Sumari. Pàg.
1. ANTECEDENTS EN EDUCACIO ESPECIAL. . . . . . . . . . . . . . . 57.2
2. DEL MODEL DEL DEFICIT AL MODEL DE LES NECESSITATS
EDUCATIVES ESPECIALS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57.3
3. PRINCIPIS GENERALS DE LA INTERVENCIO EDUCATIVA. . . 57.8
4. PLANTEJA,EMT DE LA INTERVENCIO EDUCATIVA. . . . . . . . . 57.9
5. INTERVENCIO DE SERVEIS ESPECIALITZATS. . . . . . . . . . . . 57.11
5.1 Intervenció de la Inspecció d’Ensenyament. . . . . . . . . . . . . . 57.11
5.2 Intervenció dels Equips d’Assessorament i
Orientació Psicopedagògic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57.11
6. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57.12
1. ANTECEDENTS EN EDUCACIO ESPECIAL.
A nivell d’Estat, l’atenció als disminuïts era purament caritativa i assistencial fins ben entrat el segle XX. Però, en realitat, l’interès per l’Educació Especial no sorgeix fins que l’ensenyament esdevé obligatori.
Des del punt de vista legal, es publiquen una sèrie de lleis i es proposen una sèrie d’accions:
– La Llei del 17 de juliol de 1945.
– Creació de Patronato de Educación Especial a 1956.
– La ley General de Educación.
– Plan Nacional de Educación Especial, (1978).
La Constitució Espanyola (1978), en el seu article 27 afirma:
“1. Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’Ensenyament.”
“2. L’educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la perso-nalitat humana amb el respecte als principis democràtics de convivèn-cia i als drets i les llibertats fonamentals.”
i en el article 29 es diu:
” Els poders públics duran a terme la política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals prestarà l’atenció especialitzada que requereixin i empararà, es-pecialment en la consecució dels drets que aquest títol atorga a tots els ciutadans.”
En aquest interval de temps es transfereixen les competències en matèria
d’Educació a la Generalitat de Catalunya.(1980)
– Llei 13/82 d’integració social dels Minusvàlids. BOE 103 del 30-4-1982 que en
l’article 23 diu:
“1. El minusvàlid s’integrarà en el sistema ordinari del’educació general, i rebrà, si s’escau, els programes de suport i els recursos que la pre-sent Llei reconeix.”
“2. L’educació especial serà impartida, transitòriament o definitiva, a aquells minusvàlids als quals resulti impossible la integració en el sis-tema educatiu ordinari…”
Val a dir que s’expliciten altres aspectes vinculats a l’educació especial en els articles 24,25,26,27, 28,29,30 i 31 així com en les disposicions Addicional 2a i Final 7a.
El Decret 117/1984 sobre ordenació de l’Educació Especial per a la seva integració en el sistema educatiu ordinari, en el seu article Tercer afirma que:
“Tots els alumnes disminuïts rebran l’educació que requereixen, preferentment en el marc del sistema educatiu ordi-nari. El criteri integrador serà flexible i dinàmic en funció de l’evolució de l’alumne, i s’aplicarà de manera que permeti el màxim desenvolupament de les seves possibilitats.”;
en els articles quart i cinquè concreta:
Article quart: ” En els nivell de Pre-escolar, Educació General Bàsica i Ensenyaments Secundaris, l’alumne disminuït s’integrarà preferentment en el sistema educatiu ordinari, en centres del seu barri o de-marcació, amb els ajuts individualitzats que siguin necessaris.”
Article cinquè: ” L’escolarització es durà a terme en centres d’Educació Especial només quan la gravetat de la minusvalidesa ho faci imprescincindible o en el cas que l’escola del sector on resideixi l’infant no disposi encara dels mitjans que preveu aquest decret.”
– LLei Orgànica del Dret a l’Educació. BOE del 4 de juliol de 1985.
2. DEL MODEL DEL DEFICIT AL MODEL DE LES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS.
En els anys 1950-1960, els nens amb greus handicaps es troben en una situació d’aïllament total, sigui a casa, sigui a l’hospital. La majoria dels casos estan sense escolaritzar o mal escolaritzats en associacions assistencials.
Aleshores diferents professionals van començar a considerar que s’havia de possibilitar la comunicació entre les persones afectades i van crear uns grups a
partir de les necessitats comunes. Poc a poc es crea una escola per tots aquells nens i nenes amb necessitats comunes, normalment en una institució mèdica.
A partir dels anys 1970-75, sorgeixen moviments crítics en relació a la marginació que suposa aquest tipus d’atenció en centres d’educació especial, moviments procedents de l’àmbit psiquiàtric però recolzats per altres moviments pedagògics.
A aquestes crítiques s’afegeixen alguns problemes:
– a cada nen li cal un tractament individual i cada grup de nens ha d’ésser reduït.
– s’ha d’intentar informar la societat.
– existeix una gran depedència dels criteris mèdics.
– normalment les institucions escolars depenen d’una associació molt sovint benèfica o impulsada pels propis pares dels nens afectats, aspectes que no afavoreixen una llibertat d’acció.
Tots aquest antecedents comporten un trencament amb els models pedagògics, mèdics i administratius en els anys 1975-80 quan comencen a iniciar-se les primeres experiències d’integració ab nens deficients sensorials a Catalunya.
Els nous models que se’n generen proposen:
– pel que fa al model mèdic:
* es fomenta una visió no organicista, no jeràrquicament superior a la resta de professionals implicats i s’intenta que la idea de malalt o de pacient que fins llavors prevalia es vagi modificant cap un individu amb possibilitats.
– pel que fa al model pedagògic:
* es potencia una tasca educativa individualitzada tot i respectant les diferències de cada nen i a més a més es considera fonamental extendre el treball pedagògic a altres tipus d’institucions com ara els esplais, les colònies, etc.
– pel que fa al model administratiu:
* es preten que deixi de ser benèfic i que l’administració educativa se’n faci càrrec com per la resta d’infants.
Als anys 80, després de la publicació de l’Informe Warnock en el quals’explicitava que ” Les necessitats de cada alumne li són específiques: són allò que necessita si es vol que progressi.” es parteix de la idea que tots els alumnes requereixen al llarg de la seva escolaritat algún tipus d’ajut sigui de tipus personal, tècnic o material.
Alhora es publica una sèrie de normativa, quan es van transferir les competències a la Generalitat en matèria d’Educació:
– La Circular de 4 de setembre de 1981 de la Secretaria General Tècnica:
* estableix criteris d’actuació en el camp de l’educació especial,
* introdueix un concepte més ampli i més flexible de l’educació especial que s’enten com “totes aquelles ajudes que cal donar a l’infant, ja sigui temporalment o bé de forma permanent, per tal d’evitar o superar un handicap pedagògic. Aquestes ajudes o programes pedagògics especials poden desenvolupar-se tant a l’escola ordinària com a l’escola especial” i per tant l’escolarització d’alumnes amb necessitats especials es podrà realitzar a l’escola ordinària d’acord amb les diferents modalitats d’integra ció o en centres d’educació especial:
* considera que tot ser humà és educable.
En aquesta circular (apartat 2.8) s’afirma que:
” la mena de necessitats d’un infant no ve sempre determiper la naturalesa de la seva incapacitat o deficiència. Fins ara, els infants són agrupats en categories segons llurs incapacitats i no pas segons llurs necessitats pedagògiques. Cal, doncs, evitar la categorització dels alumnes segons llurs handicaps. El criteri a utilitzar per decidir quina mena de necessitat pedagògica té l’infant, no ho ha de fonamentar-se en una simple etiqueta sinó en una descrip
ció detallada de les seves necessitats especials.
D’aquesta manera, els infants a qui cal una Educació Es- Especial no singularitzats pel seu handicap, sinó que seran objecte d’un balanç positiu de llurs necessitats específiques.Aquesta nova visió té per objectiu establir d’una vegada per sempre el principi segons el qual les accions pedagògiques especials, sigui on sigui que es realitzen, constitueixen un element addicional o suplementari i no pas com fins ara, un element diferenciador o segregador.”
Aquesta afirmació permet constatar l’evolució del concepte de handicap a necessitat educativa especial.
Amb el Decret 117/84 sobre l’ordenació de l’Educació Especial per a la seva inte-gració en el sistema educatiu ordinari s’inicia el procés d’integració de nens amb handicaps partint de la premisa que tota persona és educable i que per tant té el dret de rebre la resposta adequada a les seves necessitats educatives dins el sis-tema educatiu ordinari i en el si de la pròpia comunitat.
En el seu article primer, aquest decret defineix els subjectes d’EE com ” tots aquells infants, adolescents o adults que, ja sigui temporalment o de forma per-manent, requereixin una ajuda pedagògica especial per tal d’assolir convenientment el màxim nivell educatiu d’acord amb llurs capacitats.”
Així del model mèdic psiquiàtric fonamentat en el concepte de dèficit es passa a un model més escolar en el qual es potencia el concepte de necessitats educatives especials.
Aquest canvi comporta un altre canvi: s’ha de canviar de perspectiva de la categorització de les necessitats del nen que fins al moment es feia a partir de les seves disminucions cap a la identificació dels ajuts pedagògics que li calen com a l’alumne per assolir els objectius plantejats que s’hagin previst.
Per això, es proposa una categorització de diferents nivells de currículum escolar que és la següent i que es pot trobar en el Document d’Educació Especial n113,
“La resposta a les necessitats educatives especials dels alumnes de l’ensenyament infantil i obligatori” publicat pel Departament d’Ensenyament l’any 1991:
“1. Currículum ordinari amb mitjans específics per accedir-hi.
Es el currículum ordinari, però amb mitjans específics materials i instrumentals.
2. Currículum ordinari amb alguna o algunes modificacions.
Es essencialment el currículum ordinari, però ometent-se determi nats continguts, que són substituïts per altres aspectes relacionats amb necessitats específiques.
3. Currículum ordinari amb modificacions significatives.
Són adaptació del currículum que inclou els nuclis fonamentals del currículum ordinari, però amb una temporització diferent de la general en gairebé totes les àrees, o bé amb necessitat d’actua cions educatives significativament diferents de les previstes amb caràcter general.
4. Currículum diferenciat de l’ordinari i amb addicions.
Es una adaptació del currículum en la qual es dóna fonamental ment, a continguts que faciliten l’assoliment de competències d’autonomia personal i social, lingüístiques, de numeració i càlcul. Aquest tipus d’adaptació inclou també altres continguts de les àrees curriculars amb caràcter funcional i molt relacionats amb els reque- riments de l’entorn immediat.
5. Currículum molt diferenciat o especial.
Els continguts d’aquest currículum s’allunyen molt dels que tre-ballen la majoria d’alumnes. En general, les prioritats es donen a continguts referits a habilitats d’autonomia social i personal.”
3. PRINCIPIS GENERALS DE LA INTERVENCIO EDUCATIVA.
La intervenció educativa s’ha d’entendre com un procés d’interacció de com a mínim tres elements: els mestres, els alumnes i els pares.
Es un procés dinàmic que facilita als professionals que hi intervenen noves dades que requereixen anàlisi i aquesta anàlisi desencadena una posterior actuació.
Moltes d’aquestes dades provenen d’una avaluació referent a uns continguts d’unes àrees que configuren un currículum.
De tota manera, aquest procés es fonamenta en unes bases psicopedagògiques:
– epistemològica
– cultural
– pedagògica
– psicològica
i en uns principis:
– construcció dels aprenentatges
– aprenentatge significatiu
– coneixements previs
– procés d’ensenyament-aprenentatge: paper del mestre, paper de alumne.
– procés d’avaluació, avaluació qualitativa
4. PLANTEJAMENT DE LA INTERVENCIO EDUCATIVA.
– a nivell de centre escolar:
* a nivell del PEC: plantejar els principis educatius i pedagògics que es proposa el centre en relació a tots els seus alumnes i concretament als alumnes amb necessitats educatives especials.
* a nivell del PCC: plantejament de l’atenció a la diversitat
– a nivell dels professionals implicats:
* funcions i normativa en relació:
. tutor, mestre d’ee
. logopeda
. fisioterapeuta
. educador
– nivell organitzatiu del centre: tipus d’atenció (veure tema 59)
* atenció individual
* atenció en petit grup
* agrupaments flexibles
* tallers funcionals i pre-professionals
En la proposta que es fa en el Marc Curricular per a l’Ensenyament Obligatori d’en César Coll (1986) es dóna la possibilitat d’oferir una resposta educativa adequada a l’alumne, en les seves necessitats educatives especials en el tercer nivell de concreció, per la qual cosa aquest marc pot donar cabuda a qualsevol alumne dins d’un projecte educatiu d’àmbit general.
Així la intervenció educativa hauria de contemplar:
– Referent a l’alumne:
* partir del nivell de competències de l’alumne
* partir dels coneixements previs de l’alumne
* afavorir la construcció d’aprenentatges significatius
* motivar a l’alumne a realitzar aprenentatges significatius
– Referent al mestre:
* potenciar la interacció alumne-professor
* afavorir el procés d’ensenyament-aprenentatge
* plantejar estratègies per afavorir la construcció d’aprenentatges significatius per part de l’alumne
– Referent als continguts:
* hauran de ser funcionals
* orientats cap a una finalitat
* susceptibles de millorar la qualitat de vida
– en funció de les seves possibilitats a nivell de patologia, dèficit o necessitats educatives especials
– a altres nivells: hospital, atenció a casa.
Existeixen serveis educatius (mestres itinerants d’hospital) que es faciliten des del Departament d’Ensenyament i concretament des de la Direcció General de Promo-ció Educativa per nens amb greus dificultats per desplaçar-se degut a la seva malaltia o per causa d’un internament mèdic a un hospital.
– Especificació de la normativa vigent:
* Ordre de 29 de novembre de 1991, per la qual es determinen les proporcions de professionals per a l’atenció educativa als alumnes amb necessitats edu- catives especials derivades de disminucions greus i permanents escolaritzats en unitats i centres d’educació especial públics i privats de Catalunya.
* Resolució de 18 de juny de 1993, que dóna instruccions d’organització i funcionament dels centres docents públics i privats de Catalunya on s’impartei
xen ensenyaments d’educació infantil-parvulari, d’educació primària, d’educació general bàsica i centres d’educació especial per al curs escolar 1993-94.
* Circular de la Direcció General d’Ensenyament Primari per la qual es defineixen les funcions docents a desenvolupar pels professionals especialistes en els Centres Públics d’Educació Especial.
5. INTERVENCIO DE SERVEIS ESPECIALITZATS.
5.1 Intervenció de la Inspecció d’Ensenyament.
La Inspecció té una funció assessora als centres alhora que supervisa les tasques educatives que s’hi porten a terme.
En la Resolució de l’11 de novembre de 1983, de la Direcció General d’Ensenyament Primari, s’autoritza la Inspecció D’Educació Bàsica per a la concessió de pròrroga d’escolaritat a alumnes d’Educació Especial.
5.2 Intervenció dels Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica.
Es creen els EAP com a òrgans tècnics de caràcter interdisciplinar dins del sistema educatiu per contribuir a la necessària prevenció educativa i a un millor desenvolupament de tot el procés educatiu i de la renovació pedagògica.
En l’Ordre de 20 de maig de 1983, s’especificaven quines havien de ser les funcions d’aquests serveis:
– la prevenció educativa
– la detecció i valoració multidisciplinària
– l’elaboració del programa de desenvolupament individual i de seguiment.
– Orientació escolar i vocacional
– Assessorament als mestres
6. BIBLIOGRAFIA.
– DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT:
“La resposta a les necessitats educatives especials dels alumnes de l’ensenyament infantil i obligatori”.
Document d’Educació Especial núm. 13.
Departament d’Ensenyament, 1991.
– DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT:
“L’Educació Especial a Catalunya”.
Document d’Educació Especial n18,
Departament d’Ensenyament,1986.
– MONEREO,C.;
“Integració Educativa:Sistemes i tècniques”.
Document d’Educació Especial n110.
Departament d’Ensenyament, 1988.
– RUIZ BEL, R. I.:
“Les adeqüacions curriculars individualitzades (ACI), per als alumnes amb necessitats educatives especials”
Document d’Educació Especial n111.
Departament d’Ensenyament. Barcelona,1989.