Sumari. Pàg.
1. INTRODUCCIO. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58.2
2. NORMATIVA A CATALUNYA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58.5
1.1 Circular de 4 de setembre de 1981. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58.5
1.2 Decret 117/84. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58.5
1.3 Ordre 29 de movembre de 1991 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58.6
3. CRITERIS D’ESCOLARITZACIO: Dictàmen. . . . . . . . . . . . . . . . 58.6
4. DIFERENTS TIPUS DE CENTRES: Diferents realitats. . . . . . . . 58.8
3.1 Centres d’EE, alguns d’ells concentren alumnes amb un mateix
tipus de deficiència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58.8
3.2 Centres ordinaris amb unitats d’EE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58.9
3.3 Centres ordinaris que tenen alumnes en règim d’integració . . 58.10
3.4 Altres formes d’atenció educativa molt específica. . . . . . . . . 58.10
5. DIFERENTS PRINCIPIS, POSSIBILITATS EDUCATIVES,
DIFERENTS ORGANITZACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58.10
6. BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58.11
1. INTRODUCCIO.
Extreta del Document d’Educació Especial n18: “L’educació especial a Catalunya”. Departament d’Ensenyament. Barcelona 1986.
2. NORMATIVA A CATALUNYA.
La ordenació de l’Educació Especial a nivell normatiu, més concretament a Catalunya:
2.1 Circular de 4 de setembre de 1981 de la Secretaria General Tècnica que es-estableix criteris d’actuació en el camp de l’educació especial i en la qual s’introdueix un concepte més ampli i més flexible de l’educació especial que s’enten com “totes aquelles ajudes que cal donar a l’infant, ja sigui temporal ent o bé de forma permanent, per tal d’evitar o superar un handicap pedagògic. Aquestes ajudes o programes pedagògics especials poden desenvolupar-se tant a l’escola ordinària com a l’escola especial” i per tant l’escolarització d’alumnes amb necessitats especials es podrà realitzar a l’escola ordinària d’acord amb les diferents modalitats d’integració o en centres d’educació especial ja qua es considera que tot ser humà és educable. La creació de les aules d’EE en centres ordinaris pretenen fer prevenció educativa i facilitar en grau màxim la integració dels alumnes amb necessitats educatives.
2.2 Decret 117/84 sobre l’ordenació de l’Educació Especial per a la seva integració en el sistema educatiu ordinari intenta recollir el que expressa l’article 27 de la Constitució com el reconeixement a l’educabilitat de tota persona i el dret de rebre la resposta adequada a la seves necessitats educatives dins el sistema educatiu ordinari i en el si de la pròpia comunitat.
– Definició dels subjectes susceptibles de ser atesos en règim d’Educació Especial: (article primer)
“tots aquells infants, adolescents o adults que, ja sigui temporalment o d forma permanent, precisin d’una ajuda pedagògica especial per tal d’assolir convenientment el màxim nivell educatiu d’acord amb llurs capacitats.”
– Aquesta ordenació es regirà en funció dels principis següents:
( article tercer )
* Normalització
* Integració
* Sectorització
* Individualització
– Les funcions del professorat de suport: (article novè)
* El Decret 117/84 de 17 d’abril de 1984 afegeix la figura del mestre de suport pel qual descriu unes funcions molt genèriques:
“Assegurar, juntament amb la resta del Claustre, la intervenció primerenca i preventiva de les dificultats d’aprenentage; l’execució de programes correctors d’animalies específiques; la col.laboració en l’elaboració de materials i d’altres recursos didàctics, això com l’assessorament als pares.”
– El rol d’altres serveis implicats: (article cinquè)
* EAP
* Especialistes itinerants
* Inspecció d’ensenyament.
2.3 Ordre de 29 de novembre de 1991, per la qual es determinen les proporcions de professionals per a l’atenció educativa als alumnes amb necessitats educa- tives especials derivades de disminucions greus i permanents escolaritzats en unitats i centres d’educació especial públics i privats de Catalunya.
3. CRITERIS D’ESCOLARITZACIO. Dictàmen.
L’escolarització d’un alumne amb necessitats educatives especials greus i permanents ve condicionada per:
– Tipus de currículum que hauria de seguir l’alumne en qüestió
– Tipus de serveis que requereix l’alumne per seguir el tipus de currículum que s’ha determinat prèviament
Aquests dos aspectes fonamentals permetran decidir quin tipus de centre és el més adeqüat per l’alumne i si existeix aquest centre educatiu en el sector en que viu l’alumne o en quin centre edu-catiu del sector seria el més convenient portar a terme la seva escolarització en funció de les seves necessitats.
Per tant els criteris d’escolarització serien :
– que l’alumne disposi d’un dictàmen d’escolarització
L’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) de la zona avalua a l’alumne amb necessitats educatives especials previ a la seva escolarització. L’EAP elabora un dictàmen d’escolarització a partir de l’avaluació de les capacitats d’aquest alumne i dins del realitat i context educatiu que l’envolta per poder establir les decisions relatives a les necessitats educatives d’aquest alumne i per poder establir la proposta educativa més adequada per a desenvolupar el seu procés d’aprenentatge. Aquestes orientacions queden recollides a l’inici de l’escolarització de l’alumne mitjançant aquest dictàmen que elabora aquest conjunt de professionals.
S’hauria de tenir com a referència per aquesta avaluació de les competències de l’alumne els objectius educatius del cicle en el qual aquest alumne pertany per edat cronològica i s’intentaria avaluar el seu nivell real de competències en funció dels objectius i continguts del cicle educatiu anterior i si cal,es recurrirà als dels altres cicles educatius anteriors.
En funció de la valoració d’aquests aspectes, l’EAP fonamenta la seva proposta d’escolarització per l’alumne amb necessitats educatives especials que ha avaluat tant a partir de l’avaluació de les possibilitats educatives de l’alumne, com a partir de les necessitats de serveis que li calen i dels criteris d’escolarització en relació a les característiques de les escoles de la zona. Aquesta proposta estarà informada positiva o negativament per la Inspecció d’Ensenyament i es procedirà a l’escolarització de l’alumne.
– que el centre disposi dels recursos i serveis necessaris per garantir l’atenció de l’alumne, que s’explicita en el dictàmen.
– que el centre pugui facilitar l’atenció pedagògica que requereix l’alumne i alhora que l’alumne hagi de cursar en funció de les seves necessitats educatives especials un currículum no gaire diferenciat i/o allunyat del currículum plantejat a nivell de centre, per tal que pugui compartir activitats amb la resta de companys.
– que el centre s’hagi plantejat a nivell del projecte educatiu i del projecte curricular l’atenció a la diversitat, o com a mínim, que el centre hagi reflexionat o estigui en procés de relexió sobre aquest tema.
Tenint com a referència el currículum ordinari, es va elaborar una taxonomia de tipus de currículum, que podria intentar ser un element que ajudés establir criteris d’escolarització:
1. Currículum ordinari amb mitjans específics per accedir-hi. Es el currículum ordinari, però amb mitjans específics materials i instrumentals.
2. Currículum ordinari amb alguna o algunes modificacions: Es essencialment el currículum ordinari, però ometent-se determinats continguts, que són substituïts per altres aspectes relacionats amb necessitats específiques.
3. Currículum ordinari amb modificacions significatives: adaptació del cuurículum que inclou els nuclis fonamentals del currículum ordinari, però amb una temporització diferent de la general en gairebé totes les àrees, o bé amb necessitat d’actuacions educatives significativament diferents de les previstes amb caràcter general.
4. Currículum diferenciat de l’ordinari i amb addicions: Es una adaptació del currículum en la qual es dóna fonamentalment, a continguts que faciliten l’assoliment de competències d’auto- nomia personal i social, lingüístiques, de numeració i càlcul. Aquest tipus d’adaptació inclou també altres continguts de les àrees curriculars amb caràcter funcional i molt relacionats amb els requeriments de l’entorn immediat.
5. Currículum molt diferenciat o especial: Els continguts d’aquest currículum s’allunyen molt dels que treballen la majoria d’alumnes. En general, les prioritats es donen a continguts referits a habilitats d’autonomia social i personal.
Aquest és el tipus de currículum que segueixen alguns alumnes amb retard sever o profund en el desenvolupament, siguin o no plurideficients.
Així, els alumnes que segueixen un currículum amb modificacions significatives són alumnes susceptibles de ser escolaritzats en centres d’Educació Especial o en centres ordinaris amb unitats d’educació especial.
Aleshores, els alumnes amb necessitats educatives especials que puguin cursar un currículum, les activitats del qual puguin ser compartides amb la resta de companys a l’aula ordinària en una proporció considerable, seran integrats en centres ordinaris, sempre hi quan aquests centres disposin dels recursos i serveis necessaris per garantir l’atenció que requereix l’alumne.
4. DIFERENTS TIPUS DE CENTRES: Diferents realitats
4.1 Centres d’EE, alguns d’ells concentren alumnes amb un mateix tipus de deficiència,
Els centres d’EE són centres educatius l’oferta del qual va orientada als alumnes amb necessitats educatives especials derivades de handicaps greus i permanents. En aquests centres, la proposta curricular presenta serioses modificacions o modificacions significatives respecte al currículum ordinari.
Algunes característiques:
– Els alumnes escolaritzats en centres d’EE segueixen una adaptació curricular:
Per als alumnes que segueixen aquest currículum molt diferenciat del currículum ordinari, les adaptacions curriculars es podrien concretar-se en afavorir l’aprenentatge d’habilitats que els fagin competents per respondre als requeriments més bàsics de la vida quotidiana, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de l’individu i per exemple, en el període final de l’ensenyament obligatori es podria prioritzar les habilitats prelaborals.
– Els centres disposen d’uns recursos humans específics:
* educadors
* logopedes
* fisioterapeutes
– El mestre d’EE és tutor d’una aula
– El centre d’EE segueix l’Ordre de 29 de novembre de 1991, per la qual es determinen les proporcions de professionals per a l’atenció educativa als alumnes amb necessitats educatives especials derivades de disminucions greus i permanents escolaritzats en unitats i centres d’educació especial públics i privats de Catalunya.
3.2 Centres ordinaris amb unitats d’EE
Són centres ordinaris que disposen d’una o més unitat específica per alumnes
amb necessitats educatives especials derivades de handicaps greus i permanents.
A partir de la publicació del decret 117/84, es van crear tres centres experimentals de règim ordinari els quals disposen d’unes 6 unitats específiques d’EE com són el CP El Margalló de Vilanova i la Geltrú, CP Eladi Homs de Valls i CP Can Palmer de Viladecans
– En aquests centres s’ofereix tot el ventall de possibilitats educatives des de la integració social amb uns aprenentatges molt específics orientats a les neces- sitats educatives especials de l’alumne a l’escolaritat ordinària sense cap tipus de suport, passant per l’escolaritat mixte ( matí integrat, tarda atenció indivi- dualitzada o viceversa), o per l’escolaritat amb suport d’EE.
– Aquests centres també disposen d’uns recursos humans específics:
* educadors
* logopedes
* fisioterapeutes
– El mestre d’EE pot ser mestre de suport o tutor d’una aula,
– Les unitats d’EE es regeixen per l’Ordre de 29 de novembre de 1991, per la qual es determinen les proporcions de professionals per a l’atenció educativa als alumnes amb necessitats educatives especials derivades de disminucions greus i permanents escolaritzats en unitats i centres d’educació especial públics i privats de Catalunya.
– Centres ordinaris que tenen alumnes en règim d’integració.
Són centres ordinaris que disposen de mestres de suport i/o d’EE per assegurar l’atenció dels alumnes amb nee que estiguin integrats.
* El mestre d’EE és mestre de suport del centre
* Aquests centres poden també disposar d’uns recursos humans específics itinerants:
. logopedes
. fisioterapeutes
i quan l’alumne presenta greus problemes de desplaçament i/o de control d’es-fínters com d’altres problemes que facin necessària l’atenció d’un educador, el centre també disposarà d’aquest recurs humà.
3.4 Altres formes d’atenció educativa molt específica
* Ensenyament en un centre hospitalari
* Ensenyament a domicili
4. DIFERENTS PRINCIPIS, POSSIBILITATS EDUCATIVES, DIFERENTS ORGANIT- ZACIONS.
Proposem tot seguit una sèrie d’aspectes que permeten configurar diferents respostes educatives, tot i atenent la diversitat:
– Diferents tipus d’organització d’aula o de cicle:
* gran grup-grup aula
* agrupaments flexibles
* petit grup
* treball per parelles homogènees
* treball individual.
– Diferents metodologies. Estratègies.
* Recursos: – humans
– materials
– espai
– temps
– Continguts: activitats que afavoreixen,
procediments que afavoreixen
actituds, valors i normes que afavoreixen
– Avaluació: Criteris
– Tipus d’atenció:
Racons,
Reforç individual,
Suport
Tallers,
Pla de treball,
Agrupaments flexibles,
Treball per projectes,
Adaptacions curriculars.
5. BIBLIOGRAFIA.
– DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT:
La resposta a les nee dels alumnes a l’ensenyament infantil i obligatori. Document d’Educació Especial n113. Juny 1991
– MONEREO, C.:
Integració educativa: sistemes i tècniques.
Departament d’Ensenyament. Abril,1988.
– DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT:
L’educació especial a Catalunya.
Barcelona 1986.