Sumari. Pàg.
1. INTRODUCCIO. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59.2
2. ORGANITZACIO I METODOLOGIA DE TREBALL A L’AULA
AMB ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS 59.2
2.1 A nivell d’organització de grup. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59.3
2.2 A nivell del tipus de tasca plantejada. . . . . . . . . . . . . . . . . . 59.3
2.3 A nivell del tipus d’atenció del professorat. . . . . . . . . . . . . . 59.4
2.4 A nivell dels objectius de treball plantejats. . . . . . . . . . . . . . 59.4
3. FUNCIONS DEL MESTRE DE SUPORT. . . . . . . . . . . . . . . . . . 59.5
3.1 Normativa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59.5
4.2 Comentari de les funcions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59.6
3. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59.9
1. INTRODUCCIO.
Amb la realitat de la integració d’alumnes amb necessitats educatives especials en escoles ordinàries, el professorat i, conseqüentment les escoles, han hagut de diversificar les seves estratègies d´ensenyament per tal de garantir la millor atenció a tot l’alumnat.
En força centres el tema de l’organització i metodologia de treball a l’aula s’ha discutit a nivell de cicle i claustre, per la qual cosa les decisions preses han quedat recollides en el projecte curricular i els principis fonamentals i generals en el projecte educatiu.
En els diferents plantejaments d’organització i de metodologia d’aula, s’ha de tenir en compte els recursos humans, materials, de temps i d’espai dels que disposa el centre per aprofitar-los al màxim i assegurar-ne la millor utilització possible.
El paper del mestre de suport i del mestre d’Educació especial és fonamental per garantir l’atenció específica a alumnes amb necessitats educatives especials i per oferir pautes o introduir metodologies de treball més diversificades tant a nivell de grup classe com a nivell de petit grup o atenció individualitzada.
2. ORGANITZACIO I METODOLOGIES DE TREBALL A L’AULA AMB ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS.
Tot seguit, plantegem la organització de l’aula i diferents metodologies de treball a partir d’estratègies i instruments didàctics adreçats al grup heterogeni, però sempre tenint en compte als alumnes amb necessitats educatives especials.
Aquest plantejament es fa en funció dels aspectes següents:
– a nivell d’organització de grup
– a nivell del tipus de tasca plantejada
– a nivell del tipus d’atenció del professorat
– a nivell dels objectius de treball plantejats
2.1 A nivell d’organització de grup.
|
Estratègies: |
Instruments: |
|
Treball amb TOT el grup classe |
Tasca enfocada a una explicació general. |
|
Treball amb agrupaments flexibles |
Prova inicial de continguts, atenció més homogènea a cada grup, ma teixos objectius, diferents continguts. |
|
Treball grup-classe/grup amb alumnes amb més dificultats fora de l’aula. |
Materials adaptats. Necessitats de dos mestres |
|
Treball en petits grups a l’aula |
Materials diversos, atenció més individualitzada. |
|
Treball per parelles homogènees. |
Material adequat als diferents nivells de l’aula, atenció individualitzada, possible necessitat de suport a l’aula. |
|
Treball individual |
Material autònom per l’alumne, fitxes d’autoavaluació. |
Per a tots aquests aspectes s’ha de tenir en compte els recursos d’espai del
centre.
2.2 A nivell del tipus d’estratègies plantejades:
|
Estrategies: |
Necessitats i recursos |
|
Treball per projectes |
Projecte, continguts, documentació. |
|
Treball per tallers |
Propostes coordinades. |
|
Treball per pla de treball |
Treball específic a diferents nivells. |
|
Treball per racons |
Material específic. |
|
Adaptacions curriculars |
Material específic. |
2.3 A nivell del tipus d’atenció del professorat:
|
Metodologia |
Recursos |
|
– Suport directe a l’aula ordinària: * Atenció individual a un alumne * Atenció a un grup de reforç dins l’aula ordinà ria * Atenció a la meitat de la classe |
Dos mestres a l’aula. Diverses metodologies Recursos didàctics diferents. Coordinació necessària |
|
– Suport indirecte a l’aula ordinària |
Materials diversos |
En aquest aspecte, s’ha de tenir en compte els recursos humans.
2.4 A nivell dels objectius de treball plantejats:
– Adaptacions curriculars :
* no significatives:
1. a nivell de materials i instruments per accedir al currículum normalitzat: materials globalitzats.
2. a nivell de la seqüenciació de continguts secundaris.
3. a nivell d’objectius terminals o referencials no prioritzats pel centre en el seu PCC.
4. a nivell de temporització de continguts.
5. a nivell d’adeqüació dels criteris d’avaluació.
* significatives:
1. a nivell dels objectius generals
2. a nivell dels objectius terminals prioritzats pel centre en el seu PCC.
3. a nivell de continguts fonamentals.
En aquest aspecte s’ha de tenir en compte els recursos materials i de temps, i pel que fa als continguts, s’hauria de pensar en activitats, procediments i actituds,
valors i normes que afavoreixen el procés d’aprenentatge dels alumnes amb nee.
Referent a l’avaluació també s’hauria de reflexionar en els tres moments ( Avaluació inicial, formativa i sumativa) per tal de plantejar activitats adequades pels alumnes amb nee.
3. FUNCIONS DEL MESTRE DE SUPORT.
3.1 Normativa
La Circular de 4 de setembre de 1981 de la Secretaria General Tècnica que estableix criteris d’actuació en el camp de l’educació especial i en la qual s’introdueix un concepte més ampli i més flexible de l’educació especial que s’enten com “totes aquelles ajudes que cal donar a l’infant, ja sigui temporalment o bé de forma permanent, per tal d’evitar o superar un handicap pedagògic. Aquestes ajudes o programes pedagògics especials poden desenvolupar-se tant a l’escola ordinària com a l’escola especial” i per tant l’escolarització d’alumnes amb necessitats especials es podrà realitzar a l’escola ordinària d’acord amb les diferents modalitats d’integració per les quals es defineixen les aules d’Educació Especial i es faciliten criteris d’organització, funcionament i d’adscripció d’alumnes pel que es refereix a l’alumnat i pel que es refereix al professorat es fixen els criteris de formació personal i funcions a realitzar: coordinació amb el claustre del centre, elaboració d’orientacions i programes de desenvolupament individual i recull de material específic per la reeducacions a portar a terme.
El Decret 117/84 de 17 d’abril de 1984 s’estableix l’ordenació de l’educació especial per a la seva integració en el sistema educatiu ordinari i afegeix la figura del mestre suport pel qual descriu unes funcions molt genèriques:
“Assegurar, juntament amb la resta del Claustre, la intervenció primerenca i preventiva de les dificultats d’aprenentage; l’execució de programes correctors d’animalies específiques; la col.laboració en l’elaboració de materials i d’altres recursos didactics, això com l’assessorament als pares.”
La resolució de 18 de juny de 1993, que dóna instruccions d’organització i funcionament dels centres docents públics de Catalunya on s’imparteixen ensenyaments d’educació infantil-parvulari, d’educació primària, d’educació general bàsica i centres d’educació especial per el curs 1993-94 en la qual es defineixen els àmbits i formes d’intervenció dels professors especialistes en educació especial en aquests centres:
“Atenció dels alumnes amb necessitats educatives especials, amb prioritat dels que presenten disminucions greus i permanents i dificultats greus d’aprenentatge”
“Participació en l’elaboració d’adaptacions curriculars individualitzada (ACI) conjuntament amb els mestres-tutors i l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP).”
“L’atenció als alumnes per part del professor especialista en educació especial es podrà dur a terme de diferents formes, no necessàriament excloents:
*a. Proveïr els mestres-tutors de materials específics i adaptats, amb el pertinent assessorament.
*b. Intervenir en els grups d’alumnes, en col.laboració amb els tutors i les tutores, a través d’actuacions bàsicament adreçades als alumnes amb necessitats educatives especials en situacions individuals o de petit grup.
*c. Intervenir en situacions escolars de treball individual o de petit grup en emplaçaments alternatius a l’aula ordinària.”
” En els centres d’educació especial, els mestres d’educació especial desenvoluparan les funcions pròpies de mestres-tutors, i centraran la seva actuació en l’elaboració de les adaptacions curriculars i en la intervenció educativa , en col.laboració amb els diferents especialistes del centre (fisioterapeutes, logopedes, etc) i amb l’EAP”.
En els centres ordinàris amb unitats específiques d’Educació Especial, els mestres d’EE actuaran també de tutors dels alumnes de les unitats.
3.2 Comentari de les funcions
En efecte, el mestre d’educació especial, conjuntament amb el tutor, realitzarà una avaluació inicial dels alumnes susceptibles d’ésser atesos i identificarà les possibilitats d’aquests alumnes per participar del currículum ordinari i conseqüentment identificarà en quin grau poden participar de les activitats de l’aula ordinària.
En principi, el mestre d’educació especial a l’escola ordinària ha d’atendre principalment als alumnes amb necessitats educatives especials normalment en règim d’integració, la disminució dels quals es deguda a un handicap greu i permanent. De tota manera, a l’escola també hi ha alumnes que presenten moltes dificultats per seguir les activitats que es fan a la classe i aquestes limitacions no provenen d’un handicap permanent però són alumnes als quals ha d’atendre el mestre d’educació especial per tal de potenciar les seves possibilitats fins a ajustar el retard d’aprenentatge.
El mestre d’educació especial pot oferir atenció als alumnes amb necessitats educatives de diferents maneres:
* Atenció indirecta que pot proporcionar al tutor criteris d’atenció a l’aula facilitant recursos i estratègies d’intervenció, delimitant actuacions i ajustant continguts, criteris d’avaluació i de promoció de l’alumne en relació a les seves possibilitats i facilitar materials adaptats si s’escau que permetin l’alumne adquirir les habilitats necessàries per augmentar la seva participació en les activitats que es duguin a terme a l’aula ordinària.
* Atenció directa que pot fer-se de dues formes:
1. Suport a l’alumne amb necessitats educatives especials dins l’aula ordinària realitzant les activitats que, prèvia coordinació amb el mestre d’aula ordinària, s’estableixin treballar amb una adaptació si s’escau a nivell de continguts, de temporització, etc.
2. Atenció individual a l’alumne amb nee a l’aula d’EE, és a dir proporcionar una atenció específica en una aula alternativa, individualment o en petit grup, perque es valora que les possibilitats d’aquest alumne de participar de les activitats ordinàries són menors que les d’aprofitar l’ajut individual que li permeti progressar en les àrees curriculars que s’ha decidit treballar, potenciar o adaptar amb la priorització dels objectius i continguts que s’ha cregut adient.
La tasca del mestre d’EE a l’escola ordinària és una tasca que requereix coordinació a diferents nivells:
* coordinació amb tutor
* coordinació amb un especialista: logopeda, fisioterapeuta
* coordinació amb l’EAP
Quan el mestre d’EE és tutor d’una aula, en una unitat específica de l’escola ordinària, ha d’exercir les funcions de tutoria, elaborar les adequacions curriculars individualitzades dels alumnes de la seva classe i planificar totes aquelles activitats que siguin adequades a les seves possibilitats i nivell de competències que puguin realitzar en el marc de l’aula ordinària a la qual s’integrin de forma parcial. Amb aquest tipus d’intervenció, el mestre d’EE haurà de fer compatible la tutoria amb les altres formes d’atenció descrites anteriorment per tal d’oferir-los una resposta educativa el més adequada possible a les seves necessitats.
3. BIBLIOGRAFIA
– DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT:
La resposta a les nee dels alumnes a l’ensenyament infantil i obligatori
Document d’Educació Especial n113, Juny 1991
– MONEREO, C.:
Integració educativa: sistemes i tècniques.
Departament d’Ensenyament,Abril,1988.
– DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT:
L’educació especial a Catalunya.
Barcelona 1986.
– RUIZ BEL, R.:
Les adeqüacions curriculars individualitzades (ACI),
per als alumnes amb necessitats educatives especials.
Document d’Educació Especial n111. Departament d’Ensenyament.
Barcelona,1989.