Grups de risc i recursos compensatoris per a l’educació.
Sumari. Pàg.
1. INTRODUCCIO. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45.1
1.1 Prevenció: aspecte fonamental a tots els nivells de la societat 45.2
2. ENFOC PREVENTIU: Concepte. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45.2
3. CARACTERISTIQUES DE L’ENFOC PREVENTIU. . . . . . . . . . . . 45.3
4. PROGRAMES DE PREVENCIO QUE ES PODEN OFERIR
DES DE LA INSTITUCIO ESCOLAR. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45.3
5. GRUP DE RISC. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45.4
5.1. Definició. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45.4
5.2. Marc legal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45.4
6. ECURSOS COMPENSATORIS PER A L’EDUCACIO. . . . . . . . . 45.7
6.1 Recursos compensatoris interns en la pròpia escola . . . . . . . 45.7
6.2 Recursos compensatoris externs al centre . . . . . . . . . . . . . . 45.7
7. PROGRAMA DE COMPENSATORIA PER ALS MARGINAT SOCIALS 45.8
7.1. Recursos compensatoris desenvolupats a partir del Programa
de Compensatòria de marginats socials. . . . . . . . . . . . . . . . . 45.8
8. BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45.11
1. INTRODUCCIO.
1.1 Prevenció: aspecte fonamental a tots els nivells de la societat.
La prevenció era un aspecte relativament poc prioritzat fins fa poc anys perquè les diferents Administracions invertien en serveis que oferien una atenció en funció de la demanda.
Aquest model segueix vigent però cada vegada són més les estratègies que s’utilitzen per informar la societat, mitjançant els mitjans de comunicació, sobre diversos aspectes que són d’actualitat i poden comportar problemàtiques i ris-cos a alguns grups, com serien els següents:
– de salud (Campanya sobre la SIDA),
– sobre educació sexual (Campanya del preservatiu),
– sobre educació ambiental (Campanya sobre els residus),
– sobre educació del consum (Campanya sobre els preus i drets del consumidor), etc.
Per tant, l’enfoc preventiu esdevé fonamental a tots els col.lectius de la societat per què redueix el risc, per què intervé abans que es presenti el problema al-hora que culturitza.
2. ENFOC PREVENTIU. Concepte.
L’enfoc preventiu no espera la introducció de la demanda de forma explícita per iniciar la intervenció sino que s’avança a la possible aparició del problema, de manera que es milloren les condicions existents i es prevenen els problemes.
L’objectiu principal és evitar l’aparició del problema o reduir-ne l’aparició de nous casos, per la qual cosa és una tasca orientada a tot el grup.( Baker i Shaw, 1987) i en principi no suposa cap tipus de tractament, ja que un model força extès és el que ofereix prevenció quan ja s’ha manifestat el problema i es preten reconduir-lo mitjançant el diagnòstic, el tractament (teràpia, rehabilitació,etc) i l’assessorament a l’individu afectat, als pares i a l’escola si es tracta d’un problema escolar.
3. CARACTERISRIQUES DE L’ENFOC PREVENTIU.
Com a característiques de l’enfoc preventiu que s’ofereix previ a la manifestació del problema,en podriem determinar les següents:
– s’ha d’oferir durant tota la vida de l’individu, si més no durant la seva esco- laritat, per tant és un procés continu a oferir des de l’Administració en general.
– implica a molts estaments de la societat: família, escola etc, i la societat en sí mateixa.
– s’ha d’oferir en alguns moments amb força intensitat, abans que sorgeixi el problema, per exemple a l’adolescència, garantir l’educació sexual.
– permet als individus desenvolupar estratègies per afrontar situacions difícils mitjançant una major informació.
– té una intenció clara i manifesta per la qual es desenvolupen activament programes de prevenció.
4. PROGRAMES DE PREVENCIO QUE ES PODEN OFERIR DES DE LA INSTITU CIO ESCOLAR
A la institució escolar, l’enfoc preventiu haurà de quedar reflectit en els tres nivells de concreció del currículum, mitjançant programes:
– programes de salut ( higiene personal, alimentació, educació sexual, consum de drogues…)
– programa de compensatòria amb grups de risc (marginats socials),
– programa de compensatòria d’aules-taller per alumnes del cicle superior de l’EGB
– programa d’orientació escolar i professional ( sortides professionals, tria de crèdits variables, etc)
– programa d’educació ambiental
– programa d’orientació a l’estudiant: tècniques d’estudi, estratègies d’aprenentatge
– programa d’estimulació primerenca: llenguatge, psicomotricitat, cognició…
– programa d’autonomia,
Tots aquests programes haurien de quedar recollits a nivell de programació d’aula i en el PCC, proposant-ne una seqüenciació en funció de l’edat i dels moments “crítics” en que la informació del programa pot realitzar la seva funció de prevenció, preparant una sèrie de materials curriculars, organitzant una difusió adequada tant per als alumnes com per als pares que hauran de reflexionar els mestres i profes-sors, etc.
5. GRUPS DE RISC.
5.1 Definició.
Els grups de risc són grups que per raons econòmiques, socials o geogràfiques tenen dificultats per veure garantida la consecució dels objectius educatius bàsics.
En aquesta situació desfavorable, podriem situar principalment els marginats socials, les minories ètniques, els alumnes de les zones rurals, i els alumnes de 14 a 16 anys que han acabat l’EGB i no s’incorporen al món del treball fins als 16.
Per aquests col.lectius, es van desenvolupar concretament els programes d’Educació Compensatòria.
5.2 Marc legal.
La LOGSE en el seu títol V aborda el tema de la compensació de les desi-gualtats en l’educació. Concretament en els articles 63, 64, 65, 66 i 67 diuen:
Article 63:
“1. Amb l’objectiu de fer efectiu el principi d’igualtat en l’exercici del dret a l’educació, els Poders públics promouran les accions de caràcter compensatori en relació amb les persones, grups i àmbits territorials que es trobin en situacions desfavorables i proveiran els recursos econòmics per a aquest fi.
2. Les polítiques d’educació compensatòria reforçaran l’acció del sistema educatiu per tal d’evitar les desigualtats derivades de factors socials, econòmics, culturals, geogràfics, ètnics o d’una altra índole.
3. L’Estat i les Comunitats Autònomes fixaran els seus objectius prio-ritaris d’educació compensatòria.”
Article 64:
” Les Administracions educatives asseguraran una actuació preventiva i compensatòria garantint, si hi escau, les condicions més favorables per a l’escolarització, durant l’educació infantil, de tots els nens les condicions personals dels quals, per la seva procedència d’un medi fa-miliar amb un nivell de renda baix, pel seu origen geogràfic o per qual-sevol altra circumstància, suposin una desigualtat inicial per accedir a l’educació obligatòria i per progressar en els nivells posteriors.”
Article 65:
“1. En el nivell d’educació primària, els Poders públics garantiran a tots els alumnes una plaça escolar gratuïta en el seu propi municipi en els termes que resulten de l’aplicació de la Llei Orgànica del Dret a l’Educació.
2. Excepcionalment, en l’educació primària i en l’educació secundària obligatòria, en aquelles zones rurals en què es consideri aconsellable, es podrà escolaritzar els nens en un municipi proper al de la seva resi-dència per garantir la qualitat de l’ensenyament. En aquest cas, les Administracions educatives prestaran de forma gratuïta els serveis es-colars de transport, menjador i, si cal, internat.
3. Sense perjudici d’allò que es disposa en el Capítol Cinquè d’aques-ta Llei, les Administracions educatives proveiran els centres en què els alumnes tinguin especials dificultats per assolir els objectius generals de l’educació bàsica a causa de les seves condicions socials, dels re-cursos humans i materials necessaris per compensar aquesta situació. L’organització i programació docent d’aquests centres s’adaptarà a les necessitats específiques dels alumnes.
4. Amb la finalitat d’assegurar l’educació dels nens, les Administracions públiques n’assumiran subsidiàriament la cura i atenció quan les famílies es trobin en situacions en què no puguin exercir les pròpies responsabilitats.”
Article 66:
“1. Per garantir la igualtat de tots els ciutadans en l’exercici del
dret a l’educació, s’arbitraran beques i ajuts a l’estudi que com-pensaran les condicions sòcio-econòmiques desfavorables dels alumnes i s’atorgaran en l’ensenyament postobligatori, a més, en funció de la capacitat i el rendiment escolar. També s’establiran els procediments de coordinació i col.laboració necessaris per articular un sistema eficaç de verificació i control de les beques que s’hagin concedit.
2. La igualtat d’oportunitats en l’ensenyament postobligatori serà pro-mugut, així mateix, mitjançant l’adequada distribució territorial d’una oferta suficient de places escolars.
3. Les pol’tiques compensatòries en l’àmbit de l’educació especial i de les persones adultes, es realitzaran d’acord amb els criteris previstos en aquesta llei.”
Article 67:
“1. L’ Estat, amb la finalitat d’assolir els seus objectius en política d’educació compensatòria, podrà proposar a les Comunitats Autònomes programes específics d’aquest caràcter, d’acord amb allò que es preveu en aquest títol.
2. La realització d’aquests programes d’educació compensatòria s’efectuarà mitjançant un conveni entre l’Estat i les Comunitats Autònomes, a les quals en correspondrà l’execució.”
En aquest sentit el Ministerio de Educación y Ciencia publica un Reial Decret:
* Real Decreto 1174/83 de 27 de abril
en el qual s’afirma que l’Educació compensatòria pot garantir els nivells mínins de suport a la xarxa educativa pública per intentar equilibrar les desigualtats derivades d’una situació ecomòmica, social o geogràfica. Per això, es definei-xen les zones d’acció educativa preferent que són àmbits geogràfics molt desa-favorits en les quals es desenvolupen accions i recursos extraordinaris per compensar les diferències,a partir del qual el Ministerio de Educación y Ciencia i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, prèvia apro-vació de la Comissió Delegada del Govern per a la Política Autonòmica, sus-criuen de mutu acord el primer conveni de col.laboració per desenvolupar el programa d’educació compensatòria, l’any 1983.
6. RECURSOS COMPENSATORIS PER A L’EDUCACIO.
5.1 Recursos interns de la pròpia escola:
– Informació, formació i assessorament al professorat.
– Plantejament en el Projecte Educatiu del centre dels supòsits de convivència amb totes les realitats socials.
– Organització d’escola:
* establir criteris en relació a l’adscripció dels alumnes a les aules
* establir criteris d’atenció generals
. establir criteris d’avaluació i de promoció
. organitzar els diferents recursos humans del centre
. afavorir les relacions família-escola
* establir criteris d’organització d’aula
. afavorir estratègies metodològiques i organitzatives a l’aula per atendre la diversitat
. establir formes i criteris metodològics
. elaborar materials adaptats
. elaborar d’una adaptació curricular si s’escau.
6.2 Recursos externs al centre:
– intervenció d’un mestre suport a l’escola que atén a alguns alumnes
– ajuts econòmics i beques
– intervenció dels serveis externs: EAP, SEDEC, Serveis Socials de Base dels ajuntaments…
– col.laboració dels Centres de Recursos pedagògics (CRP) en aportació de maerials informatius i documentals.
Tots aquests pressupòsits s’han intentat traduir en el programa de Compensatòria per als marginats socials que us especifiquem a continuació amb més detall.
7. PROGRAMA D’EDUCACIO COMPENSATORIA PER ALS ALUMNES AMB RISC DE MARGINACIO.
Definició de Marginat social: la persona que, degut a una situació socio-cultural molt poc afavorida, presenta una conducta desviada de la conducta socialment aceptada per la majoria que fomenta alhora problemes de socialització i de madu-resa personal. En el nen o la nena aquests problemes es tradueixen a més a més en dificultats d’aprenentatge i de motivació.
Els grups de risc, famílies amb problemes socials i de marginació, mancances que afecten les condicions mímimes de la subsistència, presenten problemes que po-den derivar-se dels factors següents:
– conflictes en les relacions familiars deguts a malentesos, maltractaments, problemes de drogues, d’alcoholisme,
– qüestions econòmiques molt desfavorables
– pertinença a minories ètniques amb costums socials molt diferents a la cultura occidental: gitanos, àrabs, …
– qüestions de nomadisme
– allunyament de la família d’origen per motius judicials (tutelar de menors, acolliment…)
7.1 Recursos compensatoris desenvolupats a partir del Programa d’Educació Compensatòria per als alumnes amb risc de marginació.
– Recursos compensatoris interns en la pròpia escola:
* Informació sobre les diferències, formació i assessorament al professorat, per exemple en relació als diferents hàbits socials, l’organització del temps, els costums referents a l’alimentació, a les festes i les creences, etc.
* Plantejament en el Projecte Educatiu del centre de la nodiscriminació dels diferents col.lectius socials, del coneixement i respecte a les altres cultures,
de la valoració de les diferents identitats culturals que existeixen, de l’acceptació i acolliment de qualsevol persona, etc.
* Organització d’escola:
– establir criteris en relació a l’adscripció dels alumnes a les aules:
* tenir en compte per l’adscripció d’un alumne a un grup classe quan l’adscripció és tardana els següents aspectes intrínsecs:
. l’edat de l’alumne
. els seus coneixements
. la seva voluntat d’adaptació social
* i els següents aspectes extrínsecs a l’alumne:
. l’actitud acollidora del centre
. possibilitats d’organització d’aula
. possibilitats d’organització de cicle
. possibilitats de suports
. possibilitats de l’entorn social
– establir criteris d’atenció generals:
* afavorir estratègies metodològiques i organitzatives al cicle: agrupaments flexibles, tallers…
– establir criteris d’avaluació i de promoció
– organitzar els diferents recursos humans del centre: mestres de suport, mestres d’EE,…
– afavorir les relacions família-escola: crear una escola de pares, informar del procés d’adaptació que hauran de fer els seus fills, explicar normes i objec- tius del marc escolar,…
– establir criteris d’organització d’aula:
* afavorir estratègies metodològiques i organitzatives a l’aula per atendre la diversitat:
. racons, pla de treball, treball en grup…
– establir formes i criteris metodològics facilitadors d’un aprenentatge més individualitzat
Per exemple, pel que fa l’aprenentatge de la lectoescriptura per un alumne àrab, s’ha de tenir en compte aspectes com:
– la lateralitat
– la direccionalitat
– la forma del nostre grafisme
– la forma del nostre codi
– elaborar materials adaptats adequats al nivell, edat i ritme d’aprenen tatge dels alumnes tenint en compte el temps que els hi resta per estar escolaritzats.
– elaborar d’una adaptació curricular en la qual l’assoliment dels continguts no és l’objectiu fonamental sino el d’aconseguir la socialització, quan l’alumne no pot participar de la majoria de les activitats de l’aula ordinària.
* Recursos compensatoris externs al centre:
– intervenció d’un mestre suport a l’escola que atén a alguns alumnes amb necessitats educatives especials derivades d’una situació molt desfavorable.
– ajuts econòmics: beques de menjador, de llibres, de material d’escola, de colònies escolars…
– intervenció dels serveis externs: EAP, SEDEC, Serveis Socials de Base dels ajuntaments…
– col.laboració dels Centres de Recursos pedagògics (CRP) en aporta- ció ció de materials informatius i documentals relatius a altres cultures i formes de viure.
El desconeixement de la llengua d’aprenentatge, la incompatibilitat entre el nivell d’aprenentatge i el nivell maduratiu real de l’alumne, el desfasament entre els costums de la seva cultura i la nostra són punts problemàtics d’aquest alumnat.
8. BIBLIOGRAFIA.
– GOLDSTEIN, A., SPRAFKIN, R. i altres:
Habilidades sociales y autocontrol en la adolescencia.
Ed. Martínez Roca, Barcelona, 1989.
– GARCIA, R., MARTINEZ,B., ORTEGA,P.:
Educación compensatoria.
Ed. Aula XXI. Santillana. Madrid,1987.
– QUINTANA, J M.:
Pedagogia social.
Dykinson. Madrid, 1984.