.
– Materials.
Cuestionari d’Expectives Formatives i Profesionals.
A.1 Expectatives per acabar l’ESO i expectatives Professionals.
A.2 Orientacions de familiars, amics per acabar ESO.
B.1. Adequació d’expectatives amb trets de personalitat.
B.2 Adequació d’expectatives amb aptituds.
B.3 Adequació d’expectatives amb valors.
B.4 Adequació d’expectativers amb interesos.
C.1. Coneixement dels itieneraris formatius per expectatives. Interéses de nous coneixements.
C.2. Coneixement del itineraris professional per les expectatives. Intereses de nous coneixments.
6. Elaborar un projecte personal formatiu.
Aquesta unitat tanca el procés d’orientació professional como es veu en les unitat programadas. L’objectiu es retomar els conjunt d’informacions analitzades en les unitats anteriors i referir-les a les expectiatives i qualitats personal per elaborar una projecte personal d’itinerari formatiu i profesional.
Activitat 1. “Que cal ser per ser .. ?” (BM U 31)
Activitat 2. “Com cal ser per ser … ?” ” 32
Activitat 3. “Que cal fer per ser … ?” ” 34
Activitat 4. “Que em proposo fer ..? (TVA U-8 72-74)
– Activitat:
Activitat 4: Que em proposo fer …?
– Materials didáctics:
Altres materials
1.
– Bulleti del Mestres, n1230 Febrer-Abril 1992. 82-85 Adaptats.
– ALVAREZ i altres C.E.I. 82-85
– MEC Transició a la vida adulta). U-1 47-50
– Cuestionaris INEM i Programas que hacer al acabar EGB?.
6.
– Bulleti del Mestres, n1230 Febrer-Abril 1992 Unitats 31-32-34.
– MEC Transició a la vida adulta). U-8 72-74
– Experiencia de credit interdisciplinar llengua- busqueda de feina CdP
2.2. Unitat Exemple:U.3 Factors personals en la pressa de decions i l’elecció profesional: Els trets de personalitat. Les aptituds. Els interesos. Els valors.
Per finalitzar ens detindrem en el desenvoluament d’aquesta unitat que dintre del conjunt d’unitats que abans presentavem es refereix de forma directa al tema que estem desenvolupant.
Objectiu general: Coneixer els trets de personalitat, les aptituds, els interesos personals i els associats a diferentes professions especialment els de les profesions de preferencia personal.
Continguts:
– Els trets de personalitat de les professions i els trets de personalitat propis.
– Les aptituds que requereixen les professions i les aptituds propies.
– Els interesos i els valors peronals i els interesos i valors propis de les professions.
Activitats: Utilitzariem com models les activitats proposades en el Bolleti de Mestres 31-32-34 i 8 i 9. S’iniciaria amb una expossició del professor de l’importancia sobre la importancia del trets de personalitat en la tria