Sumari: Pàg.
1. INTRODUCCIO. . . . . . . . . 66.2
2. ADAPTACIONS CURRICULARS DE CENTRE. . . . . 66.4
2.1 Adaptacions als elements bàsics. . . 66.4
a. Objectius i continguts. . . . . . . 66.4
b. Metodologia i activitats. . . . . . 66.4
c. Avaluació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66.5
2.2 Adaptacions als elements d’accés. . . . . . . . . .
a. Personals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
b. Materials. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
c. Organitzatius. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3. ADAPTACIONS CURRICULARS A NIVELL D’AULA. . . . . . . . . .
a. Als elements bàsics. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
b. Als elements d’accés. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. ADAPTACIONS CURRICULARS A NIVELL INDIVIDUAL. . . . . .
a. Als elements bàsics. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
b. Criteris i actuacions segons el grau de deficiència auditiva. .
5. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. INTRODUCCIO.
La presència d’un o més alumnes amb deficiència auditiva dins d’un centre obliga a plantejar‑se quelcom més que actuacions puntuals o unidireccionals referides a l’atenció al desenvolupament del seu llenguatge. Així, qualsevol previsió d’atenció logopèdica prendrà sentit en la mesura que formi part d’un marc global d’actuacions referides a garantir una resposta educativa coherent a les necessitats d’aquell/s noi/s.
Tanmateix, cal considerar que les diferències individuals entre els alumnes sords són molt notables i no només pel que fa al grau o al tipus de sordesa, sinó també per la incidència diversa d’altres variables com poden ser l’entorn sòcio‑familiar, el moment i la forma com es va desvetllar la sordesa, la concurrència d’altres deficiències, el desenvolupament cog-nitiu o l’atenció educativa rebuda. Per tant, caldrà considerar que parlar de gravetat de la sordesa ‑més propi d’un con- text mèdic que no pas educatiu‑ no delimitarà ni la previsió de desenvolupament ancada ni una de predefinida en l’aspecte psicopedagògic.
En el terreny educatiu convindrà intentar delimitar les neces-sitats educatives especials d’un alumne en un context determinat, que hauran de donar lloc a una adaptació curricular i/o a uns ajuts pedagògics especials.
Globalment, doncs, entendrem que la resposta educativa als nens amb deficiència auditiva, haurà de partir de:
a) La consideració de la globalitat de la resposta educativa esmentada.
b) L’acceptació de la diversitat entre els nois/es amb deficiència auditiva, generadora de diferents necessitats educatives especials.
Al llarg d’aquest tema parlarem de com ajustar la resposta educativa del centre educatiu a les necessitats educatives especials de nens amb problemes d’audició.
En aquest context, entendrem que les adaptacions curriculars són modificacions que cal fer al currículum per tal que aquest doni resposta a les necessitats educatives especials.
Parlarem, diferènciadament, d’adaptacions que cal fer a nivell de centre, a nivell d’aula i a nivell individual i en tots els casos partim d’un mateix eix vertebrador: la resposta educativa que donem a les necessitats educatives especials dels nens amb dèficit auditiu.
Totes aquestes adaptacions i, globalment, aquesta resposta han de tenir present:
a) Implicacions que de forma global té la deficiència auditiva en el desenvolupament global d’un nen.
‑ Entrada de la informació principalment per via visual
‑ Menor coneixement de l’entorn
‑ Dificultats en incorporar normes socials
‑ Dificultats per a la representació de la realitat a través del llenguatge oral
‑ Dificultats en la identitat social i personal
b) Necessitats generades per aquestes implicacions:
‑ Necessitat de recórrer a estratègies visuals i aprofitar altres canals (restes auditives, tacte,…)
‑ Necessitat d’experiència directa i major informació del que succeeix.
‑ Necessitat de més informació relativa a valors i normes
‑ Necessitats d’un sistema lingüístic de representació
‑ Necessitat d’assegurar la identitat i l’autoestima
‑ Necessitat d’aprofitar‑se d’un codi comunicatiu útil
‑ Necessitat d’aprendre ‑encara que sigui de forma intencional‑ el codi comunicatiu majoritari.
Lògicament, aquestes implicacions i les necessitats que gene-ren han d’ésser enteses com a referències genèriques donades les pautes anteriors establertes.
2. ADAPTACIONS CURRICULARS DE CENTRE.
A partir del marc global esmentat i tenint en compte totes les altres variables que informen la presa de decisions, hau-rem de considerar adaptacions:
2.1 Als elements bàsics (objectius i continguts, metodologia i avaluació).
a) Objectius i continguts, caldrà:
‑ Proposar els mateixos objectius generals que per a la resta d’alumnes del centre
‑ Reformular objectius i/o continguts
‑ Continguts globalitzats
‑ Funcionalitat en el llenguatge
‑ Prioritzar continguts referits a procediments
‑ Explicitar continguts referits a valors, normes i actituds.
‑ Introduir continguts sobre un sistema comunicatiu complementari.
‑ Reformular objectius i continguts referents a lecto‑escriptura.
b) Metodologia i activitats:
‑ Afavorir la interacció
‑ Proposar una metodologia activa que afavoreixi l’aprenentatge significatiu.
‑ Prioritzar l’ús de tècniques i estratègies visuals
‑ Dissenyar activitats que permeten l’autonomia en els aprenentatges.
‑ Utilització sistemàtica d’un codi comunicatiu útil
‑ Utilització del mètode elegit per a l’ensenyament del llenguatge oral i escrit
‑ Decidir sobre el mètode d’ensenyament del llenguatge oral.
c) Avaluació
‑ Avaluar els continguts i no tant la forma d’expressar‑los
‑ Avaluar emprant instruments adequats
‑ Avaluar el seu llenguatge oral
‑ Avaluar els continguts introduïts com a part del currículum ordinari.
2.2 Als elements d’accés (personals, materials i organitzatius)
a) Personals:
‑ Previsions de formació del professorat
‑ Actituds positives
‑ Personal especialitzat
‑ Ajustament de les expectatives de professors i pares
b) Materials:
b.1) Materials didàctics:
‑ Materials d’autoformació del professorat
‑ Selecció i adaptació de materials didàctics
‑ Seleccions de materials visuals
‑ Accés als equipaments tècnics i al material per a l’entrenament auditiu
‑ Material didàctic i tècnic per al llenguatge oral.
b.2) Espais
‑ Aules poc sotmeses a sorolls externs
‑ Aules que permetin diverses formes d’agrupament
c) Organitzatiu
‑ Organització del temps que contempli la possibilitat d’agrupaments flexibles
‑ Organització del temps per a la coordinació amb l’equip de recolzament
‑ Contactar amb serveis tècnics i centres de recursos que els garantitzin.
Partint de la “forçada globalitat” de la proposta, aquestes serien aquelles adaptacions curriculars ‑tan d’elements bàsics com d’accés‑ que podrien contemplar‑se a nivell de centre.
3. ADAPTACIONS CURRICULARS A NIVELL D’AULA.
Entenem per aula, en aquest context, l’àmbit on es desenvolupa el procés d’ensenyament‑aprenentatge d’un grup concret d’alumnes.
Per adaptacions curriculars d’aula entendrem aquells modificacions o ajustaments que es realitzin en els diferents elements de l’acció educativa a compartir per tot un grup d’ensenyament‑aprenentatge i que són plantejades específicament per tal de respondre als alumnes amb necessitats educatives especials que pertanyin a aquest grup.
Lògicament, aquestes modificacions seran assumides pel professors d’aula i es veuran reflectides a la seva programació.
a) Modificacions referents als elements bàsics:
a.1 Referents a objectius i continguts
‑ introduir continguts referits a l’aprenentatge d’un sistema complementari al llenguatge oral.
‑ Introduir continguts de valors, normes i actituds sobre aspectes de convivència en general.
‑ Prioritzar objectius i continguts referits als aspectes funcionals de llenguatge.
‑ Prioritzar objectius i continguts referits a l’aprenentatge de la lecto‑escriptura.
‑ Prioritzar objectius i continguts referents a les dimensions social i individual.
a.2 Referents a la metodologia i activitats:
Tota programació d’aula ha de recollir aspectes com_
‑ Fomentar el paper del professor com a mediador entre els alumnes i els continguts
‑ Potenciar aprenentatge significatius
‑ Afavorir la interacció
A partir d’aquest, les adaptacions a realitzar són:
‑ Relacionar la realitat amb els continguts escolars
‑ Utilitzar tècniques que afavoreixin l’autonomia i la responsabilitat dels alumnes a l’aula.
‑ Potenciar les metodologies que ofereixin al nen oportunitats per tal d’exercir les seves capacitats.
‑ Prioritzar aquelles tècniques que afavoreixin la utilització de canals d’entrada visual.
b) Modificacions referents als elements d’accés.
b.1) Elements personals:
Cal considerar els següents elements personals:
‑ Professor‑tutor
‑ Alumnes
‑ Suports i altres especialistes
A nivell de professor‑tutor, cal:
‑ informar‑se i conèixer les característiques de les persones sordes en general i les possibilitats del seu alumne en concret
‑ Afavorir i estimular el procés d’acceptació de la sordesa per part de l’alumne sord
‑ Aconseguir un nivell de comunicació amb els alumnes sords de la classe, similar en quantitat i qualitat al que tenim amb els alumnes oients de la seva mateixa edat.
‑ Afavorir que l’alumne intervingui a classe i acudeixi al professor quan presenti dificultats, com qualsevol altre alumne.
A nivell de relació entre alumnes, cal:
‑ Evitar qualsevol actitud de sobreprotecció
‑ Cuidar les formes d’agrupament entre els alumnes
A nivell de suports i altres especialitat, caldrà:
‑ Comprovar i analitzar les modificacions que a nivell d’horaris i organització d’agrupaments suposarà l’adopció de cadascuna de les modalitats d’atenció dels professors de suport i especialistes.
‑ Garantir espais i temps de coordinació entre el professor‑tutor i els diferents especialistes.
B.2) Elements referents a l’organització d’espais, aspecte física de l’aula i temps i horaris:
En aquest àmbit caldrà:
‑ Una distribució flexible del mobiliari de l’aula.
‑ Garantir una posició del/s alumne/s sord/s a l’aula que afavoreixin la percepció d’estímuls mitjançant el canal visual.
‑ Situar les fonts d’informació en un lloc accessible als nens i al professor
‑ Cuidar que l’ambientació de l’aula sigui rica en estímuls visuals.
‑ Tractar de reduir el soroll ambiental de la classe
‑ Cuidar la il.luminació de la classe i tractar d’evitar les vibracions que es poden produir per algun objecte.
‑ Establir en quins moments de l’horari de l’aula és més rendible la utilització d’ajuts tècnics.
‑ Ser flexibles a l’hora d’organitzar els horaris de classe, facilitant que els suports puguin ajustar‑se als seus horaris.
‑ Establir a l’horari de l’aula en quins moments han d’intervenir els diferents especialistes.
‑ Determinar un temps clar i precís per a realitzar les tasques de coordinació, a l’horari dels diferents professionals.
4. ADAPTACIONS CURRICULARS A NIVELL INDIVIDUAL.
4.a. Als elements bàsics
‑ Podem realitzar les mateixes adaptacions que es proposaven per al centre: Introduir, prioritzar, reformular, temporalitzar i afegir l’eliminació com una adaptació únicament a nivell individual.
‑ Les principals adaptacions a realitzar serien:
‑ Introduir objectius i continguts referents a l’aprenentatge del llenguatge oral.
‑ Introduir objectius i continguts referits a la cura i manteniment de les pròtesis.
‑ Prioritzar objectius i continguts referents a l’aprenentatge del llenguatge escrit i a la potenciació de la comprensió lectora.
‑ Prioritzar objectius i continguts referits als aspectes funcionals del llenguatge.
‑ Prioritzar continguts referits a les dimensions individual‑social.
‑ Reformular objectius de qualsevol àrea curricular on s’esmenti el llenguatge oral com a mitjà de comunicació.
‑ Reformular ‑a nivell individual‑ la temporalització d’objectius i continguts de qualsevol àrea curricular on es prevegi i/o constatin especials dificultats pels alumnes amb deficiència auditiva.
‑ Eliminar objectius d’etapa, de cicle o blocs de continguts corresponents a determinades àrees curriculars com ho poden ésser, en el cas dels nens amb deficiència auditiva, les de música o les de llengua estrangera, sempre de forma individual i atenent a la particularitat de les necessitats educatives especials d’aquell alumne.
4.b) Criteris i actuacions segons el grua de deficiència auditiva
Prenent sempre el context d’una diversitat dimensionada per múltiples variables, la del grau de pèrdua pot orientar‑nos a l’hora d’establir criteris i actuacions.
Veiem‑ne una breu exposició:
a) Els alumnes amb DAL:
– Segueixen el mateix currículum que la resta de la classe.
– Les adaptacions no afecten els components prescriptius del currículum. Es tracta d’ajustament de les activitats i estratègies didàctiques.
b) Els alumnes amb DAM:
– Les adaptacions curriculars no afecten els components prescriptius del currículum, però si que afecten la modificació d’activitats o a l’ús d’estratègies singulars d’accés al currículum.
– Es posarà especial atenció a la facilitació de la lectura labial, a l’aprofitament de les restes auditives i a la funcionalitat de la llengua oral.
– A l’ESO (Ensenyament Secundari Obligatori) caldrà un nivell d’adequacions més significatives especialment si el desfasament en l’adquisició del contingut de les àrees ha esdevingut molt important.
c) Els alumnes amb DAS:
– Les adaptacions curriculars no solen afectar els objectius general de l’àrea, tot i que en molts alumnes caldrà modificar objectius relacionats amb la llengua, i fins i tot, suprimir objectius d’àrees com música i llengua estrangera i alguns referits a la segona llengua.
. A la majoria de les àrees, caldrà realitzar adaptacions segons les necessitats de l’alumne en els següents aspectes:
‑ Facilitant els mitjans d’accés al currículum
‑ Incrementant la quantitat d’ajut pedagògic, proporcionant suport a través de les explicacions complementàries adients.
‑ Proposant la mateixa activitat descomposant en parts més curtes o senzilles.
‑ Proposant la realització de l’activitat en petits grups.
‑ Aportant materials complementaris com gràfics, resums, etc.
d. Els alumnes amb DAP:
– Les adaptacions curriculars podran afectar objectius generals de les àrees, podent arribar a l’exempció general, temporal o permanent d’algunes d’elles, com ara música, segona llengua i/o llengua estrangera.
– A la resta d’àrees els objectius poden veure’s sensiblement modificats o les adaptacions poden tenir un grau superior als casos esmentats fins ara.
En tot cas caldrà:
‑ Facilitar els mitjans d’accés al currículum
‑ Incrementar l’ajut pedagògic mitjançant explicacions complementàries.
‑ Proposar la mateixa activitat descomposta en parts més curtes o més senzilles.
‑ Proposar la ralització de l’activitat en petits grups.
‑ Aportar materials complementaris com gràfics, resum, etc.
‑ Modificant, en el grau de complexitat, els objectius proposats en relació als continguts conceptuals o procedimentals.
‑ Considerant objectius i continguts diferenciats en les àrees de llengües.
5. BIBLIOGRAFIA.
. DD. AA.:
Las necesidades educativas especiales del niño con deficiencia auditiva
7 vols.
Centre Nacional de Recursos para la Educación Especial. Serie Formación. MEC. Madrid, 1991.
– DD. AA.:
Retards i trastorns en la comunicació, la parla i el llenguatge.
Departament d’Ensenyament. Barcelona, 1993.
– DUMONT, A.:
El logopeda y el niño sordo.
Masson, S.A. Barcelona, 1989.
– MARCHESSI, A.:
El desarrollo cognitivo y lingüístico de los niños sordos.
Alianza Psicologia. Madrid, 1987.