Introducció
En primer lloc, cal definir un concepte fonamental i previ, que incidirà en tot el plantejament i desenvolupament del tema. Què entenem per necessitats educatives especials? Un/a alumne/a presentarà necessitats educatives especials, n.e.e., quan requereixi d’uns recursos extraordinaris per accedir al currículum ordinari. Cal posar èmfasi en aquest adjectiu, “extraordinaris”, perquè tot alumne/a necessitarà d’uns recursos per accedir al currículum; però considerarem “extraordinaris” aquells que deixen de ser genèrics, per a tothom, i passen a ser “específics”, per a un grup reduït i/o un individu.
Per donar una resposta adequada i coherent a aquestes necessitats, cal disposar i desplegar tot un conjunt de recursos de diferent tipus. Així doncs, convindrà intentar delimitar les necessitats educatives especials de l’alumne/a, en un context determinat, per tal de precisar el tipus de resposta educativa que requereix per tal d’accedir al currículum ordinari:
a) Ajustaments
b) Adaptacions
c) Modificacions (afecten als elements prescriptius)
Així com tots els alumnes presenten unes necessitats educatives i requereixen d’uns recursos per accedir al currículum, també els alumnes amb una deficiència auditiva manifestaran unes necessitats educatives específiques. Definir la deficiència auditiva no és una tasca senzilla, ja que existeixen moltes i diverses definicions; però totes elles coincideixen en incloure uns trets bàsics. Així, entenem la deficiència auditiva com un conjunt d’alteracions quantitatives en la percepció de l’audició; per tant, no existeix cap problema qualitatiu, de processament o comprensió de la informació.
Aquests alumnes necessitaran d’uns ajuts tècnics específics per poder assolir un òptim desenvolupament en l’àrea comunicatiu – lingüística. En el compliment de les seves funcions, l’escola haurà de realitzar tot l’esforç precís per organitzar eficaçment aquests recursos i, així, obtenir d’ells el màxim rendiment i profit.
La resposta que ofereixi la institució educativa haurà de satisfer, en la mesura que sigui possible, les necessitats especials d’aquests alumnes.
2. Criteris per a l’elaboració de les adaptacions curriculars individualitzades
Què entenem per adaptació curricular individualitzada (ACI)? Aquelles precisions i canvis no significatius en els continguts de les programacions.
En el procés d’elaboració d’una ACI, cal considerar dos elements nuclears. D’una banda, prendre com a punt de referència el currículum ordinari i els elements que el conformen; currículum que ens ve donat amb caràcter prescriptiu i obligatori. D’altra banda, les necessitats educatives especials de l’alumne/a i els recursos que necessita per poder tenir accés al currículum.
Hem de tenir present que tot alumne amb deficiència auditiva es caracteritza per un seguit de trets derivats del propi dèficit:
– Entrada de la informació principalment per via visual.
– Menor coneixement de l’entorn.
– Dificultats per incorporar normes socials.
– Dificultats per representar la realitat a través del llenguatge oral.
– Dificultats en la identitat social i personal.
Així, aquests trets generen unes determinades necessitats:
” Necessitat de recórrer a estratègies visuals i aprofitar altres canals (restes auditives, tacte, etc.).
” Necessitat d’experiència directa i de més informació sobre el que succeeix.
” Necessitat de més informació relativa a valors i normes.
” Necessitat d’un sistema lingüístic de representació.
” Necessitat d’assegurar la identitat i l’autoestima.
” Necessitat d’aprofitar-se d’un codi comunicatiu útil.
” Necessitat d’aprendre –encara que sigui de forma intencional- el codi comunicatiu majoritari.
Tots aquests aspectes s’han de tenir en compte en elaborar i organitzar la resposta educativa per als alumnes amb deficiència auditiva.
Un cop valorada aquesta informació, primerament a nivell d’escola, caldrà contemplar i explicitar, en els corresponents documents de centre, ajustaments, adaptacions i/o modificacions. En general, per tal d’oferir una resposta adequada als alumnes amb aquest tipus de dèficit, serà necessari atendre i definir els elements següents:
· El elements bàsics: objectius i continguts, metodologia i avaluació
a) Objectius i continguts:
– Proposar els mateixos objectius generals que per a la resta dels alumnes.
– Reformular objectius i/o continguts.
– Continguts globalitzats.
– Funcionalitat en el llenguatge.
– Prioritzar continguts procedimentals.
– Explicitar continguts referits a valors, normes i actituds.
– Introduir continguts sobre un sistema comunicatiu complementari.
– Reformular objectius i continguts referents a la lectoescriptura.
b) Metodologia i activitats:
– Afavorir la interacció.
– Proposar una metodologia activa que afavoreixi l’aprenentatge significatiu.
– Prioritzar l’ús de tècniques i estratègies visuals.
– Dissenyar activitats que permetin l’autonomia en els aprenentatges.
– Utilitzar sistemàticament un codi comunicatiu útil.
– Utilitzar el mètode elegit per a l’ensenyament del llenguatge oral i escrit.
– Decidir sobre el mètode d’ensenyament del llenguatge oral.
c) Avaluació:
– Avaluar els continguts i no tant la forma d’expressar-los.
– Avaluar emprant instruments adequats.
– Avaluar els continguts introduïts com a part del currículum ordinari.
· Els elements d’accés: personals, materials i organitzatius
a) Personals:
– Previsions de formació del professorat.
– Actituds positives.
– Personal especialitzat.
– Ajustament de les expectatives de professors i pares.
b) Materials:
– Selecció i adaptació de materials didàctics.
– Selecció de material visual.
– Accés als equipaments tècnics i al material per a l’entrenament auditiu.
– Material tècnic i didàctic per al llenguatge oral.
– Aules poc sotmeses a sorolls externs.
– Aules que permetin diverses formes d’agrupament.
c) Organitzatius:
– Organització del temps que prevegi la possibilitat de fer agrupaments flexibles.
– Organització del temps per a la coordinació amb l’equip de suport.
– Contactar amb serveis tècnics i centres de recursos que els garanteixin.
A continuació, a nivell d’aula, el tutor/a, amb la col·laboració de l’especialista en Educació Especial, elaborarà l’ACI per a l’alumne/a, recurs que substituirà la programació d’aula. En l’ACI haurem d’incloure: objectius de cada àrea, continguts, metodologia i organització, calendari, professionals responsables i criteris d’avaluació. Aquest document de treball s’haurà de revisar trimestralment i, amb més cura, anualment, en finalitzar el curs acadèmic.
Cal fer un esment al fet que, com a norma general, un alumne/a amb deficiència auditiva no necessitarà d’una modificació que afecti als elements prescriptius del currículum. Tot i així, podria ser possible en el cas d’un alumne que presentés altres dèficits associats.
La metodologia és el gran recurs per a les adaptacions curriculars. Així, haurem de tenir present el següent tipus d’adaptacions:
¸ Prioritzar la funcionalitat del llenguatge i els aspectes de socialització.
¸ Introduir certs continguts per desenvolupar capacitats que potencien l’ús dels diferents canals sensorials per recollir informació.
¸ Prioritzar metodologies que utilitzin la via visual.
3. Alumnes amb deficiència auditiva
Existeixen diversos criteris de classificació de la deficiència auditiva. N’esmentarem uns quants:
1. Segons el moment d’aparició:
a. Prenatal (abans del naixement)
b. Perinatal (en el part)
c. Postnatal (després del naixement)
Prenent com a referència un fet cabdal com és l’adquisició del llenguatge, trobem dos tipus de deficiència auditiva:
a) Prelocutiva
b) Postlocutiva
2. Segons la ubicació del dèficit o el tipus de patologia, trobem:
a. Sordesa transmissiva o de conducció: ve donada per la lesió a l’orella externa i/o l’orella mitjana. Es tracta de deficiències que afecten a la intensitat sonora en la percepció dels sons de la llengua.
b. Sordesa perceptiva o neurosensorial: ve donada per la lesió a l’orella interna i les vies nervioses del cervell. Aquestes deficiències afecten a la qualitat de percepció dels sons.
3. D’acord a la quantitat de so que es percep, és a dir, el grau de sordesa:
a. Audició normal: se situa entre –10 i 20 dB.
b. Deficiència Auditiva Lleugera (DAL): el valor mitjà de pèrdua auditiva se situa entre 20 i 40 dB.
c. Deficiència Auditiva Moderada (DAM): el valor mitjà de pèrdua auditiva se situa entre 40 i 70 dB. No perceben la parla en veu baixa.
d. Deficiència Auditiva Severa (DAS): el valor mitjà de pèrdua auditiva se situa entre 70 i 90 dB. Perceben únicament la parla de forta intensitat (crits, sorolls forts).
e. Deficiència Auditiva Profunda (DAP): el valor mitjà de pèrdua auditiva és superior a 90 dB. De forma natural no poden percebre la parla.
f. Deficiència Auditiva Total (DAT): Sense cap resposta en tota l’escala tonal.
4. Ajuts tècnics per a la deficiència auditiva
Els ajuts tècnics tendeixen a proporcionar, en les millors condicions possible, el món sonor que la pèrdua auditiva impedeix captar al nen/a. Qualsevol ajut s’ha d’utilitzar en funció de les necessitats de l’alumne/a.
Sabem que una pèrdua de tipus neurosensorial no és recuperable, però, en qualsevol cas, la funció auditiva és millorable. Existeixen diferents tipus d’ajuts:
a. PRÒTESI O AUDIOFON
És un conjunt de mecànic que capta, amplifica i adapta els senyals acústics, de tal manera que el sistema auditiu pugui rebre la informació que li transporta.
Tècnicament, l’audiofon és un simple amplificador i és, amb l’ús continuat i un entrenament auditiu, com s’aconsegueixen resultats.
b. EQUIPS INDIVIDUALS DE FREQÜÈNCIA MODULADA
Un dels inconvenients més grans dels audiofons en l’àmbit escolar és el soroll ambient constant que interfereix en la captació de la conversa. A més a més, el seu màxim rendiment s’aconsegueix si l’interlocutor no està més enllà de dos metres.
Per a solucionar aquests problemes van sorgir els equips de freqüència modulada. L’equip consisteixen un transmissor, que porta el professor, i un receptor, que porta el nen/a. El senyal emès pel transmissor és captat pel receptor, i el senyal del receptor arriba a l’audiofon del nen/a.
c. AJUTS INFORMÀTICS
Un exemple són els visualitzadors fonètics, que permeten millorar la pròpia articulació.
d. SISTEMES AUGMENTATIUS I ALTERNATIUS DE COMUNICACIÓ
Un exemple són els plafons de comunicació o els sistemes de signes.
e. ALTRES
Les condicions acústiques de les aules.
5. Organització de la resposta educativa
Un cop identifiquem les necessitats de l’alumne/a i coneixem els recursos de què disposem, propis i externs al centre, caldrà dissenyar un calendari on explicitarem:
– Què ensenyar: objectius i continguts
– Qui ho farà: professional responsable
– Quan ho farà: franja horària
– On ho farà: espai on s’ubicarà
– Com ho farà: material i metodologia que utilitzarà
Aquest calendari permetrà l’optimització dels recursos que es disposen. A més a més, caldrà preveure i fixar tot un seguit de trobades amb els serveis externs implicats i la família de l’alumne/a, per tal de garantir la seva col·laboració i una intervenció coherent i coordinada. La periodicitat d‘aquestes reunions haurà de ser, com a mínim, trimestral; però es podrà modificar segons l’evolució de l’alumne/a.
A continuació, adjuntem tot un seguit d’actuacions que poden orientar la nostra intervenció davant alumnes amb diferents graus de pèrdua auditiva:
” Alumnes amb DAL:
– Segueixen el mateix currículum que la resta de la classe.
– Les adaptacions no afecten els components prescriptius del currículum. Es tracta d’ajustaments en els activitats i estratègies didàctiques.
” Alumnes amb DAM:
– Les adaptacions curriculars no afecten als components prescriptius del currículum, però sí a la modificació d’activitats o l’ús d’estratègies singulars d’accés al currículum.
– Es posarà una atenció especial a la facilitació de la lectura labial, a l’aprofitament de les restes auditives i a la funcionalitat de la llengua oral.
– A l’educació secundària obligatòria (ESO), caldrà un nivell d’adequacions més significatives, especialment si el desfasament en l’adquisició del contingut de les àrees ha esdevingut molt important.
” Alumnes amb DAS:
– Les adaptacions curriculars no solen afectar els objectius generals de l’àrea, tot i que en molts alumnes caldrà modificar objectius relacionats amb llengua i, fins i tot, suprimir objectius d’àrees com ara música i llengua estrangera.
– A la majoria d’àrees caldrà fer adaptacions segons les necessitats de l’alumne/a en els aspectes següents:
o Facilitant els mitjans d’accés al currículum.
o Incrementant la quantitat d’ajut pedagògic, proporcionant suport a través de les explicacions complementàries adients.
o Proposant la mateixa activitat descomposta en parts més curtes o senzilles.
o Proposant la realització de l’activitat en petits grups.
o Aportant materials complementaris com ara gràfics, resums, etc.
” Alumnes amb DAP:
– Les adaptacions curriculars podran afectar objectius generals de les àrees, podent arribar a l’exempció general, temporal o permanent d’alguna d’aquestes, com ara la música o la llengua estrangera.
– A la resta d’àrees, els objectius es poden veure sensiblement modificats o les adaptacions poden tenir un grau superior als esmentats.
En qualsevol cas, caldrà tenir en compte les següents estratègies:
a. Estratègies comunicatives
1. Parlar-li el més a prop possible, davant i a la mateixa alçada.
2. Facilitar la lectura labiofacial:
o Col·locar l’alumne/a d’esquena a la llum natural.
o No donar explicacions o informacions bàsiques mentre es camina o s’escriu a la pissarra.
o Evitar col·locar llapis, bolígrafs, papers, davant els llavis.
o No allunyar-se de l’alumne/a més de 2,5 – 3 metres.
3. Parlar-li utilitzant frases senzilles, però completes i gramaticalment correctes.
4. Situar l’alumne/a al costat d’un company oient.
5. Promoure la participació de l’alumne/a, reforçant les seves intervencions orals davant els companys, escoltant-lo sempre.
6. Recordar que per a l’alumne/a sord és impossible atendre simultàniament a dues fonts d’informació. Per tant, no podrà observar el seu llibre i, al mateix temps, mirar el professor.
b. Estratègies metodològiques
1. Complementar les explicacions (pissarra, cartells)
2. Utilitzar recursos i materials preferentment visuals.
3. Prioritzar els aprenentatges sorgits a partir del contacte amb la realitat.
4. Realitzar agrupaments flexibles segons l’activitat i el nivell dels alumnes.
5. Distribuir flexiblement el mobiliari segons l’activitat a realitzar.
c. Estratègies per a l’adaptació de textos
1. Utilitzar textos que parteixin d’experiències properes al nen/a.
2. Subratllar el vocabulari que es consideri bàsic.
3. Acompanyar els conceptes no molt familiars amb sinònims o explicacions breus entre parèntesi.
4. Rescriure les frases massa llargues, dividint-les en vàries més simples.
5. Utilitzar, no només frases afirmatives i negatives, sinó també interrogatives.
6. Acompanyar els textos amb il·lustracions i gràfics.
6. Referències normatives i bibliogràfiques