ACTIVITATS U.D JUGUEM COM SEMPRE!
PRIMER | SEGON | TERCER | QUART | CINQUÉ | SISÉ |
Peste | Stop | Cursa d’ases | Tula en alt | La cadena | El rescat |
Gallineta cega | Petanca | Vides | Xurro | Raspall | Caragol |
Cadires musicals | La rayuela | Als peus | Amagar la corretja | Frontó | Sambori |
Telèfon | La sabata per darrere | El joc dels animals | Policies i lladres | Una llima | La botella borratxa |
Color, color | Curses amb sacs | Caçadors i conills | Bote, botero | El cuc gegant | Pilla cues |
Família en cadena | El ratolí i el gat | Abraçats | El cec perdut | Amagar la corretgeta | El café |
Calçar la cadira | La bruixa piruixa | Carrera d’ous | Els cromos | Mocador | Rei, rei |
Veo, veo | La goma | Cua del dragó | Amuntonar | Endevinar el personatge | Barqueta |
Pissipissiganya | Tela d’aranya | Cavall amb banyes | Les xapes | Zurriagazo | La serp |
Tocar ferro vell | Paraules encadenades | Ma tentadora | Cementeri | Relleus de cartes | |
Cassoles penjades | La bomba | Abraçats | El pati | Closques | Mogolló |
Conill a amagar | Furta’m la pilota | Futbol xapa | Els 4 cantons | Alçar al company | Cocherito leré |
Joan Petit | Volen, volen | Caniques: el Guà | El guix amagat | Moll | Tirar de la soga |
Bufar boles | La vareta màgica | Caniques: tito | Stop televisiu | Or, plata, màrfil i nàcar | El rellotge |
Els paquets | Acaçar el pollastre | A on està la pilota? | Bolos | La setmana | Talla fil |
Jugar a gats o a llops | Gats i gossos | Cadireta de la reina | Anilles | Paraules encadenades | Pitxi |
L’anell | Tir a la llauna | Pal | El llapis i la botella | Calitx | |
Pio, pio | Els corredor | Bota-la | Passar la taronja | Els dos amics | |
El tacte misteriós | Qui té la pilota? | Els oficis | Els nus | ||
Troncs rodats |
1. TÍTOL: JUGUEM COM SEMPRE !
2.- INTRODUCCIÓ
a. Justificació Interna:
En la següent Unitat Didàctica es va a tractar el tema dels jocs populars i tradicionals.
D’entre la multitud d’activitats que realitzen els infants, el joc ocupa la posició més privilegiada, tant és així, que en certes edats pràcticament tot el que fa és joc. La importància del joc, doncs, és tal que la seva presència és imprescindible per a un correcte desenvolupament físic, psíquic i emocional de l’infant.
Molts són els autors que en el marc de les seves teories psicopedagògiques han estudiat el joc i els seus components, presentant teories molt sovint enfrontades. No obstant això, trobem un trets implícits a tot joc que la majoria d’autors secundarien, i que, en part de definir-lo, ens responen a determinades qüestions de l’ordre de quines capacitats desenvolupa, quins aprenentatges possibilita, etc.
En l’Educació Primària , l’Educació Física ha de contribuir a la consecució dels objectius generals d’aquesta etapa : socialització, autonomia, autoconfiança, aprenentatges instrumentals bàsics, millora de les possibilitats expressives, cognoscitives, comunicatives, lúdiques i de moviment. En aquesta etapa té particular importància la connexió entre el desenvolupament motor i cognoscitiu. L’activitat física adquireix valor educatiu per les possibilitats d’exploració que l’entorn propicia i per les relacions lògiques que afavoreix a través de les interaccions amb els objectes, el medi, amb altres alumnes i amb ell mateix.
El joc constitueix un context ideal per tal que es produesquen molts d’aquests aprenentatges i és, per tant, el recurs didàctic per excel·lència en aquesta etapa. Mitjançant el joc s’activen els mecanismes de percepció i decisió, es desenvolupen les capacitats d’execució, s’accedeix a l’aprenentatge de noves habilitats motrius, es contrasten conceptes, etc., i s’experimenten els defectes de l’exercici i de l’esforç físic.
El conflicte d’interessos i les regles externes pròpies dels jocs contribueixen que l’alumnat puga descentrar-se del punt de vista propi, admetent les esmentades regles, adoptant diferents papers o funcions en situacions de cooperació i/ comunicació, establint estratègies d’equip i s’incorpore a activitats de grup. Per tot açò, l’enfocament metodològic en aquesta etapa té un caràcter fonamentalment lúdic.
Per altra banda, emprar el joc com element didàctic, fet que ha estat positiu pel canvi metodològic que suposa, ha significat, de vegades, la innecessària acumulació d’elements d’aprenentatge, la qual cosa ha comportat jocs avorrits, estereotipats i amb poc interès per als infants. Així mateix, la imposició dels jocs dels adults o de les activitats dels més grans, transmeses pels mitjans de comunicació, han comportat un empobriment de la imaginació dels nens i de les seves possibilitats de jugar.
Altres factors negatius, respecte del joc, han estat la reducció de zones lliures per jugar a causa de la proliferació d’un tipus d’urbanisme deshumanitzador, la influència de la televisió com instrument que provoca la passivitat en el nen o l’excés de publicitat que indueix més a posseir joguines que a jugar amb elles…, tot això ha provocat la reducció del temps dedicat als jocs i que aquests siguin uns de concrets, sempre els mateixos, o jocs individuals, amb joguines, dins la llar familiar. Els jocs que per tradició popular passaven oralment d’uns nens als altres s’han abandonat, molts dels quals no tan sols no són ja coneguts sinó que fins i tot s’estan oblidant.
b) Tipus de Centre:
Aquest és un Centre Públic, situat a l’extrem sud de la població, amb menjador, gimnàs, pista polisportiva al aire lliure, vestuaris, biblioteca, aula de recolzament, laboratori, etc.
c) Tipus d’alumnes que acudeixen al Centre:
En general són alumnes de classe mitja-baixa. De pares que treballen generalment en fàbriques de joguets o de fàbriques auxiliars i de mares que treballen a casa o que fan feines de fàbriques a casa.
d) Tipus d’Unitat Didàctica:
El tema dels jocs populars i tradicionals es pot tractar des de diferents àrees a més de l’E.F es pot tractar en coneixement del Medi per tractar coses de la tradició cultural d’un poble. Des de l’àrea de música per ajudar al aprenentatge d’algunes cançons empleades en els jocs i des de l’àrea de manuals al fer materials alternatius com boliches, closques, raquetes de cartró, etc.
e) Blocs de continguts que es treballen:
Aquesta Unitat presenta la majoria continguts del Bloc 3: Habilitat motriu i alguns del Bloc 1: El cos en moviment: estructura i percepció de la Comunitat Valenciana.
Segons el MEC els blocs que es treballarien són el bloc 5: dels jocs i el bloc 2: habilitats i destreses.
f) Metodologia a utilitzar:
La metodologia que he seguit ha sigut diversa, segons el joc i les seues característiques, però en general s’ha alternat entre el mànec directe i el descobriment guiat.
g) Material a utilitzar:
No es un material molt específic, necessari ni car. En general són balons, teles, cordes, xapes, caniques, iogurts, etc.
3.-OBJECTIU GENERAL D’ETAPA:
Participar en jocs i activitats establint relacions equilibrades i constructives amb els demés, evitant la discriminació per raó de les característiques personals, sexuals i socials, així com els comportaments agressius i les actituds de rivalitat en les activitats competitives. Al mateix temps que es coneix el patrimoni cultural i es participa en la seua conserva i millora.
3.- OBJECTIUS DIDÀCTICS | ||
1r CICLE | 2n CICLE | 3r CICLE |
1.-Conèixer els distints tipus de jocs de l’entorn habitual. | 1.- Conèixer diferents tipus de jocs. | 1.-Conèixer jocs adaptats i d’iniciació esportiva. |
2.-Practicar jocs amb materials no habituals. | 2.-Practicar jocs més complicats amb material no habitual. | 2.-Construir materials per a poder utilitzar-los en la realització d’algun joc. |
3.-No rebutjar als companys en els jocs. | 3.-Acceptar als seus companys en la pràctica del joc respectant les seues característiques personals i socials. | 3.-Acceptació de diferents nivells de destresa tant en si mateix com en els altres en la pràctica dels jocs. |
4.-Respectar les normes establertes en els jocs. | 4.- Respectar en els jocs les normes establertes, bé pel grup o pel reglament propi. | 4.-Recuperar i reconèixer les regles de diferents jocs populars i tradicionals i practicar-los. |
5.-Gaudir jugant amb independència dels resultats. | 5.-Participar en els jocs de forma activa i amb interès. | 5.-Participar en diferents tipus de jocs considerant el seu valor funcional o recreatiu per damunt dels estereotips. |
6.- Emprar jocs i esports tradicionals com a pràctica habitual. | 6.-Practicar jocs populars i tradicionals de forma usual mostrant actituds positives. | 6.-Practicar variants sobre jocs i activitats d’iniciació esportiva. |
7.-Desenvolupar les capacitats físiques bàsiques, amb finalitats lúdiques. | 7.-Aplicació de les habilitats i destreses adquirides amb la pràctica de jocs amb elements nous. | 7.-Aplicació de les habilitats bàsiques d’iniciació esportiva en situacions de joc. |
4.- CONTINGUTS CONCEPTUALS | ||
1r CICLE | 2n CICLE | 3r CICLE |
1.-Els tipus de jocs i activitats esportives: jocs de blanc i diana, jocs de mur, jocs d’invasió del territori i jocs de camp. | 1.-Tipus de jocs i activitats esportives: jocs de mur, jocs de canxa dividida, jocs d’invasió del territori i jocs de camp. | 1.-Habilitats i destreses motrius en jocs populars i tradicionals més estructurats: jocs de blanc-diana, jocs de mur, jocs de canxa dividida, jocs d’invasió, jocs de camp i jocs de bateig. |
2.-Habilitats i destreses motrius bàsiques en jocs populars senzills. | 2.-Habilitats i destreses motrius en els jocs populars amb més alt nivell d’organització. | 2.-Habilitats bàsiques d’iniciació esportiva en situacions de joc. |
3.-Jocs reglats: tradicionals i populars. | 3.-Jocs populars i tradicionals que es practiquen en el voltant pròxim. Normes i regles. | 3.-Jocs populars i tradicionals; coneixement dels més característics de la regió. Normes i regles. |
4.-El joc com mitjà per a gaudir. | 4.-El joc com mitjà per a gaudir i integrar-se. | 4.- El joc com mitjà per a gaudir i elaborar diferents estratègies de joc a més del joc com a fenomen social i cultural. |
5.-La participació en els jocs populars buscant sempre l’aspecte lúdic. | 5.-Relació de cooperació i oposició. | 5.-Relació de cooperació i oposició. |
CONTINGUTS PROCEDIMENTALS | ||
1r CICLE | 2n CICLE | 3r CICLE |
1.-Pràctica de jocs populars i autòctons d’estructura simple i propers al seu àmbit. | 1.-Pràctica i recopilació de jocs tradicionals i populars de forma usual. | 1.-Recopilar informació sobre jocs populars i tradicionals, a més de continuar practicant-los de forma habitual. |
2.- Aplicació i millora de les habilitats bàsiques en situacions de joc. | 2.-Aplicació d’habilitats bàsiques en situacions de jocs: utilització de jocs motors. | 2.-Habilitats bàsiques d’iniciació esportiva en situacions de joc. |
3.- Pràctica de jocs amb materials no habituals. | 3.-Realització de jocs amb material alternatiu. | 3.- Realització de jocs amb material alternatiu. |
4.- Utilització de regles de joc per a l’organització de situacions col·lectives de joc. | 4.-Utilització de regles i normes en els jocs col·lectius que presenten major dificultat. | 4.-Pràctica de jocs en els que el reglament presente major dificultat en aspectes d’espai i temps d’acció. |
5.- Utilització del joc per a gaudir del temps lliure. | 5.- Utilització de regles i normes en els jocs. Pràctica de jocs de cooperació/ oposició. | 5.- Utilització de regles i normes en els jocs. Pràctica de jocs en els que l’individu elabore diferents estratègies de joc. |
CONTINGUTS ACTITUDINALS | ||
1r CICLE | 2n CICLE | 3r CICLE |
1.-Acceptar les situacions de joc com un mitjà de diversió i participació. | 1.- Acceptar el fet de guanyar o de perdre sense menysprear al contrari. | 1.-Aceptació del fet que suposa oposar-se a altres en situacions de joc sense que açò derive en actituds de rivalitat i menyspreu. |
2.-Viure a través de situacions lúdiques relacions de companyerisme i solidarització. | 2.- Viure a través del joc relacions de companyerisme i solidarització amb la resta dels companys tant del propi equip com del contrari. | 2.- Actitud de col·laboració i solidaritat amb tots els companys amb independència del resultat. |
3.- Acceptar el paper que li corresponga com a jugador en la pràctica dels jocs. | 3.-Acceptació dins de l’equip del paper que li corresponga com a jugador i la necessitat de canviar eixos rols. | 3.- Acceptació, dins d’una organització en equip, del paper que corresponga executar com a jugador independentment de la seua capacitat i habilitat motriu. |
4.-Acceptació de les pròpies limitacions i les dels companys. | 4.- Confiança i acceptació del nivell d’habilitat propi i acceptació dels altres per damunt de la seua habilitat. | 4.-Sensibilitat i acceptació envers els diferents nivells motrius d’habilitat, tant en si mateix com en els demés. |
5.- Respecte a les normes del joc en els jocs col·lectius. | 5.-Respecte a les normes bàsiques del joc. | 5.- Respecte al reglament dels jocs d’iniciació esportiva i adaptats. |
5.- ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Primerament s’ha de dir que aquesta Unitat Didàctica consta de 4 sessions per a cada curs. Aquestes activitats estan seqüenciades seguint un ritme evolutiu des del primer cicle de Primària fins al tercer. A més, cada sessió està dividida en tres parts: un inici, la part central i la tornada a la calma.
ACTIVITATS PRIMER DE PRIMÀRIA
1ª SESSIÓ
*Activitat d’iniciació: Aprox. 5’
· “Peste o pegament“. Un xiquet de la classe comença pagant i quan aconsegueix tocar a algú eixe ha de posar-se la ma a on l’ha tocat i ha de perseguir al demés per tal de pillar a un altre que farà el mateix.
*Part principal: Aprox. 40’
· 1.”Gallineta cega“. Tots els xiquets menys un estaran formant un cercle, el que fa de gallineta portarà els ulls tapats i es col·locarà al centre de la rotllana. Els companys començaran a donar voltes i la gallineta ha d’agafar a algú i tocant-li la cara reconèixer-lo. Si el reconeix es canvien els papers, sinó continua pagant.
· 2.”Cadires musicals“. Es posaran tantes cadires com participants i es llevarà una. Tots començaran a córrer al voltant de les cadires al ritme de la música i quan es pare la música han de seure ràpidament en les cadires. Hi haurà un participant que no haurà pogut seure, eixe estarà eliminat i ajudarà a llevar les cadires que van sobrant. Variant: cadires musicals cooperatives; igual però ara guanya el grup quan tots els jugadors aconsegueixen ficar-se en les cadires. Cada vegada menys cadires. .
· 3.”Curses amb pomes“. S’ajuntaran per parelles i col·locats darrere d’una línia d’eixida i explicat el recorregut, les parelles deuran portar una poma o pilota blana de manera conjunta en el front i sense poder tocar-la amb les mans hauran de fer el recorregut marcat sense que es caiga. Si es cau la poma hauran de començar des del principi.
*Tornada a la calma: Aprox. 5’.
· 4.”El telèfon“. Col·locats en fila l’últim s’inventarà una frase o missatge i començaran a passar-lo d’orella en orella fins que arribe al primer que dirà en veu alta allò que ha entès i es compararà amb allò que s’havia inventat l’últim de la fila.