Intervenció educativa.
Sumari. Pàg.
1. INTRODUCCIO. . . . . . . . . . . . . . . . 73.2
2. PROCES D’ADQUISICIO DE L’ESCRIPTURA SOTA L’ENFOC
CONSTRUCTIVISTA DES DEL PUNT DE VISTA PSICOGENETIC.
2.1 Nivells evolutius en escriptura. . . . 73.3
2.2 Dificultats del procés d’escriptura. . 73.3
2.3 Proposta d’activitats d’aprenentatge. . . . 73.4
3. PROCES D’ADQUISICIO DE LA LECTURA SOTA L’ENFOC CONSTRUCTIVISTA DES DEL PUNT DE VISTA PSICOGENETIC. 73.4
3.1 Nivells evolutius en lectura. . . . . 73.5
3.2 Dificultats del procés de lectura. . . 73.5
3.3 Proposta d’activitats d’aprenentatge. 73.6
4. PROVES ESTANDARITZADES. . . . . . . . . . . 73.6
5. BIBLIOGRAFIA. . . . . . . . 73.8
1. INTRODUCCIO.
Segons Piaget, les estructures del llenguatge no venen donades pel medi ni es-taven preestablertes des del naixement, sino que les estructures eren construïdes pel nen amb la seva pròpia activitat. El llenguatge és una manifestació més del pensament conceptual.
Segons Vygotsky, en la interacció entre el medi i el nen es donen les processos d’adquisició del llenguatge, per la qual cosa veuria el llenguatge com un fenòmen social i cultural.
Les tendències actuals en relació a l’adquisició del llenguatge proposen una in-tegració dels aspectes orgànics, psicològics, formals i funcionals. Veuen el subjecte com a protagonista del seu desenvolupament del llenguatge, el qual no s’enfoca separadament dels aspectes socials, motrius, o cognoscitius.
Com llenguatge escrit considerem tant l’escriptura com la lectura.
2. PROCES D’ADQUISICIO DE LLENGUA ESCRITA SOTA L’ENFOC CONSTRUCTI VISTA, DES DEL PUNT DE VISTA PSICOGENETIC.
El punt de vista psicogenètic en l’aprenentatge del llenguatge escrit ha estat desenvolupat per E. Ferreiro i A. Teberosky que mostren que l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura passa per un procés cognitiu d’apropiació del sistema alfabètic de representació del llenguatge escrit i el paper dels aspectes percetius i gràfics és necessari però secundari.
Defineixen l’escriptura com una tasca de representació del llenguatge i d’altres significats, tasca cognitiva en que el nen, en produir-la, fa servir les diferents hipòtesis sobre aquestes relacions que el porten a fer produccions de diferent manera.(Roca,Solsona,i altres,1990)
2.1 Nivells evolutius en escriptura
Els diferents nivells evolutius pels quals passa l’adquisició de l’escriptura serien:
a. El dibuix: el nen representa el que se li sol.licita mitjançant un dibuix
b. Escriptura indiferenciada: el nen intenta imitar l’escriptura de l’adulti i fa gargots i la seva representació és una interpretació gràfica ininter pretable.
c. Escriptura diferenciada: el nen comença a utilitzar alguna grafia convencional però sense cap correspondència sonora entre el que s’escriu i el que s’escolta.
d. Escriptura sil.làbica: el nen escriu amb grafies convencionals i fa una correspondència grafia-síl.laba, alguna correspon a nivell sonor.
e. Escriptura sil.làbica alfabètica: el nen comença a establir la relació grafia convencional-so.
f. Escriptura alfabètica: el nen escriu de forma convencional.
2.2 Dificultats del procés d’escriptura
En aquest procés , per tal de millorar-lo, el nen ha de tenir:
– el coneixement de les grafies convencionals
– una discriminació auditiva correcta
– una destresa manual
i a un altre nivell evolutiu:
– un coneixement de les regles ortogràfiques
– un coneixement de les regles gramaticals
– un coneixement d’un vocabulari ampli
Tot i així, es donen errors com els que nomenem a continuació:
– les inversions de lletres o de síl.labes
– les substitucions de lletres
– les omissions de lletres
– les addicions de lletres
– la separació de paraules
i problemes com:
– Disgrafia: problema del llenguatge expressiu en relació a l’acte escriptor, Concretament segons Jiménez (1983) pel que fa a la dificultat a l’hora de reproduir les paraules escrites en cursiva donada la gran quantitat de sobreimpressions, regressions,etc que són necessàries per escriure, pel que fa a la confusió en l’orientació espaial de grafemes que pot generar inversions, rotacions de lletres…( Toro i Cervera, 1980).
– Dislexia: “incapacitat per a aprendre a llegir i escriure normalment malgrat l’ensenyament habitual, el medi socialment adequat, la motivació normal, sentits exactes, intel.ligència normal i absència de defectes neurològics ” ( Eisenberg-1978)
2.3 Proposta d’activitats d’aprenentatge.
– còpia.
– identificar paraules
– relacionar-les
– classificar-les
– construcció d’un text
– dictat
– producció d’un text
– correcció d’un text
– elaboració d’esquemes
– realització de síntesis
– resum
3. PROCES D’ADQUISICIO DE LA LECTURA SOTA L’ENFOC CONSTRUCTIVISTA, DES DEL PUNT VISTA PSICOGENETIC.
E. Ferreiro i A. Teberosky consideren la lectura com un procés de coordinació de diverses informacions per a l’obtenció de la informació que es busca o s’espera trobar.(Roca,Solsona,i altres,1990)
3.1 Nivells evolutius en lectura
Segons Ferreiro i Teberosky (1978-79), es descriuen els nivells evolutius següents:
– el nen tracta el text a llegir com si fos part de la imatge,
– el nen atribueix un significat al text a partir del context i aleshores una mateixa paraula pot significar moltes coses.
– el nen anticipa encara el text a la imatge però aquest text li comença a aportar informació: estableix ja relacions entre la imatge i el text, algunes vegades són quantitatives.
– el nen anticipa el text a la imatge però contrasta el text amb les seves propietats qualitatives com són el valor sonor convencional d’algunes lletres.
– el nen desxifra i ja no s’ajuda de la imatge però no integra el significat.
– el nen desxifra i entén part del text, la qual cosa el porta a donar-li sentit encara que no sigui el correcte.
– el nen llegeix el que hi ha escrit i ho entén.
3.2 Dificultats del procés de lectura
Segons Cervera i Toro, els errors serien:
– vacil.lació
– repetició
– rectificació
– substitució de lletres
– rotació de lletres
– substitució de paraules
– addició de síl.labes
– addició de paraules
– omissió de paraules
– inversions i dificultats relacionades amb aspectes més qualitatius de la lectura serien:
– el fet de no sil.labejar
– el fet de respectar la puntuació
– el fet d’accentuar correctament les paraules llegides.
– el fet de pronunciar tots els fonemes correctament
– el fet de no seguir amb el dit el que llegeix
– el fet de no ometre cap línea del que s’està llegint
– el fet de tenir una comprensió lectora
3.3.- Proposta d’activitats d’aprenentatge
– interpretació d’un text
– ordenar una frase
– ordenar les parts d’un text
– relacionar el títol amb el text que li correspon
– classificar per modalitats de text
– lectura silenciosa
4. PROVES ESTANDARITZADES.
Intentarem fer un recull de proves estandaritzades per avaluar el procés d’adquisició de la lectura i l’escriptura, les dificultats o els errors d’aprenentatge.
– prova del dictat de paraules i de la frase per determinar el nivell evolutiu en que es troba el nen en el seu procés d’adquisició de l’escriptura, elaborada per A. teberosky.
– prova de lectura d’imatge que permet determinar en quin moment es troba el nen en el seu procés d’aquisició de la lectura, elaborada per A.Tebe rosky.
– T.A.L.E Test de análisis de lectoescritura.
– T.A.L.E.C. Test d’anàlisi de lectura i escriptura en català
Aquests dos tests, confeccionats per Toro i Cervera, ofereixen la possibilitat de fer una anàlisi qualitativa i quantitativa dels errors, avaluació referida a la norma, d’aspectes de lectura ( exactitud, comprensió, velocitat, errors.) i d’aspectes d’escriptura ( realitat del grafisme, la sintaxi, el contingut expressiu…)
– BADYG, elaborat per C.Yuste, pretén mesurar i valorar les dificultats d’aprenentge de la lectoescriptura en aspectes com ordres verbals, aptituds numèriques, informació, memòria, alteracions de l’escriptura, percepció de les formes, rapidesa manual, habilitat mental, raonament, atenció i observació, coordinació visomotriu… i ofereix un perfil aptitudinal de l’alumne referent a una norma.
Existeixen diferents versions A,B,C,D,E i S per abarcar totes les edats acadèmiques, des dels 3 anys fins l’edat adulta.
– Test PEABODY, que és una prova de vocabulari actualment baremada per a la població espanyola.
– Test ILLINOIS D’APTITUDS PSICOLINGÜÍSTIQUES (ITPA), elaborat per Kirk i McCarthy i baremat per a la població espanyola per TEA, valora el nivell automàtic d’organització del llenguatge i el nivell representatiu d’aquest llenguatge en relació a la utilització de símbols visuals i auditius.
– Test d’ortografia de Seisdedos (1980) que intenta baremar els errors ortogràfics en ortografia arbitrària per nens de 10 a 16-18 anys.
– Proves d’en Ramon Canals que valoren la comprensió lectora, la velocitat, els errors ortogràfics, etc per alumnes de 1r a 6è.
4. Bibliografia
– PEÑA CASANOVA, J.:Manual de logopèdia. Ed.Masson. Barcelona,1988.
– RONDAL, J. A. i altres:Troubles du langage. Diagnostic et rééducation. Ed.Mardaga.1982.
– TEBEROSKY, A: Psicopedagogia del llenguatge escrit. IME. Barcelona 1987.
– TORO, J.; CERVERA, M.:T.A.L.E Test de análisis de lectoescritura. Ed.Visor . Madrid.1984.
– CERVERA, M.; TORO, J.:T.A.L.E.C. Test d’anàlisi de lectura i escriptura en català. Ed.Visor . Madrid.1991.
– ROCA,SIMÓ i altres: Ensenyament i aprenentatge de l’escriptura de nens i nenes amb necessitats educatives especials. ICE. 1990.