Sumari. Pàg.
1. DEFINICIO DE DEFICIT MOTRIU: Tipus. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70.2
2. EXEMPLES DE PATOLOGIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70.3
2.1 La paràlisi cerebral. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70.3
2.2 L’espina bífida. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70.4
3. VALORACIONS PSICOPEDAGOGICA I FISIOTERAPEUTICA. . . . . 70.5
4. INTERVENCIO EDUCATIVA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70.5
4.1 Les Adaptacions curriculars no significatives. . . . . . . . . . . . . . . 70.5
4.2 Les Adaptacions curriculars significatives . . . . . . . . . . . . . . . . . 70.8
5. SISTEMES DE COMUNICACIO. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70.10
6. TIPUS DE TREBALL A POTENCIAR. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70.13
6.1 Tipus de treball específic a l’aula. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70.13
6.2 Tipus de treball fora de l’aula. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70.13
6.3 El treball amb o de la família del disminuït físic. . . . . . . . . . . . . 70.13
7. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70.14
1. DEFINICIO DE DEFICIT MOTRIU. Tipus.
La deficiència motòrica seria l’alteració o deficiència orgànica de l’aparell motor o del seu funcionament que afecta al sistema ossi, articular, nerviós i/o muscular de manera transitòria o permanent i amb grau variable de limitació de desplaçament, coordinació, manipulació i de vegades està associada a alteracions de tipus sen-sorial, perceptiu o verbal.
El dèficit motriu està directament relacionat amb el grau d’afectació que condiciona les possibilitats de mobilitat de l’alumne. Proposem una classificació de grau d’afectació de més a menys greu:
– persona sense control cefàlic
– persona sense control de tronc
– persona sense possibilitats de manipular
– persona sense desplaçament
– persona sense bipedestació
– persona sense marxa
– persona amb marxa assistida per una altra persona
– persona amb marxa facilitada per ajuts tècnics
– persona amb marxa autònoma però amb alguna dificultat.
– persona que té dificultats motrius momentànees degudes a una immobilitza ció temporal d’un membre o a una operació quirúrgica…
Unes altres classificacions possibles serien les que es derivarien de paràmetres com:
– el moment en que apareix la deficiència motora
– l’etiopatologia
– la localització topogràfica
– l’origen de la deficiència
2. EXEMPLES DE PATOLOGIA.
2.1 La paràlisi cerebral.
La paràlisi cerebral és la seqüela d’una lesió encefàlica, no evolutiva, perinatal, o en al primera infància. Es caracteritza principalment per un trastorn del con-trol motor, del to muscular, de la postura i del moviment. També pot pre-sentar trastorns associats.
Segons l’afectació motora, es pot manifestar de diferents formes i intensitats i si classifiquem la paràlisi cerebral en funció del grau d’afectació podria ser lleu, moderada i severa segons l’Oms.
Depenent de la intensitat, pot ser una paràlisi si hi ha pèrdua completa del moviment d’un múscul; pot ser una parèsia si la pèrdua és parcial.
Segons la part del cos afectada pot ser:
– monoplègia: afectació d’una sola extremitat.
– hemiplègia: afectació d’un hemicòs.
– triplègia: afectació de tres extremitats.
– paraplègia: afectació de les extremitats inferiors.
– tetraplègia: afectació de les quatre extremitats.
Pel que fa el to muscular que és l’estat de contracció variable d’un múscul, n’existeixen de dos tipus:
– el to permanent, les alteracions del qual són la hipotonia, disminució del to muscular, la hipertonia que n’és l’augment i la distonia que és l’alteració del to de diversos grups musculars que es pot donar variable i sense ritme.
– el to d’activitat, que varia en funció dels canvis de positura i del moviment. Les alteracions de la positura existeix per la incapacitat d’adoptar positures correctes per manca de maduració del sistema nerviós o per persistència d’actitus incorrectes.
Les alteracions del moviment provenen de la manca de la coordinació dels músculs, fet que dificulten l’acció.
Segons la classificació de l’OMS, les formes clíniques en que es pot presentar la paràlisi cerebral són:
– Espasticitat que és una hipertonia muscular que afecta els músculs antigra- vitatoris, sobretot biarticulars.
– Atetosi que es caracteritza per uns moviments incoordinats i lents.
– Atàxia que es manifesta per una dificultat en la coordinació dels moviments, un trastorn de l’equilibri i una alteració del to muscular.
– Rigidesa que és una hipertonia que afecta tots els músculs.
– Tremolor que es caracteritza per uns moviments involuntaris que poden afectar tot el cos o només zones distals.
2.2 L’espina bífida.
L’espina bífida és una malformació congènita que es manifesta per manca de tancament o fusió d’uns diversos arcs vertebrals posteriors amb o sense protusió meníngia medul.lar.
Existeixen diferents graus d’afectació ja que quant més aprop del cap és la localització de la lesió més greus són els seus efectes. Així podem trobar la lesió a diversos nivells:
– en la vèrtebra normal la mèdul.la roman protegida per l’os i la pell.
– en l’espina bífida oculta ocorre que la vèrtebra no es tanca, i la mèdul.la espinal resta lluny de la superfície de la pell.
L’afectació és molt lleu. Molta gent té espina bífida oculta i fa una vida com pletament normal, fins i tot no se l’ha detectada.
– El meningocele o manca de fusió dels arcs vertebrats posteriors amb protu- sió d’una bosas meníngia plena de l’iquid cèfalo-raquidi, és una afectació lleu.
– El mielo-meningocele o manca de fusió dels arcs vertebrats posteriors amb protusió quistosa de la mèdul.la i de les seves cobertes és una afectació greu.
Els problemes o conseqüències d’aquesta patologia serien:
– la pèrdua de sensibilitat a la pell més avall del nivell de la lesió.
– la feblesa més avall del nivell de la lesió, normalment la feblesa muscular gairebé sempre es limita als membres inferiors i a la part baixa del tronc amb les conseqüents deformacions a peus i turmells, genolls, malucs i espi- nada.
– La feblesa dels músculs de la bufeta i de l’intestí.
– La hidrocefàlia, que constitueix una urgència neuroquirúrgica greu, el proce- diment de la qual és la derivació ventricle-jugular d’una vàlvula unidirec cional que impedeix el reflux del liquid espinal.
3. VALORACIONS PSICOPEDAGOGICA I FISIOTERAPEUTICA.
La Valoració fisioterapèutica es fonamentaria en la valoració motòrica i ortopèdica per decidir quin tipus de mobiliari cal a l’alumne per poder estar a l’aula, quines serien les possibilitats d’aquest alumne respecte a la utilització de les seves parts del cos que li permetrien l’accés a la comunicació, al desplaçament, a l’escriptura, etc i quin tipus d’ajut tècnic seria el més interessant i útil per a ell.
4. INTERVENCIO EDUCATIVA.
4.1 Les Adaptacions curriculars no significatives:
Consistirien en adequacions del currículum proposat en el PCC que no modifi-quen cap element fonamental del currículum oficial, però que han de tenir en compte la forma d’aquirir les experiències que té el nen amb una disminució física, la seva dificultat per desplaçar-se i dominar l’espai i la seva dificultat per controlar l’entorn.
Aquestes modificacions es situarien pel que fa a l’ accés al currículum:
– a nivell de serveis:
* professor d’ EE,
* professor de suport,
* educador o auxiliar,
* fisioterapeuta
* personal mèdic o sanitari pels alumnes plurideficients amb grans deficències motrius.
* psicòleg, pedagog i assistent social de l’EAP.
Tots els professionals implicats hauran d’establir, conjuntament amb el tutor, una coordinació orientada a avaluar el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne deficient motriu.
– a nivell de les condicions d’accés i de mobilitat dins el centre esco- lar:
* baranes, cordes
* rampes
* portes grans, amples
* panys de porta adaptats
* lavabos adaptats, WC adaptat, dutxes adaptades,…
Garantir el desplaçament de l’alumne és un aspecte fonamental per aquests
alumnes en tant en quant els hi permet ser més autònom.
Per tant també s’han de garantir els ajuts pel desplaçament:
– caminador,
– bastons,
– gatejador,
– crosses,
– cadira de rodes, mecànica o elèctrica
– a nivell d’espais:
* les condicions d’espaiositat,
* les condicions de accessibilitat del material de l’aula,
* les condicions d’ordre dins l’aula
– a nivell d’equipament:
* mobiliari: taula adaptada amb possibilitats d’incorporar un faristol
cadira de boga amb arrepenja braços, cadira de rodes amb taula incorporada, pla ventral,..
– a nivell de material específic:
* en relació al material d’aula: subjector de llàpis, subjecció per al paper, tisores adaptades, pissares magnètiques, passa-fulls, …
* en relació als ajuts per augmentar l’autonomia en la higiene perso- nal: raspall de dents adaptat, coberts amb mànecs adaptables, gots amb dues nances,…
* en relació a joguines i materials adaptats: pilotes “bobath”, joguines electròniques amb comandaments adaptats, trencacloques amb fi- gures grans, lletres magnètiques
* en relació als ajuts tècnics per accedir al currículum: ordinador, plafó de comunicació,…
* en relació a instruments adaptats a les necessitats de l’alumne amb dèficit motriu: perifèrics, unicornis, cobertors de teclat.
Algunes adaptacions podrien situar-se pel que fa a la modificació d’algun ele-ment NO fonamental del Currículum prescrit pel Departament d’Ensenyament en els Decrets 94/92,95/92 i 96/92 segons l’Etapa Educativa a la qual es fagi referència.
– a nivell d’objectius terminals o referencials no prioritzats pel centre en el seu PCC.
– a nivell de la seqüenciació de continguts secundaris.
– a nivell de temporització de continguts.
– a nivell d’adeqüació dels criteris d’avaluació.
– a nivell de materials i instruments per accedir al currículum normalitzat: materials globalitzats.
4.2 Les Adaptacions curriculars significatives.
Eliminarien algún element fonamental del Currículum Oficial prescrit pel Departament d’Ensenyament en els Decrets 94/92,95/92 i 96/92 segons l’Etapa Educativa a la qual es fagi referència sigui:
– a nivell dels objectius generals (expressats en termes de capacitats),
– a nivell dels objectius terminals prioritzats pel centre en el seu PCC,
– a nivell de continguts fonamentals.
o que n’afegirien algun, en aquest cas, fonamental per l’alumne amb dèficits motrius relacionat amb les grans dificultats que té l’alumne amb aquest dèficit per interactuar amb l’entorn físic i social, ja que:
– li manca un medi apropiat per actuar directament sobre els objectes, desplaçant-se, manipulant-los, etc,
– ha d’incidir sobre els objectes i els fets a través d’altres persones, expressant desitjos i peticions,
– li costa interactuar amb el seu medi social expressant sentiments i afectes, tant de forma no verbal com verbal,
– té dificultats per intercanviar experiències socials preguntant, comentant i descrivint fets quotidians. (Ruiz i Basil, 1988)
De tota manera, realitzar adaptacions curriculars comporta en principi una reflexió prèvia i un procés de presa de decisions a diferents nivells de concreció curricular que no sempre es sol fer, sobre tot, perquè aquest procés va molt lligat al propi procés de reflexió que està portant a terme l’escola.
Les decisions a prendre en el PCC relatives als alumnes amb n.e.e podrien considerar-se:
– nivell de continguts d’ àrea:
* mínims fonamentals
– a nivell de metodologia (consultar decret 75/92 i normativa d’inici de curs)
* Plantejament de metodologies didàctiques diverses.
* Plantejament de diferents organitzacions dels grups classe.
* Plantejament de diverses possibilitats d’atenció del professorat.
– a nivell d’ avaluació:
* criteris d’avaluació d’ àrea
* criteris d’avaluació de cicle
* criteris d’ acreditació o promoció
5. SISTEMES DE COMUNICACIO.
Segons Ruiz i Basil (1988),
pàg.6 llibre 3
( necessito 1 full )
En relació a sistemes augmentadors o alternatius de comunicació no vocal
(Lloyd,1983), es pot proveïr un mitjà temporal de comunicació o un mitjà de comunicació a llarg termini.
Els sistemes de comunicació també es podrien classificar en sistemes de comunicació sense ajut i amb ajut:
pàg. 8,9,10
( necessito 2 fulls )
6. TIPUS DE TREBALL A POTENCIAR.
6.1 Tipus de treball específic a l’aula:
– hàbits d’autonomia,
d’higiene personal,
d’alimentació
– control postural
– desplaçament,
marxa
– motricitat
– manipulació
6.2 Tipus de treball fora de l’aula
Potenciar la integració social del disminuït físic a les activitats esportives de la ciutat:
– natació
– psicomotricitat
– altres esports
Plantejar una informació/formació sobre el disminuït física la societat en general.
6.3 El treball amb o de la família del disminuït físic
La família del disminuït físic és un puntal molt important de cara a la seva integració, la qual l’ha d’acceptar tal com és, amb les seves limitacions i, sobretot, amb les seves possibilitats.
La família l’ha d’ajudar a valer-se i ser independent i també ha d’intentar compensar la continuitat del tractament mèdic. De tota manera, no se l’ha de protegir, viciar o rebutjar per la qual cosa, a nivell familiar, se li ha d’exigir la mateixa disciplina que a qualsevol nen i se li assignarà activitats domèstiques que pugui cumplir i se’l castigarà o premiarà com als seus germans.
7. BIBLIOGRAFIA
– RUIZ, R, BASIL, C.:
Sistemes de comunicació no vocal per a nens amb disminucions físiques. Document d’Educació Especial núm. 3.
Generalitat de Catalunya. Maig 1988.
– CNREE:
Las necesidades Educativas Especiales en la Reforma del Sistema Educativo. Las necesidades educativas especiales del niño con deficiencia motora. M.E.C.,1990.
– GENERALITAT DE CATALUNYA:
La resposta a les necessitats educatives especials dels alumnes de l’ensenyament infantil i obligatori.
Document d’Educació Especial n113.
Departament d’Ensenyament. Barcelona,1991.