Sumari: Pàg.
1. INTRODUCCIO. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51.2
2. AVALUACIO DELS PROJECTES CURRICULARS . . . . . . . . . . . 51.4
2.1. Avaluació de la concordancia entre objectius i
resultats del procés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51.5
2.2. Avaluació en funció de la qualitat dels objectius i
dels diferents components del Projecte curricular del centre. . 51.6
3. AVALUACIO DE LES PROGRAMACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . 51.7
4. AVALUACIO DELS MATERIALS CURRICULARS. . . . . . . . . . . 51.8
5. AVALUACIO DE LES ACTIVITATS EDUCATIVES. . . . . . . . . . . . 51.8
6. AVALUACIO DE L’ORGANITZACIO ESCOLAR. . . . . . . . . . . . . 51.9
7. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51.10
1. INTRODUCCIO.
La Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu, al seu preàmbul, referint-se a l’avaluacio general del sistema educatiu assenyala:
“La llei atribueix una singular importància a l’avaluació general del sistema educatiu, i per aquest motiu crea l’Institut Nacional de Qualitat i Avaluació. L’activitat avaluadora és fonamental per analitzar en quina mesura els diferents alements dels sistema educatiu estan contribuint a la consecució dels objectius prèviament establerts. Per aquest motiu, cal que s’estengui a l’activitat educativa en tots els seus nivells, i arribi a tots els sectors que hi participen. Amb una estructura descentralitzada, en la qual els diversos àmbits territorials guadeixen d’una autonomia important, és més fonamental encara comptar amb un instrument que serveixi per reconstruir una visió de comjunt i per proporvionar a totes i cada una de les instàncies la informació rellevant i el suport necessari per tal de millorar l’exercici de les seves funcions. En coherència amb això, l’Institut Nacional de Qualitat i Avaluació comptarà amb laparticipació de les Comunitats Autonòmiques.”
L’avaluació del procés d’ensenyament, o sigui, del “com” es fa l’ensenyament es un aspecte més de procés educatiu. L’acció educativa, no sol els seus resultats, ha d’avaluar-se per autocorregir-se, de forma contínua en funció de la major o la menor proximitat al propòsit que la guia i al qual ha de tendir.
En el Títol IV “De la qualitat de l’ensenyament” la esmentada Llei indica:
“Article 55
Els poders públics donaran una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixen la qualitat i la millora de l’ensenyament, en especial a:
a) La qualificació i formació del professorat.
b) La programació docent.
c) Els recursos educatius i la funció directiva.
d) La innovació i la investigació educativa.
e) L’orientacio educativa i professional.
f) La inspecció educativa.
g) L’avaluació del sistema educatiu.
L’article 56 es refereix a la formació del professorat i a la planificació i foment de la formació permanent del professorat per les Administracions educatives corresponents.
L’article 57 ens indica contribuiran al desenvolupament curricular, fomentaran l’autonomia pedagògica i organitzativa del centres i col.laboraran amb els centres educatius per impulsar les activitats extraescolars i promoure la relació entre els programes dels centres i l’entorn socio-econòmic en que aquest es desenvolupa.
L’article 58 ens parla que els centres estaran dotats dels recursos educatius, humans i materials per garantir un ensenyament de qualitat i de l’autonomia de la gestió econòmica.
L’article 59 posa èmfasi en el foment de la investigació educativa i elaboració de projectes que incloguin innovacions curriculars, metodològiques, tecnològiques, didàctiques i d’organització de centres docents.
L’article 60 es refereix a que la tutoria i orientació dels alumnes forma part de la funció docent i que correspon al centre la coordinació de aquestes funcions.
L’article 61 parla de la funció inspectora:
1. Les Administracions educatives exerciran la funció inspecora per ga- rantir el compliment de les lleis i la millora de la qualitat del sistema educatiu.
2. La funció inspectora tindrà encomanades en qualsevol cas les fun- cions següents:
a) Col.laborar en la millora de la pràctica docent i del funcionament dels centres i en els processos de renovació educativa.
b) Participar en l’avaluació del sistema educatiu.
c) Vetllar pel compliment de les lleis, reglaments i altres disposicions generals en l’àmbit del sistema educatiu.
d) Assessorar i informar els diferents sectors de la comunitat educa- tiva en l’exercici dels seus drets i en el compliment de les seves obligacions.
3. Per a l’exercici de aquestes funcions la Inspecció Educativa tindrà accés als centres docents, públics i privats, així com als serveis i instal.lacions en els quals es desenvolupin activitats promogudes o autoritzades per les Adminis- tracions educatives.
4. L’Estat exercirà l’alta inspecció que li correspon per tal de garantir el compliment de les obligacions dels Poders públics en matèria d’educació.
Article 62.
1. L’avaluació del sistema educatiu s’orientarà a la seva adequació permanent a les demandes socials i a les necessitats educatives i s’aplicarà sobre els alumnes, el professorat, els centres els proces sos educatius i sobre l’Administració mateixa.
2. Les Administracions educatives avaluaran el sistema educatiu en l’àmbit de les seves competències.
3. L’avaluació general del sistema educatiu serà realitzada per l’Institut Nacional de Qualitat i Avaluació. El Govern, prèvia consulta a les Comunitats Autonòmiques, determinarà l’organització i proveirà les mitjans de tota índole que s’hagin d’adscriure a l’Institut Nacional de Qualitat i Avaluació.
4. Les Administracions educatives participaran en el govern i funciona ment de l’Institut Nacional de Qualitat i Avaluació, el qual podrà realitzar les activitats següents:
a) Elaborar sistemes d’avaluació per als diversos ensenyaments re- gulats en la present llei i els seus centres corresponents.
b) Realitzar investigacions, estudis i avaluacions del sistema educatiu i, en general, proposar a les Administracions suggeriments i ini- ciatives que puguin afavorir la qualitat i millora de l’ensenyament.
A Catalunya el Decret 305/1993 de 9 de desembre crea el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. El seu article 1 expressa el objectiu següent:
“Article 1.
Es crea el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, com a òrgan de consulta i assessorament al Departament d’Ensenyament, adscrit a la seva Secretaria General, el qual té com a objectiu efectuar una tasca d’anàlisi i avaluació externa del sistema educatiu de nivell no universitari a Catalunya.”
2. AVALUACIO DELS PROJECTES CURRICULARS.
El projecte curricular haurà d’incloure el disseny d’avaluació de si mateix, en el qual s’establirà la forma d’obtenir una informació que ens permeti d’emetre un judici de valor sobre la validesa del Projecte com a guia i orientació de l’acció educativa.
L’avaluació del projecte curricular es pot dur a terme des de dues vessants diferents: per una banda es pot avaluar a partir de la qualitat dels resultats obtinguts de la seva aplicació i d’una altra en funció de l’adequació dels seus components a les necessitats específiques dels alumnes per als qual s’ha dis-senyat. O sigui, en el primer cas s’avaluarà la concordança entre resultats i objectius previstos i en el segon la qualitat dels objectius i la validesa del diferents components del Projecte curricular del centre.
2.1. Avaluació de la concordança entre objectius i resultats del procés.
Caldrà determinar els tipus de dades que recollirem per avaluar, amb quins mitjans i a qui demanarem aquesta informació, per després emetre el judici de
valor corresponent suficienment fonamentat.
Els criteris de referència en els quals haurem de fixar l’atenció podien ser els següents:
Primer: El grau en que s’han assolit els objectius general de l’etapa.
Per facilitar l’enfocament donem quatre orientacions pràctiques:
– Un punt de partida per avaluar l projecte Curricular de Centre serà els resultats obtinguts per els alumnes a l’acabament del nivell o l’etapa
– Seria interessant concretar les dades i la manera més idònia per recollir el tipus d’informació en funció de l’objectiu que es tracti.
– No cal avaluar cada any el grau d’assoliment de tots els bojectius generals, doncs les prioritats s’han d’establir cada curs escolar, en funció de les quals fixarem les tasques d’avaluació.
– En qualsevol cas l’avaluació ens ha de conduir al millorament d’allò que no ha funcionat.
Segon: La qualitat dels processos formatius inclosos en el PCC.
Aquesta avaluació ha de prestar molta atenció a la qualitat del pro-cessos formatius que tenen lloc en la escola i són reflectit en el projecte curricular. Es a dir, ens hem de fixar en el processos que condueixen a la obtenció d’uns resultats satisfacoris.
Tercer. Grau d’adequació del recursos amb els objectius proposats.
Cal revisar, finalment si els mitjans que s’han posat en joc per l’aplicació del PCC han estat els adequats.
L’aplicació dels criteris d’avaluació d’àrees establerts per els Reial Decrets 1006/91 i 1007/91 sobre els ensenyaments mínims assenyalen el següent:
“Els criteris d’avaluació que consten d’un enunciat i d’una breu explicació del mateix, estableixen el tipus i grau d’aprenentatge que s’espera hagin assolit els alumnes en un moment determinat, respecte a les capacitats indicades en els objectius generals.
El nivell de compliment d’aquests objectius en relació amb els criteris d’avaluació fixats no haurien de ser mesurats de manera mecànica, sino amb flexibilitat, tenint en compte el context de l’alumne, es a dir, el cicle educatiu en que es troba, i també les seves pròpies característiques i possibilitats.
L’avaluació cumpleix també una funció formativa perque ofereix als professors uns indicadors del desenvolupament en els successius nivells del tipus i grau d’aprenentatge que han aconseguit els alumnes, per la qual cosa permet reo-rientar el procés ensenyament-aprenentatge quan es detecten insuficiencies. Quan es parla del tipus i grau d’aprenentatge que s’espera assoleixin els alumnes, estem al.luint com a referència a uns continguts d’aprenentatge concrets, aquests han de tenir uns referents fonamentals, que s’anomenen criteris d’avaluació.
Els criteris d’avaluació han de tenir unes característiques determinades:
– Si es refereixen al tipus i grau que confiem hagin assolit els alumnes al final de l’etapa els referents d’aquests criteris han d’estar en relació amb els continguts i objectius generals de l’etapa.
– Han de tenir un caràcter flexible, per a que puguin ser adaptats a les situacions reals.
– Són un referent fonamental en tot el procés interactiu ensenyament- aprenentatge que permet al professor millorar la seva metodologia.
2.2. Avaluació en funció de la qualitat dels objectius i dels diferents com- ponents del Projecte curricular del centre.
Gran part dels elements del Projecte Curricular responen a principis establerts
en el marc curricular, i l’avaluació corresponent l’haurà de promoure i dur a
terme la pròpia administració educativa, comprovant fins a quin punt els objec-tius generals de l’etapa i els objectius generals de les diferents àrees donen resposta adequada a les necessitats educatives dels alumnes.
3. AVALUACIO DE LES PROGRAMACIONS.
Les programacions constitueixen el tercer nivell de concreció.
L’avaluació d’aquestes programacions ha de comprovar si cumpleixen la sèrie dels principis bàsics del currículum. Per això hem de verificar, al menys, els sis punts següents:
* La construcció d’aprenentatges significatius.
* Si els alumnes realitzen aprenentatges significatius per si mateix.
* Si es parteix del nivell inicial de l’alumne.
* L’utilització de mitjans i recursos variats.
* Proporcionar informació als alumnes sobre com es troben respecte al procés ensenyament-aprenentatge
* El disseny d’activitats en l’àmbit del cicle i de l’etapa per aconseguir l’adquisició i consolidació dels continguts de l’aprenentatge.
Per l’avaluació de les programacions podriem fer les següents preguntes:
* S’adapten les programacions cada curs a les característiques del grup-classe?
* Es té en compte la interdisciplinarietat en les programacions?.
* Es tenen en compte, al programar, no sol els conceptes i procediments sino, també, les normes, actituds i valors?.
* Es fan temporalitzacions que tinguin en compte l’exposició al grup-classe i el treball individualitzat dels alumnes?.
* Es té en compte, tant per als alumnes que s’endarrereixen com per als que necessiten ampliació, un temps supletori en la temporització?.
Cas que s’hagin tingut en compte el sis punts primers, i a les cinc preguntes, les respostes han estat positives, podem dir que, estem davant d’una bona programa ció.
4. AVALUACIO DELS MATERIALS CURRICULARS.
L’expressió recursos materials, referida a l’educació escolar, és extraordinàriament àmplia, doncs recull tots els continguts existents a l’escola a part dels recursos humans: aules, instal.lacions esportives, mobiliari, laboratori, tallers, material didàctic en general i tots els mitjans econòmics posats al servei de l’educació.
Essent molt diversos els tipus de recursos materials que l’escola ha de menester per a dur a la pràctica l’acció educativa, ens referirem sol als materials curriculars, que és l’objecte del tema.
El Departament d’Ensenyament suggereix cinc criteris a l’hora de canviar o millorar l’equipament didàctic:
* Criteri de rendabilitat: materials que siguin utilitzats pel màxim d’alumnes.
* Criteri d’aprofitament: utilitzar els materials, quan sigui possible,per a finalitats diverses.
* Criteri de material simple: que sigui un material que estigui a l’abast de totes les escoles.
* Criteri de manteniment: que sigui un material que tingui un alto grau de con- servació i d’un fàcil manteniment.
* Criteri d’actualització: introduir elements de noves tecnologies per a que siguin utilitzades als cicles, d’acord amb les activitats del alumnes.
A més, han de donar respostes a l’adequació dels materials al procés d’ensenyament-aprenentatge, o sigui, haurem d’avaluar si el material possibilita l’acció i estimula la curiositat i l’afany de recerca, si inclouen elements suficientment diversificats i convergents per donar resposta i orientar l’aprenentatge i si donen resposta als diferents continguts de l’aprenentatge.
5. AVALUACIO DE LES ACTIVITATS EDUCATIVES.
Una de les tasques a realitzar en les programaciones és la de planificar i temporalitzar activitats d’aprenentatge. Per al seu disseny el professor atendrà els principis que s’han exposat al referir-nos a les programacions.
Per tant, hauriem d’avaluar:
* L’adequació de les activitats educatives als principis esmentats.
* La informació recollida mitjançant els treballs dels alumnes.
* A les activitats són les adequades per aconseguir els objectius de l’àrea.
* Adequació del les activitats als continguts.
* Si les activitats són variades i tenen en compte les necessitats dels alumnes.
* Si les activitats estan seqüenciades.
6. AVALUACIO DE L’ORGANITZACIO ESCOLAR.
L’organització escolar ha d’estar en contínua avaluació per permetre la permanència o modificació d’aquesta organització en funció de l’aconseguiment dels objectius educatius.
Organitzar una escola vol dir ordenar els recursos humans i materials que té a disposició per facilitar la consecució dels objectius. Per tant l’organització escolar per si mateixa no té sentit, sinò que està en funció de l’acció educativa que s’hi duu a terme.
Seguint a GIMENO SACRISTAN, J. en la seva obra “Teoría de la enseñanza i desarrollo del currículum” s’haurien d’avaluar:
* Dimensions organitzatives en relació amb variables de tipus psicopedagògic, (horaris, espais, mobiliari, biblioteca, etc.)
* Dimensions organitzatives de caire estructural i de govern.
(direcció, comunicació, etc.)
* Dimensions organitzatives en relació del medi extern i de l’àmbit institucional.
(tipus d’escola, control d’assistència, etc.)
* Dimensions organizatives derivades dels serveis i activitats paracurriculars.
(associacions estudiantils, serveis d’orientació, etc.)
Tots aquest tipus d’avaluacions s’aplicarien a distints àmbits:
a. Professors,
b. Del personal no docent.
c. De l’organització dels elements psicopedagògics.
e. De l’existència i coordinació del departaments, tutories, nivells, etc.
7. BIBLIOGRAFIA.
– BARBERA ALBALAT, V.:
Métodos para evaluación de centres.
Ed. Escuela Española.
– M.E.C.
Libro blanco para la Reforma del Sistema Educativo.
Madrid. 1989.
– GIMENO SACRISTAN, J.:
Teoría de la enseñanza y desarrollo del currículum.
Anaya, Madrid, 1981.
– SECC. Projecte curricular.
Publicació del Secretariat de l’Escola Cristiana i el Departament d’Ensenyament. Barcelona 1992.
– LOGSE.