1. INTRODUCCIÓ
2. L’ORIENTACIÓ EN EL PROCÉS EDUCATIU
2.1 A què ens referim quan parlem d’orientació educativa.
2.2 Quines són les característiques del procés educatiu.
2.3. Quines són les línies d’intervenció orientadora.
2.4. Objectius de l’orientació educativa.
3. L’ORIENTACIÓ EN EL PROCÉS EDUCATIU DE L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS.
3.1. Orientació en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
3.2. Orientació en l’avaluació i la promoció dels alumnes amb n.e.e.
3.3. Orientació del procés d’inserció social i laboral.
4. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ I FUNCIÓ DE L’ORIENTACIÓ AMB AQUESTS ALUMNES.
4.1. El Pla d’Acció Tutotial (PAT)
4.2. Els Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP)
4.3. estructura i organització dels alumnes amb n.e.e
4.4. Funció de l’organització dels alumnes amb n.e.e.
5. REFLEXIÓ
6. ANNEXES
1. INTRODUCCIÓ
En el nostre Sistema Educatiu espanyol, configurat d’acord als principis i valors de la Constitució, destaca com una de les finalitats de l’ Educació Especial ” el ple desenvolupament de la personalitat dels alumnes”.
El mestre ha de ser un educador i orientador en tot el procés educatiu del seu alumnat.
L’educació no suposa només una transmissió de coneixements, aquesta s’ha de contemplar des d’una visió més global en el sentit de guiar i d’orientar tota actuació educativa.
Això queda reflectit en la LOGSE en l’article 2.3 g: “l’activitat educadora desenvoluparà atenent als principis d’atenció psicopedagògica i orientació educativa i professional”. Aquesta orientació educativa i professional queda recollida en l’article 55.2 com a factor de millora de l’ensenyament.
En l’article 60 s’explicita que la tutoria i orientació de l’alumnat forma part de la funció docent i correspon als centres educatius la coordinació d’aquestes activitats”.
L’orientació que s’ofereixi als alumnes amb n.e.e., no s’ha de quedar únicament en el procés d’E-A, sinó que haurà de portar a terme amb l’alumnat una orientació vocacional i professional.
2. L’ORIENTACIÓ EN EL PROCÉS EDUCATIU DELS ALUMNES AMB N.E.E.
L’orientació és un procés continu que no s’ha de limitar a uns moments puntuals que requereixin la intervenció de la tutoria, del professorat o dels Serveis educatius.
L’orientació ha d’actuar al llarg de tota l’etapa educativa de l’alumne, en l’etapa del camí de la vida professional i en la vida adulta.
El primer principi que ha d’establir l’orientació en el procés educatiu deis alumnes amb n.e.e. és el de ” normalització “. No ha d’haver una diferenciació de criteris amb alumnes amb n.e.e. que a la resta d’alumnat.
L’orientació incorpora diversos components de l’acció educadora. Aquests són els que s’esmentaran a continuació:
* “Orientació per a la vida ” : l’educació és orientació en quant que preparació per a la vida. Aquest tret ressalta que els aprenentatges han de ser funcionals i han d’estar relacionats amb l’entorn de l’alumnat i amb les perspectives i expectatives de futur.
* “Orientació com assessorament sobre camins diferents”: s’ha d’assessorar sobre les diverses opcions que poden emprendre les persones en la promoció de l’alumnat d’un cicle a l’altre, la millor ubicació escolar. L’avaluació de les capacitats deIs subjectes ha d’anar conjunta respecte a les possibilitats de futur.
* “Orientació en la capacitat de prendre decisions pròpies que tenen una major transcendència personal, que comprometen el seu futur”.
* “Orientació sobre el propi procés educatiu “: s’ha d’orientar en el
coneixement sobre el propi coneixement, consciència sobre el propi pensament i l’ús d’estratègies per aprendre.
2.1. A què ens referim quan parlem d’orientació educativa
L’orientació consisteix en la pròpia educació sota l’aspecte de la maduració de la personalitat de cada alumne i de la concreció del camí que hauran de seguir per al desenvolupament de la vida. Per tant, la millor orientació educativa, és l’educació integral personalitzada
En el concepte d’orientació apareix la idea de procés, d’on sorgeixen dos aspectes interrelacionats: alIò individual i alIó social.
L’orientació educativa ha de tenir com a objectiu l’organització del rendiment de l’alumne en tot procés d’E-A, tenint l’assessorament al llarg de la seva escolarització i en el trànsit de la vida activa.
2.2.Quines són les característiques del procés orientador
Les característiques de tot procés orientador són les següents:
* S’ha d’oferir a tot l’alumnat i en tota l’escolaritat.
* Ha d’haver una coordinació entre totes les persones que formen part de
la tasca educativa.
* Cada etapa educativa requereix la incidència d’uns aspectes sobre els
altres.
* L’acció orientadora ha de ser individual, atenent les característiques de
l’alumne i les seves necessitats.
* S’ha d’aconseguir un bon progrés en l’autonomia i que l’alumne sigui capaç de prendre decisions de forma raonada i en el moment oportú.
2.3.Quines són les línies d’intervenció orientadora
L’orientació educativa no s’ha de desenvolupar al marge de les árees curriculars, sinó integrada i incorporada en els seus continguts. És veritat que aquesta acció inclou també elements que no són estrictament curriculars, peró aquests mateixos han d’estar al servei del currículum, el qual constitueix el marc de tota la práctica docent.
Les línies i activitats en que es pot desenvolupar l’acció tutorial i orientadora es concreten en les següents:
* Ensenyar a pensar.
* Ensenyar a ser persona, a construir la identitat personal.
* Ensenyar a conviure.
* Ensenyar a comportar-se.
* Ensenyar a prendre decisions.
Orientar per millorar la capacitat d’aprendre de l’alumne– Es tracta de
desenvolupar unes capacitats d’anàlisis de la realitat, de la generalització d’aquestes a altres conceptes. Hem d’arribar a l’objectiu final “apendre a apendre”.
Orientar en la pròpia identitat personal– El fet de convertir-se en persona passa a través a construir la pròpia identitat personal, d’elaborar el conjunt de representacions que fa referència al propi cos, al propi comportament, a la pròpia situació i a les relacions socials. És important també considerar l’elaboració de la pròpia autoestima. Els alumnes i les alumnes tenen necessitat de reconeixement per part dels altres, reconeixement i acceptació de la seva identitat per les persones significatives per a ells.
Orientar per a desenvolupar una bona convivència– Una de les tasques
fonamentals de l’educació és la d’ajudar a la socialització de l’alumnat. La
socialització és un procés que es va aprenent mitjançant una série d’aprenentatges que es categoritzen com a capacitats socials. L’escola i el professorat han d’ajudar als alumnes en cada moment, tot respectant les característiques de la seva sociabilització i el pas d’una relació diàdica a la relació d’amistat, el grup d’iguals i a la fi de l’etapa, el començament de l’autonomia i l’emancipació familiar.
Orientar per a l’adaptació escolar i social– S’ha d’aprendre a adaptar-se i
autoregular-se. Aprendre a adaptar-se i, per tant a autorregular-se, suposa millorar les condicions enfront a les quals l’alumnat han d’aprendre a moure’s activament en un entorn viu, canviant, resistent fins a cert punt als propis esforços per canviar-lo, peró maleable també i susceptible de transformació a conseqüència de l’acció humana, individual i col.lectiva.
Orientar per a la presa de decisions– Orientar-se en la vida suposa prendre una série de decisions per actuar. L’educació és orientadora al llarg de totes les etapes en el sentit que ajuda a desenvolupar-se en la vida, a desenvolupar processos de decisió significatius en els que un mateix està implicat. L’orientació i educació en la presa de decisions tracten de fer conscient l’elecció a la qual la persona s’afronta, i li proporciona al màxim d’informació sobre les diverses alternatives i per darrera cosa dotar-la de les capacitats que li permetin utilitzar aquesta informació i triar-la de forma correcta.
2.4. Obiectius de l’orientació educativa
Els objectius de l’orientació educativa són:
* Contribuir a la personalització de l’educació, a la seva integritat i
individualització.
* Ajustar la resposta educativa a les necessitats dels alumnes.
* Afavorir els aprenentatges més funcionals.
* Afavorir els processos de la maduració personal.
* Garantir aquells elements educatius.
* Prevenir les dificultats d’aprenentatge.
* Assegurar a contiuïtat educativa mitjançant les diferent
àrees,cicles i etapes.
*Contribuir a l’adequada relació de tots els membres de la comunitat educativa.
*Contribuir a tota classe de factors d’innovació i de qualitat.
3. ORIENTACIÓ EN ELPROCÉS EDUCATIU DELS ALUMNES
AMB N. E. E.
3.1.Orientació en el procés d’ensenyament-aprenentatge
L’educació escolar ha d’assegurar un equilibri entre la comprensivitat i generalització del currículum i la diversitat de l’alumnat.
Per a determinar les n.e.e. deixarem de parlar de dèficits i ens centrarem en avaluar el següent:
* Si les característiques i possibilitats de l’alumnat fan recomanables accions educativas diferenciades.
* Els aspectes que estan realment establerts i els que no ho estan.
* El nivell de competències de l’alumne en les diverses àrees.
* El seu estat d’aprenentatge.
* El progrés que està experimentant enfront als objectius proposats.
Una vegada s’han determinat les n.e.e. deIs alumnes, serà més fàcil, emprendre l’orientació del seu procés educatiu que ens permetrà determinar el següent:
* El tipus i el grau d’adaptació curricular necessària per l’alumne.
* Els mitjans necessaris per accedir al currículum, atenent a les necessitats dels alumnes: personals, material, físiques.
* Tipus i grau de modificacions que s’han d’establir en l’estructura social i en el clima emocional del centre.
3.2.Orientació en l’avaluació i la promoció deIs alumnes amb n.e.e.
Aquest és un deIs aspectes que també s’hauran de tenir en compte en el procés d’orientació educativa amb alumnes amb n.e.e.
Respectant el principi de normalització també, s’haurà de tenir en compte:
* L’avaluació ha de ser individualitzada, continua, formativa, i orientadora.
* S’han d’evitar els prejudicis de cara a tasques futures.
* L’adaptació dels criteris d’avaluació i de promoció ha de respectar els continguts de cicle o d’etapa.
*Els criteris d’avaluació s’han de centrar en el valor terminal de l’etapa dins el procés educatiu.
*Els criteris de promoció hauran de ser iguals per a tot l’alumnat, però s’han de tenir en compte les possibilitats educatives dels alumnes i les adaptacions curriculars de cadascú.
*L’avaluació i la promoció dels alumnes amb n.e.e. requereix una coordinació de tots els professionals del procés educatiu.
3.3.Orientació per al procés d’inserció social laboral
L’orientació dels alumnes amb n.e.e. ha de tenir com a fita la inserció social laboral.
Aquest objectiu requereix plena coordinació entre el Centre, la familia i l’entorn social.
Per tant l’orientació educativa amb aquests alumnes ha de ser vocacional
professional.
4. ESTRUCTURA, ORGANITZACIÓ i FUNCIÓ DE L’ORIENTACIÓ D’AQUEST ALUMNES.
Qualsevol actuació que es refereixi a la tasca orientadora i a I’acció tutorial, ha d’estar en consonància amb els principis que es reflecteixen en el PEC. Aquest document, recull un conjunt de criteris que han de servir per orientar el procés de presa de decisions que es desenvolupen en els centres educatius. En l’orientació serà necessari tenir un marc de referència que guiï les decisions que es refereixen a les funcions de les tutories, el paper del mestre d’EE, els continguts de les reunions de cicles i departaments, la seqüenciació deis continguts, els criteris d’avaluació i promoció, i els informes als pares.
Tot aquest conjunt de decisions implica, una forma concreta d’entendre a l’alumnat, a la funció del docent i al propi paper de l’escola.
4.1. El Pla d’Acció Tutorial (PAT)
El PAT ha de ser l’instrument que ofereixí el suport necessari als docents per a realitzar la seva tasca tutorial i molt concretament als mestres tutors.
L’acció tutorial se l’ha d’emmarcar en l’estructura organitzativa del centre educatiu. El PAT ha d’establir les connexions necessàries per garantir una coordinació acurada de les actuacions dels equips docents.
El PAT es tracta d’una acció tutorial compartida com l’actuació del grup de docents que intervenen en un grup d’alumnes, que s’encamina a aconseguir una correcta integració dels alumnes en el centre, una bona i estable relació entre docent / discent, el seguiment i avaluació del procés educatiu i l’orientació personal i acadèmica.
Exercir la funció tutorial, requereix la dedicació específica de la figura del mestre tutor, però sense deixar de tenir en compte als altres professionals del procés educatiu.
El Pat és un pla de treball que l’orientador elabora anualment i en el qual estableix les línies d’actuació amb els tutors/es sota la coordinació del cap d’estudis. Aquest pla assenyala els continguts de l’activitat tutorial que s’ha de dirigir a tres àmbits: el grup-classe, les famílies, i l’equip docent format pels mestres que imparteixen classes al grup.
Tot i que tradicionalment la classe de tutoria ha estat un espai dedicat a recollir les queixes del grup en relació amb diversos aspectes de la marxa del curs o a resoldre possibles conflictes en alguna àrea en particular, el contingut del PAT relatiu al grup-classe s’ha d’encarregar de treballar aspectes relatius a l’avaluació educativa, la informació sobre el procés educatiu de tot el grup i el desenvolupament d’aspectes relacionats amb l’autoconcepte i l’autoestima deIs alumnes.
Tot aixó, sense deixar de banda la possibilitat d’intervenir sobre algun conflicte particular, ja sigui del grup amb algun mestre o del grup amb algun deIs seus components.
La forma de plantejar l’avaluació té repercussions importants per a l’autoconcepte i la motivació per l’aprenentatge. Es tracta que la informació que l’avaluació proporciona a cada discent s’emmarqui dins d’un procés general de formació, dins del qual pren el seu sentit.
Tot això implica que en l’acció tutorial s’han d’evitar les estadístiques relatives als resultats, i s’ha de posar l’accent en el procés d’aprenentatge en què es troba el grup. En aquest cas, cal informar sobre els conceptes que de manera general no s’han entès, cosa que explicarla el baix rendiment del grup i saber quines estratégies es poden portar a terme por a solucionar-ho.
En la mesura que s’entri en un procés de detecció i solució de problemes
s’incrementa la connexió entre esforç i rendiment, que és fonamental per al
desenvolupament de l’autoconcepte i de la motivació per l’aprenentatge.
Dins del PAT cal incloure sessions de treball sistemàtic amb les famílies. Com més coordinades estan aquestes sessions amb les que es duen a terme amb el grup i amb I’equip docent, més eficaç és la intervenció. Per tant, el que es deia respecte a l’avaluació amb el grup-classe es pot traslladar al treball amb les famílies.
Dins d’una dinámica que es pot semblar, el que podria ser una escola de pares, l’orientador, juntament amb el tutor d’aula, pot formar les famílies en els aspectes que fomenten el desonvolupament de l’autoconcepte i la motivació per l’aprenentatge.
És fonamental, formar la família en les qüestions relatives a l’ús de l’autoritat, el foment de la responsabilitat i l’autonomia personal, la potenciació de les fites d’aprenentatge, l’ús d’estils atributius adequats, el subministrament d’ajudes i missatges instrumentals.
Per concloure, el PAT ha de pensar un pla de treball amb l’equip docent en què es coordinin les programacions de continguts, el treball dels temes transversals i els aspectes relatius a l’avaluació.
Dins d’aquest context no és molt difícil incloure accions de formació en què s’estudiïn de forma sistemàtica les dimensions motivacionals del treball a l’aula. El fet de plantejar els aspectes formatius dins d’un esquema de reflexió grupal sobre la pràctica educativa i dins el que suggereix el paradigma de la investigació en acció, pot ser un recurs molt bo per aconseguir la motivació del mateix professorat.
En l’estructura organitzativa de l’Educació Primária, la unitat organitzativa més adient és el cicle. El PAT haurá de preveure, en cada cicle, el conjunt d’actuacions que s’han de portar a terme i que es diferencien en tres àmbits: en relació als docents, en relació als discents, en relació a les famílies.
El PAT s’ha de contextualitzar dins el marc del document del PEC, on s’han de contemplar les funcions tutorlals específiques i determinar tot allò que les pugui fer viables.
4.2. EAP’s ( Equips d’Assessorament Psicopodagògic)
Aquests són serveis educatius que s’adrecen als Centres, als docents, als discents i a les famílies per tal de col.laborar i oferir una resposta educativa la més adequada possible, i sobretot por aquells alumnes amb unes disminucions específiques i amb problemes d’aprenentatge.
Les funcions que tenen aquests serveis són:
* La identificació de les n.e.e.
*La participació en elaborar les diverses adaptacions del
currículum.
*L’assessorament als diversos equips docents en elaborar el
document del PCC, sobretot en l’aspecte de l’atenció a la
diversitat.
*L’assessorament a les famílies, alumnat i docents sobre els
aspectes d’orientació personal, educativa i professional.
* La col.laboració amb els diferents serveis sanitaris i socials per
donar una acció coordinada.
4.3.Estructura i organització de l’orientació dels alumnes amb n.e.e.
Seguint el principi de normalització, l’estructura i l’organització de l’orientació d’alumnes amb n.e.e. han de desenvolupar-se en els tres ámbits que desenvolupa l’orientació educativa:
*A l’aula i grup d’alumnes: que correspon la funció tutorial al tutor d’aula.
*A l’escola o centre: orientadors i mestres especialistes en
l’educació especial..
*Al sistema escolar: EAPS i altres serveis com a suports.
4.4 Funció de l’orientació d’alumnes amb n.e.e
El sistema d’orientació es desenvolupa en diverses modalitats d’actuació, exercint diverses funcions:
* Prevenció i anticipació dels problemes.
* Compensadora enfront els dèficits.
* Afavoridora de la diversitat i del desenvolupament individual dels
alumnes.
4.5.Objectius del sistema d’orientació
Els objectius són els següents:
1. Establir correctament les dificultats, diagnosticar i valorar les
potencialitats educatives deIs alumnes amb n.e.e.
2. Elaborar les adaptacions curriculars i modificacions.
3. Facilitar la integració dels alumnes.
4. Establir bones relacions amb altres serveis i anar coordinats.
5. Coordinar l’acció educativa.
6. Orientar als alumnes en la inserció social i laboral.
7. Procés de seguiment de les adaptacions realitzades.
8. Establir relacions amb les famílies.
Cada professional que intervé en el procés d’orientació amb alumnes amb n.e.e. té unes funcions que Ii pertoquen:
·Mestre tutor : facilitar la integració, seguiment global de l’alumne, afavorir en l’alumne l’acceptació de sí mateix i les seves dificultats, informar als pares.
·Mestre especialista d’educació especial: coordinar-se amb el mestre tutor, problemes, ajudar i col.laborar amb el mestre tutor en la valoració, prevenció i detecció dels problemes, col.laborar amb el mestre tutor en la confecció de les adaptacions modificacions curriculars.
·EAP’s: col.laborar en els processos d’elaboració, avaluació i revisió del PCC assessorament al professorat, col.Iaborar amb els tutors, col.laborar en la detecció i prevenció de problemes, atendre a les demandes de l’avaluació psicopedagògica.
5. REFLEXIÓ
L’acció tutorial és el conjunt d’actuacions educatives que porten a terme tot el professorat que exerceix la seva tasca docent. És per això, que tot docent, és tutor, no es pot deslligar d’aquesta acció tutorial.
Aquesta acció educativa i orientadora, fomenta una educació global i alhora individualitzada.
L’orientació s’ha de concebre com part substancial al currículum escolar, que posa èmfasi en l’ensenyament d’estratègies d’aprenentatge, en l’educació d’actituds, normes i valors que estan relacionades amb la presa de decisions i en el desenvolupament moral dels alumnes.
L’atenció a les necessitats educatives especials i l’acció tutorial són aspectes que només poden separar-se en la part teòrica. En la realitat práctica docent de cada dia qualsevol activitat que es consideri com atenció a la diversitat es considera alhora com una correcta i favorable acció tutorial i viceversa.
La intervenció orientadora, en el marc de l’escola , requereix la participació activa del tutor com a element clau que coordina tota activitat tutorial juntament amb la resta de la comunitat educativa.
6. ANNEXES
TREBALL D’ORIENTACIÓ EN L’ETAPA D’EDUCACIÓ INFANTIL I DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA:
EDUCACIÓ INFANTIL
Orientació Personal
1. Diagnòstic precoç per detectar possibles retards maduratius.
2. Estimulació precoç.
3. Integració de l’alumnat al grup.
4. Adaptació escolar.
5. Vinculació de l’escola amb la família.
Orientació Escolar
1. El desenvolupament de les competències dels aprenentatges.
2. L’aprenentatge dels requisits previs pel procés de la lectura i l’escriptura.
EDUCACIÓ PRIMÀRIA.
Orientació Personal.
1. Adonar-se dels seus sentiments i desitjos i saber-los expressar.
2. Confiança en sí mateix.
3. Clarificació de valors.
4. Desenvolupament d’habilitats.
5. Desenvolupament de respecte a sí mateix i pels altres.
6. Millora en la comunicació interpersonal.
7. Millora de les habilitats soclals.
8. Desenvolupament deIs plans de futur.
Orientació Escolar.
1. Desenvolupament d’estratègies d’aprenentatge.
2.Desenvolupament de les habilitats pel procés de la lectura i de l’escriptura.
3. Avaluació i seguiment del procés d’E-A.
4. Atenció a les dificultats d’aprenentatge.
Orientació Professional
1. Conèixer les pròpies possibilitats, limitacions i interessos.
2. Integració de les habilitats per a la presa de decisions.
3. Informació sobre el món del treball i la coneixença de les noves professions.