Sumari Pàg.
1.INTRODUCCIO. . . . . . . . . . 49.2
1.1 Deinició de la paraula AVALUACIO en educació . . . . . 49.3
2. PRINCIPIS I MODELS D’AVALUACIO. . . . . . . 49.4
2.1 Principis generals de l’avaluació. . . 49.4
2.2 Models generals de l’avaluació. . . . 49.5
3. FUNCIONS DE L’AVALUACIO. . . . . . . . .
4. TIPUS D’AVALUACIO. . . . . . . . . . . . . 49.9
4.1 Avaluació de les activitats per part del prefessoral. . 49.9
4.2 Avaluació del propi procés, realitzada pels mateixos agents que són avaluats. . . . . . . . . . . . . . . 49.9
4.3 Avaluació per agents externs. . . . . . . . . . . . 49.10
4.4 Avaluació en relació a uns paràmetres. . . . . . . . 49.10
4.5 Avaluació en funció de l’objecte a avaluar. . . 49.11
5. L’AVALUACIO EN EL PROCES EDUCATIU I LA PRESA DE
DECISIONS CURRICULARS. . . . . . . . . . . . 49.11
5.1 Utilitat de l’avaluació en funció de l’usuari 49.11
5.2 Característiques de l’avaluació. . . . 49.12
5.3 Elements de l’avaluació. . . . . . . . 49.12
5.4 Instruments per avaluar. . . . . . . . 49.14
5.5 Limitacions de l’avaluació. . . . . . 49.15
5.6 Documents oficials. . . . . . . . . . . 49.15
6. LEGISLACIO SOBRE AVALUACIO. . . . . . .
7. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . 49.17
1. INTRODUCCIO.
En la nostra societat, l’avaluació entesa com la realització d’un conjunt d’accions adreçades a recollir una sèrie de dades sobre una persona, fet, situació o fenòmen per emetre un judici valoratiu que alhora permetrà la presa de decisions, és un element molt necessari en un món competitiu per identificar les necessitats i poder-hi donar resposta.
És una tasca fonamental en qualsevol àmbit laboral i social doncs sempre que s’ha volgut valorar una actuació humana s’ha necessitat fer una avaluació.
En els centres docents, l’avaluació educativa pretén generar coneixements, d’una manera o d’una altra, per comprendre i millorar la pràctica de tots els implicats en el projecte, per augmentar la capacitat de tots els participants per utilitzar la pràctica com a un recurs crític per desenvolupar les millores.
En un primer moment, s’identifica avaluació amb mesura.
“Es un procés per a determinar el grau o l’amplitud d’alguna característica associada a un objecte o persona” (Mager, 1975)
En un segon moment, es relaciona avaluació amb un referent, concretament en educació l’avaluació consistia en comparar objectius i resultats.
“Avaluar és mesurar l’assoliment dels objectius prèviament definits” ( Tyler)
En un altre moment, s’intenta evitar la comparació dels resultats i s’analitza més les característiques del que s’està fent.
Posteriorment, s’afegeix el fet de relacionar informació, judici de valor i decisions a prendre. Hi ha una relació directa entre avaluació i presa de decisions.
“Es el procés d’obtenir informació i del seu ús per a formular judicis que posteriorment s’utilitzaran per a prendre decisions” (Tenbrink, 1982)
“Es el procés de planejar, recollir i obtenir informació utilitzable per a prendre decisions alternatives” (Stufflebeam)
I finalment es valora tant el procés com els resultats, i en educació aquest pas és fonamentalment qualitatiu.
De tota manera, el centre educatiu ha de validar i ha de certificar que uns coneixements prescrits des de l’Administració Educativa s’han adquirit.
1. DEFINICIO DE LA PARAULA AVALUACIO EN EDUCACIO.
AVALUACIO és un concepte que ha evolucionat com ja hem exposat, que ha passat de ser una simple recollida de dades sobre el nivell d’aprenentatges intel.lectuals dels alumnes per poder adoptar mesures per la seva selecció o classificació a entendre’s com:
-“un dispositiu o pràctica pedagògica que regula de forma contínua els aprenentatges, entenent que regula perque adequa els procediments utilitzats pel professorat en quant a les necessitat i progressos de l’alumnat i perque aconsegueix una major construcció dels coneixements i major autonomia personal per part de l’alumnat.” (Jaume Jorba,Neus Sanmartí)
-“un instrument que serveix al professor per a ajustar la seva actuació en el procés ensenyament-aprenentatge, per la presa de decisions en situacions concretes del procés educatiu de l’alumne”.
-“un procés d’obtenció d’informació amb la utilització de la qual es pot formular judicis que serveixen per prendre decisions”.
-“una activitat sistemàtica, contínua, integrada en el procés educatiu, la finalitat de la qual és conèixer i ajudar l’alumne en particular i al procés educatiu en general.” Departament d’Ensenyament.
-“des del punt de vista cognitivista, avaluar és atendre i valorar els processos i els resultats de la intervenció educativa. Per tant fer la revisió i introspecció del procés per a la presa de decisions permet millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge”.
-“es la emisión de un juicio sobre el valor de algo proyectado o realizado por algun individuo o grupo y presupone un proceso de recogida de informació sistemàtica y relevante que garantice la calidad del juicio formulado.” (J.M. Sancho)
2. PRINCIPIS I MODELS D’AVALUACIO.
2.1 Principis generals de l’avaluació
L’avaluació no és una finalitat en l’ensenyament sinó un mitjà que permet:
* Regular el procés ensenyament-aprenentatge:
– Permet adaptar el currículum a l’alumnat i al context
– Ajuda a decidir què s’ha d’ensenyar, com i quan
– Permet reconèixer les adquisicions realitzades pels alumnes en relació als continguts de cada àrea d’acord amb els objectius plantejats.
– Permet adequar la programació plantejada pel professor en funció dels resultats i feed-back que obté.
* Realitzar una selecció i classificació de l’alumnat
* Orientar a l’alumnat
– Quan es veuen els resultats, es pot orientar el procés d’aprenentatge de l’alumnat.
– L’avaluació s’ha de concebre com un procés continu, per la qual cosa aquesta orientació guia el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Així com a principis generals de l’avaluació definiriem els següents:
L’avaluació ha de ser:
INTEGRADA, com una fase més del desenvolupament del currícu lum.
FORMATIVA, ja que pretén millorar el procés com els resultats de l’acció educativa.
CONTINUA, per que s’ha de dur a terme durant tot el procés educa tiu.
RECURRENT, per que en funció dels resultats que es van assolint, es modifica el procés d’ensenyament-aprenentatge.
CRITERIAL, ja que es realitza a partir d’uns criteris.
DECISORIA, per que contribueix a la presa de decisions en relació al procés d’ensenyament-aprenentatge.
COOPERATIVA, en tant que dóna a tots els implicats un paper important en el procés per que participen activament en totes les fases del procés.
COMPREHENSIVA ja que ha d’abarcar tots els components.
2.2 Models generals de l’avaluació
En funció dels models curriculars següents, l’avaluació es concep de diferents manera.
En el model lineal o tecnicista, l’avaluació és:
– contínua
– quantitativa
– comparativa amb el grup
– verifica i comprova els coneixements
En el model processual, l’avaluació es considera:
– contínua
– qualitativa
– es valora en funció de l’evolució del propi alumne.
En el model alternatiu, l’avaluació es presenta com:
– contínua
– qualitativa
– es valora en funció de l’evolució del propi alumne i a les característiques del grup.
Hem de reconèixer que el concepte d’avaluació és un dels conceptes didàctics que més ha sofert en el nostre context cultural i acadèmic els rigors de l’estrenyor positivista. El concepte d’avaluació s’ha restringit tant que per a la majoria dels ensenyants es refereix simplement al procés de mesura de l’èxit de l’ensenyament en termes d’adquisicions observables dels alumnes. Això es denominem avaluació quantitativa i aquest model encaixa en una perspectiva teòrica que considera l’educació com un procés tecnològic.
Durant la dècada dels seixanta es va produir un ràpid i accelerat increment de l’interès sobre la perspectiva anomenada avaluació qualitativa. Aquest interés era degut en gran mesura al reconeixement que els examen per molt objectius que fossin no pro-porcionaven tota la informació necessària per a comprendre el que els professors ensenyen el que els alumnes aprenen.
Hem d’admetre que la vida a l’aula és un sistema obert d’intercanvi, evolució i enriquiment, i per tant l’avaluació no pot versar únicament sobre la contrastació asèptica de resultats amb objectius preestablerts, observables i quantificables. S’ha de tenir en compte que ni l’educació ni l’avaluació es poden entendre com processos tecnològics separats de l’esfera dels valors doncs en l’escola es generen significats i es comparteixen o contrasten valors.
Si centrem l’avaluació en els processos ensenyament-aprenentatge, estem in-tentant captar la singularitat de les situacions concretes, les característiques particulars que defineixen una situació i que poden considerar-se responsables del curs dels esdeveniments i dels productes de la vida de l’aula. Els estudis sobre processos ha d’enregistrar els sucessos en la seva evolució, en el seu estat de progrés, observar situacions i indagar els judicis, interprestacions i perspectives dels alumnes.
L’avaluació qualitativa requereix una metologia sensibles a les diferències, als esdeveniments imprevistes, al canvi, al progrés, a les manifestacions observa-bles i als significats latents. L’atenció al fet singular i als moviments previsibles o accidentals requereix un disseny flexible que ens permeti l’enfocament pro-gressiu en àrees particulars que semblin més significatives al llarg del curs. El propòsit de l’avaluació qualitativa és entendre la situació de l’alumne mitjançant la consideració de les interpretacions i aspiracions dels elements que interac-tuen. Com a conseqüència del desenvolupament d’aquest model, tota la resta de models d’avaluació han anat evolucionant i modificant el seus estrets plan-tejaments i moderant les seves posicions radicals. Comencem a comprendre que l’avaluació més que mesurar, el que fa es entendre i valorar.
Després d’aquesta defensa de l’avaluació qualitativa tornem a donar una definició d’avaluació dins del nou ensenyament educatiu:
“la reflexió crítica sobre els components i els intercanvis del procés ensenyament-aprenen-tatge, a fí de determinar en tot moment els re-sultats i poder prendre, en conseqüència, les decisions més adequades per a la positiva consecució dels objectius educatius”.
3. FUNCIONS DE L’AVALUACIO.
Dos funcions fonamentals:
Referència: fullet “El projecte curricular i la programació”,
(publicat pel Departament d’Ensenyament)
– “ha de permetre decidir el tipus d’ajut pedagògic que necessiten els alumnes segons les seves característiques.” concretada en dos moments del procés ensenyament-aprenentatge a l’inici i durant el procés d’un període d’aprenentatge.
– “ha de permetre determinar el grau en què s’han aconseguit les intencions educatives, les quals han de ser prèviament explicitades.”
Conseqüentment podriem dir que l’avaluació té :
– una funció PREDICTIVA
* permet preveure les possibilitats del seu alumnat
– una funció ORIENTADORA
* permet al professor anar modificant la programació en funció dels resultats que obtenen els alumnes durant l’avaluació formativa.
– una funció INFORMATIVA
* perque genera una informació al mestre o professor, a l’alumne i als seus pares:
. en relació al resultat d’un procés
. en relació al grau d’assoliment d’uns objectius explicitats.
* ja que es sol informar formalment per escrit
* perque facilita informació per la presa de decisions en relació al currículum tant per part del professorat com per part dels pares, altres professionals…
* perque permet un control de qualitat de les accions educati ves.
* perque proporciona informació continuada, objectiva i sufi cient per permetre una eficient i contínua regulació dels processos d’ensenyament-aprenentatge.
– una funció DESCRIPTIVA:
* en relació a l’evolució del procés aprenentatge de l’alumne.
* en relació al nivell dels continguts que s’imparteixen.
– una funció EDUCADORA
* fomenta l’esperit crític de l’alumne
– una funció ACREDITATIVA
* permet aplicar criteris de promoció per l’alumne
4. TIPUS D’AVALUACIONS.
4.1 Avaluació de les activitats per part del professor.
1. Avaluació inicial o diagnòstica:
* permet establir el punt de partida de la programació per poder adaptar el procés d’ensenyament-aprenentatge a les seves necessitats.
* permet assebentar-se de les concepcions, raonaments i representacions alternatives tant pel que fa al tema com a les tasques que es demanen a l’alumne.
2. Avaluació formativa (o il.luminativa)
* permet recollir informació del procés d’aprenentatge de l’alumne
* aquesta informació provocarà un reajustament constant de la programació prevista pel docent
* es centra en la regulació de les actuacions pedagògiques.
3. Avaluació sumativa (o final)
* estableix un judici final en relació a la superació o no de l’aprenentatge dels continguts previstos
4.2 Avaluació del propi procés, realitzada pels mateixos agents que són avaluats.
1. Autoavaluació
* avaluació del propi procés d’aprenentatge per l’alumne.
* avaluació del propi procés d’ensenyament pel professor.
2. Avaluació interna
* avaluació que porta a terme el propi centre en relació a la seva organització en funció dels resultats.
* avaluació que porta a terme l’administració educativa en relació al funcionament del sistema educatiu que ha proposat.
4.3 Avaluació per agents externs.
1. Hetero-avaluació
* avaluació del procés educatiu, dels diversos projectes a desenvolupar i dels diferents agents implicats realitzada per la Inspecció.
4.4 Avaluació en relacio a uns paràmetres.
1. Avaluació normativa
* en relació a la norma: es compara a l’alumne en funció del rendiment del seu grup normatiu per edat.
2. Avaluació contínua
* en relació al temps: realitza al llarg de tot el procés d’aprenentatge de l’alumne.
3. Avaluació criterial
* referida al progrés de l’alumne, en relació als objectius d’aprenentatge que ha d’aconseguir i que han estat determinats prèviament a partir de la situació inicial d’aquest alumne en relació a aquests aprenentatges.
4. Avaluació global
* té en compte tots els elements i processos vinculats en el sistema educatiu que és susceptible de ser avaluat
5. Avaluació integradora
* Té en compte els aspectes avaluables de forma més globals.
6. Avaluació qualitativa
* en relació a aspectes qualitatius del procés d’ensenyament-aprenentatge
7. Avaluació quantitativa
* en relació a aspectes quantitatius del procés d’ensenyament-aprenentatge
4.5 Avaluació en funció de l’objecte a avaluar.
1. Avaluació de la pràctica educativa
* avaluem mentre ensenyem, per la qual cosa hem de ser capaços de crear organitzacions i estratègies de treball que ens permetin reflexionar sobre la pròpia pràctica educativa.
2. Avaluació de la programació
3. Avaluació del PCC
4. Avaluació dels materials curriculars
5. Avaluació de l’organització escolar
5. L’AVALUACIO EN EL PROCES EDUCATIU I LA PRESA DE DECISIONS CU- RRICULARS.
5.1. Utilitat de l’avaluació en funció de l’usuari:
1. Pel professor:
– Adaptar el currículum a l’alumnat
– Aprofundir en el coneixement de l’alumne.
– Determinar si els objectius s’han aconseguit.
– Diagnosticar problemes d’aprenentatge.
– Orientar l’aprenentatge
– Millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge.
2. Per l’alumne:
– Motivar el seu aprenentatge
– Educar el seu esperit crític
– Ajudar a conèixer els objectius del seu aprenentatge
– Millorar el seu procés d’aprenentatge
3. Pel centre docent:
– Qualificar l’alumnat
– Promocionar els alumnes
– Supervisar les tasques del professorat
– Agrupar els alumnes
– Classificar l’alumnat
– Prendre decisions sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge.
5.2. Característiques de l’avaluació.
L’avaluació, per tal que sigui eficaç, ha de ser:
– Util per qui l’ha de treballar.
* L’avaluació ha de donar informació i orientació que els ajudin a millorar l’objecte de l’avaluació.
– Viable perque tot no es pot avaluar.
– Pràctica.
* S’han de buscar els procediments més senzills, els instruments més en tenedors per la informació que es vol recaptar i menys costosos que per metin arribar a l’elaboració d’un judici que faciliti la posterior presa de decisions orientada sempre cap a la millora del procés ensenyament- aprenentatge.
– Precisa.
* Els resultats de l’avaluació han d’ésser el més fiables possible.
– Clara.
* Els resultats de l’avaluació han de poder ésser comunicats amb claredat, per que tothom ho entengui, sobre tot comprensible per l’alumnat.
5.3.Elements de l’avaluació
Per atendre i valorar el procés d’ensenyament-aprenenetatge cal considerar:
* la recollida d’unes dades,
* uns referents per a elaborar-les,
* uns judicis a emetre a partir de les dades i els referents
* i unes decisions a prendre en funció dels judicis emesos per a millorar el procés.
– Les dades de referència de l’avaluació
* S’han de triar les informacions i les dades que siguin significatives, pertinents i útils. Cal realitzar un procés d’identificació, d’elecció o de construcció d’indicadors de la realitat avaluada per la qual cosa s’ha de seleccionar amb cura o construir instruments d’avaluació adequats.
Els judicis a emetre o les decisions a prendre no seran vàlids si la informació és deficient o incomplerta. S’ha de planificar la recollida de dades i la seva sistematització, així com qii serà l’encarregat de recaptar-les.
– El referent de l’avaluació
* El referent és allò en relació al qual es produeix o es pot produir el judici de valor.
Quan no existeix el referent, l’avaluació depén del qui ha d’emetre le judici per la qual cosa no és objectiva sinó subjectiva.
Per a emetre judicis es poden utilitzar tres tipus de referents: el propi alumne, el del grup-classe i el grup que li correspondria per edat.
– El judici de valor i la presa de decisions
* L’avaluació sempre implica una interpretació de la informació recollida. Per conèixer l’estat del procés i el seu resultat cal afegir un judici de valor a les dades que s’ha recollit. La formulació d’un jucidi es realitza mitjançant la comparació de la informació de l’alumne amb el referent. El judici de valor descriurà què està passant i així es podrà planificar la intervenció a efectuar.
En tot procés avaluatiu, s’hauria de tenir en compte els aspectes següents:
– els coneixements previs dels alumnes
– el professor comunicarà als seus alumnes els objectius a aconseguir tant al començament de curs com a l’inici de cada activitat.
– el professor haurà de planificar els diferents passos d’una activitat per a que l’alumne pugui aprendre a aprendre
– s’ha de plantejar els diferents tipus d’avaluació: . l’autoavaluació,
. l’avaluació mútua
. la co-avaluació
– és necessari que els criteris i els instruments d’avaluació és comparteixin entre els alumnes i el professor
5.4 Instruments per avaluar:
. Observació sistemàtica. Pauta d’avaluació
. Mapa conceptual
. Registre
. Fitxa de seguiment
. Prova objectiva. Test.
. Prova oral
. Prova escrita
. Xarxa sistèmica
. Diari
. Entrevista
. KPSI
. Qüestionari
. Simulació
. Treball teòrico-pràctic
. Enregistrament de vídeo. Cinta de vídeo.
. Diagrama
. Esquema
. Resum
. Dibuix
. Brainstorming d’idees. Pluja d’idees.
. Autoobservació
5.5 Limitacions de l’avaluació
– Tot no es pot avaluar. L’avaluació és un mitjà pèr a millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge i cal ser selectiu en relació a l’objecte de l’avaluació.
– Segurament els alumnes sempre hauran après més del que el professorat pugui captar amb les activitats d’avaluació. No es pot avaluar tot.
– Les activitats d’avaluació ens donen el resultat d’un moment concret. Degut a aquesta dinàmica més val no emetre judicis a partir de les dades preses en un sol moment.
– En determinades ocasions els aprenentatges no es manifesten fins que no ha transcorregut cert temps. Cal realitzar activitats d’avaluació al llarg de tot el procés d’aprenentatge.
5.6 Documents oficials
– Llibre d’escolaritat
– Informe individual, si s´escau
6. LEGISLACIO SOBRE AVALUACIO.
L’article 22 de la LOGSE dóna els trets generals per a l’avaluació a l’ESO.
* Articles 32 i 33 del Decret 75/1992, de 9 de març (DOGC 1578)
* Articles 12 i 13 del Decret 96/1992, de 28 d’abril (DOGC 1593
* Resolució de 18 de juny de 1993, per la qual es donen instruccions específiques per a la organització i el funcioament dels centres que imparteixen amb caràcter experimetnal l’Etapa d’ESO o el Batxillerat, i que completa les instruccions d’organització i funcionament de caràcter general per a tots els centres d’ensenyament secundari.
* Resolució de 18 de juny de 1993, que dóna instruccions per a la organització i el funcionament dels centres docents públics d’ensenyament secundari de Catalunya per al curs 1993/94
Punt 3.4. Programacions de les diferents matèries
Punt 4. Avaluacions.
* Resolució de 18 de juny de 1993, sobre l’organització general del curs escolar 1993/94 dels centres docents privats d’ensenyament secundari de Catalunya per al curs 1993/94
* Ordre de 12 de novembre de 1993, per la qual es determinen els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació primària. DOGC 1826 del 26/11/1993.
7. BIBLIOGRAFIA.
– ESPINOSA, Antonio y VIDANES, Julio: La Ordenació Básica de la Educación Secundària Obligatoria. Editoria Escuela Española, 1991.
– GENERALITAT DE CATALUNYA, Departament d’Ensenyament:
* Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu.
ColAlecció Reculls de normativa
* Decret 75/1992 (DOGC 1578).
* Decret 86/1992 (DOGC 1593).
* Resolució de 18 de juny de 1993
– BELMONTE, Manuel; La práctica de la evaluación en la enseñanza secundaria obligatoria. Ediciones Mensajero. Bilbao
– BARBIER, Jean Marie:La evaluación en los procesos de formación
Ediciones Paidós. MEC. 1993.Col.lecció Temas de educación
– TENBRINK, Terry D.Evaluación. Guia práctica para profesores.
Narcea ediciones. Madrid 1984
– ROTGER AMENGUAL, Bartolomé: Evaluación formativa. Col.lecció Educación y futuro. Monografias para la reforma. Editorial Cincel. Madrid 1990.
VIDAL i XIFRé, M.Carme:Criteris d’avaluació a l’ensenyament secundari. Col.lecció Educació i Ensenyança Ediciones CEAC. Barcelona 1.984.